Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Bàrcino, Bé cultural d'interès nacional, Cardo, Casa Pastors, Castell de Montjuïc (Girona), Catedral de Girona, Convent de Sant Domènec (Girona), Decumanus, Domeny, Església de Sant Feliu de Girona, Felip II de França, Felip V d'Espanya, Francs, Gerunda, Girona, Gironès, Gneu Pompeu Magne, Gres, Guerra Civil catalana, Guerra de Sertori, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Host del Consell del Principat, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Ibers, Joan el Sense Fe, Lluís XI de França, Marca Hispànica, Onyar, Oppidum, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Primer setge de Girona de 1808, Revolta d'Aissó, Sébastien Le Prestre de Vauban, Segon setge de Girona de 1808, Setge de Girona de 1285, Setge de Girona de 1653, Setge de Girona de 1694, Setge de Girona de 1711, Setge de Girona de 1809, Setge de Girona de 793, Setge de Girona de 827, Setge de la Força Vella, Torre Gironella, Via Augusta.
Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith
Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 792 va comandar un exèrcit que va atacar Àlaba.
Nou!!: Muralles de Girona і Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Muralles de Girona і Bàrcino · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Muralles de Girona і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Cardo
El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.
Nou!!: Muralles de Girona і Cardo · Veure més »
Casa Pastors
La Casa Pastors és un edifici al Barri Vell de Girona que consta de planta i dos pisos, el superior amb un alçat que equival a la meitat del projectat als altres cossos.
Nou!!: Muralles de Girona і Casa Pastors · Veure més »
Castell de Montjuïc (Girona)
El Castell de Montjuïc és un edifici de Girona declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Muralles de Girona і Castell de Montjuïc (Girona) · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Muralles de Girona і Catedral de Girona · Veure més »
Convent de Sant Domènec (Girona)
El convent de Sant Domènec de Girona, fundat el 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal i consagrat l'any 1339, és un conjunt monumental format per dos claustres, el convent i una església d'estil gòtic primitiu català.
Nou!!: Muralles de Girona і Convent de Sant Domènec (Girona) · Veure més »
Decumanus
Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.
Nou!!: Muralles de Girona і Decumanus · Veure més »
Domeny
Domeny és una entitat de població dividida per l'autopista A-7 entre els municipis de Girona i Sant Gregori, situada al nord-oest de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter.
Nou!!: Muralles de Girona і Domeny · Veure més »
Església de Sant Feliu de Girona
Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.
Nou!!: Muralles de Girona і Església de Sant Feliu de Girona · Veure més »
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Nou!!: Muralles de Girona і Felip II de França · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Muralles de Girona і Felip V d'Espanya · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Muralles de Girona і Francs · Veure més »
Gerunda
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.
Nou!!: Muralles de Girona і Gerunda · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Muralles de Girona і Girona · Veure més »
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Nou!!: Muralles de Girona і Gironès · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Muralles de Girona і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Nou!!: Muralles de Girona і Gres · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Muralles de Girona і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra de Sertori
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.
Nou!!: Muralles de Girona і Guerra de Sertori · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Muralles de Girona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Muralles de Girona і Guerra del Francès · Veure més »
Host del Consell del Principat
La Host del Consell del Principat fou un petit exèrcit alçat pel Consell del Principat per aturar la revolta dels pagesos de remença que encapçalava Francesc de Verntallat amb el suport de la reina Joana Enríquez.
Nou!!: Muralles de Girona і Host del Consell del Principat · Veure més »
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Muralles de Girona і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Muralles de Girona і Ibers · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Muralles de Girona і Joan el Sense Fe · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Muralles de Girona і Lluís XI de França · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Muralles de Girona і Marca Hispànica · Veure més »
Onyar
La casa de Rafael Masó (color blanc) al marge dret del riu Onyar. LOnyar (del llatí Undarius) és un riu de Catalunya, afluent del riu Ter per la dreta.
Nou!!: Muralles de Girona і Onyar · Veure més »
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Nou!!: Muralles de Girona і Oppidum · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Muralles de Girona і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Muralles de Girona і Pere el Gran · Veure més »
Primer setge de Girona de 1808
Monument als defensors del Girona durant el setges de 1808 i 1809. El primer setge de Girona de 1808, tal com és conegut per la historiografia tradicional, fou el primer atac que sofrí la ciutat de Girona el 20 de juny de 1808 en el context la Guerra del Francès.
Nou!!: Muralles de Girona і Primer setge de Girona de 1808 · Veure més »
Revolta d'Aissó
La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.
Nou!!: Muralles de Girona і Revolta d'Aissó · Veure més »
Sébastien Le Prestre de Vauban
Sébastien Le Prestre de Vauban (Saint-Léger-de-Fougeret, Regne de França, 15 de maig de 1633 - París, França, 30 de març de 1707) fou un enginyer militar i Mariscal de França, conegut pel Mètode Vauban de setge i enginyeria militar.
Nou!!: Muralles de Girona і Sébastien Le Prestre de Vauban · Veure més »
Segon setge de Girona de 1808
El segon setge de Girona de 1808 fou posat per les tropes imperials de Guillaume Philibert Duhesme i fou alçat pel brigadier Raimon Caldagués.
Nou!!: Muralles de Girona і Segon setge de Girona de 1808 · Veure més »
Setge de Girona de 1285
El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Muralles de Girona і Setge de Girona de 1285 · Veure més »
Setge de Girona de 1653
El setge de Girona de 1653 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors i tingué lloc entre juliol i setembre d'aquell any.
Nou!!: Muralles de Girona і Setge de Girona de 1653 · Veure més »
Setge de Girona de 1694
El setge de Girona de 1694 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.
Nou!!: Muralles de Girona і Setge de Girona de 1694 · Veure més »
Setge de Girona de 1711
El setge de Girona de 1711 fou un dels episodis de la Guerra de Successió en què els borbònics prengueren la ciutat de Girona.
Nou!!: Muralles de Girona і Setge de Girona de 1711 · Veure més »
Setge de Girona de 1809
El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.
Nou!!: Muralles de Girona і Setge de Girona de 1809 · Veure més »
Setge de Girona de 793
El setge de Girona de 793 tingué lloc com a resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785 per part dels francs en el context de la conquesta carolíngia d'Hispània.
Nou!!: Muralles de Girona і Setge de Girona de 793 · Veure més »
Setge de Girona de 827
El setge de Girona de 827 fou un conflicte armat al comtat de Girona durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs.
Nou!!: Muralles de Girona і Setge de Girona de 827 · Veure més »
Setge de la Força Vella
El setge de la Força Vella fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana, el qual tingué lloc entre el 5 de juny i el 23 de juliol de 1462 a Girona.
Nou!!: Muralles de Girona і Setge de la Força Vella · Veure més »
Torre Gironella
La Torre Gironella és una antiga fortificació de la ciutat de Girona, situada al vèrtex oriental i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del Palau del Bisbe, darrere de la Catedral de Girona.
Nou!!: Muralles de Girona і Torre Gironella · Veure més »
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Nou!!: Muralles de Girona і Via Augusta · Veure més »
