Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Muhàmmad al-Tawil

Índex Muhàmmad al-Tawil

Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil (? - ca. 913) fou valí de Làrida i Waixqa.

52 les relacions: Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman, Alguaire, Alquèssar, Amrús ibn Yússuf, Úmar ibn Hafsun, Asnar II, Banu Qassi, Banu Tawil, Barbastre, Comtat d'Aragó, Comtat de Barcelona, Emir, Emirat de Làrida, Fortuny I de Pamplona, Furtun ibn Llop, Galí II Asnar, Gualter, Ismaïl ibn Mussa, La Seu d'Urgell, Lleida, Llop ibn Muhàmmad, Mawla, Montsó, Muhàmmad I, Oliola, Osca, Pedrui, Ponts, Ràtzia de 908, Ràtzia de 909, Ràtzia de 910, Ràtzia de 912, Regne de Navarra, Ribagorça (comarca històrica), Roda d'Isàvena, Sanç I de Pamplona, Saragossa, Sunyer I de Barcelona, Tàrrega, Valí, 12 de març, 23 d'octubre, 887, 893, 898, 906, 908, 909, 910, 911, ..., 912, 913. Ampliar l'índex (2 més) »

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (844-912), també conegut com a Abd-Al·lah I de Còrdova, fou el setè emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »

Alguaire

Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Alguaire · Veure més »

Alquèssar

Alquèssar (Alquezra en aragonès, i officialment, Alquézar) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Alquèssar · Veure més »

Amrús ibn Yússuf

Amrús ibn Yússuf al-Muwàl·lad (mort el 808/809 o 813/814) fou un mawla i general muladí de l'emir de Qúrtuba i un governador de Saraqusta.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Amrús ibn Yússuf · Veure més »

Úmar ibn Hafsun

Ruïnes de Bobastro Úmar ibn Hafs ibn Jàfar, més conegut pel malnom Ibn Hafsun o com a Úmar ibn Hafsun (mort el 918) va ser el cabdill d'una rebel·lió (880-918) contra l'emirat omeia de Córdova.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Úmar ibn Hafsun · Veure més »

Asnar II

Asnar II o Asnar Galí (? - 893) fou comte d'Aragó (867- 893).

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Asnar II · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Banu Qassi · Veure més »

Banu Tawil

Els Banu t-Tawil —en àrab بنو الطويل, Banū ṭ-Ṭawīl— foren una nissaga musulmana de Waixqa (Osca), també coneguda com a Banu Xabrit.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Banu Tawil · Veure més »

Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Barbastre · Veure més »

Comtat d'Aragó

IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Comtat de Barcelona · Veure més »

Emir

Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Emir · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Emirat de Làrida · Veure més »

Fortuny I de Pamplona

Fortuny I Garcés (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905, darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Fortuny I de Pamplona · Veure més »

Furtun ibn Llop

Furtun ibn Llop fou un noble andalusí de la família musulmana dels Banu Qassi, fill de Llop ibn Muhàmmad, valí de Lleida i germà de Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Furtun ibn Llop · Veure més »

Galí II Asnar

Galí II Asnar (? - 922) fou comte d'Aragó (ca. 893-922).

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Galí II Asnar · Veure més »

Gualter

Gualter és una vila i capitalitat de l'extens municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Gualter · Veure més »

Ismaïl ibn Mussa

Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al, de la dinastia dels Banu Qassi, fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Ismaïl ibn Mussa · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і La Seu d'Urgell · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Lleida · Veure més »

Llop ibn Muhàmmad

Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »

Mawla

Mawla (en plural mawali) és una paraula àrab polisèmica, el significat de la qual ha variat segons diferents períodes i contextos.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Mawla · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Montsó · Veure més »

Muhàmmad I

Muhàmmad I o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (Còrdova, 823 - 886) fou el cinquè emir de Qúrtuba (852-886), fill i successor d'Abd-ar-Rahman II, ambdós de la dinastia omeia.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Muhàmmad I · Veure més »

Oliola

Oliola és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Oliola · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Osca · Veure més »

Pedrui

Ermita de Pedrui Pedrui (o Petroi) va ser un castre amb Roda, actualment desaparegut, de la comarca històrica de la Ribagorça.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Pedrui · Veure més »

Ponts

Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Ponts · Veure més »

Ràtzia de 908

La Ràtzia de 908 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Ràtzia de 908 · Veure més »

Ràtzia de 909

La Ràtzia de 909 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Ràtzia de 909 · Veure més »

Ràtzia de 910

La Ràtzia de 910 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Ràtzia de 910 · Veure més »

Ràtzia de 912

La Ràtzia de 912 fou una campanya de l'emirat de Còrdova contra el comtat de Barcelona.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Ràtzia de 912 · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Regne de Navarra · Veure més »

Ribagorça (comarca històrica)

La Ribagorça (Ribagòrça en occità, Rives Gorces en francès i Ribagorza en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, la part meridional del comtat de Ribagorça.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Ribagorça (comarca històrica) · Veure més »

Roda d'Isàvena

Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Roda d'Isàvena · Veure més »

Sanç I de Pamplona

Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Sanç I de Pamplona · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Saragossa · Veure més »

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Sunyer I de Barcelona · Veure més »

Tàrrega

Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Tàrrega · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і Valí · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 12 de març · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 23 d'octubre · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 887 · Veure més »

893

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 893 · Veure més »

898

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 898 · Veure més »

906

El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 906 · Veure més »

908

El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 908 · Veure més »

909

El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 909 · Veure més »

910

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 910 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 911 · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 912 · Veure més »

913

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad al-Tawil і 913 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Muhammad al-Tawil, Muhàmmad al Tawil.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »