Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Esmirna, França, Imperi Britànic, Khayr al-Din Paixà, Muhàmmad III al-Sadik, Quios, Regne d'Itàlia (1861-1946), Sahel tunisià, Tunis, Visir, 1802, 1817, 1821, 1837, 1839, 1840, 1861, 1863, 1864, 1865, 1867, 1868, 1869, 1878, 26 de juliol.
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і Esmirna · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і França · Veure més »
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і Imperi Britànic · Veure més »
Khayr al-Din Paixà
Tunuslu Khayr al-Din Paixà o Kheireddine Pasha (1822 o 1823 - Istanbul 30 de gener de 1890) fou un gran visir tunisià d'origen circassià (abkhaz) que va exercir el càrrec del 1873 al 1877.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і Khayr al-Din Paixà · Veure més »
Muhàmmad III al-Sadik
Muhàmmad III ibn al-Hussayn, conegut com a Muhàmmad III as-Sàdiq i també, pels francesos, com a Sadok Bey (Tunis, 7 de febrer de 1813 - 29 d'octubre de 1882) fou bei de Tunis, de la dinastia husaynita de Tunísia, de 1859 a 1882.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і Muhàmmad III al-Sadik · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і Quios · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Sahel tunisià
Ribat de Monastir Amfiteatre d'El Djem Camp d'olivieres prop de Sfax. El Sahel tunisià és una regió de Tunísia que a grans trets forma la part central del país i més estrictament la zona que va del Golf d'Hammamet al Golf de Gabes.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і Sahel tunisià · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і Tunis · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і Visir · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1802 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1817 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1821 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1837 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1840 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1861 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1863 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1864 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1865 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1867 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1868 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1869 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 1878 · Veure més »
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mustafà Khaznadar і 26 de juliol · Veure més »
