Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Ahar (Iran), Ardabil, Arran (regió), Atabeg, Azerbaidjan, Califat Abbàssida, Hamadan, Ildegízida, Isfahan, Jalal-ad-Din Mangubertí, Khwarizm, Mugan, Muhàmmad Pahlawan, Naxçıvan, Nusrat al-Din Abu Bakr, Salghúrida, Tabriz, Toghrul III, Xiraz, 1186, 1187, 1195, 1203, 1204, 1210, 1217, 1218, 1220, 1221, 1222, 1225.
Ahar (Iran)
La ciutat d'Ahar es troba a la cara nord-oest de la muntanya de Sabalan. Ahar és una ciutat de l'Iran, a l'Azerbaijan iranià província de l'Azerbaidjan Oriental, a uns 90 km al nord-oest de Tabriz, i a la riba del riu Ahar-Tehai, tributari del riu Arras.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Ahar (Iran) · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Ardabil · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Arran (regió) · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Atabeg · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Azerbaidjan · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Califat Abbàssida · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Hamadan · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Ildegízida · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Isfahan · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Khwarizm · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Mugan · Veure més »
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Naxçıvan · Veure més »
Nusrat al-Din Abu Bakr
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam).
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Nusrat al-Din Abu Bakr · Veure més »
Salghúrida
Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Salghúrida · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Tabriz · Veure més »
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Toghrul III · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і Xiraz · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1186 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1187 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1195 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1203 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1204 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1210 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1217 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1218 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1220 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1221 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1222 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Mudhàffar-ad-Din Uzbeg і 1225 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Muzaffar al-Din Uzbeg, Uzbeg ben Pahlawan.
