Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Muhàmmad Pahlawan

Índex Muhàmmad Pahlawan

Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.

29 les relacions: Ahmadilis, Alí ibn al-Athir, Ani, Arran (regió), Azerbaidjan, Dinastia aiúbida, Geòrgia, Hamadan, Ildegiz, Isfahan, Jibal, Jordi III de Geòrgia, Kirman, Kizil Arslan Uthman, Kutlug Inandj, Maragha, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Província de Fars, Rayy, Saladí, Salghúrida, Tabriz, Toghrul III, Xaddàdides, 1175, 1176, 1177, 1185, 1186.

Ahmadilis

Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Ahmadilis · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Ani · Veure més »

Arran (regió)

Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Arran (regió) · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Azerbaidjan · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Dinastia aiúbida · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Geòrgia · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Hamadan · Veure més »

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Ildegiz · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Isfahan · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Jibal · Veure més »

Jordi III de Geòrgia

Jordi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Jordi III de Geòrgia · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Kirman · Veure més »

Kizil Arslan Uthman

Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del seu germà gran Muhammad Pahlawan.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Kizil Arslan Uthman · Veure més »

Kutlug Inandj

Kutlug Inandj fou un atabeg ildegízida, fill de Muhàmmad Pahlawan.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Kutlug Inandj · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Maragha · Veure més »

Mudhàffar-ad-Din Uzbeg

Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Província de Fars · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Rayy · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Saladí · Veure més »

Salghúrida

Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Salghúrida · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Tabriz · Veure més »

Toghrul III

Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Toghrul III · Veure més »

Xaddàdides

Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і Xaddàdides · Veure més »

1175

El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і 1175 · Veure més »

1176

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і 1176 · Veure més »

1177

El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і 1177 · Veure més »

1185

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і 1185 · Veure més »

1186

El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Muhàmmad Pahlawan і 1186 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Muhammad Pahlawan, Muhammed Pahlawan.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »