Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Muzaffàrida

Índex Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol ilkhànida.

43 les relacions: Abarquh, Abu Said Bahadur Khan, Arran, Azerbaidjan, Bam, Barles, Califat abbàssida, Cobànides, Dinastia jalayírida, Dinastia Kart, Fadlawàyhides, Gran Khorasan, Herat, Horda d'Or, Il-khanat, Indjúida, Iraq, Isfahan, Kermanxah, Kirman, Lur-i Buzurg, Nakhtxivan, Pir Husayn, Província de Fars, Raixid-ad-Din, Regió del Karabagh, Regne d'Ormuz, Salghúrida, Samarcanda, Sirjan, Tabriz, Tamerlà, Umar Xaikh, Xah Xuia, Xuixtar, Yezd, 13 de març, 1335, 1354, 1375, 1384, 1405, 9 d'octubre.

Abarquh

Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Muzaffàrida і Abarquh · Veure més »

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-khan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Nou!!: Muzaffàrida і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »

Arran

Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.

Nou!!: Muzaffàrida і Arran · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Muzaffàrida і Azerbaidjan · Veure més »

Bam

Bam és una ciutat d'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Muzaffàrida і Bam · Veure més »

Barles

Els barles (llengua txagatai i farsi برلاس Barlās; també apareix com a Berlas o Birlas) foren una tribu mongolaB.F. Manz, The rise and rule of Tamerlan, Cambridge University Press, Cambridge 1989, p. 28: "...

Nou!!: Muzaffàrida і Barles · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Muzaffàrida і Califat abbàssida · Veure més »

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Nou!!: Muzaffàrida і Cobànides · Veure més »

Dinastia jalayírida

Mapa La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia ilkhànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Muzaffàrida і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Nou!!: Muzaffàrida і Dinastia Kart · Veure més »

Fadlawàyhides

Els Fadlawàyhides (dinastia Fadlawàyhida o dels Banu Fadlawayh, també coneguda com a dinastia Xabankara o dels Xabankares) foren una dinastia kurda que va governar a Xabanqara de 1056 a 1314 El seu ancestre fou Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segon Ibn al-Athir), executat el 1071/1072 o 1078.

Nou!!: Muzaffàrida і Fadlawàyhides · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Muzaffàrida і Gran Khorasan · Veure més »

Herat

Herat (2009) Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Muzaffàrida і Herat · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Muzaffàrida і Horda d'Or · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Muzaffàrida і Il-khanat · Veure més »

Indjúida

La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).

Nou!!: Muzaffàrida і Indjúida · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Muzaffàrida і Iraq · Veure més »

Isfahan

Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).

Nou!!: Muzaffàrida і Isfahan · Veure més »

Kermanxah

Kermanxah (persa: کرمانشاه, Kermānshāh, àrab Kirmanxah) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.

Nou!!: Muzaffàrida і Kermanxah · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Muzaffàrida і Kirman · Veure més »

Lur-i Buzurg

Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1155 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).

Nou!!: Muzaffàrida і Lur-i Buzurg · Veure més »

Nakhtxivan

La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.

Nou!!: Muzaffàrida і Nakhtxivan · Veure més »

Pir Husayn

Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.

Nou!!: Muzaffàrida і Pir Husayn · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Muzaffàrida і Província de Fars · Veure més »

Raixid-ad-Din

Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1305–1306 Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (en persa i àrab رشيد الدين الهمذانى, Raxīd ad-Dīn Fadl Allāh) (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) fou un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.

Nou!!: Muzaffàrida і Raixid-ad-Din · Veure més »

Regió del Karabagh

Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan, avui dia una part autoproclamada independent com a la República d'Artsakh i la resta sota ocupació d'aquesta república.

Nou!!: Muzaffàrida і Regió del Karabagh · Veure més »

Regne d'Ormuz

El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.

Nou!!: Muzaffàrida і Regne d'Ormuz · Veure més »

Salghúrida

Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan (segle XI) i s'havia establert al Fars al començament del segle XII.

Nou!!: Muzaffàrida і Salghúrida · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda, també coneguda internacionalment com a Samarkand, és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Muzaffàrida і Samarcanda · Veure més »

Sirjan

Sirjan (de vegades apareix com a Sirdjan) és una ciutat de Kirman, la principal ciutat de la regió del segle VII al X. Està situada a uns 150 km al sud-oest de la ciutat de Kerman.

Nou!!: Muzaffàrida і Sirjan · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament enc català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Muzaffàrida і Tabriz · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Muzaffàrida і Tamerlà · Veure més »

Umar Xaikh

Umar Xaikh (1354-1394) fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà.

Nou!!: Muzaffàrida і Umar Xaikh · Veure més »

Xah Xuia

Abu l-Fawaris Djamal (o Djalal) al-Din Shah Shuja (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.

Nou!!: Muzaffàrida і Xah Xuia · Veure més »

Xuixtar

Xuixtar (Persa: شوشتر, àrab Tustar) és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.

Nou!!: Muzaffàrida і Xuixtar · Veure més »

Yezd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al segle XIX restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus coreligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Nou!!: Muzaffàrida і Yezd · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Muzaffàrida і 13 de març · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Muzaffàrida і 1335 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Muzaffàrida і 1354 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Muzaffàrida і 1375 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Muzaffàrida і 1384 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Muzaffàrida і 1405 · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Muzaffàrida і 9 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Muzafarida, Muzaffàrides.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »