Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Alfabet, Autòmat amb pila, Autòmat finit, Autòmat finit determinista, Autòmat finit no determinista, Cadena, Dana Scott, Dennis Ritchie, Expressió regular, Ken Thompson, Lògica combinacional, Llenguatge, Llenguatge regular, Màquina de Mealy, Màquina de Moore, Màquina de Turing, Michael Oser Rabin, Model matemàtic, N-pla, Sistema d'equacions, Sistema determinista, Taula de transició d'estats, Teoria d'autòmats, Teoria de grafs, Transductor d'estats finits, Trie, Unix, Xarxa de Petri.
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Autòmat finit і Alfabet · Veure més »
Autòmat amb pila
Un autòmat amb pila és un tipus d'autòmat que utilitza una pila.
Nou!!: Autòmat finit і Autòmat amb pila · Veure més »
Autòmat finit
Esquema lògic d'un autòmat finit Un autòmat finit (AF) o màquina d'estats finits (FSM de l'anglès Finite State Machine) és un model matemàtic d'un sistema compost per estats, transicions i accions.
Nou!!: Autòmat finit і Autòmat finit · Veure més »
Autòmat finit determinista
Autòmat finit determinista que reconeix el llenguatge regular conformat exclusivament per les cadenes amb un nombre parell de zeros i un nombre parell d'uns. Exemple d'AFD amb dos estats. En node de l'esquerra és inicial i d'acceptació. Un autòmat finit determinista (abreujat AFD) és un autòmat finit que a més és un sistema determinista, és a dir, per a cada estat en què es trobi l'autòmat, i amb qualsevol símbol de l'alfabet llegit, existeix sempre pel cap alt una transició possible des d'aquest estat i amb aquest símbol.
Nou!!: Autòmat finit і Autòmat finit determinista · Veure més »
Autòmat finit no determinista
b) * b +. Un autòmat finit no determinista (abreujat AFND) és un autòmat finit que, a diferència dels autòmats finits deterministes (AFD), té almenys un estat q ∈ Q, tal que per a un símbol a ∈ Σ de l'alfabet, hi ha més d'una transició δ (q, a) possible.
Nou!!: Autòmat finit і Autòmat finit no determinista · Veure més »
Cadena
Una cadena feta de baules en forma tòrica Una cadena és una sèrie d'anells o baules, habitualment de metall, units entre si.
Nou!!: Autòmat finit і Cadena · Veure més »
Dana Scott
Dana Stewart Scott (nascut l'11 d'octubre de 1932) és professor emèrit de la càtedra Hillman d'informàtica, filosofia i lògica matemàtica de la Carnegie Mellon; ara està retirat i viu a Berkeley (Califòrnia).
Nou!!: Autòmat finit і Dana Scott · Veure més »
Dennis Ritchie
Dennis MacAlistair Ritchie (Bronxville, Nova York, 9 de setembre de 1941 - Berkeley Heights, Nova Jersey, 12 d'octubre de 2011) fou un físic estatunidenc que va col·laborar en el desenvolupament del sistema operatiu Unix i va crear el llenguatge de programació C, tema sobre el qual va escriure un cèlebre clàssic de la informàtica conjuntament amb Brian Kernighan: El llenguatge de programació C. Va néixer a Bronxville (Nova York) el 9 de setembre de 1941.
Nou!!: Autòmat finit і Dennis Ritchie · Veure més »
Expressió regular
En informàtica, una expressió regular (o col·loquialment anomenades regexp, acrònim de l'anglès regular expression) és una representació, segons unes regles sintàctiques d'un llenguatge formal, d'una porció de text genèric a buscar dins d'un altre text, com per exemple uns caràcters, paraules o patrons de text concrets.
Nou!!: Autòmat finit і Expressió regular · Veure més »
Ken Thompson
Kenneth Lane Thompson (Nova Orleans, 4 de febrer de 1943), conegut com a Ken Thompson, és un informàtic estatunidenc, pioner en les ciències de la computació.
Nou!!: Autòmat finit і Ken Thompson · Veure més »
Lògica combinacional
En teoria d'autòmats, lògica combinacional (també anomenada lògica independent del temps) o lògica combinatòria ) és un tipus de lògica digital que s’implementa mitjançant circuits booleans, on la sortida és només una funció pura de l'entrada actual. Això contrasta amb la lògica seqüencial, en què la sortida no només depèn de l'entrada actual, sinó també de la història de l'entrada. En altres paraules, la lògica seqüencial té memòria mentre que la lògica combinacional no. És tot sistema digital en què les seves sortides són funció exclusiva del valor de les seves entrades en un moment donat, sense que intervinguin en cap cas estats anteriors de les entrades o de les sortides. Les funcions són booleanes (or, and, nan, xor), en què cada funció es pot representar en una taula de la veritat. Per tant, no tenen memòria ni realimentació.
Nou!!: Autòmat finit і Lògica combinacional · Veure més »
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Nou!!: Autòmat finit і Llenguatge · Veure més »
Llenguatge regular
En matemàtiques, lògica i complexitat computacional un llenguatge formal és un llenguatge regular si es pot expressar usant expressions regulars.
Nou!!: Autòmat finit і Llenguatge regular · Veure més »
Màquina de Mealy
En la teoria de la computació, una màquina Mealy és una màquina d'estats finits els valors de sortida de la qual estan determinats tant pel seu estat actual com per les entrades actuals.
Nou!!: Autòmat finit і Màquina de Mealy · Veure més »
Màquina de Moore
Model de Moore simple Una màquina de Moore en teoria de la computació és un autòmat d'estats finits on les sortides estan determinades per l'estat actual únicament (i no depèn directament de l'entrada).
Nou!!: Autòmat finit і Màquina de Moore · Veure més »
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Nou!!: Autòmat finit і Màquina de Turing · Veure més »
Michael Oser Rabin
Michael Oser Rabin (nascut el 1931 a Breslau, Alemanya, avui dia part de Polònia) és un notable científic de la computació i guanyador del Premi Turing, el guardó més prestigiós en aquest camp.
Nou!!: Autòmat finit і Michael Oser Rabin · Veure més »
Model matemàtic
Un model matemàtic utilitza el llenguatge matemàtic per descriure un sistema.
Nou!!: Autòmat finit і Model matemàtic · Veure més »
N-pla
En matemàtiques, si n és un nombre natural, aleshores una n-pla (de vegades n-tupla) és una seqüència o llista ordenada de n objectes, i aquests elements es diu que són les seves components.
Nou!!: Autòmat finit і N-pla · Veure més »
Sistema d'equacions
En matemàtiques, un sistema d'equacions és un conjunt de dues o més equacions amb diverses incògnites que conformen un problema matemàtic consistent en trobar les incògnites que satisfan les equacions.
Nou!!: Autòmat finit і Sistema d'equacions · Veure més »
Sistema determinista
En matemàtiques, un sistema determinista és un sistema en el qual l'atzar no està involucrat en els futurs estats del sistema.
Nou!!: Autòmat finit і Sistema determinista · Veure més »
Taula de transició d'estats
Figura 1: exemple de diagrama d'estats En la teoria dels autòmats i la lògica seqüencial, una taula de transició d'estats és una taula que mostra a quin estat (o estats en el cas d'un autòmat finit no determinista) es mourà una màquina d'estats finits, en funció de l'estat actual i altres entrades.
Nou!!: Autòmat finit і Taula de transició d'estats · Veure més »
Teoria d'autòmats
La teoria d'autòmats és una branca de les ciències de la computació que estudia les màquines abstractes i els problemes que aquestes són capaços de resoldre.
Nou!!: Autòmat finit і Teoria d'autòmats · Veure més »
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Nou!!: Autòmat finit і Teoria de grafs · Veure més »
Transductor d'estats finits
Un transductor d'estats finits, o transductor finit, és un autòmat finit (o màquina d'estats finits) amb dues cintes, una d'entrada i una d'eixida.
Nou!!: Autòmat finit і Transductor d'estats finits · Veure més »
Trie
Un '''trie''' representant les entrades "as", "pi", "pom", "por" i "poma". Un trie és un cas especial d'autòmat finit determinista (S, \Sigma, T, s, A), que serveix per a emmagatzemar un conjunt de cadenes E en el qual.
Nou!!: Autòmat finit і Trie · Veure més »
Unix
UNIX (o Unix) és un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T Bell, amb la participació de Ken Thompson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre altres.
Nou!!: Autòmat finit і Unix · Veure més »
Xarxa de Petri
Trajectòria d'una xarxa de Petri Una Xarxa de Petri, també coneguda com una xarxa de lloc / transició, és un llenguatge matemàtic de modelatge per a la descripció de sistemes distribuïts discrets.
Nou!!: Autòmat finit і Xarxa de Petri · Veure més »
Redirigeix aquí:
AFD, AFND, Autòmat d'estat finit, Autòmats finits, Màquina d'estat finit, Màquina d'estats finits.
