Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Adriana Basile, Agost, Aleksandr Puixkin, Antonio Francesco Riccoboni, Aucne, August, Aulus Cecina, Àtila, Àustria, Bardelló Bonacolsi, Bonacolsi, Cangrande I della Scala, Casa de Gonzaga, Cenòmans, Charleville-Mézières, Congrés de Viena, Cremona, Ducat de Màntua, Ducat de Milà, Enzo Dara, Gàl·lia Cisalpina, Giovanni Antonio Speranza, Giulio Alary, Guastalla, Guerra Austroprussiana, Guiu Bonacolsi, Hèruls, Hyderabad (Índia), Italià, Itàlia, Llombard, Llombardia, Longobards, Luzzara, Madison (Wisconsin), Manto (filla de Tirèsias), Matilde de Canossa, Mincio, Nevers, Oradea, Ostrogots, Patrimoni de la Humanitat, Pinamonte Bonacolsi, Província de Màntua, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sardenya-Piemont, Regne Llombardovènet, Regne napoleònic d'Itàlia, República Cisalpina, República d'Itàlia, ..., Rigoletto, Rinald Bonacolsi, Scipione Gonzaga, Segona Guerra Púnica, Tarcont, Teresa Buelloni, UNESCO, Vèneto, Vènets, Verri Flac, Virgili, Visigots, Vitória (Espírito Santo), Weingarten (Württemberg), 1012, 1052, 1091, 1115, 1198, 1227, 1250, 1256, 1272, 1328, 1433, 1530, 1708, 1797, 1805, 1814, 1815, 1859, 1866, 401, 452, 489, 552, 603, 809. Ampliar l'índex (39 més) »
Adriana Basile
Adriana Basile, o també Adriana Basile Baroni, coneguda com la Bella Adriana (Nàpols, 1580 - 1642?) va ser una coneguda cantant d'òpera, música, compositora i poeta del barroc.
Nou!!: Màntua і Adriana Basile · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Màntua і Agost · Veure més »
Aleksandr Puixkin
Aleksandr Serguéievitx Puixkin (en rus: Алекса́ндр Серге́евич Пу́шкин, pronunciat) (Moscou, 6 de juny del 1799 – Sant Petersburg, 10 de febrer del 1837) fou un poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme,Basker, Michael.
Nou!!: Màntua і Aleksandr Puixkin · Veure més »
Antonio Francesco Riccoboni
Antonio Francesco Riccoboni (Màntua, Itàlia, 1707 - París, França, 4 de maig de 1772) fou un actor i autor dramàtic italià.
Nou!!: Màntua і Antonio Francesco Riccoboni · Veure més »
Aucne
Aucne o Ocne, (en llatí Aucnus, Ocnus) va ser un heroi etrusc lligat a la llegenda de la constitució de la ciutat de Bolonya.
Nou!!: Màntua і Aucne · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Màntua і August · Veure més »
Aulus Cecina
Aulus Cecina (Aulus Caecina) va ser un autor i traductor de diversos llibres sobre endevinació etrusca, probablement el mateix que va defensar Ciceró el 68 aC (o potser un fill seu).
Nou!!: Màntua і Aulus Cecina · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Màntua і Àtila · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Màntua і Àustria · Veure més »
Bardelló Bonacolsi
Bardelló Bonacolsi (en italià: Bardellone Bonacolsi) fou fill de Pinamonte Bonacolsi.
Nou!!: Màntua і Bardelló Bonacolsi · Veure més »
Bonacolsi
Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.
Nou!!: Màntua і Bonacolsi · Veure més »
Cangrande I della Scala
Cangrande I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.
Nou!!: Màntua і Cangrande I della Scala · Veure més »
Casa de Gonzaga
Escut del Ducat de Màntua Els Gonzaga foren un llinatge que governà el Ducat de Màntua, al nord de la península Itàlica, del 1328 al 1708.
Nou!!: Màntua і Casa de Gonzaga · Veure més »
Cenòmans
Els cenòmans (llatí Cenomani) van ser un poble de la Gàl·lia Cèltica.
Nou!!: Màntua і Cenòmans · Veure més »
Charleville-Mézières
Charleville-Mézières és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes, a la regió del Gran Est.
Nou!!: Màntua і Charleville-Mézières · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Màntua і Congrés de Viena · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Màntua і Cremona · Veure més »
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Nou!!: Màntua і Ducat de Màntua · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Màntua і Ducat de Milà · Veure més »
Enzo Dara
Enzo Dara (Màntua, 1938 - 2017) fou un baix italià.
Nou!!: Màntua і Enzo Dara · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Màntua і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Giovanni Antonio Speranza
Giovanni Antonio Speranza (Màntua, 1812 - Milà, 1850) fou un compositor italià.
Nou!!: Màntua і Giovanni Antonio Speranza · Veure més »
Giulio Alary
Jules Eugene Abraham Alary, també conegut com a Giulio Eugenio Abramo Alari, (Màntua, 16 de març de 1814 - Passy-lès-Paris, barri de París, 17 d'abril de 1890) fou un compositor italià de pares francesos.
Nou!!: Màntua і Giulio Alary · Veure més »
Guastalla
Guastalla (pronunciat Guastal·la) és un municipi italià de la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Màntua і Guastalla · Veure més »
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Nou!!: Màntua і Guerra Austroprussiana · Veure més »
Guiu Bonacolsi
—Guido Bonacossi — conegut per "Botticella" fou fill de Joan Bonacolsi.
Nou!!: Màntua і Guiu Bonacolsi · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Màntua і Hèruls · Veure més »
Hyderabad (Índia)
Hyderābād o Haidarābād (हैदराबाद) és una ciutat del centre-sud de l'Índia.
Nou!!: Màntua і Hyderabad (Índia) · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Màntua і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Màntua і Itàlia · Veure més »
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Nou!!: Màntua і Llombard · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Màntua і Llombardia · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Màntua і Longobards · Veure més »
Luzzara
Luzzara fou un marquesat de la península Itàlica governat per la Casa de Gonzaga.
Nou!!: Màntua і Luzzara · Veure més »
Madison (Wisconsin)
Seu del govern de Wisconsin, a Madison. Madison és la capital de l'estat de Wisconsin als Estats Units d'Amèrica, i ja ho havia estat del Territori de Wisconsin entre els anys 1838 i 1848). En el cens de l'any 2000 tenia una població de 208.054 habitants, essent la segona ciutat més poblada de l'estat. Madison es troba al Comtat de Dane i és coneguda pel fet de ser la seu de la Universitat de Wisconsin. Juntament amb les poblacions properes l'àrea metropolitana de Madison contava segons el cens de l'any 2000 amb 366.950 persones. La ciutat és anomenada de vegades la “ciutat dels quatre llacs” a causa dels llacs Mendota, Monona, Wingra i Waubesa que la circumden. El centre de Madison està situat en un istme entre els llacs Mendota i Monona. Els llacs es connecten a través del riu Yhara amb el llac Kegonsa. El flux del riu Yahara desemboca en el Rock River i finalment en el riu Mississipi.
Nou!!: Màntua і Madison (Wisconsin) · Veure més »
Manto (filla de Tirèsias)
Manto Segons la mitologia grega, Manto (en grec antic Μαντώ), el nom de la qual evoca la idea de l'endevinació, va ser una profetessa, filla de Tirèsias.
Nou!!: Màntua і Manto (filla de Tirèsias) · Veure més »
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Nou!!: Màntua і Matilde de Canossa · Veure més »
Mincio
El Mincio és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po (antic Padus).
Nou!!: Màntua і Mincio · Veure més »
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Nou!!: Màntua і Nevers · Veure més »
Oradea
Oradea (Hongarès Nagyvárad, Alemany Großwardein, turc Waräd o Wäräd o Warät o Wärät, totes les denominacions del llatí Varadinum) és una ciutat de Romania, a la província (en romanès judeţ) de Bihor (BH), a Transsilvània, vora de les Muntanyes Apuseni a la frontera amb Hongria, travessada pel riu Crişul Repede.
Nou!!: Màntua і Oradea · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Màntua і Ostrogots · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Màntua і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pinamonte Bonacolsi
Pinamonte Bonacolsi fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato en feu de l'abadia de San Zenone de Verona el 1206.
Nou!!: Màntua і Pinamonte Bonacolsi · Veure més »
Província de Màntua
La província de Màntua és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Nou!!: Màntua і Província de Màntua · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Màntua і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Màntua і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Màntua і Regne Llombardovènet · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Màntua і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Màntua і República Cisalpina · Veure més »
República d'Itàlia
La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.
Nou!!: Màntua і República d'Itàlia · Veure més »
Rigoletto
Rigoletto és una òpera en 3 actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse de Victor Hugo.
Nou!!: Màntua і Rigoletto · Veure més »
Rinald Bonacolsi
Rinald Bonacolsi conegut per "Passerino" (? - Màntua 14 d'agost de 1328) era fill de Joan Bonacolsi, fou vicari de Màntua associat a son germà Guiu Bonacolsi el 1308 i a la mort de son germà el 1309 fou nomenat capità general perpetu de Màntua; el 1312 fou reconegut vicari imperial de Màntua.
Nou!!: Màntua і Rinald Bonacolsi · Veure més »
Scipione Gonzaga
Scipione Gonzaga (Màntua, 11 de novembre de 1542 – San Martino dall'Argine, 11 de gener de 1593), va ser un cardenal italià.
Nou!!: Màntua і Scipione Gonzaga · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Màntua і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Tarcont
Tarcont (en grec Τάρχων, en llatí Tarchon), va ser un heroi etrusc, considerat el fundador de Tarquínia, al nord de Roma, i també de ciutats com ara Màntua, Cortona, i altres.
Nou!!: Màntua і Tarcont · Veure més »
Teresa Buelloni
fou una poetessa llombarda.
Nou!!: Màntua і Teresa Buelloni · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Màntua і UNESCO · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Màntua і Vèneto · Veure més »
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Nou!!: Màntua і Vènets · Veure més »
Verri Flac
Marc Verri Flac (Marcus Verrius Flaccus, 55 aC-20) va ser un gramàtic i professor romà de la segona meitat del que va florir sota els regants d'August i Tiberi.
Nou!!: Màntua і Verri Flac · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Màntua і Virgili · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Màntua і Visigots · Veure més »
Vitória (Espírito Santo)
Vitória és una ciutat del Brasil, també capital de la regió Espírito Santo.
Nou!!: Màntua і Vitória (Espírito Santo) · Veure més »
Weingarten (Württemberg)
Weingarten és una ciutat alemanya del districte de Ravensburg, Baden-Württemberg.
Nou!!: Màntua і Weingarten (Württemberg) · Veure més »
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Nou!!: Màntua і 1012 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Màntua і 1052 · Veure més »
1091
Sense descripció.
Nou!!: Màntua і 1091 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Màntua і 1115 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Màntua і 1198 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Màntua і 1227 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Màntua і 1250 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Màntua і 1256 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Màntua і 1272 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Màntua і 1328 · Veure més »
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Nou!!: Màntua і 1433 · Veure més »
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Màntua і 1530 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Màntua і 1708 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Màntua і 1797 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Màntua і 1805 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Màntua і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Màntua і 1815 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Màntua і 1859 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Màntua і 1866 · Veure més »
401
El 401 (CDI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Màntua і 401 · Veure més »
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Nou!!: Màntua і 452 · Veure més »
489
Sense descripció.
Nou!!: Màntua і 489 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Màntua і 552 · Veure més »
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Màntua і 603 · Veure més »
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Màntua і 809 · Veure més »
