Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Alà-ad-Din Juwayní, Alà-ad-Din Tekix, Atabeg, Bagdad, Balasagun, Balkh, Bukharà, Califa, Califat Abbàssida, Caravana (expedició), Damghan, Djand, Djebé, Gúrides, Genguis Khan, Gran Khorasan, Hamadan, Imperi Seljúcida, Inatchiq, Iraq ajamita, Irtix, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jibal, Jotxi, Juwayní, Kara-khitai, Köneürgenç, Khivà, Khujand, Khwarizm, Kiptxak, Kirguís, Kuldjha, Kutxlug, Llac Baikal, Llengua txagatai, Mar Càspia, Mongols, Naiman, Nixapur, Oghuz, Ogodei, Otrar, Pèrsia, Qarakhànida, Qazvín, Rayy, Rey, Sairam, Samarcanda, ..., Semnan, Sirdarià, Subotai, Sultà, Taixkent, Tolui, Transoxiana, Turquestan, Txagatai Khan, Uigurs, 1192, 1193, 1194, 1199, 1200, 1210, 1211, 1212, 1213, 1216, 1219, 1220, 16 de febrer. Ampliar l'índex (23 més) »
Alà-ad-Din Juwayní
Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Juwayní · Veure més »
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Atabeg · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Bagdad · Veure més »
Balasagun
Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Balasagun · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Balkh · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Bukharà · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Califat Abbàssida · Veure més »
Caravana (expedició)
Una caravana en arribar a la ciutat de Marroco220x220px Una caravana és una colla de viatgers, sovint junta amb un comboi de transport de mercaderies, en terres hostils o poc còmodes per a traversar sol.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Caravana (expedició) · Veure més »
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Damghan · Veure més »
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Djand · Veure més »
Djebé
Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Djebé · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Gúrides · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Genguis Khan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Gran Khorasan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Hamadan · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Imperi Seljúcida · Veure més »
Inatchiq
Inatchiq conegut com a Kadir (Qadir) Khan (o Inalčuk Kayir Khan), fou governador d'Otrar per compte del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad, amb la mare del qual, Terken Khatun, estava emparentat.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Inatchiq · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Iraq ajamita · Veure més »
Irtix
L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Irtix · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Jibal · Veure més »
Jotxi
Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Jotxi · Veure més »
Juwayní
* Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283), governador i historiador persa ilkhànida.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Juwayní · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Kara-khitai · Veure més »
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Köneürgenç · Veure més »
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Khivà · Veure més »
Khujand
Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنینآباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Khujand · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm · Veure més »
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Kiptxak · Veure més »
Kirguís
El kirguís (en alfabet ciríl·lic, кыргызча o кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, kırgızça o kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizstan, junt amb el rus.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Kirguís · Veure més »
Kuldjha
Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Kuldjha · Veure més »
Kutxlug
Kutxlug (pot aparèixer també com a Kutchlug o Kuchlug) fou el darrer kan dels kara khitai (de facto 1211-1213, de iure 1213-1218) Era fill de Tayang, el kan dels naiman.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Kutxlug · Veure més »
Llac Baikal
El llac Baikal vist des del sud-est. El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Llac Baikal · Veure més »
Llengua txagatai
La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy； turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Llengua txagatai · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Mar Càspia · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Mongols · Veure més »
Naiman
Els naiman fou un dels principals pobles turcomongols, que habitaven probablement l'actual districte del Kobdo, i del costat de l'Ubsa Nor, fins a l'Irtix Negre i el Zaisan Nor, i de l'altra part fins al riu Selenga superior.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Naiman · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Nixapur · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Oghuz · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Ogodei · Veure més »
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Otrar · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Pèrsia · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Qarakhànida · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Qazvín · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Rayy · Veure més »
Rey
* Rayy, ciutat persa.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Rey · Veure més »
Sairam
Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Sairam · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Samarcanda · Veure més »
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Semnan · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Sirdarià · Veure més »
Subotai
Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Subotai · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Sultà · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Taixkent · Veure més »
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Tolui · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Transoxiana · Veure més »
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Turquestan · Veure més »
Txagatai Khan
Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Txagatai Khan · Veure més »
Uigurs
Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر,, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Uigurs · Veure més »
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1192 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1193 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1194 · Veure més »
1199
;Països catalans;Món.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1199 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1200 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1210 · Veure més »
1211
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1211 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1212 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1213 · Veure més »
1216
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1216 · Veure més »
1219
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1219 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1220 · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 16 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
'Alā' al-Dīn Muhammad, Muhammad Khwarizm-Xah, Muhammad Khwarizmshah, Muhammad de Khwarizm, Muhammad ibn Tekish, Muhàmmad Alà-ad-Din, Muhàmmad II Alà-ad-Din.
