Obrir a Google MapsTaula de continguts
16 les relacions: Atenes, Àrtemis, Àtica, Bendidees, El Pireu, Falèron, Grec antic, Hípies (tirà), Hel·lèniques, Llatí, Muníquia (festival), Temístocles, Tirà, Trenta Tirans, Xenofont, 403 aC.
- Antiga Atenes
- El Pireu
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Muníquia і Atenes
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Veure Muníquia і Àrtemis
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Veure Muníquia і Àtica
Bendidees
Les Bendidees (en Βενδίδεια) eren unes festes que se celebraven al Pireu en honor de Bendis, una deessa tràcia el culte de la qual es va introduir a l'Àtica en temps de Sòcrates.
Veure Muníquia і Bendidees
El Pireu
Vista del Pireu des del port El Pireu (en grec modern Πειραιά(ς), Pireà(s); en grec antic Πειραιεύς, Pireéfs) és una ciutat del sud-est de Grècia situada al nomós (departament) de l'Àtica, a la riba del golf Sarònic.
Veure Muníquia і El Pireu
Falèron
Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.
Veure Muníquia і Falèron
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Muníquia і Grec antic
Hípies (tirà)
Hípies o Hípias (en grec antic Ἱππίας) va ser tirà d'Atenes de l'any 527 aC al 510 aC, quan Cleòmenes I d'Esparta va envair Atenes i va obligar Hípies a marxar.
Veure Muníquia і Hípies (tirà)
Hel·lèniques
Hel·lèniques (en grec: Ἑλληνικά), és una important obra de l'escriptor Xenofont (428 aC - 355 aC) i una de les principals fonts d'informació dels últims set anys de la Guerra del Peloponès no coberts per l'historiador grec Tucídides, i també sobre el després de la guerra.
Veure Muníquia і Hel·lèniques
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Muníquia і Llatí
Muníquia (festival)
Muníquia (en grec antic μουνύχια) era un festival grec celebrat a Àtica a Muníquia en honor d'Àrtemis Muníquia com a deessa de la lluna plena que llueix de nit.
Veure Muníquia і Muníquia (festival)
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Veure Muníquia і Temístocles
Tirà
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti El rei Jie de Xia sosté una arma d'asta Ji, que representa l'opressió, i es situa sobre dues dames, la qual cosa simbolitza el seu abús de poder. XVIII d'un pamflet anglès del segle XVII escrit per a inspirar i fer just l'acte d'assassinar a Oliver Cromwell.
Veure Muníquia і Tirà
Trenta Tirans
Els Trenta Tirans (en grec οἱ Τριάκοντα, hoi Triakonta) era un govern oligàrquic pro-espartà compost de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès, durant menys d'un any, al 404 aC.
Veure Muníquia і Trenta Tirans
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Muníquia і Xenofont
403 aC
El 403 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Muníquia і 403 aC
Vegeu també
Antiga Atenes
- Acadèmia platònica
- Antiga Atenes
- Calendari àtic
- Demos
- Destrucció aquemènida d'Atenes
- Dicastes
- Dones a Atenes
- Evergetisme
- Falèron
- Muníquia
- Muralla llarga
- Numeració àtica
- Pentecontècia
El Pireu
- El Pireu
- Muníquia
- Poté tin kyriaki