111 les relacions: Abu l-Khayr, Akhsi, Ali Sultan Mirza, Amudarià, Andidjan, Aq Qoyunlu, Baber, Badakhxan, Badi al-Zaman, Baiazet II, Balkh, Baysonghor Mirza, Bukharà, Burrak Khan, Burunduk Khan, Dinastia Arghun, Djizak, Genguis Khan, Genguiskhànides, Gorgan, Gorgan (ciutat), Gran Khorasan, Hanafisme, Hazares, Hülegü, Herat, Hindu Kush, Hissar, Historiografia, Horda Blanca, Horda d'Or, Hussayn Bayqara, Imamisme, Imperi Safàvida, Iraq, Islam, Ismaïl I, Istanbul, Janibeg Sultan, Janibek Khan, Jotxi, Kabul, Kaixgar, Kanat d'Astracan, Kanat de Sibèria, Kanat Kazakh, Kandahar, Karai Khan, Karatigin, Karàkol (Kirguizstan), ..., Kasim Khan, Kazakhs, Köneürgenç, Khivà, Khujand, Khuttal, Khwarizm, Kirman, Kotxkunju, Kunduz, La Meca, Llengua txagatai, Madrassa, Mangits, Mar Càspia, Margilan, Mashad, Merv, Mogolistan, Murghab, Muzaffar Husayn, Nogais, Otrar, Pèrsia, Península de Manguistau, Qarshi, Riu Helmand, Sabran (Àsia central), Samarcanda, Sarakhs, Sighnak, Sirdarià, Sogdiana, Sufisme, Sultan Ahmad ibn Abu Said, Sultan Mahmud Mirza, Sunnisme, Taixkent, Timúrides, Transoxiana, Turquestan (ciutat), Txaghaniyan, Ulema, Ura Tepe, Uzbekistan, Uzbeks, Uzun Hasan, Vall de Ferganà, Vesir, Xah Budah Sultan, Xahrukhia, Xiban, Xibànides, 1451, 1464, 1500, 1503, 1508, 1510, 1517, 2 de desembre. Ampliar l'índex (61 més) »
Abu l-Khayr
Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Abu l-Khayr · Veure més »
Akhsi
Akhsi fou una antiga ciutat de la vall de Fergana, que en temps de Baber era la segona ciutat del territori, després d'Andijan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Akhsi · Veure més »
Ali Sultan Mirza
Ali Sultan Mirza fou un príncep timúrida de Samarcanda, Hisor i Badakhxan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Ali Sultan Mirza · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Amudarià · Veure més »
Andidjan
Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Andidjan · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Aq Qoyunlu · Veure més »
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Baber · Veure més »
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Badakhxan · Veure més »
Badi al-Zaman
Badi' al-Zaman — en farsi بدیع الزمانd — (?- Istanbul, 1517) fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Badi al-Zaman · Veure més »
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Baiazet II · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Balkh · Veure més »
Baysonghor Mirza
Baysonghor Mirza o Baysunkur Mirza (Hisor 1477/1478- riu Audaj 1499) fou un príncep timúrida, net d'Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Baysonghor Mirza · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Bukharà · Veure més »
Burrak Khan
Burrak Khan (Barak Khan) fou kan de l'Horda Blava vers 1421-1428 i de l'Horda d'Or vers 1424-1427 i breument el 1428.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Burrak Khan · Veure més »
Burunduk Khan
Burunduk Khan fou kan dels kazakhs, fill de Karai Khan i successor del seu pare i de Djanibek Khan vers 1488.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Burunduk Khan · Veure més »
Dinastia Arghun
La dinastia Arghun fou una dinastia d'origen mongol,Davies, p. 627Bosworth, "New Islamic Dynasties," p. 329 que va governar sobre part de l'Afganistan als segles XV i XVI i al Sind al.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Dinastia Arghun · Veure més »
Djizak
Djizak, també Jizak, Jizakh, Djizakh, Jizzakh o Jizzax (en rus: Джизак, en uzbek: Jizzax / Жиззах), és una ciutat al centre de la província de Djizak a l'Uzbekistan, al nord-oest de Samarcanda.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Djizak · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Genguis Khan · Veure més »
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Genguiskhànides · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Gorgan · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Gran Khorasan · Veure més »
Hanafisme
El hanafisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Hanafisme · Veure més »
Hazares
Els hazares (persa: هزاره), són un poble de parla persa que viu al centre de l'Afganistan (en la regió anomenada Hazarajat) i (com a refugiats) al sud-oest del Pakistan (a la zona de Queta) i a l'Iran.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Hazares · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Hülegü · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Herat · Veure més »
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Hindu Kush · Veure més »
Hissar
Hissar o Hisar (hindi हिसार, Punjabi: ਹਿਸਾਰ), modernament escrit com Hisar però tradicionalment com Hissar, és una ciutat i municipi de l'estat d'Haryana a l'Índia, capital del districte d'Hisar.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Hissar · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Historiografia · Veure més »
Horda Blanca
LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Horda Blanca · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Horda d'Or · Veure més »
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Hussayn Bayqara · Veure més »
Imamisme
Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Imamisme · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Imperi Safàvida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Iraq · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Islam · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Ismaïl I · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Istanbul · Veure més »
Janibeg Sultan
Janibeg Sultan (Janibeg ibn Kwaja Muhammad o Khoja Muhammad) fou regent del kanat dels uzbeks.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Janibeg Sultan · Veure més »
Janibek Khan
Janibek Khan (o Jani Beg Khan) fou kan de l'horda dels kazakhs.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Janibek Khan · Veure més »
Jotxi
Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Jotxi · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kabul · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kaixgar · Veure més »
Kanat d'Astracan
Kanat d'Astracan (1460-1556) El Kanat d'Astracan va ser un estat feudal tàtar creat arran de la caiguda i desintegració de l'Horda d'Or.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kanat d'Astracan · Veure més »
Kanat de Sibèria
El Kanat de Sibèria va ser un estat tàtar turc a la futura Sibèria russa.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kanat de Sibèria · Veure més »
Kanat Kazakh
El Kanat Kazakh es fundà el 1465 a les ribes del Jetissú (literalment significa set rius) en la part sud-est de l'actual Kazakhstan per Djanibek Khan i Karai Khan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kanat Kazakh · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kandahar · Veure més »
Karai Khan
Karai Khan fou kan de l'Horda dels Kazakhs.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Karai Khan · Veure més »
Karatigin
Karatigin o Karategin (Karatakon o Karatekin) és una regió de l'Àsia central al Tadjikistan, creuada pels rius Wakhsh o Surkhab (Kizil Su).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Karatigin · Veure més »
Karàkol (Kirguizstan)
Karàkol (kirguís: Каракол, antigament Prjevalsk) és una ciutat del Kirguizstan, capital de la província d'Issik Kul.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Karàkol (Kirguizstan) · Veure més »
Kasim Khan
Kasim Khan fou kan dels kazakhs (el país s'anomenava Deixt Kiptxaq).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kasim Khan · Veure més »
Kazakhs
Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kazakhs · Veure més »
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Köneürgenç · Veure més »
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Khivà · Veure més »
Khujand
Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنینآباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Khujand · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Khuttal · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Khwarizm · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kirman · Veure més »
Kotxkunju
Kotxkunju o Kutxkuntxi, tercer kan de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan, era el fill d'Abu l-Khayr, fundador de la dinastia, i de Rabia Bégüm, filla d'Ulugh Beg.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kotxkunju · Veure més »
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Kunduz · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і La Meca · Veure més »
Llengua txagatai
La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy; turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Llengua txagatai · Veure més »
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Madrassa · Veure més »
Mangits
Mangits són una tribu turcomongola avui a l'Uzbekistan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Mangits · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Mar Càspia · Veure més »
Margilan
Margilan (Uzbek: Marg‘ilon / Марғилон; rus: Маргилан; àrab Marghinan, uzbek antic Marghelan) és una ciutat de l'Uzbekistan a la província de Fergana, a la riba d'un riu de nom Margelan Say.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Margilan · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Mashad · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Merv · Veure més »
Mogolistan
Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Mogolistan · Veure més »
Murghab
El riu Murghab, també apareix com Murghob, Murgob o Murgab (del), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Murghab · Veure més »
Muzaffar Husayn
Muzaffar Husayn fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Muzaffar Husayn · Veure més »
Nogais
Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Nogais · Veure més »
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Otrar · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Pèrsia · Veure més »
Península de Manguistau
La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Península de Manguistau · Veure més »
Qarshi
Mesquita de Odiná (cisterna en primer pla) Base aèria Qarshi (uzbek: Qarshi / Қарши; persa: نخشب Nasaf; mongol: Харш; rus: Карши; sogdià Nakhshab) és una ciutat del sud de l'Uzbekistan, capital de la província de Qashqadaryo.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Qarshi · Veure més »
Riu Helmand
LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Riu Helmand · Veure més »
Sabran (Àsia central)
Sabran fou una antiga ciutat de l'Àsia Central, avui al Kazakhstan, una de les principals ciutats de l'Horda Blava.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Sabran (Àsia central) · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Samarcanda · Veure més »
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Sarakhs · Veure més »
Sighnak
Sighnak fou una antiga ciutat de l'Àsia Central (avui dia al Kazakhstan, óblast de Khizilordà) que fou capital de l'Horda Blava (Horda Blanca a les fonts perses) tot i que és gairebé desconeguda.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Sighnak · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Sirdarià · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Sogdiana · Veure més »
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Sufisme · Veure més »
Sultan Ahmad ibn Abu Said
Sultan Ahmad ibn Abu Said o Sultan Ahmad Mirza (1451-1494) fou príncep timúrida de Samarcanda del 1469 al 1494.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Sultan Ahmad ibn Abu Said · Veure més »
Sultan Mahmud Mirza
Sultan Mahmud Mirza (1453 - gener de 1495) fou un príncep timúrida de la branca de Transoxiana, fill d'Abu Saïd.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Sultan Mahmud Mirza · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Sunnisme · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Taixkent · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Timúrides · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Transoxiana · Veure més »
Turquestan (ciutat)
Mausoleu d'Ahmad Yasawi, a la ciutat de '''Turquestan''' Turquestan o Turkistan, anteriorment Turkestan o fins i tot Yassy, és una ciutat del sud del Kazakhstan, prop del riu Sirdarià (a uns 30 km).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Turquestan (ciutat) · Veure més »
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Txaghaniyan · Veure més »
Ulema
Un ulema (de l'àrab, sing., lit. ‘que sap’) és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Ulema · Veure més »
Ura Tepe
Ura Tepe, Ura Tipa, Ura Tippa, Ura Tebe, Ura-tübe, Ura-Tube, Ura-Tyube, Ura-Teppa —Ура-Теппа en tadjik— i altres variacions, és el nom d'un principat uzbek de l'Àsia central.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Ura Tepe · Veure més »
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Uzbekistan · Veure més »
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Uzbeks · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Uzun Hasan · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Vall de Ferganà · Veure més »
Vesir
Vesir o Vezir (originalment Shahr-i Wazir, ‘la Ciutat del Visir’) fou una ciutat de Khwarizm, una de les principals ciutats i per molt de temps capital del kanat de Khwarizm.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Vesir · Veure més »
Xah Budah Sultan
Xah Budah Sultan fou kan xibànida, fill i hereu de Abu l-Khayr al que es diu que va premorir (abans de 1468 o 1469) o al que, segons el Tarikh-i-Abulkhair hauria succeït.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Xah Budah Sultan · Veure més »
Xahrukhia
Xahrukhia fou una antiga ciutat de l'Àsia Central a la riba del Amudarià (Iaxartes).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Xahrukhia · Veure més »
Xiban
Xiban fou el fill petit de Jotxi, fill de Genguis Khan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Xiban · Veure més »
Xibànides
Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і Xibànides · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і 1451 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і 1464 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і 1500 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і 1503 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і 1508 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і 1510 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і 1517 · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Muhàmmad Xaibani і 2 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Muhammad Shayban, Muhammad Shaybani, Muhammad Xaibani, Muhàmmad Xibani, Shaybani Khan, Shibani Khan, Xaibani, Xibani.