Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Muhtàdjida

Índex Muhtàdjida

Els muhtàjides o dinastia muhtàjida (en persa Al-e Mohtaj) fou una dinastia d'origen iranià que va governar el principat de Čaghaniyan a la riba dreta del curs superior de l'Oxus, a la vall del riu Surkhan (esmentat també com a Čaghan Rud o riu Čaghan).

44 les relacions: Abu Ali Ahmad ibn Muhammad, Abu Dawúdida, Alp Arslan, Amudarià, Çağrı Beg Dawud, Balkh, Bukharà, Daylamites, Dècada del 1060, Dinastia, Dinastia samànida, Gaznèvides, Gran Khorasan, Hotan, Iran, Kaixgar, Khuttal, Nasr II ibn Àhmad, Persa, Principat, Qarakhànida, Termez, Toghril Beg I, Transoxiana, Tukharistan, Txaghaniyan, Vassallatge, 1005, 1024, 1035, 1039, 1041, 1059, 1060, 1063, 933, 939, 941, 951, 952, 955, 990, 991, 999.

Abu Ali Ahmad ibn Muhammad

Abu-Alí Àhmad ibn Muhàmmad (s. X) fou emir de la dinastia muhtàdjida de Čaghaniyan i governador tres vegades del Khorasan per compte de l'emir samànida.

Nou!!: Muhtàdjida і Abu Ali Ahmad ibn Muhammad · Veure més »

Abu Dawúdida

Els Abu Dawúdides o dinastia Abu Dawúdida (també Banijúrida o dels banijúrides), fou un llinatge que va governar a Andarab (Tukharistan, modern Afganistan) al i X. La seva capital fou l'antiga Andarab moderna Banow o Banu.

Nou!!: Muhtàdjida і Abu Dawúdida · Veure més »

Alp Arslan

'''Alp Arslan''' humiliant l'emperador Romà IV Diògenes. La imatge prové d'una traducció francesa il·lustrada del segle XV de ''De Casibus Virorum Illustrium, de Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Muhtàdjida і Alp Arslan · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Muhtàdjida і Amudarià · Veure més »

Çağrı Beg Dawud

Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).

Nou!!: Muhtàdjida і Çağrı Beg Dawud · Veure més »

Balkh

Balkh (persa: بلخ, Balḫ) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Muhtàdjida і Balkh · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Muhtàdjida і Bukharà · Veure més »

Daylamites

Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.

Nou!!: Muhtàdjida і Daylamites · Veure més »

Dècada del 1060

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і Dècada del 1060 · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'una mateix llinatge.

Nou!!: Muhtàdjida і Dinastia · Veure més »

Dinastia samànida

Àsia central a finals del segle X La dinastia samànida fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Muhtàdjida і Dinastia samànida · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia turc que va governar a part d'Àsia Central, Pèrsia, l'Afganistan i part de l'Índia.

Nou!!: Muhtàdjida і Gaznèvides · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Muhtàdjida і Gran Khorasan · Veure més »

Hotan

Mesquita a Khotan Khotan o Hotan (en uigur: خوتەن/Hotǝn; en xinès: 和田; en pinyin: Hétián, antic xinès simplificat: 和阗; antic tradicional xinès: 和闐; antic pinyin: Hétián) és una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que és capital.

Nou!!: Muhtàdjida і Hotan · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Muhtàdjida і Iran · Veure més »

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر/K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什Kāshí o Kāshígéěr; en pinyin: Kāshí), és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Muhtàdjida і Kaixgar · Veure més »

Khuttal

Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.

Nou!!: Muhtàdjida і Khuttal · Veure més »

Nasr II ibn Àhmad

Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.

Nou!!: Muhtàdjida і Nasr II ibn Àhmad · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Muhtàdjida і Persa · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Muhtàdjida і Principat · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Muhtàdjida і Qarakhànida · Veure més »

Termez

Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud d'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.

Nou!!: Muhtàdjida і Termez · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Muhtàdjida і Toghril Beg I · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Muhtàdjida і Transoxiana · Veure més »

Tukharistan

Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.

Nou!!: Muhtàdjida і Tukharistan · Veure més »

Txaghaniyan

Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Tirmidh (que no en feu pas part).

Nou!!: Muhtàdjida і Txaghaniyan · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Muhtàdjida і Vassallatge · Veure més »

1005

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 1005 · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 1024 · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 1035 · Veure més »

1039

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 1039 · Veure més »

1041

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 1041 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 1059 · Veure més »

1060

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 1060 · Veure més »

1063

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 1063 · Veure més »

933

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 933 · Veure més »

939

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 939 · Veure més »

941

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 941 · Veure més »

951

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 951 · Veure més »

952

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 952 · Veure més »

955

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 955 · Veure més »

990

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 990 · Veure més »

991

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 991 · Veure més »

999

Sense descripció.

Nou!!: Muhtàdjida і 999 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Muhtàdjides, Muhtàjida, Muhtàjides, Muthàdjida.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »