Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: ABC-Clio, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abu-Bakr as-Siddiq, Abu-Sufyan ibn Harb, Adana, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Urdunn, Alí ibn Abi-Tàlib, Alexandria, Algèria, Alta Mesopotàmia, Amòrion, Amr ibn al-As, Anatòlia, Úmar ibn al-Khattab, Bakr ibn Wàïl, Banu Kalb, Banu Tamim, Batalla de Siffín, Batalla dels Pals, Bàssora, Califat Omeia, Conquesta àrab d'Egipte, Conquesta musulmana de Pèrsia, Constantinoble, Creta, Damasc, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Egipte (província del Califat), Gènova, Hijaz, Homs, Ibn Múljam, Iemen, Illa de Rodes, Iraq, Jund, Kabulistan, Kairuan, Kays, Kayseri, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Khuzestan, Kirman, Kufa, La Meca, Mahoma, Mar de Màrmara, ..., Mardaïta, Musulmà, Omeies, Palestina, Província de Fars, Qays Aylan, Qinnasrin, Rabia, Regió de Makran, Síria, Setge de Jerusalem (637), Sicília, Sind, Sistan, Sufyànides, Teòfanes el Confessor, Transoxiana, Trípoli (Líban), Ubayd-Al·lah ibn Úmar, Uthman ibn Affan, Vall de Ferganà, Xipre, Yazid I, Yazid ibn Abi-Sufyan, Ziyad ibn Abihi, 602, 634, 637, 644, 646, 655, 656, 658, 661, 672, 674, 680. Ampliar l'índex (37 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і ABC-Clio · Veure més »
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »
Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Abu-Bakr as-Siddiq · Veure més »
Abu-Sufyan ibn Harb
Sakhr ibn Harb ibn Umayya ibn Abd-Xams ibn Abd-Manaf, més conegut com a Abu-Sufyan o Abu-Sufyan ibn Harb (vers 565-653) fou un capitost de la Meca, mercader i financer, conegut també per la kunya Abu-Hàndhala.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Abu-Sufyan ibn Harb · Veure més »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Adana · Veure més »
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Al-Urdunn
Al-Urdunn és una antiga divisió administrativa que ocupava part dels territoris propers al riu Jordà, així mateix és el nom donat pels àrabs a aquest riu.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Al-Urdunn · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Alexandria · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Algèria · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Amòrion
Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Amòrion · Veure més »
Amr ibn al-As
Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As (c.672-663), fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Amr ibn al-As · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Anatòlia · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Bakr ibn Wàïl
Bakr ibn Wàïl o Banu Bakr (o) és el nom d'un antic grup de tribus del centre, de l'est i més tard del nord de la península d'Aràbia.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Bakr ibn Wàïl · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Banu Kalb · Veure més »
Banu Tamim
Els Banu Tamim, també Tamim ibn Murr, fou una de les principals tribus àrabs nòmades abans de l'islam, que vivien a l'est i centre de la península d'Aràbia.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Banu Tamim · Veure més »
Batalla de Siffín
La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Batalla de Siffín · Veure més »
Batalla dels Pals
La batalla dels Pals o batalla de dhat as-sawari o batalla de Fènix va ser una crucial batalla naval que va tenir lloc el 654 entre els àrabs musulmans dirigits per Abu-l-Àwar i la flota romana d'Orient comandada personalment per l'emperador Constant II.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Batalla dels Pals · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Bàssora · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Califat Omeia · Veure més »
Conquesta àrab d'Egipte
Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte formava part de l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629).
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Conquesta àrab d'Egipte · Veure més »
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Constantinoble · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Creta · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Damasc · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Diyar Múdar · Veure més »
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Diyar Rabia · Veure més »
Egipte (província del Califat)
Egipte fou del 642 al 935 una província del Califat amb el breu parèntesi del govern tulúnida.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Egipte (província del Califat) · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Gènova · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Hijaz · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Homs · Veure més »
Ibn Múljam
Abd-ar-Rahman ibn Múljam al-Muradí al-Madhhijí, més conegut senzillament com a Ibn Múljam, fou l'assassí d'Alí ibn Abi Tàlib, quart califa de l'islam i cosí i gendre del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Ibn Múljam · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Iemen · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Illa de Rodes · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Iraq · Veure més »
Jund
Jund, en plural ajnad, tot i que també és habitual junds (pl.), és una paraula àrab que designava inicialment un exèrcit.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Jund · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kabulistan · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kairuan · Veure més »
Kays
L'illa de Kish (en persa کیش, històricament Kays) és un territori insular de l'Iran, dependent de la província d'Hormozgan, declarada zona de lliure comerç (free trade zone) el que l'ha convertit en un paradís del consumidor amb gran nombre de malls, centres comercials, atraccions turístiques i hotels.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kays · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kayseri · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kharigisme · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Khuzestan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kirman · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kufa · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і La Meca · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Mahoma · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Mar de Màrmara · Veure més »
Mardaïta
Els mardaïtes o els jaràjima) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Júrjuma, situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia, entre Bayas i Buqa. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als romans d'Orient i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la jizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i romans d'Orient. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes romanes d'Orient i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Romà d'Orient i va signar un tractat de pau pel qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar els àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Lleonci (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar els mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Jurjumaní (Maïouma a les cròniques romanes d'Orient) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa al-Walid I ibn Abd-al-Màlik, 705–715) a l'expedició de Màslama ibn Abd-al-Màlik contra Tíana en què va morir (vers 706 o 707.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Mardaïta · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Musulmà · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Omeies · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Palestina · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Província de Fars · Veure més »
Qays Aylan
Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Qays Aylan · Veure més »
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Qinnasrin · Veure més »
Rabia
Els Rabia foren una de les dues gran tribus àrabs del nord (l'altre era la tribu Múdar).
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Rabia · Veure més »
Regió de Makran
Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Regió de Makran · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Síria · Veure més »
Setge de Jerusalem (637)
El Setge de Jerusalem de 637 significà la captura de la ciutat per l'exèrcit del califat Raixidun durant la invasió islàmica de l'Imperi Romà d'Orient,.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Setge de Jerusalem (637) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Sicília · Veure més »
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Sind · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Sistan · Veure més »
Sufyànides
La dinastia sufyànida o dels sufyànides fou la primera branca de la dinastia omeia de califes de Damasc, iniciada per Muàwiya I.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Sufyànides · Veure més »
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Teòfanes el Confessor · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Transoxiana · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Trípoli (Líban) · Veure més »
Ubayd-Al·lah ibn Úmar
Ubayd-Al·lah ibn Úmar ibn al-Khattab (? - 657) fou un company del profeta Mahoma i fill del califa Úmar.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Ubayd-Al·lah ibn Úmar · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Uthman ibn Affan · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Vall de Ferganà · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Xipre · Veure més »
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Yazid I · Veure més »
Yazid ibn Abi-Sufyan
Yazid ibn Abi-Sufyan ibn Harb ibn Umayya (la Meca, ? - Emmaús, novembre de 639) fou un general àrab, fill del cap de la Meca Abu-Sufyan ibn Harb.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Yazid ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Ziyad ibn Abihi
Abu-l-Mughira Ziyad ibn Abihi (mort a al-Thuwayya o al-Thawiyya, prop de Kufa, el 673) fou un governador de l'Iraq i les províncies orientals per compte del califa omeia, del 670 al 673.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Ziyad ibn Abihi · Veure més »
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 602 · Veure més »
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 634 · Veure més »
637
Sense descripció.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 637 · Veure més »
644
Sense descripció.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 644 · Veure més »
646
Sense descripció.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 646 · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 655 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 656 · Veure més »
658
El 658 (DCLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 658 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 661 · Veure més »
672
El 672 (DCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dijous, tot i que a la seva època encara no rebia aquest nom.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 672 · Veure més »
674
Sense descripció.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 674 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 680 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Muawiya I, Muawiya ibn Abi Sufyan, Muawiyah I, Muàwiya I.
