Comunicació

1368 les relacions: Abaxial, Acantàcies, Acaule, Acàcia, Acinet, Aculi, Adaptació, Adelfogàmia, Aerènquima, Aerocist, Aflatoxina, Agalla, Agalla (botànica), Agamospèrmia, Agar-agar, Agaricals, Agricultura, Agronomia, Agrostologia, Agulleta, Aigua, Aiguamoll, Aire, Aixella, Ajagut, Alabarda, Aladern, Al·lelopatia, Al·logàmia, Albeca, Albellatge, Albinisme, Albumen (botànica), Alcaloide, Alga, Alga daurada, Alginat, Algues brunes, Algues verdes, Algues vermelles, Aliment, Alimentació, Aloc, Alps, Alta muntanya, Alternança de generacions, Alternària, Alzina, Alzina surera, Alzinar, ..., Amastigomicots, Amèrica Central, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Ameba, Ameboide, Ament (botànica), Ametlla, Ametller, Amfibis, Amficàrpia, Amilopectina, Amiloplast, Amilosa, Aminoàcid, Ampolla, Ampul·la (recipient), Anacard, Anacardiàcies, Anastomosi, Anatomia, Anís estrellat, Andes, Andreaeàcies, Androceu, Androgínia, Anemofília, Aneuploïdia, Angiospermes, Angle, Animals, Anisogàmia, Anopheles, Antàrtida, Antípoda, Antela, Antera, Anteridi, Anterozoide, Antesi, Antilles, Antocerotòpsides, Antocianina, Antofil·le, Antracnosi, Antropització, Antropologia, Any, Aparell digestiu, Apiàcies, Apomixi, Aqüífer, Aqueni, Aràcies, Arèola (botànica), Arbre, Arbust, Arc (geometria), Arecàcies, Aresta (botànica), Arginina, Aril, Aromaticitat, Arquegoni, Arqueobacteris, Arrel (botànica), Arrel aèria, ASC, Asc (micologia), Ascòspora, Ascocarp, Ascoliquen, Ascomicots, Asexualitat, Asparagina, Aspergil·losi, Aspergillus flavus, Aspergillus fumigatus, Associació (fitosociologia), Asteràcies, Aurícula, Aurons, Autogàmia, Autotròfia, Auxòspora, Auxina, Avellaner, Avet, Èster, Òrgan (anatomia), Òrgan d'emmagatzematge, Òvul, Ésser humà, Àcid, Àcid desoxiribonucleic, Àfrica, Àfrica del Nord, Àlber, Àpex, Àrtic, Àsia, Àsia Meridional, Bacteris, Bahames, Baia, Balaüsta, Balanç hídric, Banda de Caspary, Banya, Banya del sègol, Baobab, Barca, Bardissa, Barret, Basòfil, Basiònim, Basidi, Basidiòspora, Basidiocarp, Basidioliquen, Basidiomicots, Bàlsam, Bedoll comú, Bedoll pubescent, Beina, Beina foliar, Bentos, Berberis, Berruga, Biòtop, Bilaterals, Biocatalitzador, Biocenosi, Biodiversitat, Biofilm, Biogeografia, Bioindicador, Biologia, Biologia cel·lular, Bioluminescència, Bioma, Biomassa, Biosíntesi, Biotecnologia, Bipartició, Bisexualitat, Blanc, Blat, Blau, Boga, Boixac de jardí, Bolet, Boraginàcies, Borró, Bosc, Botànica, Botiga, Branca, Braquiblast, Bràctea, Brials, Briòfits en sentit ampli, Briologia, Brolla, Brom, Brot, Brot (botànica), Bruc, Bruc d'hivern, Bulb, Buxus, Cabdell, Cactus, Caducifoli, Calaza, Calèndula, Cal·losa, Cal·lus, Calcícola, Calci, Calicle, Califòrnia, Caliptra, Calze (botànica), Cama-sec de soca, Camèfit, Campana, Campanulàcies, Canya (planta), Canyeller, Capçada, Capítol floral, Capil·lar sanguini, Caprifoliàcies, Carabassó, Carbó, Carbó del blat de moro, Carbonat de calci, Carboni, Cariogàmia, Cariopsi, Cariotip, Carl von Linné, Carofícies, Carotè, Carotenoide, Carpòfor, Carpel, Carrasca, Casa, Casc, Casmòfit, Casmogàmia, Castanya, Castanyer, Catafil·le, Catàstrofe natural, Categoria (taxonomia), Càdec, Càmbium, Càpsula (fruit), Càrex, Càrritx, Cèl·lula, Cèl·lula fotoreceptora, Cèl·lula mare, Cèl·lula vegetal, Cèl·lules parenquimàtiques, Cíngol, Cípsela (fruit), Cítric, Cúpula (botànica), Ceba, Cefalodi, Cel·lulosa, Cenòcit, Cenobi (biologia), Centròmer, Cera, Ceratina, Cereal, Cereia, Cianobacteris, Ciati, Ciència, Cicadòfits, Cicle biològic, Cicle visual, Cili, Ciliats, Cima, Cincí, Cinchona calisaya, Cinnamomum aromaticum, Cinorròdon, Ciperàcies, Circell, Circumferència, Cistòlit, Citogenètica, Citoplasma, Civada, Cladograma, Clamidòspora, Classe (biologia), Classificació, Classificació científica, Clau (falca), Clavellina d'aire, Clímax, Cleistogàmia, Clematis, Clima, Clima atlàntic, Clima àrid, Clima continental, Clima mediterrani, Clima subàrtic, Clima tropical, Clivella, Clora, Clorènquima, Clorofícies, Clorofil·la, Clorofil·la a, Clorofil·la b, Cloroplast, Clorosi, Coanòcit, Coanoflagel·lats, Cocolitòfors, Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes, Coevolució, Coit, Col, Colònia (biologia), Col·lènquima, Col·lèter, Col·loide, Coleòpters, Coleòptil, Coleoriza, Color, Colorant, Colp, Columel·la, Comensalisme, Competició (biologia), Compost heterocíclic, Comunitat (ecologia), Conca del Mediterrani, Concreció, Conidi, Conidiòfor, Conjugació bacteriana, Connectiu, Conreu, Contaminació, Continent, Cor, Coral·loide, Coralls, Coriaria, Corimbe, Corm, Corol·la, Corologia, Cortina, Cos, Coscoll, Cosmopolitisme (biologia), Cotiledó, Creixen, Cresta, Crioturbació, Criptobiosi, Criptofícies, Cristall, Cristall uniaxial, Cromatòfor, Cromatina, Cromàtide, Cromistes, Cromoplast, Cromosoma, Cromosoma homòleg, Crosta, Croton eluteria, Crustacis, Cuba, Cucurbitàcies, Cuir, Cultivar, Cultura, Cumquat, Cupressàcies, Cuscuta, Cutícula, Cutina (biopolímer), Cynanchum acutum, Dacsa, Dàtil, Dehiscència, Depredació, Descendència, Descomposició química, Desert, Deserts i matollars xeròfils, Desgel, Desinència, Destil·lació, Deuteromicets, Diagrama, Diagrama floral, Diatomees, Diàspora, Diòxid de carboni, Diòxid de silici, Dicarió, Dicaris, Dicasi, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Dicogàmia, Dicotomia, Diferenciació cel·lular, Digital (botànica), Dinofícies, Dinoflagel·lats, Dioècia, Diploïdia, Disciplina, Dispersió de les llavors, Dit, Divisió (biologia), Divisió cel·lular, Domesticació, Dormició, Drupa, Drusa (botànica), Duramen, Ecofisiologia, Ecologia, Ecosistema, Ectomicorriza, Efedra, El·lèbor, El·lipsoide, Element dels vasos, Element traqueari, Eleosoma, Embriòfits, Embrió, Embriologia, Empelt, Endòspora, Endemisme, Endocarpi, Endoderma, Endosimbiosi, Endosperma, Energia, Energia lluminosa, Energia química, Entomofília, Envà, Enzim, Epífit, Epicarpi, Epicòtil, Epidermis, Epidermis (botànica), Equisets, Ergotisme, Eriòpode, Erisifàcies, Esbarzer, Escap, Escata, Escata de peix, Escissió, Esclerènquima, Escleroci, Esclerofil·le, Escorça (anatomia vegetal), Escorpins, Escrofulariàcies, Escudet, Escull de corall, Esfagnes, Esferoide, Espai periplasmàtic, Espart bord, Espàdix, Espàtula, Espècie, Espècie introduïda, Espícula, Especiació al·lopàtrica, Esperó (botànica), Espermatòfits, Espermatozoide, Espessidor, Espiga, Espiga (inflorescència), Espina (botànica), Espira, Esponja de bany, Espora, Espora (micologia), Espora (vegetal), Esporangi, Esporòfit, Esporocarp, Esporocist, Esporodermis, Esporopol·lenina, Esquama, Esqueix, Esquitxagossos, Esquizocarp, Estaminodi, Estatge, Estatge alpí, Estatge montà, Estatocist, Estímul, Estípit (micologia), Estípit (palmera), Estípula, Estómac, Estel, Estela (botànica), Estepa (geografia), Estepicursor, Esterigma, Esterilitat, Estigma, Estil (botànica), Estiu, Estivació, Estoló, Estoma, Estrat, Estròbil, Estroma (histologia), Estroma (micologia), Estromatòlit, Eteri, Etnobotànica, Etologia, Eucariotes, Eufòrbia, Euforbiàcies, Euglenòfits, Euràsia, Europa, Eutrofització, Evaporació, Evolució, Excrement, Factor ecològic, Fagàcies, Fagocitosi, Fagus, Faig, Falç, Fal·loïdina, Fal·lotoxina, Falca, Falgueres, Família (biologia), Farigola, Farinera borda, Farratge, Fascicle (botànica), Fauna, Fàrmac, Fílum, Fímbria (biologia), Físic, Fòssil, Fórmula química, Fecundació, Feix (anatomia vegetal), Fel·logen, Feliformes, Fenologia, Fenotip, Fermentació, Fertilitat, Fibra vegetal, Ficobilina, Ficobiliproteïna, Ficobilisoma, Ficocianina, Ficoeritrina, Ficologia, Figa, Figuera, Filament, Filament (botànica), Fil·locladi, Fil·lodi, Fil·lotaxi, Filogènia, Fisiognomia, Fisiologia, Fitohormona, Fitopatogen, Fitoquímica, Fitosociologia, Fixació del nitrogen, Flabel, Flagel, Flòscul, Floema, Flor, Flora, Floridura, Florit, Folíol, Fol·licle (fruit), Fongs, Forma vital, Forma vital de Raunkjaer, Formació vegetal, Formigues, Fotoperiodisme (botànica), Fotosíntesi, Fototròfia, Frústul, Fred (temperatura), Fronda, Fructificació, Frugívor, Fruit, Fruita, Fruita de closca, Fruita seca, Fucoxantina, Fulcre (biologia), Fulla, Funció còncava, Fus acromàtic, Fusta, Galactosa, Galzeran, Gametangi, Gametòfit, Gametocist, Gametogènesi, Garric, Gas, Gasteromicets, Gatell, Gatosa europea, Gàlbul, Gàmeta, Gènere (biologia), Gènere (sociologia), Geòfit, Gelatina, Gemma (botànica), Gemmació, Gen, Genètica, Genoma, Genotip, Geobotànica, Gerd, Germà, Germen, Germinació, Gerro, Gespa, Gibberel·lina, Gimnospermes, Ginòfor, Ginebre, Gineceu, Ginesta, Ginostem, Gla, Glaç, Glauc (color), Glàndula, Glúcid, Glicòsid, Glicogen, Glicoproteïna, Glomèrul (botànica), Glossari de botànica, Glucòsid, Glucosa, Gnetòfits, Goma (substància), Gonidi, Gravetat, Gravitropisme, Grànul (biologia cel·lular), Groc, Guix, Halofília, Haploïdia, Haptòfits, Haptonema, Hastat, Haustori, Hàbit, Hàbitat, Hèlix (geometria), Híbrid, Helòfit, Heliofília, Heliozous, Hemerofília, Hemicriptòfit, Hemisferi nord, Hemisferi sud, Hepatica, Hepàtiques, Herència biològica, Herba, Herba adventícia, Herba fetgera, Herbacol, Herbari, Herbassar, Herbolari, Hermafrodita, Hesperidi, Heterocariosi, Heterocist, Heteroconts, Heterogàmia, Heterospòria, Heterotròfia, Hialí, Hibernació, Hidatode, Hidnàcies, Hidrocarbur, Hidrofília, Hidrofília (botànica), Hieraci, Hifa, Himen, Himenòfor, Himeni, Hipant, Hipertròfia, Hipocòtil, Hipoteca, Història natural, Histologia, Histona, Holàrtic, Holoparasitisme, Holotip, Home, Homonímia, Hormogoni, Hort, Horticultura, Hoste, Humitat, Humus, In situ, Indústria, Indument, Indusi, Infecció, Inflorescència, Infructescència, Infusió, Insectívors, Insectes, Interfase, Intina, Intoxicació, Iode, Ipomoea purpurea, Isogàmia, Isomorfisme, Isoprè, Isospòria, Jardí botànic, Jerarquia, Jonc, Jungla, Kagal, Label, Lacínia, Lamials, Lamiàcies, Laminaria, Landa (vegetació), Laticífer, Latitud, Làmina (micologia), Làtex, Líber, Lígula, Lípid, Lòbul, Lòcul, Legislació, Lemna, Lenticel·la, Leucoplast, Liana, Licopè, Licopodi, Lignina, Limbe, Lipofília, Liquen, Liquenologia, Lisi, Litòfit, Llana, Llança, Llavi (floral), Llavor, Llegum, Lleguminoses, Lleny, Llenya, Llombrígol, Llum, Lodícula, Loment, Longitud, Lupa, Macaronèsia, Maduresa, Magnoliòpsids, Magrana, Magraner, Malaltia, Malaltia exògena, Malassezia furfur, Mamífers, Mandragora officinarum, Manglar, Mangle, Mar, Mar Mediterrània, Marattiàcies, Marcantiàcies, Marciment, Marea roja, Marge, Mastigòfors, Mata (botànica), Material genètic, Matollar, Màquia, Mònada, Món, Móra (infructescència), Múscul multífid, Medi ambient, Medi de cultiu, Medicament, Medul·la vegetal, Mega-, Megafòrbia, Megafil·le, Megàspora, Meiosi, Mel, Mel de melada, Membrana biològica, Membrana plasmàtica, Meristema, Mesòfil, Mesocarpi, Mesofil·le, Metabòlit, Metabolisme, Metamorfosi, Metro, Miceli, Micetozous, Micologia, Micorriza, Micorriza arbuscular, Micosi, Micotoxina, Micròspora, Micro-, Microalga, Microbiologia, Microclima, Microfil·le, Microorganisme, Midó, Migració, Mirmecocòria, Mitosi, Molècula, Mol·luscs, Mollera, Molses, Monòmer, Moneres, Monoècia, Monocasi, Monocàrpia, Monocotiledònies, Monopòdic, Monoterpè, Monstera deliciosa, Mora (fruit), Moràcies, Morfologia (biologia), Morfologia vegetal, Mucílag, Mucorals, Mucormicosi, Muntanya, Mureïna, Murta (planta), Muscarina, Mutació, Mutualisme (biologia), Nap, Navicular, Nàstia, Nèctar, Nínxol ecològic, Nòdul radicular, Núcula, Neòfit, Nectari, Nematodes, Nervi, Nervi (arquitectura), Neu, Neutre (electricitat), Nitrofília, Nitrogen, Noguer, Nom específic, Nomenclatura, Nomenclatura binomial, Nucli cel·lular, Nuclis polars, Nutrició, Nutrient, Oïdi de la vinya, Oòspora, Oblat, Oceania, Ocells, Ofioglossals, Oleoresina, Oli, Oli essencial, Oligotròfia, Oliva, Olla, Ona, Oogoni, Oomicet, Opercle (botànica), Oròfit, Ordi, Ordre, Orella, Organisme, Organisme pluricel·lular, Organisme unicel·lular, Orgànul, Ornitofília, Orquídies, Ortiga, Ou (biologia), Ovada, Oval, Ovari, Ovari (botànica), Ovoide, Oxalat de calci, Oxoàcid, País, Paleobotànica, Paleotropical, Palinologia, Palma, Palmera, Pampa (geobotànica), Panícula, Pantropical, Papallona, Papaveràcies, Papilionàcia, Parasitisme, Paràsit, Parentiu, Paret cel·lular, Parpella, Partenocàrpia, Partenogènesi, Passionera, Pastanaga, Patologia, Pèl, Pèl glandular, Pèndol, Pèptid, Pètal, Píleu, Pòntic, Pústula, Pecíol, Pectina, Pedra calcària, Peduncle, Peixos, Pell, Pennal, Pepònide, Pera (fruita), Perenne, Periant, Pericarpi, Peristoma, Peronosporàcies, Pestanya, PH, Pi (arbre), Pi blanc, Picnidi, Pigment, Pileu, Pinòpsides, Piròfit, Pirenoide, Pirineus, Pistil, Pitiriasi versicolor, Pixidi, Placenta, Placentació, Planària terrestre, Planifoli, Planta anual, Planta aquàtica, Planta biennal, Planta carnívora, Planta enfiladissa, Planta herbàcia, Planta llenyosa, Planta medicinal, Planta paràsita, Planta polígama, Planta reptant, Planta suculenta, Plantes, Plasmodesma, Plasmodi, Plasmogàmia, Plastidi, Plàncton, Plàntula, Plèuston, Pleocasi, Pleura, Ploma, Pluja, Poàcies, Poiquilohídria, Pol Nord, Políedre, Polígala, Polímer, Pol·len, Pol·lini, Pol·linització, Poliaqueni, Poliàndria, Policàrpia, Polidrupa, Polifiletisme, Polifol·licle, Poligàmia, Polimorfisme (biologia), Poliploïdia, Polisacàrid, Polpa (fruit), Pom (botànica), Poncella, Porífers, Potencial hídric, Praderia, Prasinofícies, Pressió de turgència, Primavera, Primordi seminal, Principi actiu, Procariotes, Propàgul, Protal·lus, Proteïna, Proteòlisi, Protists, Protoplasma, Protoplast, Protozous, Pruïja, Pruïna, Pseudant, Pseudòpode, Pseudofongs, Pteridòfits, Pubertat, Pulvínul, Qualitat, Quantitat, Químic, Quinina, Quitina, Raça, Raïm, Raïm (inflorescència), Radi (geometria), Radiació, Radiolaris, Ramalina, Ramat, Ranunculus, Raquis, Ratpenats, Rèptils, Receptacle, Receptor (bioquímica), Recombinació genètica, Regió, Regió eurosiberiana, Regió florística, Regne (biologia), Rent, Reproducció, Reproducció asexual, Reproducció sexual, Reproducció vegetativa, Resina, Restrenyiment, Resupinació, Reticle endoplasmàtic llis, Rizoide, Rizoma, Roca, Roda, Rodoplast, Roig, Roja, Romaní, Romboide, Ronyó, Rosa, Rosari, Roseta (botànica), Roure, Roureda, Ruderal, Rupícola, Rutàcies, Saba (biologia), Sabana, Sac, Sac embrional, Sac pol·línic, Sageta, Sal (química), Salinitat, Salsola, Salze, Sapròfit, Sàmara, Sèpal, Sèrie (biologia), Sèssil, Síliqua, Síntesi química, Sòl, Súber, SEC, Segetal, Segmentació (zoologia), Selaginel·làcies, Selva, Selva pluvial, Selva tropical, Semilunar, Septe, Serra (eina), Serralada, Seta (biologia), Sexe, Siconi, Silícula, Silici, Silvicultura, Simbiosi, Simetria, Simetria planar, Simpodi, Sinònim, Sincici, Sinecologia, Sistema nerviós parasimpàtic, Sistema reproductor, Sistema tegumentari, Sistemàtica, Sol, Solc, Solifluxió, Solubilitat, Sorosi, Sorra, Sorus, Sotabosc, Stipa, Stipa tenacissima, Strychnos, Suberina, Subespècie, Subfamília, Submediterrani, Subsol, Successió vegetal, Suor, Sureda (bosc), Suro, Tacte, Taigà, Tal·lòfit, Tal·lus, Taní, Taronger trifoliat, Taronja, Tartera, Taula dels temps geològics, Taxonomia, Tàxon, Tèpal, Túnica, Teca, Teca (biologia), Teixit cartilaginós, Teixit vegetal, Teleomorf, anamorf i holomorf, Teliòspora, Telofase, Teloma, Temperatura, Temps, Teràpia, Teròfit, Termes anatòmics de localització, Termofília, Terpè, Terra, Terra baixa, Tetraqueni, Tija, Tilacoide, Til·ler, Timoneda (botànica), Tipus biològic, Tipus de fulles, Tipus nomenclatural, Tomàquet, Torba, Torbera, Toxina, Tractament del dolor, Tractat internacional, Tragopogon, Transparència, Transpiració vegetal, Traqueida, Traqueobionts, Tres, Triangle, Triangle equilàter, Tribu (biologia), Tricocist, Tricoma, Tronc, Tronc (botànica), Tropisme, Tub cribrós, Tub pol·línic, Tubercle, Tundra, Turió, Ulex, Ulvofícia, Umbel·la, Ungla (botànica), Uredinals, Urticàcies, Urticària, Usnea, Vacúol, Valva (botànica), Variegació, Varietat biològica, Vegetació, Vegetació psammòfila, Vel (micologia), Vellut, Vent, Verí, Verd, Verdura, Verticil, Verticil·lastre, Vesícula, Vessant, Vida, Vil·là, Vinya, Virus, Viscositat, Vivaç, Viviparisme, Volàtils, Volvocals, Xantofil·la, Xeròfit, Xeroacàntic, Xerofília, Xilema, Xiprer, Xuclamel, Zigòspora, Zignematals, Zignematofícies, Zigomicets, Zigomicosi, Zigomicots, Zigot, Zingiberàcies, Zoòspora, Zona antàrtica, Zona neotropical, Zona paleàrtica, Zona pelàgica, Zona tropical, Zonació altitudinal, Zoofília (botànica), Zoologia, Zooxantel·les. Ampliar l'índex (1318 més) » « Shrink índex

Abaxial

Fulles d'àlber (''Populus alba''). En aquest cas, com en molts altres, es distingeix el revers de la fulla perquè és més clar que l'anvers. En botànica es diu revers o abaxial a la cara inferior de la làmina o limbe de la fulla d'una planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Abaxial · Veure més »

Acantàcies

Les acantàcies (Acanthaceae) són una família botànica que té unes 3500 espècies repartides en 229 gèneres.

Nou!!: Glossari de botànica і Acantàcies · Veure més »

Acaule

Tija acaule de ''Plantago'' Acaule o acaulescent és un terme botànic (del llatí a- sense, i caulis tija) per definir aquelles plantes que tenen una tija tan curta que sembla inexistent.

Nou!!: Glossari de botànica і Acaule · Veure més »

Acàcia

Les acàcies (Acacia) són un gènere de plantes amb flor de la subfamília mimosoideae, de la família de les fabàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Acàcia · Veure més »

Acinet

Els acinets són un tipus especialitzat de cèl·lules que produeixen alguns cianobacteris com a resposta a condicions de vida desfavorables.

Nou!!: Glossari de botànica і Acinet · Veure més »

Aculi

Aculis d'esbarzer (''Rubus ulmifolius'') Un aculi, eculi, agulló o fibló, és una excrescència vegetal, rígida, punxant i de formació purament epidèrmica.

Nou!!: Glossari de botànica і Aculi · Veure més »

Adaptació

La pupil·la s'adapta segons la intensitat de la llum. Una adaptació és un caràcter heretable que confereix un avantatge evolutiu als organismes que el presenten.

Nou!!: Glossari de botànica і Adaptació · Veure més »

Adelfogàmia

L'adelfogàmia és una forma de relació sexual entre eucariotes germans, per exemple en algunes espècies de fongs, plantes amb flor o formigues, o en els humans.

Nou!!: Glossari de botànica і Adelfogàmia · Veure més »

Aerènquima

Secció de la tija d'una planta aquàtica. L'aerènquima és un parènquima que presenta molts i grans espais intercel·lulars, molt comú a les arrels i tiges d'algunes plantes aquàtiques, que permet l'intercanvi de gasos.

Nou!!: Glossari de botànica і Aerènquima · Veure més »

Aerocist

''Macrocystis pyrifera'' amb molts aerocists En botànica, un aerocist és una vesícula que conté gas i que fa de flotador en algunes algues, sovint en les algues brunes o feòfits.

Nou!!: Glossari de botànica і Aerocist · Veure més »

Aflatoxina

Estructura química de l’Aflatoxina B1 Les aflatoxines són micotoxines que ocorren de manera natural produïdes per moltes espècies del gènere de fongs Aspergillus, els més notables Aspergillus flavus, Aspergillus niger i Aspergillus parasiticus.

Nou!!: Glossari de botànica і Aflatoxina · Veure més »

Agalla

Agalla, nom donat pels nord-americans al cabdill sioux Pizi (1840-Oak Creek, Dakota del Sud, 1894).

Nou!!: Glossari de botànica і Agalla · Veure més »

Agalla (botànica)

Agalles de ''Mikiola fagi'' (''Diptera'', ''Cecidomyidae'') a sobre de fulles de faig Una agalla, macarulla (camarulla), ballaruga (ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga), camarota (macarota), cassanella, cascarra (Catalunya del Nord) i cascar(r)ot (bola de, al Vallespir), anomenada científicament gala (o gal·la) i cecidi, és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres artròpodes, bacteris i fongs.

Nou!!: Glossari de botànica і Agalla (botànica) · Veure més »

Agamospèrmia

L'agamospèrmia o apogàmia és un procés de formació de llavors sense procés sexual en les plantes i és, per tant, una forma d'apomixi (reproducció asexual).

Nou!!: Glossari de botànica і Agamospèrmia · Veure més »

Agar-agar

miniatura L'agar-agar o agar és una substància gelatinosa derivada d'algunes algues.

Nou!!: Glossari de botànica і Agar-agar · Veure més »

Agaricals

Les agaricals (Agaricales) són un ordre de la classe dels basidiomicets que inclouen algunes de les espècies més familiars de bolets.

Nou!!: Glossari de botànica і Agaricals · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Agricultura · Veure més »

Agronomia

L'agronomia és una branca de la ciència que estudia els conreus i els sòls on creixen.

Nou!!: Glossari de botànica і Agronomia · Veure més »

Agrostologia

Lagrostologia (del grec ἄγρωστις, tipus d'herba i -λογία, -logia), a vegades anomenada graminologia, és una branca de la botànica que es dedica a l'estudi científic de les plantes herbàcies, especialment a la seva identificació, classificació i evolució.

Nou!!: Glossari de botànica і Agrostologia · Veure més »

Agulleta

Agulleta a l'aquàrium d'Océanopolis Ou L'agulleta (Syngnathus acus) és una espècie de peix de la família dels singnàtids i de l'ordre dels singnatiformes.

Nou!!: Glossari de botànica і Agulleta · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Glossari de botànica і Aigua · Veure més »

Aiguamoll

Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Nou!!: Glossari de botànica і Aiguamoll · Veure més »

Aire

Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Glossari de botànica і Aire · Veure més »

Aixella

Aixella d'un home L'aixella o axil·la és una regió del cos humà situada a la part inferior de la unió del tronc amb el braç.

Nou!!: Glossari de botànica і Aixella · Veure més »

Ajagut

Camp de cereals ajagut per la plujaL'ajagut és quan els cereals vinclen la seva tija.

Nou!!: Glossari de botànica і Ajagut · Veure més »

Alabarda

escocesos L'alabarda és una arma combinada de llança i destral, Fa un parell de metres de llargada aproximadament.

Nou!!: Glossari de botànica і Alabarda · Veure més »

Aladern

Aladern florit L'aladern, llampúdol, la llampuga o llampuguera (Rhamnus alaternus) és una planta amb flor de la família Rhamnaceae.

Nou!!: Glossari de botànica і Aladern · Veure més »

Al·lelopatia

En botànica, l'al·lelopatia és el fenomen d'interferència química que consisteix en l'alliberament de susbstàncies químiques per part d'una planta (o altres organismes) que són perjudicials per altres plantes competidores.

Nou!!: Glossari de botànica і Al·lelopatia · Veure més »

Al·logàmia

La carbassera té flors masculines i femenines (com aquesta) que fan que l'al·logàmia estigui pràcticament assegurada Lal·logàmia en vegetals és aquella fecundació que es produeix amb gàmetes d’individus diferents, és a dir, es duu a terme quan una planta és fecundada per un gra de pol·len que prové d’un altre individu.

Nou!!: Glossari de botànica і Al·logàmia · Veure més »

Albeca

Escorça Lalbeca (albenca) o albenc, l'albura, el viu, el blanc o greix de l'arbre, ço és la part jove de la fusta que correspon als darrers anells de creixença de l'arbre, produïts pel càmbium vascular en la tija d'una planta, que correspon a l'únic xilema funcional.

Nou!!: Glossari de botànica і Albeca · Veure més »

Albellatge

L'albellatge (Hyparrhenia hirta), també anomenat jaç,DCVB herbamans, llistó o fenàs de cuques és una poàcia que es troba en prats i pastures seques de l'Àfrica, el sud d'Europa i Àsia.

Nou!!: Glossari de botànica і Albellatge · Veure més »

Albinisme

L'albinisme és un trastorn genètic en què hi ha una absència congènita total o parcial de pigment dels ulls, pell i pèl als éssers humans i animals.

Nou!!: Glossari de botànica і Albinisme · Veure més »

Albumen (botànica)

L'albumen és un terme botànic que representa el teixit nutricional de les llavors que acompanya l'embrió i representa la seva reserva d'aliments.

Nou!!: Glossari de botànica і Albumen (botànica) · Veure més »

Alcaloide

Cascall, ''Papaver somniferum''coca, ''Erythroxylum coca''Peiot, ''Lophophora williamsii''EfedraUn alcaloide és un compost orgànic nitrogenat d'origen natural, més o menys bàsic, de distribució restringida i dotat de marcades propietats farmacològiques a baixes dosis.

Nou!!: Glossari de botànica і Alcaloide · Veure més »

Alga

pmc.

Nou!!: Glossari de botànica і Alga · Veure més »

Alga daurada

Les algues daurades, crisofícies, crisòfits o chrysophyceae són un gran grup d'algues que es troben majoritàriament en aigües dolces.

Nou!!: Glossari de botànica і Alga daurada · Veure més »

Alginat

Estructura química del polímer '''alginat'''.Els alginats són polisacàrids obtinguts a partir algues marines brunes, de naturalesa polielectrolítica i amb comportament col·loidal que els fa aptes per a poder.

Nou!!: Glossari de botànica і Alginat · Veure més »

Algues brunes

Les algues brunes, algues marrons o feòfits (Phaeophyceae) són una classe d'algues que es distingeixen bé de la resta d'algues pel seu color, sempre dins una gamma de bruns, des del daurat fins al negre.

Nou!!: Glossari de botànica і Algues brunes · Veure més »

Algues verdes

Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.

Nou!!: Glossari de botànica і Algues verdes · Veure més »

Algues vermelles

Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a que poden ser unicel·luars i pluricel·luars.

Nou!!: Glossari de botànica і Algues vermelles · Veure més »

Aliment

Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Nou!!: Glossari de botànica і Aliment · Veure més »

Alimentació

Parada de fruita a un mercat de Barcelona L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments.

Nou!!: Glossari de botànica і Alimentació · Veure més »

Aloc

L'aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust caducifoli de la família de les lamiàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Aloc · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Glossari de botànica і Alps · Veure més »

Alta muntanya

L'alta muntanya és un terreny muntanyenc, relativament elevat però d'altitud no específica que té condicions geogràfiques particulars de neu, gel, clima, radiació ultraviolada, etc., i en què existeixen riscos associats per a les persones si s'hi exposen.

Nou!!: Glossari de botànica і Alta muntanya · Veure més »

Alternança de generacions

Cicle vital dels cormòfits L'alternança de generacions, o metagènesi, fa referència a la característica que presenten alguns organismes d'alternar entre dos individus diferents al llarg del seu cicle vital: un haploide (o gametòfit, en el cas dels vegetals) i un de diploide (o esporòfit, en el cas dels vegetals).

Nou!!: Glossari de botànica і Alternança de generacions · Veure més »

Alternària

Alternària (Alternaria) és un gènere de fongs ascomicets.

Nou!!: Glossari de botànica і Alternària · Veure més »

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Alzina · Veure més »

Alzina surera

L'alzina surera (Quercus suber L.), també anomenada surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina i de mida mitjana.

Nou!!: Glossari de botànica і Alzina surera · Veure més »

Alzinar

Aspecte d'un típic alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d'alzines.

Nou!!: Glossari de botànica і Alzinar · Veure més »

Amastigomicots

Els fongs terrestres (Amastigomycota o Eufungi) són un infraregne de fongs caracteritzats per desenvolupar autoespores, és a dir, espores aflagelades i freturoses de moviment.

Nou!!: Glossari de botànica і Amastigomicots · Veure més »

Amèrica Central

LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Nou!!: Glossari de botànica і Amèrica Central · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Glossari de botànica і Amèrica del Nord · Veure més »

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Nou!!: Glossari de botànica і Amèrica del Sud · Veure més »

Ameba

Ameba (Amoeba) és un protozou de la família Amoebidae.

Nou!!: Glossari de botànica і Ameba · Veure més »

Ameboide

Ameba (''Amoeba''). Cristidiscoidea (Nuclearia''). Foraminífer (''Ammonia tepida''). Heliozou (''Actinophrys sol''). Ameboide és un terme que es refereix a les cèl·lules que es mouen o alimenten mitjançant projeccions temporals anomenades pseudòpodes (falsos peus).

Nou!!: Glossari de botànica і Ameboide · Veure més »

Ament (botànica)

Ament, en botànica és una inflorescència consistent en una espiga amb les flors molt juntes i sense bràctees que les envoltin.

Nou!!: Glossari de botànica і Ament (botànica) · Veure més »

Ametlla

Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.

Nou!!: Glossari de botànica і Ametlla · Veure més »

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Nou!!: Glossari de botànica і Ametller · Veure més »

Amfibis

Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.

Nou!!: Glossari de botànica і Amfibis · Veure més »

Amficàrpia

Lamficàrpia és la qualitat que posseeixen determinades plantes que poden produir fruits de formes diferents, segons deriven de flors normals i originades en la part aèria de la planta o de flors casmògames soterrades.

Nou!!: Glossari de botànica і Amficàrpia · Veure més »

Amilopectina

Estructura química d'un segment d''''amilopectina''' mostrant els dos tipus d'enllaços entre molècules de glucosa presents α-(1,4) i α-(1,6). Amilopectina és un polímer altament bifurcat de glucosa trobada en plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Amilopectina · Veure més »

Amiloplast

Micrografia d'amiloplasts Un amiloplast és un tipus de plast (orgànuls cel·lulars eucariotes) que es troba només en les cèl·lules vegetals.

Nou!!: Glossari de botànica і Amiloplast · Veure més »

Amilosa

L'amilosa és un polímer lineal de D-glucopiranosa connectada principalment per enllaços glicosídics α 1-4.

Nou!!: Glossari de botànica і Amilosa · Veure més »

Aminoàcid

Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.

Nou!!: Glossari de botànica і Aminoàcid · Veure més »

Ampolla

Ampolla de vi de vidre Una ampolla, botella o bòtil és un envàs portàtil de cristall, vidre, material termoplàstic, etc., de coll llarg i estret destinat a contenir líquids, així com el seu contingut.

Nou!!: Glossari de botànica і Ampolla · Veure més »

Ampul·la (recipient)

Ampul·les contenint fàrmacs Ampul·la gran contenint 1.3 kg de cesi d'alta puresa Una ampul·la (anomenada també ampolleta i de vegades vial) és un recipient segellat que serveix per contenir i preservar petites quantitats de substàncies en forma sòlida (generalment pols) o líquida.

Nou!!: Glossari de botànica і Ampul·la (recipient) · Veure més »

Anacard

L'anacard (Anacardium occidentale) és un arbre fruiter perennifoli tropical de la família de les anacardiàcies, inclosa dins l'ordre de les sapindals.

Nou!!: Glossari de botànica і Anacard · Veure més »

Anacardiàcies

''Lithrea caustica'' Les anacardiàcies (Anacardiaceae) són una família de plantes angiospermes, les plantes amb flors, de l'ordre de les sapindals (Sapindales), dins del clade de les màlvides, un subclade de les ròsides.

Nou!!: Glossari de botànica і Anacardiàcies · Veure més »

Anastomosi

L'anastomosi és, en botànica i zoologia, la unió d'uns elements anatòmics amb d'altres del mateix animal o de la mateixa planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Anastomosi · Veure més »

Anatomia

''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.

Nou!!: Glossari de botànica і Anatomia · Veure més »

Anís estrellat

L'anís estrellat, també conegut amb altres noms populars com badiana o badiana de la Xina, gràcies a la forma en estel del seu fruit, és un arbre de la família de les illiciàcies que fa de 2 a 5 m d'altura, amb una escorça blanquinosa.

Nou!!: Glossari de botànica і Anís estrellat · Veure més »

Andes

La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).

Nou!!: Glossari de botànica і Andes · Veure més »

Andreaeàcies

Les andreaeàcies (Andreaeaceae) són una família de molses de la classe Andreaeopsida que inclou dos gèneres, Andreaea, que conté unes 100 espècies, i Acroschisma.

Nou!!: Glossari de botànica і Andreaeàcies · Veure més »

Androceu

'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.

Nou!!: Glossari de botànica і Androceu · Veure més »

Androgínia

Androgínia és un terme derivat del grec ἀνδρóγυνος (al seu torn format pels mots ἀνήρ 'home' i γυνή 'dona') i es refereix a la barreja de masculinitat i feminitat característica de la moda o a un hermafroditisme veritable.

Nou!!: Glossari de botànica і Androgínia · Veure més »

Anemofília

Pol·len de pi escampat pel vent Un vegetal és anemòfil si efectua la seva pol·linització amb el vent com a agent de transport i distribució del pol·len.

Nou!!: Glossari de botànica і Anemofília · Veure més »

Aneuploïdia

Laneuploïdia és un nombre anormal de cromosomes, i és un tipus d'anormalitat cromosòmica.

Nou!!: Glossari de botànica і Aneuploïdia · Veure més »

Angiospermes

Les angiospermes (Angiospermae) són un divisió del regne vegetal que conté la immensa majoria de les espècies de plantes terrestres, sent la forma de vida vegetal dominant al Planeta.

Nou!!: Glossari de botànica і Angiospermes · Veure més »

Angle

∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).

Nou!!: Glossari de botànica і Angle · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Nou!!: Glossari de botànica і Animals · Veure més »

Anisogàmia

Diferents formes d'anisogàmia: A) anisogàmia de les cèl·lules mòbils, B) oogàmia (òvul i espermatozoide), C) anisogàmia de cèl·lules no mòbils L'anisogàmia (també anomenada heterogàmia) es refereix a una forma de reproducció sexual en què la participació de la unió o fusió de dos gàmetes diferents per la grandària o per la grandària i també la forma.

Nou!!: Glossari de botànica і Anisogàmia · Veure més »

Anopheles

Anopheles és un gènere de dípters nematòcers de la família Cuculidae.

Nou!!: Glossari de botànica і Anopheles · Veure més »

Antàrtida

LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.

Nou!!: Glossari de botànica і Antàrtida · Veure més »

Antípoda

Mapa mundi amb els antípodes. En groc se superposen els antípodes sobre el mapa vermell. El punt antípoda (del grec ἀντίποδες, format de anti- 'contra', 'oposat', i pous 'peu', o 'amb els peus del revés') és el punt oposat de la superfície de la Terra, el lloc a la màxima distància possible d'un altre.

Nou!!: Glossari de botànica і Antípoda · Veure més »

Antela

Antela de jonc Lantela és un tipus de panícula o inflorescència composta.

Nou!!: Glossari de botànica і Antela · Veure més »

Antera

En botànica, s'anomena antera a la part superior de l'estam més engruixida i on es forma el pol·len.

Nou!!: Glossari de botànica і Antera · Veure més »

Anteridi

Diagrama de l'anatomia d'un anteridi. ''Basal stalk'':tija basal, ''Sterile jacket':Funda estèril, ''Spermatids'':espermàtide Un anteridi (en llatí i altres idiomes: antheridium plural: antheridia) és una estructura haploide o òrgan que produeix i conté gàmetes masculins (anomenats anterozoides o esperma).

Nou!!: Glossari de botànica і Anteridi · Veure més »

Anterozoide

Anterozoides d'algues i plantes sense llavor. Els anterozoides o espermatozoides són els gametòfits masculins mòbils de molses, falgueres i algunes plantes gimnospermes.

Nou!!: Glossari de botànica і Anterozoide · Veure més »

Antesi

Antesi sequencial d'una flor individual de ''Banksia menziesii'' Antesi (del grec Anthos: Flor) és el període durant el qual la flor està totalment oberta i és funcional.

Nou!!: Glossari de botànica і Antesi · Veure més »

Antilles

Mapa de les Antilles Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames.

Nou!!: Glossari de botànica і Antilles · Veure més »

Antocerotòpsides

Les antocerotòpsides (Anthocerotopsida) són una classe de plantes no vasculars.

Nou!!: Glossari de botànica і Antocerotòpsides · Veure més »

Antocianina

No confondre amb les antocianidines, semblants però sense el sucre. Antocianina (del grec antic ἄνθος (ánthos) 'flor', i κυάνεος/κυανοῦς (kuáneos/kuanoûs) 'blau fosc'), o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.

Nou!!: Glossari de botànica і Antocianina · Veure més »

Antofil·le

En botànica un antofil·le és una fulla floral més o menys modificada i amb funcions especials, com ara la protecció, l'atracció dels insectes que col·laboren a la pol·linització o la mateixa pol·linització.

Nou!!: Glossari de botànica і Antofil·le · Veure més »

Antracnosi

El xancre pot ser una malaltia incurable en alguns arbres. L'antracnosi i el xancre són termes generals per a un gran nombre de diferents malalties de les plantes caracteritzades per uns símptomes similars que inclouen l'aparició de petites zones de teixit mort, les quals creixen lentament, sovint al llarg de diversos anys.

Nou!!: Glossari de botànica і Antracnosi · Veure més »

Antropització

Transformació del terreny per a agricultura al Vietnam. L'antropització és la transformació que exerceix l'ésser humà sobre el medi ambient, ja siga sobre el biòtop o la biomassa.

Nou!!: Glossari de botànica і Antropització · Veure més »

Antropologia

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.

Nou!!: Glossari de botànica і Antropologia · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Glossari de botànica і Any · Veure més »

Aparell digestiu

En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.

Nou!!: Glossari de botànica і Aparell digestiu · Veure més »

Apiàcies

Les apiàcies o umbel·líferes (Apiaceae o Umbelliferae) són una família de plantes de l'ordre de les apials.

Nou!!: Glossari de botànica і Apiàcies · Veure més »

Apomixi

En botànica, s'anomena apomixi a la reproducció asexual mitjançant llavors.

Nou!!: Glossari de botànica і Apomixi · Veure més »

Aqüífer

Figura 1. Esquema d'un aqüífer típic. Les fletxes indiquen les direccions típiques de flux, en secció transversal, d'un aqüífer simple. Un aqüífer és una formació de terra subterrània saturada d'aigua que pot estar formada per roques permeables o materials sense consolidar (grava, sorra o llim).

Nou!!: Glossari de botànica і Aqüífer · Veure més »

Aqueni

Aquenis de ''Taraxacum officinale'' Aquenis de girasol Un aqueni és un fruit sec indehiscent amb una sola llavor que no està soldada dins del pericarpi.

Nou!!: Glossari de botànica і Aqueni · Veure més »

Aràcies

Les aràcies (Araceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les alismatals (Alismatales), dins del clade de les monocotiledònies.

Nou!!: Glossari de botànica і Aràcies · Veure més »

Arèola (botànica)

Detall de l'arèola d'''Echinocactus grusonii'' L'arèola és la característica distintiva de la família de les cactàcies i serveix per a identificar-la i distingir plantes suculentes semblants però que són d'altres famílies.

Nou!!: Glossari de botànica і Arèola (botànica) · Veure més »

Arbre

data.

Nou!!: Glossari de botànica і Arbre · Veure més »

Arbust

La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.

Nou!!: Glossari de botànica і Arbust · Veure més »

Arc (geometria)

Ombrejat en verd, un sector circular de longitud L al llarg del perímetre del cercle En geometria euclidiana, un arc és un segment tancat d'una corba en un pla bidimensional; per exemple, un arc circular és un segment de la circumferència d'un cercle.

Nou!!: Glossari de botànica і Arc (geometria) · Veure més »

Arecàcies

Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.

Nou!!: Glossari de botànica і Arecàcies · Veure més »

Aresta (botànica)

Aresta de sègol silvestre Una aresta en botànica és o bé un pèl o bé un apèndix en una estructura més àmplia, o en el cas de les asteràcies, un element similar a una agulla rígida del vil·là de la flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Aresta (botànica) · Veure més »

Arginina

L'arginina (Arg, R) és un α-aminoàcid.

Nou!!: Glossari de botànica і Arginina · Veure més »

Aril

Un aril en botànica, és un embolcall o apèndix, generalment carnós i vivament acolorit de la coberta de la llavor que s'origina a partir de la regió de l'hílum, altrament dit funicle, que és el punt de contacte de la llavor.

Nou!!: Glossari de botànica і Aril · Veure més »

Aromaticitat

Representació de l'estructura del benzè. A la dreta amb dobles enllaços alternats. A l'esquerra amb un cercle que indica la deslocalització dels electrons π L'aromaticitat és el fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè i els seus derivats—, tenen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines, amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d'assemblar-se.

Nou!!: Glossari de botànica і Aromaticitat · Veure més »

Arquegoni

Diagrama de l'anatomia de l'arquegoni a ''Physcomitrella patens'' Un arquegoni (en llatí i altres llengües:Archegonium plural: archegonia), el nom deriva del grec ἀρχή ("començament") i γόνος ("criar"), és una estructura pluricel·lular de la fase de gametòfit de certes plantes que produeix i conté òvuls o sigui gàmetes femella.

Nou!!: Glossari de botànica і Arquegoni · Veure més »

Arqueobacteris

Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.

Nou!!: Glossari de botànica і Arqueobacteris · Veure més »

Arrel (botànica)

Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.

Nou!!: Glossari de botànica і Arrel (botànica) · Veure més »

Arrel aèria

Orquídia amb arrels aèries El mangle gris (''Avicennia marina'') i les seves arrels aèries Rels aèries en forma de xanca de ''Pandanus tectorius''. Figuera escanyadora a Florida Les arrels aèries són un tipus d'arrels, generalment adventícies, que en lloc d'originar-se en la radícula de l'embrió sorgeixen de les parts aèries de la planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Arrel aèria · Veure més »

ASC

* Asc, ascós, en grec askos, vas grec de terrissa, baix, amb la part superior freqüentment convexa, un broc en un extrem i una nansa superior.

Nou!!: Glossari de botànica і ASC · Veure més »

Asc (micologia)

Ascs de la múrgola ''Morchella elata'' Asc (ascus) en micologia és la cèl·lula sexual productora d'espores dels fongs ascomicets.

Nou!!: Glossari de botànica і Asc (micologia) · Veure més »

Ascòspora

Ascs d'una múrgola ''Morchella elata'', contenint ascospores Una ascòspora és una espora continguda en un asc o que ha estat produïda dins d'un asc.

Nou!!: Glossari de botànica і Ascòspora · Veure més »

Ascocarp

Diagrama d'un ascocarp mostrant hifes estèrils i ascs madurs. Un ascocarp o ascoma és el cos fructífer dels fongs ascomicets.

Nou!!: Glossari de botànica і Ascocarp · Veure més »

Ascoliquen

Els ascoliquens (Ascholichenes) són una classe de líquens caracteritzada per la producció d'ascs similars als que produeixen els ascomicets.

Nou!!: Glossari de botànica і Ascoliquen · Veure més »

Ascomicots

Els ascomicots o ascomicets (Ascomycota) constitueixen un filum del regne dels fongs.

Nou!!: Glossari de botànica і Ascomicots · Veure més »

Asexualitat

Manifestació que demana visibilitat per a l'asexualitat. Londres, 2016. Símbol de l'asexualitat Lasexualitat, de vegades anomenada no-sexualitat, en el seu sentit més ampli, és la manca d'atracció sexual cap a altres éssersBogaert, Anthony F. (2006).

Nou!!: Glossari de botànica і Asexualitat · Veure més »

Asparagina

L'asparagina (també anomenada Asn o N) és un dels vint aminoàcids que constitueixen les proteïnes.

Nou!!: Glossari de botànica і Asparagina · Veure més »

Aspergil·losi

L'aspergil·losi és el nom donat a una àmplia varietat de micosis produïdes pel fong del gènere Aspergillus.

Nou!!: Glossari de botànica і Aspergil·losi · Veure més »

Aspergillus flavus

Aspergillus flavus (flavus vol dir groc en llatí) és un fong del gènere Aspergillus.

Nou!!: Glossari de botànica і Aspergillus flavus · Veure més »

Aspergillus fumigatus

Aspergillus fumigatus és un fong del gènere Aspergillus, i és una de les espècies més comunes dAspergillus que causen malalties en individus immunocompromesos.

Nou!!: Glossari de botànica і Aspergillus fumigatus · Veure més »

Associació (fitosociologia)

L'associació és la unitat bàsica de classificació de les comunitats vegetals en la tipologia sigmatista (o sigui, seguint els criteris establerts pel S.I.G.M.A., Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine, fundada pel botànic Josias Braun-Blanquet a Montpeller).

Nou!!: Glossari de botànica і Associació (fitosociologia) · Veure més »

Asteràcies

Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae).

Nou!!: Glossari de botànica і Asteràcies · Veure més »

Aurícula

* Aurícula (cor) o aurícula cardíaca, cavitat del cor que rep el flux sanguini.

Nou!!: Glossari de botànica і Aurícula · Veure més »

Aurons

Aurons - en francès i occità - és un municipi francès al departament de les Boques del Roine (regió de Provença – Alps – Costa Blava).

Nou!!: Glossari de botànica і Aurons · Veure més »

Autogàmia

Les flors de les pesoleres originen les llavors per autogàmia L'autogàmia és un tipus de fecundació (autofertilització) que ocorre en organismes hermafrodites on els gàmetes femenins són fecundats per gàmetes masculins provinents del mateix individu.

Nou!!: Glossari de botànica і Autogàmia · Veure més »

Autotròfia

fototròfica, és a dir, autòtrofa i que obté l'energia de la llum) Lautotròfia és un sistema d'obtenció de matèria inorgànica produïda en el mateix organisme que se n'ha de nodrir; la font més comuna per a aquest metabolisme és el diòxid de carboni o altres formes inorgàniques del carboni (C).

Nou!!: Glossari de botànica і Autotròfia · Veure més »

Auxòspora

L'auxòspora és una cèl·lula especialitzada de les diatomees, originada generalment per copulació (també anomenat auxosporulació), que augmenta força de volum i es transforma en una nova cèl·lula vegetativa més o menys arrodonida i no silicificada.

Nou!!: Glossari de botànica і Auxòspora · Veure més »

Auxina

Àcid Indolacètic (AIA) Les auxines són una classe d'hormones vegetals (fitohormones) i amb característiques similars als morfògens.

Nou!!: Glossari de botànica і Auxina · Veure més »

Avellaner

Lavellaner, avellaner comú, avellaner europeu (Corylus avellana) és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes.

Nou!!: Glossari de botànica і Avellaner · Veure més »

Avet

Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).

Nou!!: Glossari de botànica і Avet · Veure més »

Èster

Butanoat d'etil. Un èster és un compost orgànic caracteritzat per tenir un grup alquil o aril que substitueix l'hidrogen enllaçat a l'oxigen a un àcid carboxílic o a un oxoàcid.

Nou!!: Glossari de botànica і Èster · Veure més »

Òrgan (anatomia)

Un òrgan o, tradicionalment, orgue és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.

Nou!!: Glossari de botànica і Òrgan (anatomia) · Veure més »

Òrgan d'emmagatzematge

Els naps són plantes geòfites Un òrgan d'emmagatzematge és la part d'una planta modificada específicament per emmagatzemar energia en la forma de carbohidrats o aigua.

Nou!!: Glossari de botànica і Òrgan d'emmagatzematge · Veure més »

Òvul

Lòvul o ovocèl·lula, és la cèl·lula reproductora femenina, o gàmeta, en la majoria d'organismes anisògams (organismes que es reprodueixen sexualment amb un gàmet femení més gran i un altre més petit, masculí).

Nou!!: Glossari de botànica і Òvul · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Glossari de botànica і Ésser humà · Veure més »

Àcid

Un àcid (del llatí acidus, 'agre') és considerat tradicionalment com qualsevol compost químic que, quan es dissol en aigua, produeix una solució amb una activitat de catió oxidani o oxoni, H3O^+, major que l'aigua pura, és a dir, un pH menor que 7.

Nou!!: Glossari de botànica і Àcid · Veure més »

Àcid desoxiribonucleic

Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.

Nou!!: Glossari de botànica і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Glossari de botànica і Àfrica · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Glossari de botànica і Àfrica del Nord · Veure més »

Àlber

L'àlber, àlber blanc, poll àlber, poll/pollancre blanc, àlber argentat, (Populus alba) és una espècie de pollancre.

Nou!!: Glossari de botànica і Àlber · Veure més »

Àpex

L'àpex és l'extrem superior o la punta d'una cosa.

Nou!!: Glossari de botànica і Àpex · Veure més »

Àrtic

La línia vermella indica la isoterma de 10 °C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica L'Àrtic (també anomenada Àrtida) és la zona geogràfica de la Terra que envolta el pol Nord, a l'extrem oposat de l'Antàrtida.

Nou!!: Glossari de botànica і Àrtic · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Glossari de botànica і Àsia · Veure més »

Àsia Meridional

Àsia Meridional. Köppen mapa classificació del clima del sud d'Àsia. Àsia Meridional o Àsia del Sud és la regió geogràfica del món que agrupa els estats de les zones veïnes del Subcontinent indi.

Nou!!: Glossari de botànica і Àsia Meridional · Veure més »

Bacteris

lang.

Nou!!: Glossari de botànica і Bacteris · Veure més »

Bahames

Les Bahames, oficialment The Commonwealth of The Bahamas són un estat insular de l'Amèrica Central, situat a l'oceà Atlàntic, al sud-est de la península de Florida, al nord-est de Cuba, al nord d'Haití i a l'oest de les illes Turks i Caicos.

Nou!!: Glossari de botànica і Bahames · Veure més »

Baia

Hi ha moltes baies que es poden trobar al mercat, però només algunes són baies de veritat. Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós.

Nou!!: Glossari de botànica і Baia · Veure més »

Balaüsta

Balaüsta, fruit de la magrana La balaüsta, balàustia o balaüstia (del lat. "balaustium", flor del magraner) és una baia modificada que prové d'un ovari ínfer, dividida en diverses seccions, amb una coberta seca i coriàcia, i el calze persistent que tanca nombrosíssimes llavors amb la part externa carnosa.

Nou!!: Glossari de botànica і Balaüsta · Veure més »

Balanç hídric

Balanç hídric o balanç d'aigua en hidrologia és una equiparació que no es fa servir per escriure les mitjanes i sortides d'aigua d'un ecosistema.

Nou!!: Glossari de botànica і Balanç hídric · Veure més »

Banda de Caspary

La banda de Caspary és una diferenciació de les parets primàries de les cèl·lules de l'endoderma i l'exoderma de les arrels de les plantes, i es concreta en una capa de suberina impermeable que s'estén sense successió de continuïtat al llarg de les parets radials i transversals.

Nou!!: Glossari de botànica і Banda de Caspary · Veure més »

Banya

cabra amb banyes en espiral. Erkencho, instrument musical. Una banya o un corn és una protuberància punxeguda de la pell al cap de diversos mamífers, que consisteix en una cobertura de ceratina i altres proteïnes que envolta un nucli d'os viu.

Nou!!: Glossari de botànica і Banya · Veure més »

Banya del sègol

La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.

Nou!!: Glossari de botànica і Banya del sègol · Veure més »

Baobab

Baobab és el nom comú d'un gènere (Adansonia) que conté vuit espècies d'arbres, nadius de Madagascar (el centre de la diversitat amb sis espècies diferents), l'Àfrica continental i Austràlia (amb una espècie cadascuna).

Nou!!: Glossari de botànica і Baobab · Veure més »

Barca

Un tipus de '''barca''': el llagut Doni, barca tradicional de pesca a les Maldives. Barca a la platja. Constructor de Bots a Londres. Rai a la península de la Magdalena Santander Espanya Una barca és un vehicle fet per a navegar i que habitualment és de dimensions més petites que un vaixell.

Nou!!: Glossari de botànica і Barca · Veure més »

Bardissa

Bardissa Una bardissa o un barder és una associació vegetal conformada per arbustos, mates o lianes o totes dues coses alhora, tupida sovint impenetrable i amb un més gran desenvolupament vertical que el matollar.

Nou!!: Glossari de botànica і Bardissa · Veure més »

Barret

XIX. ''Dona amb barret florit'' (1889), de Pierre-Auguste Renoir: Barret de palla amb vora decorat amb flors de tela i cintes El barret o capell és una lligadura o peça de vestir que cobreix el cap i que es porta per diversos motius, inclosa la protecció contra les condicions meteorològiques, motius cerimonials com la graduació universitària, motius religiosos, seguretat o com a accessori de moda.

Nou!!: Glossari de botànica і Barret · Veure més »

Basòfil

Basòfil granulòcit El basòfil és un leucòcit granular amb nucli en forma de S o de V bilobulat en secció.

Nou!!: Glossari de botànica і Basòfil · Veure més »

Basiònim

Picea abies Un basiònim és el nom científic sinònim utilitzat en nomenclatura botànica per a referir-se a una mateixa espècie.

Nou!!: Glossari de botànica і Basiònim · Veure més »

Basidi

làmina (gills), i basidis que originen les espores en els marges de la làmina. El basidi (basidium) és l'òrgan de reproducció que produeix espores exògenes i és característic del himenòfor en els.basidiomicets.

Nou!!: Glossari de botànica і Basidi · Veure més »

Basidiòspora

Xampinyó, ''Agaricus bisporus'' '''basidiospores''' Una basidiospora és una espora reproductiva produïda per un fong basidiomicet.

Nou!!: Glossari de botànica і Basidiòspora · Veure més »

Basidiocarp

Esquema d'un basidiocarp típic, mostrant el cos fructífer, hymenium i basidis. Un basidiocarp o basidioma és l'esporocarp d'un fong basidiomicet, l'estructura multicel·lular on el hymenium (productor d'espores) s'origina.

Nou!!: Glossari de botànica і Basidiocarp · Veure més »

Basidioliquen

Els basidioliquens (Basidiolichens o Hymenolichenes) són membres liquenitzats dels Basidiomycota, que és un grup amb molts menys membres que els ascoliquens amb Ascomycota.

Nou!!: Glossari de botànica і Basidioliquen · Veure més »

Basidiomicots

Els basidiomicots (en anglès Basidiomycota; també anomenats basidiomicets en referència a una classe actualment obsoleta) constitueixen una vasta ramificació o divisió dins del regne dels fongs, els quals es caracteritzen per produir basidis on hi ha les basidiòspores.

Nou!!: Glossari de botànica і Basidiomicots · Veure més »

Bàlsam

Balsamum tolutanum, Myroxylon balsamum El bàlsam és una oleoresina, secreció vegetal composta de resina, àcids aromàtics, alcohols i èsters, per exemple l'encens.

Nou!!: Glossari de botànica і Bàlsam · Veure més »

Bedoll comú

El bedoll, beço bedoll comú (Betula pendula) és un arbre de la família de les betulàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Bedoll comú · Veure més »

Bedoll pubescent

Una subespècie de bedoll pubescent forma el límit arbori a Escandinàvia. El bedoll pubescent (Betula pubescens (sinònim Betula alba; bedot)) és un arbre caducifoli del gènere bedoll, natiu i abundant al nord d'Europa, a Islàndia i Groenlàndia on és l'única espècie d'arbre autòctona i nord d'Àsia.

Nou!!: Glossari de botànica і Bedoll pubescent · Veure més »

Beina

Beines ejectades per una canó de 75 mm (utilitzat durant la Primera Guerra Mundial La beina, càpsula o casquet és l'element de la munició que solidaritza tots els altres i conté la càrrega explosiva i la càpsula fulminant.

Nou!!: Glossari de botànica і Beina · Veure més »

Beina foliar

Lolium multiflorum'' (Margall italià). En botànica, la beina foliar és un eixamplament del pecíol o de la fulla que embolica la tija com passa a les gramínies i moltes apiàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Beina foliar · Veure més »

Bentos

Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.

Nou!!: Glossari de botànica і Bentos · Veure més »

Berberis

Berberis és un gènere de plantes amb flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Berberis · Veure més »

Berruga

La berruga és una lesió cutània causada pel virus del papil·loma humà.

Nou!!: Glossari de botànica і Berruga · Veure més »

Biòtop

Biòtop de la selva tropical amazònica Representació simple d'un biòtop Un biòtop (paraula de nova creació en alemany, formada a partir dels mots grecs βíος bios, "vida" i τόπος topos, "lloc"), en biologia i ecologia, és una àrea de condicions ambientals uniformes que proveeix espai vital per a una sèrie concreta d'éssers vius o, el que és el mateix, és el lloc on viuen les espècies de flora i fauna.

Nou!!: Glossari de botànica і Biòtop · Veure més »

Bilaterals

Els bilaterals (Bilateria) són un grup d'animals caracteritzats per tenir simetria bilateral.

Nou!!: Glossari de botànica і Bilaterals · Veure més »

Biocatalitzador

Un biocatalitzador és un catalitzador de les reaccions bioquímiques dels éssers vius.

Nou!!: Glossari de botànica і Biocatalitzador · Veure més »

Biocenosi

esponges de mar a Santa Cruz, Califòrnia La biocenosi, també coneguda com a comunitat biòtica o comunitat ecològica, és una comunitat d'organismes mútuament condicionats que ocupen un territori (el biòtop) que proveeix les condicions ambientals per a la seva supervivència.

Nou!!: Glossari de botànica і Biocenosi · Veure més »

Biodiversitat

editor.

Nou!!: Glossari de botànica і Biodiversitat · Veure més »

Biofilm

Biofilm de ''Staphylococcus aureus'' en un catèter Una biopel·lícula o biofilm és una comunitat estructurada de microorganismes envoltats d'una matriu polimèrica autodesenvolupada i adherida a una superfície vivent o inerta.

Nou!!: Glossari de botànica і Biofilm · Veure més »

Biogeografia

gal·lès nascut el 1823 La biogeografia és la part de la geografia que estudia la distribució dels éssers vius sobre la Terra i les condicions en les quals aquests es desenvolupen.

Nou!!: Glossari de botànica і Biogeografia · Veure més »

Bioindicador

Un bioindicador o indicador biològic, és una espècie (espècie indicadora) o grup d'espècies que reflecteixen fàcilment l'estat biòtic o abiòtic del medi ambient, l'impacte produït sobre un hàbitat, comunitat o ecosistema, o també indicar la diversitat d'un conjunt de taxons o biodiversitat en general d'una regió o hàbitat.

Nou!!: Glossari de botànica і Bioindicador · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Glossari de botànica і Biologia · Veure més »

Biologia cel·lular

La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).

Nou!!: Glossari de botànica і Biologia cel·lular · Veure més »

Bioluminescència

''Ctenophore Mertensia ovum'' La bioluminescència és a la producció de llum de certs organismes vius.

Nou!!: Glossari de botànica і Bioluminescència · Veure més »

Bioma

Un bioma és una gran unitat de classificació dels paisatges de la bioesfera.

Nou!!: Glossari de botànica і Bioma · Veure més »

Biomassa

La biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos.

Nou!!: Glossari de botànica і Biomassa · Veure més »

Biosíntesi

La biosíntesi és el procés catalitzador per enzims que es dona dins les cèl·lules dels organismes en el qual el substrat acaba donant un producte més complex.

Nou!!: Glossari de botànica і Biosíntesi · Veure més »

Biotecnologia

Cristalls d'insulina. La biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis.

Nou!!: Glossari de botànica і Biotecnologia · Veure més »

Bipartició

Fissió binària La bipartició o fissió binària és una forma de divisió cel·lular pròpia dels procariotes: bacteris i arqueobacteris, i en alguns eucariotes unicel·lulars, que consisteix en la divisió d'una cèl·lula en dues cèl·lules isomorfes.

Nou!!: Glossari de botànica і Bipartició · Veure més »

Bisexualitat

La bisexualitat és l'orientació sexual que fa referència al desig sexual o romàntic cap a les persones independentment del seu gènere, no necessàriament de la mateixa forma, amb la mateixa intensitat ni al mateix temps.

Nou!!: Glossari de botànica і Bisexualitat · Veure més »

Blanc

El color blanc neix de la composició de tots els altres colors.

Nou!!: Glossari de botànica і Blanc · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Blat · Veure més »

Blau

El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).

Nou!!: Glossari de botànica і Blau · Veure més »

Boga

La bova, anomenada també boga o balca (gènere Typha), és un conjunt de plantes herbàcies classificat dins de la família de les tifàcies, i, per tant, monocotiledònia, i de l'ordre de les panadals (Typha angustifolia i T. latifolia).

Nou!!: Glossari de botànica і Boga · Veure més »

Boixac de jardí

El boixac de jardí, o simplement boixac, (Calendula officinalis) és una planta herbàcia que pertany a la família de les asteràcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Boixac de jardí · Veure més »

Bolet

Bolet ''Amanita muscaria'' Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.

Nou!!: Glossari de botànica і Bolet · Veure més »

Boraginàcies

Les boraginàcies (Boraginaceae) són una família de plantes amb flors.

Nou!!: Glossari de botànica і Boraginàcies · Veure més »

Borró

Representació dels rizomes del borró i de la manera en què s'estén duna amunt mitjançant l'acció del vent El borró o canya d'arenal (Ammophila arenaria), és una espècie de planta gramínia de la família de les poàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Borró · Veure més »

Bosc

La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.

Nou!!: Glossari de botànica і Bosc · Veure més »

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Nou!!: Glossari de botànica і Botànica · Veure més »

Botiga

Samarretes en una botiga de ''souvenirs'' de Barcelona. Una botiga o comerç (a voltes tenda) és un tipus d'establiment comercial, físic o virtual, on la gent pot adquirir béns o serveis a canvi d'una contraprestació econòmica, de forma tradicional.

Nou!!: Glossari de botànica і Botiga · Veure més »

Branca

Ocell assegut a una branca La branca o el branc és la divisió (i les successives subdivisions) de la tija d'una planta, especialment del tronc d'un arbre.

Nou!!: Glossari de botànica і Branca · Veure més »

Braquiblast

Les fulles del ''Cedrus deodara'' s'insereixen en grups en un braquiblast. Un braquiblast en botànica és una petita branca o tija molt curta de creixement definit (limitat), especialment d'entrenusos molt curts i fulles, per tant, acostades, sovint formant una roseta, tal com les que porten els flocs de fulles aciculars dels cedres o dels pins.

Nou!!: Glossari de botànica і Braquiblast · Veure més »

Bràctea

Bràctees dentades de ''Rhinanthus minor'' Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada i especialitzada que parteix de l'eix de la qual surt una flor (o una tija floral) o bé la bràctea està associada amb una inflorescència.

Nou!!: Glossari de botànica і Bràctea · Veure més »

Brials

Les brials (Bryales) són un ordre de molses.

Nou!!: Glossari de botànica і Brials · Veure més »

Briòfits en sentit ampli

''Marchantia'', una hepàtica Els briòfits en sentit ampli són les plantes terrestres (embriofitins) que no tenen un autèntic teixit vascular i que per tant s'anomenen plantes no vasculars.

Nou!!: Glossari de botànica і Briòfits en sentit ampli · Veure més »

Briologia

La briologia és la branca de la botànica ocupada amb l'estudi científic dels briòfits (molses, hepàtiques i els antocerotes).

Nou!!: Glossari de botànica і Briologia · Veure més »

Brolla

Brolla de romaní a l'estiu La brolla, brosta, bilorda o bulorda és una formació vegetal que pot recobrir la major part del sòl però deixa passar molta claror.

Nou!!: Glossari de botànica і Brolla · Veure més »

Brom

El brom és l'element químic de símbol Br i nombre atòmic 35.

Nou!!: Glossari de botànica і Brom · Veure més »

Brot

* Brot (botànica), part nova d'una planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Brot · Veure més »

Brot (botànica)

Brot de cogombre. Casuarina equisetifolia''. Un brot és la part nova que surt d'una planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Brot (botànica) · Veure més »

Bruc

El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Bruc · Veure més »

Bruc d'hivern

El bruc d'hivern (Erica multiflora) és un arbust pertanyent al gènere Erica i de la família de les ericàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Bruc d'hivern · Veure més »

Bulb

Bulbs de ceba El bulb és un òrgan de determinades plantes (anomenades bulboses), generalment subterrani, format per fulles carnoses i una tija molt curta i del qual surten les arrels de la planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Bulb · Veure més »

Buxus

Buxus és un gènere d'angiospermes de la família Buxaceae.

Nou!!: Glossari de botànica і Buxus · Veure més »

Cabdell

* Porció de fil enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat.

Nou!!: Glossari de botànica і Cabdell · Veure més »

Cactus

Els cactus (Cactaceae) són una família de plantes de l'ordre de les cariofil·lals que conté unes 1.750 espècies conegudes repartides en aproximadament 127 gèneres.

Nou!!: Glossari de botànica і Cactus · Veure més »

Caducifoli

Fulles de ''Fagus grandifolia'' a la tardor Es diu caducifòlia o decídua, en botànica, la planta que perd les fulles durant una part de l'any.

Nou!!: Glossari de botànica і Caducifoli · Veure més »

Calaza

La calaza (nombres 4 i 13) La calaza, en anglès:chalaza, paraula que deriva del grecχάλαζα "pedra de calamarsa"; és una estructura a l'interior dels ous dels animals o els òvuls de les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Calaza · Veure més »

Calèndula

Calèndula (Calendula) és un gènere de plantes amb flor de la família de les asteràcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Calèndula · Veure més »

Cal·losa

Cal·losa en el parènquima esponjós de tabac La cal·losa és un polisacàrid d'origen vegetal, que compleix una funció particular en el floema de les plantes vasculars.

Nou!!: Glossari de botànica і Cal·losa · Veure més »

Cal·lus

Cal·lus de cèl·lules de ''Nicotiana tabacum'' Cal·lus o call (en anglès: callus) És un terme derivat del llatí: callus i en plural calli) que descriu en biologia cel·lular, una massa de cèl·lules indiferenciada. En biologia vegetal les cèl·lules del cal·lus són aquelles que es formen sobre la ferida d'una planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Cal·lus · Veure més »

Calcícola

Calcícola és el terme amb què es coneix els tipus de plantes que normalment creixen en sòls calcaris, és a dir, rics en carbonat de calci.

Nou!!: Glossari de botànica і Calcícola · Veure més »

Calci

El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.

Nou!!: Glossari de botànica і Calci · Veure més »

Calicle

Doble calze (calicle) d'una malvàcia S'anomena calicle, epicalze o fals calze al verticil extrafloral, amb aspecte de calze i format per hipsofil·les.

Nou!!: Glossari de botànica і Calicle · Veure més »

Califòrnia

Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Glossari de botànica і Califòrnia · Veure més »

Caliptra

* Caliptra o opercle (botànica), estructura semblant a un casquet en algunes plantes amb flors, molses i fongs.

Nou!!: Glossari de botànica і Caliptra · Veure més »

Calze (botànica)

En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.

Nou!!: Glossari de botànica і Calze (botànica) · Veure més »

Cama-sec de soca

El cama-sec de soca, també anomenat popularment alzinoi, pollancró, flota d'alzina o rouró (Armillaria mellea), és un fong freqüent als Països Catalans, especialment a l'illa de Mallorca, i es pot comportar com un paràsit molt perjudicial i provocar problemes greus en explotacions forestals.

Nou!!: Glossari de botànica і Cama-sec de soca · Veure més »

Camèfit

Cap d'ase (''Lavandula stoechas'') com a exemple de camèfit Els camèfits són una de les formes vitals de Raunkjaer.

Nou!!: Glossari de botànica і Camèfit · Veure més »

Campana

La campana és un instrument musical de percussió que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles.

Nou!!: Glossari de botànica і Campana · Veure més »

Campanulàcies

Les campanulàcies (Campanulaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les asterals (Asterales), dins del clade de les campanúlides, un subclade de les astèrides.

Nou!!: Glossari de botànica і Campanulàcies · Veure més »

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Nou!!: Glossari de botànica і Canya (planta) · Veure més »

Canyeller

El canyeller o arbre de la canyella (Cinnamomum verum) és un arbust de la família de les lauràcies, nadiu del sud-est Asiàtic, especialment de Sri Lanka (antic Ceilan), però també es conrea en altres zones tropicals com són el sud-oest de l'Índia, Madagascar, Illes Seychelles i en regions tropicals d'Amèrica del Sud.

Nou!!: Glossari de botànica і Canyeller · Veure més »

Capçada

Capçada allargada d'un pollancre Capçada arrodonida d'una alzina Capçada cònica d'un avet La capçada, el cimall,la capça o la capçalada (i la cimalada, i ant. capcimal) és la part de l'arbre formada pel conjunt de les seues branques, amb fullatge o sense.

Nou!!: Glossari de botànica і Capçada · Veure més »

Capítol floral

Esquema d'una inflorescència en capítol El capítol floral (del llatí cǎpǐtǔlum, -i, diminutiu de caput, "cabet") és un tipus d'inflorescència racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle comú.

Nou!!: Glossari de botànica і Capítol floral · Veure més »

Capil·lar sanguini

Estructures de la microcirculació Els capil·lars són els vasos sanguinis de menor diàmetre, la seva paret està formada només per l'endoteli amb el seu suport, cosa que permet l'intercanvi de substàncies entre la sang i les substàncies que es troben al voltant d'aquesta.

Nou!!: Glossari de botànica і Capil·lar sanguini · Veure més »

Caprifoliàcies

Les caprifoliàcies (Caprifoliaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les dipsacals (Dipsacales), dins del clade de les campanúlides, un subclade de les astèrides.

Nou!!: Glossari de botànica і Caprifoliàcies · Veure més »

Carabassó

El carabassó o carabasseta és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Carabassó · Veure més »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Nou!!: Glossari de botànica і Carbó · Veure més »

Carbó del blat de moro

El Carbó del blat de moro o de la dacsa (Ustilago maydis) és un fong fitopatogen que en les plantes de blat de moro i el seu antecessor silvestre, el teosinte causa una malaltia que apareix com una massa negra (el carbó).

Nou!!: Glossari de botànica і Carbó del blat de moro · Veure més »

Carbonat de calci

El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.

Nou!!: Glossari de botànica і Carbonat de calci · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Nou!!: Glossari de botànica і Carboni · Veure més »

Cariogàmia

La cariogàmia és una fase de la fecundació (o singàmia) en la qual hi ha la fusió dels nuclis genitors.

Nou!!: Glossari de botànica і Cariogàmia · Veure més »

Cariopsi

Cariopsi és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae.

Nou!!: Glossari de botànica і Cariopsi · Veure més »

Cariotip

miniatura 403x403px El cariotip és el patró cromosòmic d'una espècie expressat a través d'un codi, establert per conveni, que descriu les característiques dels seus cromosomes.

Nou!!: Glossari de botànica і Cariotip · Veure més »

Carl von Linné

Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».

Nou!!: Glossari de botànica і Carl von Linné · Veure més »

Carofícies

Les carofícies (Charophyceae) són una classe d'algues verdes.

Nou!!: Glossari de botànica і Carofícies · Veure més »

Carotè

El carotè o caroté és la molècula que dona a la pastanaga i a l'albercoc el seu color taronja.

Nou!!: Glossari de botànica і Carotè · Veure més »

Carotenoide

β-carotè Els carotenoides són un grup de pigments vegetals liposolubles sintetitzats per organismes que fan la fotosíntesi, bacteris que no la fan i alguns fongs caracteritzats per tindre un color intens (entre la gama de colors entre el vermell i el groc).

Nou!!: Glossari de botànica і Carotenoide · Veure més »

Carpòfor

* Micologia.

Nou!!: Glossari de botànica і Carpòfor · Veure més »

Carpel

Fulles carpel·lars formant un gineceu apocàrpic en ''Helleborus'' El carpel (del grec karpos, fruit) és l'òrgan femeni bàsic de la flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Carpel · Veure més »

Carrasca

Fulla característica d'una carrasca carrasca La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex).

Nou!!: Glossari de botànica і Carrasca · Veure més »

Casa

''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.

Nou!!: Glossari de botànica і Casa · Veure més »

Casc

'''Casc''' d'alpinisme o escalada. S'hi aprecia el segell d'homologació de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme El casc o elm o elmet és una peça de material més o menys sòlid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents.

Nou!!: Glossari de botànica і Casc · Veure més »

Casmòfit

Una planta casmòfíta. Una planta casmòfita. Una planta casmòfita. ''Nicotiana glauca''. La falguera de mur (''Pteris multifida''). En botànica una planta casmòfita, també dita casmòfit i les seves comunitats vegetació casmofítica, flora casmofítica, flora mural o vegetació mural, defineix un tipus de vegetals que viuen en les fissures de parets verticals o murs, tant els naturals com els d'origen antròpic.

Nou!!: Glossari de botànica і Casmòfit · Veure més »

Casmogàmia

La ''Passiflora pardfolia'' fa servir la casmogàmia La casmogàmia és un tipus de pol·linització que passa quan la flor està oberta.

Nou!!: Glossari de botànica і Casmogàmia · Veure més »

Castanya

Castanyes Castanya closa en el pelló Parada de torrar castanyes davant la font del Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Castanya · Veure més »

Castanyer

El castanyer, castanyer comú, castanyer europeu o castanyer mediterrani (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern, originari dels voltants del Mediterrani.

Nou!!: Glossari de botànica і Castanyer · Veure més »

Catafil·le

Disposició dels catafil·les en la ceba Borró foliar de ''Liquidambar styraciflua''; els catàfil·les que cobreixen el borró mostren un poc de clorofil·la, però cauran en lloc de convertir-se en fulles fotosintètiques. Un catafil·le o catafil·la en morfologia vegetalJackson, Benjamin, Daydon; A Glossary of Botanic Terms with their Derivation and Accent; Published by Gerald Duckworth & Co.

Nou!!: Glossari de botànica і Catafil·le · Veure més »

Catàstrofe natural

Allau Un desastre, calamitat o catàstrofe natural és un esdeveniment produït per fenòmens d'elevada energia, propis de la dinàmica natural del planeta Terra, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una determinada àrea geogràfica i en un moment donat.

Nou!!: Glossari de botànica і Catàstrofe natural · Veure més »

Categoria (taxonomia)

Categories En taxonomia, una categoria és un dels nivells que s'assignen als tàxons en el seu ordenament jeràrquic.

Nou!!: Glossari de botànica і Categoria (taxonomia) · Veure més »

Càdec

El càdec (Juniperus oxycedrus) és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies típic de la regió mediterrània.

Nou!!: Glossari de botànica і Càdec · Veure més »

Càmbium

Escorça El càmbium (del llatí cambium "canvi"') és un teixit vegetal meristemàtic que es troba en les tiges i les arrels de determinades plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Càmbium · Veure més »

Càpsula (fruit)

Càpsules de fals castanyer ''Aesculus hippocastanum'' Una càpsula és un tipus de fruit sec dehiscent (és a dir, que s'obre al madurar), compost com a mínim de dos carpels.

Nou!!: Glossari de botànica і Càpsula (fruit) · Veure més »

Càrex

Càrex (Carex) és un gènere d'herbàcies d'angiospermes de la família de les ciperàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Càrex · Veure més »

Càrritx

El càrritx, carç, carcera, carritxera o faió (Ampelodesmos mauritanicus) és una planta amb flors de la família de les gramínies, la qual creix a brolles, bosquines i pinedes.

Nou!!: Glossari de botànica і Càrritx · Veure més »

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.

Nou!!: Glossari de botànica і Cèl·lula · Veure més »

Cèl·lula fotoreceptora

doi.

Nou!!: Glossari de botànica і Cèl·lula fotoreceptora · Veure més »

Cèl·lula mare

date.

Nou!!: Glossari de botànica і Cèl·lula mare · Veure més »

Cèl·lula vegetal

Estructura d'una cèl·lula vegetal La cèl·lula vegetal és la unitat elemental que constitueix qualsevol organisme vegetal, i comprèn generalment un nucli cel·lular envoltat d'un citoplasma, diversos orgànuls o plasts, i tot protegit per una membrana cel·lular.

Nou!!: Glossari de botànica і Cèl·lula vegetal · Veure més »

Cèl·lules parenquimàtiques

Parènquima esponjós El parènquima (del grec παρεγχυμα, "substància dels òrgans") o cèl·lules parenquimàtiques, és un terme histològic que té diferent significat segons els teixits estudiats siguin animals o vegetals.

Nou!!: Glossari de botànica і Cèl·lules parenquimàtiques · Veure més »

Cíngol

* Cíngol (cervell).

Nou!!: Glossari de botànica і Cíngol · Veure més »

Cípsela (fruit)

papus que permet a la planta disseminar-se a través de l'acció del vent gràcies al teixit sedós del calze per sobre de l'ovari La cípsela és un tipus de fruit simple indehiscent sec i monospèrmic, que es deriva d'un ovari ínfer compost amb un sol lòcul.

Nou!!: Glossari de botànica і Cípsela (fruit) · Veure més »

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Cítric · Veure més »

Cúpula (botànica)

Cúpula del castanyer S'anomena cúpula a l'involucre llenyós format per l'acrescència de les bràctees que protegeixen els fruits de les fagàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Cúpula (botànica) · Veure més »

Ceba

La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Ceba · Veure més »

Cefalodi

Cefalodi en la superfície superior de ''Peltigera leucophlebia''(x30). Cefalodi en la superfície superior de ''Peltigera aphthosa'' (x18). El cefalodi (en llatí i altres idiomes cephalodium, plural Cephalodia) són unes estructures com petites galles que es troben en algunes espècies de líquens que contenen cianobacteris en simbiosi.

Nou!!: Glossari de botànica і Cefalodi · Veure més »

Cel·lulosa

Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.

Nou!!: Glossari de botànica і Cel·lulosa · Veure més »

Cenòcit

Un cenòcit (derivat del grec κοινός (koinos).

Nou!!: Glossari de botànica і Cenòcit · Veure més »

Cenobi (biologia)

''Pediastrum duplex'' En biologia, un cenobi és una l'agrupació o colònia de cèl·lules d'origen comú i nombre fix, que es mantenen reunides formant un conjunt de forma típica en cada espècie.

Nou!!: Glossari de botànica і Cenobi (biologia) · Veure més »

Centròmer

Cromosoma.(1) Cromàtide. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S del cicle cel·lular.(2) Centròmer. Punt d'unió de les dues cromàtides germanes i on s'enganxen els microtúbuls durant la mitosi.(3) Braç curt(4) Braç llarg. El centròmer és una regió dels cromosomes amb una estructura i seqüència d'ADN específiques, per on contacten les dues cromàtides i que té un paper important en el procés de divisió cel·lular.

Nou!!: Glossari de botànica і Centròmer · Veure més »

Cera

espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per a la construcció dels seus ruscs.

Nou!!: Glossari de botànica і Cera · Veure més »

Ceratina

Les ceratines o queratines són una família de proteïnes no solubles en aigua, fibroses i de funció estructural amb la capacitat d'endurir extremadament el teixit en el qual s'acumula (banyes del rinoceront).

Nou!!: Glossari de botànica і Ceratina · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Glossari de botànica і Cereal · Veure més »

Cereia

Cereeae constitueix la tribu més nombrosa de les cactàcies i n'agrupa les tres quartes parts de la família.

Nou!!: Glossari de botànica і Cereia · Veure més »

Cianobacteris

Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.

Nou!!: Glossari de botànica і Cianobacteris · Veure més »

Ciati

Secció del ciati de l'''Euphorbia tridentata''. El ciati en botànica és la inflorescència que caracteritza la família de les euforbiàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Ciati · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Glossari de botànica і Ciència · Veure més »

Cicadòfits

Els cicadòfits (Cycadophyta) són una divisió de plantes gimnospermes caracteritzada per presentar una gran corona de fulles pinnades compostes i un estípit.

Nou!!: Glossari de botànica і Cicadòfits · Veure més »

Cicle biològic

Un cicle biològic de vida es considera al període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció, ja siga sexual o asexual.

Nou!!: Glossari de botànica і Cicle biològic · Veure més »

Cicle visual

Cicle visual. hν.

Nou!!: Glossari de botànica і Cicle visual · Veure més »

Cili

Els cilis són uns orgànuls amb formes filamentoses que trobem recobrint la membrana citoplasmàtica en un gran nombre de cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Glossari de botànica і Cili · Veure més »

Ciliats

Els ciliats o ciliòfors (Ciliata o Ciliophora) constitueixen un fílum del regne dels cromalveolats o dels protists, segons es classifiqui.

Nou!!: Glossari de botànica і Ciliats · Veure més »

Cima

En botànica una cima és una inflorescència senzilla definida (o simpòdica), en la qual l'eix principal s'acaba amb una flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Cima · Veure més »

Cincí

Inflorescència en cincí de la consolda major ''(Symphytum officinale)'' En botànica, cincí fa referència a un tipus d'inflorescència caracteritzada per ser un monocasi escorpioide amb les branques laterals situades en més d'un pla i, per tant, amb les successives branques arranjades tridimensionalment.

Nou!!: Glossari de botànica і Cincí · Veure més »

Cinchona calisaya

El quino, quinquina, quina (Cinxona ledgeriana) és un arbre de la família de les rubiàcies, originari dels boscos d'Equador, Perú i Bolívia.

Nou!!: Glossari de botànica і Cinchona calisaya · Veure més »

Cinnamomum aromaticum

Cinnamomum aromaticum, sinònim: Cinnamomum cassia, anomenat cassia (càssia) o cinamom xinès, és un arbre perennifoli natiu del sud de la Xina, Bangladesh, Uganda, Índia, i Vietnam.

Nou!!: Glossari de botànica і Cinnamomum aromaticum · Veure més »

Cinorròdon

Fruits vermells d'una gavarrera. El cinorròdon és un fruit complex constituït per un receptacle en forma de copa estreta (anomenat específicament tàlem urceolat) dins del qual hi ha diversos fruits en forma de núcula, amb nombrosos pèls, que al seu interior tenen les llavors.

Nou!!: Glossari de botànica і Cinorròdon · Veure més »

Ciperàcies

Les ciperàcies (Cyperaceae) formen una família de plantes amb flor, monocotiledònies, pròxima a les gramínies.

Nou!!: Glossari de botànica і Ciperàcies · Veure més »

Circell

Circell. Circell en botànica és un òrgan vegetal especialitzat amb aspecte de tija molt prima.

Nou!!: Glossari de botànica і Circell · Veure més »

Circumferència

miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.

Nou!!: Glossari de botànica і Circumferència · Veure més »

Cistòlit

Un cistòlit (del grec "cavitat" i "pedra") és una concreció, en general de carbonat de calci, format dins una cèl·lula de les fulles d'algunes plantes de certes famílies, com per exemple, Ficus elastica, la planta de cautxú indi de la família moràcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Cistòlit · Veure més »

Citogenètica

Metafase vista usant el mètode FISH La citogenètica és la branca de la genètica que estudia l'estructura i la funció cel·lular, especialment dels cromosomes.

Nou!!: Glossari de botànica і Citogenètica · Veure més »

Citoplasma

Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.

Nou!!: Glossari de botànica і Citoplasma · Veure més »

Civada

La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.

Nou!!: Glossari de botànica і Civada · Veure més »

Cladograma

Exemple de cladograma Cladograma simple d'espècies amb característiques derivades. Un cladograma és un diagrama representatiu en la classificació biològica taxonòmica dels organismes, en el qual es mostra la relació entre diferents espècies segons una característica derivada, resultat de l'anàlisi cladística d'una espècie.

Nou!!: Glossari de botànica і Cladograma · Veure més »

Clamidòspora

Clamidòspores del llevat ''Candida albicans'' Una clamidòspora és l'espora de paret gruixuda en dormància de diversos tipus de fongs.

Nou!!: Glossari de botànica і Clamidòspora · Veure més »

Classe (biologia)

En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.

Nou!!: Glossari de botànica і Classe (biologia) · Veure més »

Classificació

Una classificació és la determinació d'una categoria d'entre un conjunt finit de categories establertes per a un objecte o concepte.

Nou!!: Glossari de botànica і Classificació · Veure més »

Classificació científica

La jerarquia dels vuit nivells principals de la classificació biològica. No s'hi mostren els nivells menors intermedis La classificació científica o classificació biològica és un mètode utilitzat pels biòlegs per agrupar i categoritzar espècies d'organismes.

Nou!!: Glossari de botànica і Classificació científica · Veure més »

Clau (falca)

Quatre claus d'acer. Falca de fusta del segle XVII Punta Un clau, tatxa o punta és un tija metal·lica prima i allargada amb punta esmolada i una cabota que rep les picades.

Nou!!: Glossari de botànica і Clau (falca) · Veure més »

Clavellina d'aire

Les clavellines d'aire o clavells d'aire (Tillandsia) són un gènere de plantes de la família de les bromeliàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Clavellina d'aire · Veure més »

Clímax

La fageda d'en Jordà és un exemple de clímax de la vegetació El clímax — en grec vol dir «escala»— és l'etapa final estable cap a la qual tendeix a evolucionar la vegetació i el sòl sota determinats factors ambientals especialment el clima i sense acció humana després de molt de temps.

Nou!!: Glossari de botànica і Clímax · Veure més »

Cleistogàmia

''Limodorum abortivum'' és una orquídia cleistògama Cleistogàmia o clistogàmia és el mecanisme de reproducció pel qual la flor s'autopol·linitza i s'autofecunda perquè ella roman tancada.

Nou!!: Glossari de botànica і Cleistogàmia · Veure més »

Clematis

Clematis (del grec:klématis, que era una planta enfiladissa, probablement Vinca) és un gènere de lianes enfiladisses molt vigoroses amb flors són atractives.

Nou!!: Glossari de botànica і Clematis · Veure més »

Clima

Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.

Nou!!: Glossari de botànica і Clima · Veure més »

Clima atlàntic

Cwc div col end El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

Nou!!: Glossari de botànica і Clima atlàntic · Veure més »

Clima àrid

Àrees o regions de clima àrid del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima àrid o el clima desèrtic es dona en àrees seques, com el nord de l'Àfrica, o a la península d'Aràbia.

Nou!!: Glossari de botànica і Clima àrid · Veure més »

Clima continental

Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.

Nou!!: Glossari de botànica і Clima continental · Veure més »

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Nou!!: Glossari de botànica і Clima mediterrani · Veure més »

Clima subàrtic

Bosc de làrix, típic de les zones subàrtiques. El clima subàrtic o clima boreal és aquell tipus de clima de les zones subàrtiques amb característiques intermèdies entre el clima polar i el clima temperat.

Nou!!: Glossari de botànica і Clima subàrtic · Veure més »

Clima tropical

Àrees o regions de clima tropical del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima tropical és un tipus de clima que correspon a l'estat mitjà de l'atmosfera en les zones tropicals.

Nou!!: Glossari de botànica і Clima tropical · Veure més »

Clivella

* Clivella (dermatologia).

Nou!!: Glossari de botànica і Clivella · Veure més »

Clora

La clora o centaura groga (Blackstonia perfoliata) és una espècie de planta de la família de la genciana que es troba a la conca del Mediterrani arribant al nord-oest d'Europa (al nord fins al centre d'Anglaterra i d'Irlanda) i també a tots els Països Catalans.

Nou!!: Glossari de botànica і Clora · Veure més »

Clorènquima

Cèl·lules de clorènquima en palissada. El clorènquima (Chlorenchyma) en botànica i histologia vegetal de tipus parenquimàtic característic de la fullas de les plantes superiors.

Nou!!: Glossari de botànica і Clorènquima · Veure més »

Clorofícies

Les clorofícies (Chlorophyceae) són una classe d'algues verdes, que es distingeixen principalment sota la base de la morfologia ultraestructural.

Nou!!: Glossari de botànica і Clorofícies · Veure més »

Clorofil·la

La clorofil·la (del grec chloros, 'verd', i phyllon, 'fulla') és una molècula present en els productors (plantes, algues i cianobacteris) necessària per al procés de la fotosíntesi.

Nou!!: Glossari de botànica і Clorofil·la · Veure més »

Clorofil·la a

La Clorofil·la a és una forma específica de clorofil·la usada en la fotosíntesi oxigènica.

Nou!!: Glossari de botànica і Clorofil·la a · Veure més »

Clorofil·la b

Espectre d'absorció de la clorofil·la ''a'' i la clorofil·la ''b''. Usadees juntes incrementa l'absorció de la llum. La clorofil·la b és una forma de clorofil·la.

Nou!!: Glossari de botànica і Clorofil·la b · Veure més »

Cloroplast

Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.

Nou!!: Glossari de botànica і Cloroplast · Veure més »

Clorosi

Clorosi en una fulla de liquidambar Clorosi, en botànica, és la condició en la qual les fulles no produeixen prou clorofil·la.

Nou!!: Glossari de botànica і Clorosi · Veure més »

Coanòcit

Tipus de cèl·lules d'una esponja asconoide; en color groc figuren els '''coanòcits'''. Els coanòcits (també coneguts com a "cèl·lules del collar") són les cèl·lules que es troben a l'interior dels cossos, del tipus asconoide, siconoide i leuconoide, de les esponges marines que contenen un flagel central envoltat per un collar de microvil·li el qual està connectat per una tènue membrana.

Nou!!: Glossari de botànica і Coanòcit · Veure més »

Coanoflagel·lats

Els coanoflagel·lats (Choanoflagellates o Choanomonada) són una classe de coanozous considerats els éssers vius morfològicament més semblants animals.

Nou!!: Glossari de botànica і Coanoflagel·lats · Veure més »

Cocolitòfors

''Coccolithus pelagicus'' Imatge per satèl·lit de masses de cocolitòfors al Mar de Bering el 1998 Els Cocolitòfors (coccolithophoridae) són algues unicel·lulars, protists i fitoplanctòniques pertanyents a diverses divisions botàniques d'haptòfits.

Nou!!: Glossari de botànica і Cocolitòfors · Veure més »

Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes

Jardí de Linnaeus a Uppsala Portada de ''Species Plantarum'', 1753 El Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes (International Code of Nomenclature for algae, fungi and plants), abans Codi Internacional de Nomenclatura Botànica (International Code of Botanical Nomenclature) és un conjunt de regles i recomanacions que tracten sobre els noms botànics formals que es donen als éssers vius tradicionalment estudiats per la botànica (plantes, algues i fongs).

Nou!!: Glossari de botànica і Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes · Veure més »

Coevolució

La coevolució és el fenomen d'adaptació evolutiva mútua produïda entre dues o més espècies d'éssers vius com a resultat de la seva influència recíproca per relacions com la simbiosi, el parasitisme, la pol·linització, o les interaccions entre preses i depredadors.

Nou!!: Glossari de botànica і Coevolució · Veure més »

Coit

Coit entre un home i una dona Còpula entre lleons. El coit (del llatí: coitus) és la còpula o unió sexual entre dos individus de distint o del mateix sexe, de la mateixa o diferent espècie animal.

Nou!!: Glossari de botànica і Coit · Veure més »

Col

La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dona nom a la família Brassicaceae.

Nou!!: Glossari de botànica і Col · Veure més »

Colònia (biologia)

Placa de Petri amb cultiu bacterià amb '''colònies microbiològiques''' aïllades. En biologia, una colònia (del llatí colonia) és una estratègia vital.

Nou!!: Glossari de botànica і Colònia (biologia) · Veure més »

Col·lènquima

Col·lènquima angular en una tija d'api El col·lènquima és un teixit de sosteniment present en plantes joves i herbàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Col·lènquima · Veure més »

Col·lèter

Un col·lèter en botànica, és una estructura secretora pluricel·lular, formada per un nucli parenquimàtic envoltat per una o dues capes de cèl·lules epidèrmiques, adoptant les cèl·lules de la capa exterior una disposició columnar (en estacada).

Nou!!: Glossari de botànica і Col·lèter · Veure més »

Col·loide

La llet és un col·loide En química un col·loide, suspensió col·loidal o dispersió col·loidal és un sistema físic que està compost per dues fases: una contínua, normalment fluida, i una altra dispersa en forma de partícules, en general sòlides, de grandària mesoscòpica (és a dir, a mig camí entre els mons macroscòpic i microscòpic).

Nou!!: Glossari de botànica і Col·loide · Veure més »

Coleòpters

Els coleòpters (Coleoptera) són un ordre d'insectes endopterigots que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies.

Nou!!: Glossari de botànica і Coleòpters · Veure més »

Coleòptil

Esquema del coleòptil del blat (a sobre) i la fulla bandera (a sota). El coleòptil és la primera fulla de l'embrió de les gramínies i d'altres monocotiledònies, en forma de beina d'àpex endurit, que protegeix la tija i les primeres fulles de l'embrió mentre s'obre pas a través del sòl.

Nou!!: Glossari de botànica і Coleòptil · Veure més »

Coleoriza

La coleoriza (coleorhiza), del grec: koleo- κόλεος.

Nou!!: Glossari de botànica і Coleoriza · Veure més »

Color

Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Nou!!: Glossari de botànica і Color · Veure més »

Colorant

Un colorant és una substància soluble en un líquid que és capaç de tenyir altres material, sigui per dispersió, sigui en reaccionar-hi.

Nou!!: Glossari de botànica і Colorant · Veure més »

Colp

Colp és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Nou!!: Glossari de botànica і Colp · Veure més »

Columel·la

* Luci Juni Moderat Columel·la, escriptor romà del segle I conegut per la seva obra sobre agricultura De re rustica.

Nou!!: Glossari de botànica і Columel·la · Veure més »

Comensalisme

La medusa ''Aequorea victoria'' amb un amfípode (''Hyperiidae'') vivint en relació de comensalisme. El comensalisme en biologia és una simbiosi o una associació entre dues espècies en la qual el donant proporciona un avantatge al comensal, sense caràcter obligatori.

Nou!!: Glossari de botànica і Comensalisme · Veure més »

Competició (biologia)

miniatura La competició és una interacció biològica entre organismes o espècies, en la qual l'aptitud biològica d'un s'abaixa per la presència d'un altre.

Nou!!: Glossari de botànica і Competició (biologia) · Veure més »

Compost heterocíclic

Un compost heterocíclic és un compost orgànic que conté una cadena de carbonis formant un anell en la qual hi ha almenys un àtom diferent del carboni formant part del cicle.

Nou!!: Glossari de botànica і Compost heterocíclic · Veure més »

Comunitat (ecologia)

Una comunitat, en ecologia, és un tros d'un ecosistema caracteritzat per un inventari d'espècies on les més abundants i representatives són anomenades dominants i usualment en denominen els tipus.

Nou!!: Glossari de botànica і Comunitat (ecologia) · Veure més »

Conca del Mediterrani

La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.

Nou!!: Glossari de botànica і Conca del Mediterrani · Veure més »

Concreció

Concreció Cova de les Canaletes, Vilafranca de Conflent Concreció margosa (post-deposicional) procedent de Sault Ste. Marie, península de Michigan, EUA (Museu d'Història Natural de Chicago, Illinois) Una concreció és una acumulació seguida d'enduriment de substàncies transportades en dissolució per l'aigua i després abandonades en el si d'una roca.

Nou!!: Glossari de botànica і Concreció · Veure més »

Conidi

Conidiòfor de ''Hyaloperonospora parasitica'' portant diversos conidis Conidis sobre conidiòfors Cadena de conidis d'''Alternaria'' Un conidi és una espora asexual, immòbil formada directament a partir d'una hifa o cèl·lula conidiògena o esporògena.

Nou!!: Glossari de botànica і Conidi · Veure més »

Conidiòfor

Conidi a l'extrem d'un conidiòfor El conidiòfor (del grec koni-κόνι-ς/-ος "pols", idio petit, phor, φορος "que porta"), en certs fongs, és una estructura microscòpica especialitzada en la reproducció asexual de milers d'espores anomenades conidis.

Nou!!: Glossari de botànica і Conidiòfor · Veure més »

Conjugació bacteriana

fímbria s'uneix a la cèl·lula receptora i ambdues cèl·lules s'aproximen. 3-El plasmidi mòbil es desarma i una de les cadenes d'ADN és transferida a la cèl·lula receptora. 4-Ambdues cèl·lules sintetitzen la segona cadena i regeneren un plasmidi complet. A més, ambdues cèl·lules generen nous pili i són ara viables com donants. La conjugació bacteriana o parasexualitat bacteriana és el procés de transferència d'un plasmidi (un fragment de l'ADN que conté gens).

Nou!!: Glossari de botànica і Conjugació bacteriana · Veure més »

Connectiu

Antera seccionada. 1: Filament; 2: Teca; 3: '''Connectiu''' (vasos en vermell); 4: Sac pol·línic. En botànica, s'anomena connectiu a la porció de teixit estèril de l'antera situada entre les teques, que forma cos amb elles i les manté unides.

Nou!!: Glossari de botànica і Connectiu · Veure més »

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Nou!!: Glossari de botànica і Conreu · Veure més »

Contaminació

Contaminació del sòl Contaminació de l'aire Riu contaminat a causa del drenatge de mines Contaminació a Maracaibo Anoxia, o manca d'oxigen, a causa de contaminants Contaminació lumínica Contaminació acústica La contaminació o pol·lucióGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».

Nou!!: Glossari de botànica і Contaminació · Veure més »

Continent

348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Nou!!: Glossari de botànica і Continent · Veure més »

Cor

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.

Nou!!: Glossari de botànica і Cor · Veure més »

Coral·loide

Cova Ali-Sadr Cave, província de Hamedan, Iran Un coral·loide és un espeleotema que té forma nodular o globular i que recorda als coralls, d'on ve el seu nom.

Nou!!: Glossari de botànica і Coral·loide · Veure més »

Coralls

Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.

Nou!!: Glossari de botànica і Coralls · Veure més »

Coriaria

Coriaria és un gènere de plantes amb flor de l'ordre de les cucurbitals.

Nou!!: Glossari de botànica і Coriaria · Veure més »

Corimbe

Corimbe d’''Achillea millefolium'' En botànica, el corimbe és una inflorescència simple indefinida, en la qual totes les flors estan en el mateix pla i els seus respectius peduncles inserits en la tija de manera que els de les flors perifèriques són molt més llargs que els de les centrals.

Nou!!: Glossari de botànica і Corimbe · Veure més »

Corm

Corms de Taro Un corm és la tija subterrània d'una planta vertical i engruixida que serveix com òrgan de reserva que fan servir algunes plantes per sobreviure a l'hivern o a altres condicions adverses com la secada i la calor de l'estiu (estivació).

Nou!!: Glossari de botànica і Corm · Veure més »

Corol·la

Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Corol·la · Veure més »

Corologia

La corologia és la part de la biogeografia que s'ocupa d'estudiar la distribució geogràfica dels organismes i de la determinació d'una sèrie de corotips comuns a molts d'ells.

Nou!!: Glossari de botànica і Corologia · Veure més »

Cortina

* Cortina (estri), peça mòbil normalment de tela que cobreix les finestres per l'interior dels edificis.

Nou!!: Glossari de botànica і Cortina · Veure més »

Cos

El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.

Nou!!: Glossari de botànica і Cos · Veure més »

Coscoll

* Grèvol (Ilex aquifolium).

Nou!!: Glossari de botànica і Coscoll · Veure més »

Cosmopolitisme (biologia)

En biogeografia, es considera cosmopolita aquella espècie que, en poblacions naturals, es distribueix, com a mínim, per tres continents diferents.

Nou!!: Glossari de botànica і Cosmopolitisme (biologia) · Veure més »

Cotiledó

Els dos cotilèdons de ''Jacaranda mimosifolia'' El cotiledó o cotilèdon és un conjunt de les fulles embrionàries de la planta en germinació.

Nou!!: Glossari de botànica і Cotiledó · Veure més »

Creixen

El creixen (Nasturtium officinale W. T. Aiton) és una planta de la família Brassicaceae (o de les crucíferes).

Nou!!: Glossari de botànica і Creixen · Veure més »

Cresta

* Anatomia.

Nou!!: Glossari de botànica і Cresta · Veure més »

Crioturbació

Asfalt danyat per la crioturbació de l'aigua subterrània La crioturbació o crioperturbació (del grec: cryo gel) en el sòls amb permagel (anomenats gelisòls) és la mescla de materials des de diversos horitzons del sòl avall cap a la roca mare per l'acció del gel i desgel.

Nou!!: Glossari de botànica і Crioturbació · Veure més »

Criptobiosi

Criptobiosi, és un estat que consisteix en la suspensió dels processos metabòlics, en el que alguns éssers vius entren quan les condicions mediambientals arriben a ser extremes.

Nou!!: Glossari de botànica і Criptobiosi · Veure més »

Criptofícies

Les criptofícies (Cryptophyceae) són una petita classe d'organismes amb 24 gèneres que es troben en aigües marines i continentals.

Nou!!: Glossari de botànica і Criptofícies · Veure més »

Cristall

Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.

Nou!!: Glossari de botànica і Cristall · Veure més »

Cristall uniaxial

Un cristall uniaxial és un cristall de doble refracció que només té un sol eix òptic a través del qual la llum es pot propagar sense exhibir birefringència.

Nou!!: Glossari de botànica і Cristall uniaxial · Veure més »

Cromatòfor

Els cromatòfors del peix zebra permeten el mimetisme amb el rerefons en ser exposats a ambients foscos (a dalt) o lluminosos (a baix). Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum.

Nou!!: Glossari de botànica і Cromatòfor · Veure més »

Cromatina

parts d'una cèl·lula La cromatina és el material genètic de la cèl·lula eucariota que es troba al nucli i que resulta intensament tenyit per alguns colorants.

Nou!!: Glossari de botànica і Cromatina · Veure més »

Cromàtide

Cromosoma.(1) '''Cromàtida'''. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S.(2) Centròmer. Punt per on les dues cromàtides resten unides i on s'uneixen els microtúbuls.(3) Braç curt.(4) Braç llarg. La cromàtide és cadascuna de les dues cadenes idèntiques de l'ADN que, unides pel centròmer, constitueixen un cromosoma.

Nou!!: Glossari de botànica і Cromàtide · Veure més »

Cromistes

Les cromistes (Chromista) són un tàxon ja en desús dels eucariotes que havia estat considerat un regne independent.

Nou!!: Glossari de botànica і Cromistes · Veure més »

Cromoplast

Un Cromoplast és un orgànul que es pot veure en les cèl·lules vegetals colorejat de groc a taronja i que s'encarrega de la síntesi i emmagatzematge dels pigments.

Nou!!: Glossari de botànica і Cromoplast · Veure més »

Cromosoma

En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.

Nou!!: Glossari de botànica і Cromosoma · Veure més »

Cromosoma homòleg

Un cromosoma homòleg és cadascun del parell de cromosomes que té un organisme eucariota diploide, i que aparella entre si durant la meiosi.

Nou!!: Glossari de botànica і Cromosoma homòleg · Veure més »

Crosta

Una crosta és una formació cutània temporal que apareix durant la fase proliferativa de la cicatrització quan l'epitelització del teixit sobre una àrea denudada és lenta.

Nou!!: Glossari de botànica і Crosta · Veure més »

Croton eluteria

Croton eluteria, és una espècie de planta amb flors dins del gènere Croton (que inclou plantes ornamentals).

Nou!!: Glossari de botànica і Croton eluteria · Veure més »

Crustacis

Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.

Nou!!: Glossari de botànica і Crustacis · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Glossari de botànica і Cuba · Veure més »

Cucurbitàcies

Les cucurbitàcies (Cucurbitaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les cucurbitals (Cucurbitales), dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.

Nou!!: Glossari de botànica і Cucurbitàcies · Veure més »

Cuir

Eines modernes per a treballar el '''cuir'''. El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.

Nou!!: Glossari de botànica і Cuir · Veure més »

Cultivar

''Osteospermum'' 'Pink Whirls', una cultivar amb èxit. Una cultivar (derivat de l'anglès culti(vated) var(iety), varietat cultivada) és una categoria taxonòmica de les plantes cultivades amb rang per sota de l'espècie d'una sola entitat taxonòmica seleccionades per un atribut particular o una combinació d'atributs, amb unes característiques clarament diferenciades, uniformes i estables que es mantenen inalterades quan es propaguen pels mitjans adequats.

Nou!!: Glossari de botànica і Cultivar · Veure més »

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Nou!!: Glossari de botànica і Cultura · Veure més »

Cumquat

El cumquat (del cantonès kumquat) o Citrus japonica és un arbust perennifoli de la família de les rutàcies, originari de l'Àsia oriental, que fa entre 2,5 i 4,5 m. El fruit comestible també és diu cumquat.

Nou!!: Glossari de botànica і Cumquat · Veure més »

Cupressàcies

Les cupressàcies (Cupressaceae) són una família de coníferes de l'ordre de les pinals.

Nou!!: Glossari de botànica і Cupressàcies · Veure més »

Cuscuta

La cuscuta o cabells d'àngel (Cuscuta) és un gènere de plantes paràsites o hemiparàsites.

Nou!!: Glossari de botànica і Cuscuta · Veure més »

Cutícula

Secció d'una fulla; pot observar-se la cutícula, com una capa molt fina, a la part superior. La cutícula, en vegetals, és una capa protectora per a les cèl·lules epidèrmiques de les fulles, brots joves i tots els altres òrgans aeris de la planta sense peridermis.

Nou!!: Glossari de botànica і Cutícula · Veure més »

Cutina (biopolímer)

La cutina és un biopolímer insoluble tipus polièster, un component essencial de les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes a la part aèria de les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Cutina (biopolímer) · Veure més »

Cynanchum acutum

Fruits immadurs ''in situ''. Fruit madur obert i llavors alades amb plomall. Flores En el seu hàbitat Cynanchum acutum, el matacà —entre altres nombrosos noms comuns—, és una espècie de planta enfiladissa del gènere Cynanchum de la família Apocynaceae.

Nou!!: Glossari de botànica і Cynanchum acutum · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Glossari de botànica і Dacsa · Veure més »

Dàtil

El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils.

Nou!!: Glossari de botànica і Dàtil · Veure més »

Dehiscència

fol·licle d'''Asclepias syriaca'' mostrant les llavors a l'interior. Dehiscència en biologia, i especialment en botànica, és l'obertura d'un òrgan tancat perquè en pugui sortir el contingut quan arriba a la maduresa.

Nou!!: Glossari de botànica і Dehiscència · Veure més »

Depredació

La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.

Nou!!: Glossari de botànica і Depredació · Veure més »

Descendència

La descendència és la norma que regeix la filiació en els grups socials mitjançant els vincles de parentiu.

Nou!!: Glossari de botànica і Descendència · Veure més »

Descomposició química

Descomposició química La descomposició química és la separació d'un compost químic en elements químics o compostos més simples.

Nou!!: Glossari de botànica і Descomposició química · Veure més »

Desert

Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.

Nou!!: Glossari de botànica і Desert · Veure més »

Deserts i matollars xeròfils

Un desert i matollar xeròfils és un bioma caracteritzat per necessitar molt poca humitat.

Nou!!: Glossari de botànica і Deserts i matollars xeròfils · Veure més »

Desgel

Exemple de desgel primaveral al circ de Penyalara (Espanya). La imatge superior és del 30 d'abril i la inferior del 9 de juny. El desgel o desglaç és la fusió de les neus i les geleres a conseqüència de l'augment de les temperatures a la primavera.

Nou!!: Glossari de botànica і Desgel · Veure més »

Desinència

La paraula desinència (del llatí desinĕre, acabar) ve emprada des del final del per a indicar en diversos contextos lingüistics la part final d'una paraula.

Nou!!: Glossari de botànica і Desinència · Veure més »

Destil·lació

Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.

Nou!!: Glossari de botànica і Destil·lació · Veure més »

Deuteromicets

Deuteromicet (també anomenats fongs imperfectes, Deuteromycota, hifals, hifomicets o adelomicets) és un nom informal utilitzat per a designar un grup de fongs que no es poden ubicar dins les classificacions taxonòmiques usuals les quals estan basades en el concepte biològic de l'espècie o en les característiques morfològiques de les estructures sexuals.

Nou!!: Glossari de botànica і Deuteromicets · Veure més »

Diagrama

Models d'arbre de Porfiri, dissenyat per Porfiri en ''Isagoge'' (268-270). pàgines.

Nou!!: Glossari de botànica і Diagrama · Veure més »

Diagrama floral

diagrama floral, i fórmula floral a sota, de les convolvulàciesUn diagrama floral en botànica, és una representació gràfica de la disposició de les peces florals (sèpals, pètals, anteres i carpels) i de l'ordenació dels diferents verticils, en un tall transversal de la flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Diagrama floral · Veure més »

Diatomees

Les diatomees o bacil·lariofícies (Bacillariophyceae) són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen algunes que formen colònies), que s'enquadra dintre del fílum Heterokontophyta, superfílum Chromista, regne protoctist, domini Eukarya.

Nou!!: Glossari de botànica і Diatomees · Veure més »

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Nou!!: Glossari de botànica і Diàspora · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Nou!!: Glossari de botànica і Diòxid de carboni · Veure més »

Diòxid de silici

El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO₂, que es troba més freqüentment a la natura com el quars i en diversos organismes vius.

Nou!!: Glossari de botànica і Diòxid de silici · Veure més »

Dicarió

El dicarió (en anglès: dikaryon) és una característica del nucli cel·lular que només es presenta en certs fongs, en els quals després de la plasmogàmia els dos nuclis compatibles de dues cèl·lules es desaparellen i cohabiten sense cariogàmia dins les cèl·lules de les hifes.

Nou!!: Glossari de botànica і Dicarió · Veure més »

Dicaris

Els dicaris (Dikarya) són un subregne dels fongs que inclou els fílum dels ascomicots i els basidiomicots, que generalment produeixen dicarionts, a vegades fent hifes, a vegades unicel·lulars, però sempre sense flagels.

Nou!!: Glossari de botànica і Dicaris · Veure més »

Dicasi

Esquema d'un dicasi. Un dicasi o cima bípera és un tipus d'inflorescència cimosa o tancada.

Nou!!: Glossari de botànica і Dicasi · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Nou!!: Glossari de botànica і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »

Dicogàmia

Protàndria en ''Aeonium undulatum'' La dicogàmia és el procés de maduració asincrònica dels pistils i dels estams d'una mateixa flor per tal de prevenir l'autofecundació.

Nou!!: Glossari de botànica і Dicogàmia · Veure més »

Dicotomia

Una dicotomia és la divisió d'un concepte en 2 meitats oposades, que s'exclouen o alternen; com per ex., l'opció entre el bé i el mal a l'ètica.

Nou!!: Glossari de botànica і Dicotomia · Veure més »

Diferenciació cel·lular

La diferenciació cel·lular és el procés pel qual una cèl·lula canvia d'un tipus cel·lular a un altre.

Nou!!: Glossari de botànica і Diferenciació cel·lular · Veure més »

Digital (botànica)

La digital o didalera (Digitalis purpurea) és una planta herbàcia biennal.

Nou!!: Glossari de botànica і Digital (botànica) · Veure més »

Dinofícies

Les dinofícies (Dinophyceae) són la principal classe de dinoflagel·lats.

Nou!!: Glossari de botànica і Dinofícies · Veure més »

Dinoflagel·lats

Els dinoflagel·lats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llatí, flagellum, fuet) són un extens fílum d'alveolats flagel·lats.

Nou!!: Glossari de botànica і Dinoflagel·lats · Veure més »

Dioècia

El grèvol (''Ilex aquifolium'') és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.

Nou!!: Glossari de botànica і Dioècia · Veure més »

Diploïdia

Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.

Nou!!: Glossari de botànica і Diploïdia · Veure més »

Disciplina

En la seva accepció més comuna la disciplina és la capacitat d'enfocar els mateixos esforços en aconseguir un fi, tot i que etimològicament, disciplina fa referència a la instrucció donada a un deixeble, accepció que preserva el sentit de la paraula original en llatí (comandament) l'arrel discere significa aprendre.

Nou!!: Glossari de botànica і Disciplina · Veure més »

Dispersió de les llavors

Dispersió pel vent de llavors de la dent de lleó La dispersió de llavors -o disseminació- és el moviment o transport de les llavors lluny de la planta mare.

Nou!!: Glossari de botànica і Dispersió de les llavors · Veure més »

Dit

Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.

Nou!!: Glossari de botànica і Dit · Veure més »

Divisió (biologia)

En biologia, la divisió és la unitat taxonòmica (tàxon) situada entre el regne i la classe.

Nou!!: Glossari de botànica і Divisió (biologia) · Veure més »

Divisió cel·lular

Comparació de tres tipus de reproducció cel·lular. Divisió cel·lular en procariotes (fissió binària) i eucariotes (mitosi i meiosi). Les línies gruixudes són cromosomes, i les primes línies blaves són fibres que estiren els cromosomes i separen els extrems de la cèl·lula. '''El cicle cel·lular en eucariotes:''' I.

Nou!!: Glossari de botànica і Divisió cel·lular · Veure més »

Domesticació

El xai, una de les primeres espècies a ser domesticades La domesticació és l'acció de fer que un organisme esdevingui domèstic, és a dir, que visqui al costat de l'ésser humà i es criï a casa.

Nou!!: Glossari de botànica і Domesticació · Veure més »

Dormició

A l'estació desfavorable, en aquest cas l'hivern, el metabolisme de les plantes entra en dormició La dormició és el període en el qual el creixement dels organismes vius s'atura o queda molt alentit temporalment.

Nou!!: Glossari de botànica і Dormició · Veure més »

Drupa

L'oliva és una drupa La nectarina, un fruit tipus '''drupa''' La nou és una drupa amb el pericarpi no comestible Secció transversal d'una drupa típica (préssec) que mostra fruit i llavors. La drupa és un tipus de fruit simple indehiscent carnós que procedeix generalment d'un gineceu unicarpel·lar i, més rarament, d'un pluricarpel·lar i cenocàrpic.

Nou!!: Glossari de botànica і Drupa · Veure més »

Drusa (botànica)

Druses en les escates de la ceba (100x) Les druses són grups de cristalls d'oxalat de calci, silicats o carbonats presents en les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Drusa (botànica) · Veure més »

Duramen

teix, on es veuen bé 27 anells de creixement, el duramen (la fusta fosca) i l'albeca (la fusta clara). Escorça El duramen (del llatí duramen) és la part de la fusta que ocupa pràcticament tota la part central del tronc i les branques dels arbres.

Nou!!: Glossari de botànica і Duramen · Veure més »

Ecofisiologia

Ecofisiologia (del grec οἶκος, oikos, "casa"; φύσις, physis, "natura, origen"; i λογία logi) o fisiologia del medi ambient és una disciplina de la biologia que estudia l'adaptació de la fisiologia d'un organisme a les condicions mediambientals.

Nou!!: Glossari de botànica і Ecofisiologia · Veure més »

Ecologia

L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).

Nou!!: Glossari de botànica і Ecologia · Veure més »

Ecosistema

Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.

Nou!!: Glossari de botànica і Ecosistema · Veure més »

Ectomicorriza

Un exemple de simbiosi ectomicorícica que mostra els micelis del gènere ''Amanita'' Una simbiosi d'ectomicorriza (del grec: ektos, "fora de;" μυκός, mykós, "fong;" ριζα, riza, "rels;" pl. abreujat en anglès com EcM) és una relació simbiòtica que es dona entre un simbiont (micobiont) fong i les rels de diverses espècies de plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Ectomicorriza · Veure més »

Efedra

Les efedres, èfedres o trompetes (Ephedra) són un gènere de gimnospermes de la divisió Gnetophyta, família Ephedraceae, l'únic que ha arribat als nostres dies.

Nou!!: Glossari de botànica і Efedra · Veure més »

El·lèbor

El·lèbor (Helleborus) és un gènere de plantes amb flor dins la família de les ranunculàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і El·lèbor · Veure més »

El·lipsoide

El·lipsoide Un el·lipsoide és la superfície de segon grau de l'espai euclidià de tres dimensions.

Nou!!: Glossari de botànica і El·lipsoide · Veure més »

Element dels vasos

TEM (inferior) d'elements dels vasos a Quercus. Un element dels vasos o tràquea és un dels elements traquearis del xilema de les angiospermes, per on circulen l'aigua i les sals minerals.

Nou!!: Glossari de botànica і Element dels vasos · Veure més »

Element traqueari

Els elements traquearis formen part del xilema de les plantes vasculars, juntament amb les fibres i les cèl·lules parenquimàtiques.

Nou!!: Glossari de botànica і Element traqueari · Veure més »

Eleosoma

Eleosomes (de color taronja) en llavors d'''Afzelia africana'' Els eleosomes (del grec έλαιον, oli, y σωμα, cos) són estructures carnoses unides a les llavors de moltes espècies de plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Eleosoma · Veure més »

Embriòfits

Els embriòfits (Embryophyta) o metàfits (Metaphyta) són organismes eucariotes pluricel·lulars amb òrgans reproductors especialitzats que, amb poques excepcions, fan la fotosíntesi oxigènica i utilitzen el diòxid de carboni.

Nou!!: Glossari de botànica і Embriòfits · Veure més »

Embrió

Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.

Nou!!: Glossari de botànica і Embrió · Veure més »

Embriologia

L'embriologia és la branca de la biologia del desenvolupament que estudia els embrions animals i la seva morfogènesi.

Nou!!: Glossari de botànica і Embriologia · Veure més »

Empelt

Empelt d'olivera (per aproximació) Empelt de corona. Empelt en cucurbitàcia. Exemple d'empelt madur entre varietats de freixe. Empelt en cactus. Empeltar és l'operació de fer un empelt entre dues plantes anomenades bionts.

Nou!!: Glossari de botànica і Empelt · Veure més »

Endòspora

Una endòspora o espora bacteriana és una estructura inactiva, resistent, no reproductiva produïda per una petita quantitat de bacteris de la divisió Firmicute.

Nou!!: Glossari de botànica і Endòspora · Veure més »

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Nou!!: Glossari de botànica і Endemisme · Veure més »

Endocarpi

Diagrama de l'endocarpi d'un fruit en drupa, és el pinyol dur que envolta la llavor. Endocarpi de l'oliva, sencer (esquerra), trencat i amb la llavor que conté dins En botànica, l'endocarpi o pinyol és la part interna del pericarpi que està en contacte amb la llavor, és a dir, la llavor és dins de l'endocarpi.

Nou!!: Glossari de botànica і Endocarpi · Veure més »

Endoderma

Esquema en el que es veu l'endoderma L'endoderma (molt sovint mal anomenada endoderm) és la capa germinativa que es troba a l'interior dels embrions de metazous.

Nou!!: Glossari de botànica і Endoderma · Veure més »

Endosimbiosi

fixen el nitrogen. L'endosimbiosi és qualsevol relació simbiòtica en què un simbiont viu dins dels teixits d'un altre, ja sigui dins de les cèl·lules o extracel·lularment.

Nou!!: Glossari de botànica і Endosimbiosi · Veure més »

Endosperma

L'endosperma és el teixit nutricional format al sac embrionari de les plantes amb llavor; és triploide (amb tres conjunts de cromosomes) i pot ser usat com a font de nutrients per l'embrió durant la germinació.

Nou!!: Glossari de botànica і Endosperma · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Glossari de botànica і Energia · Veure més »

Energia lluminosa

En fotometria, lenergia lumínica o lluminosa és la fracció d'energia percebuda de l'energia transportada per la llum i que es manifesta sobre la matèria de diferents maneres, una d'elles és arrencar els electrons dels metalls, pot comportar-se com una ona o com si fos matèria, però el més normal és que es desplaci com una ona i interaccioni amb la matèria de manera material o física.

Nou!!: Glossari de botànica і Energia lluminosa · Veure més »

Energia química

Lenergia química és el potencial d'una substància química per experimentar una transformació a través d'una reacció química o, de transformar-se en altres substàncies químiques.

Nou!!: Glossari de botànica і Energia química · Veure més »

Entomofília

Abella que ha quedat recoberta de pol·len en visitar una flor. Lentomofília o entomogàmia és el procés de pol·linització en què el pol·len es transmet per insectes.

Nou!!: Glossari de botànica і Entomofília · Veure més »

Envà

Un envà, barandat, una antosta, una mitjana o mitjanada o un palmar és una paret prima que serveix per a separar estances dins d'un habitatge.

Nou!!: Glossari de botànica і Envà · Veure més »

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.

Nou!!: Glossari de botànica і Enzim · Veure més »

Epífit

Arbre que suporta sobre el tronc i branques, nombroses plantes epífites en el ''Parque Santa Elena'' de Costa Rica Polipodi epífit Els Epífits (del grec έπί, sobre i φύτόνepi, planta) o plantes epífites, són qualsevol planta que creix sobre un altre vegetal usant-ho solament com a suport, però que no el parasita; són una de les sis subdivisions de les formes vitals de Raunkjaer.

Nou!!: Glossari de botànica і Epífit · Veure més »

Epicarpi

Tall transversal d'un préssec mostrant:'''1.''' Endocarpi, '''2.''' Llavor, '''3.''' Mesocarpi, i '''4.''' '''Epicarpi''' Epicarpi pilós del préssec. La textura visual i tàctil de l'epicarpi resulta determinada per la presència d'aquests pèls. L'epicarpi (del grec epi «sobre» + karpós «fruit»), és la part més externa del pericarpi que popularment es coneix com la pela o la pell (embolcall més o menys tendre de certs fruits), la clofolla (embolcall dur d'un fruit), o encara boll, pellofa, o caixa (Mallorca) per als grans dels cereals.

Nou!!: Glossari de botànica і Epicarpi · Veure més »

Epicòtil

Esquema d'una plàntula d'auró mostrant l'hipocòtil i l''''epicòtil'''. L'epicòtil en fisiologia vegetal és el brot de l'embrió per sobre dels cotilèdons És el primer entrenus de la planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Epicòtil · Veure més »

Epidermis

Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall). L'epidermis és la capa de teixit més externa de la pell.

Nou!!: Glossari de botànica і Epidermis · Veure més »

Epidermis (botànica)

epidermis El teixit epidèrmic vegetal és el teixit protector viu que recobreix la superfície de tota la planta quan aquesta posseeix estructura primària.

Nou!!: Glossari de botànica і Epidermis (botànica) · Veure més »

Equisets

Equisetum és un gènere de plantes vasculars sense llavors, l'únic gènere actual de la família Equisetaceae i de l'ordre Equisetales dintre dels pteridòfits.

Nou!!: Glossari de botànica і Equisets · Veure més »

Ergotisme

L'ergotisme, denominat en l'ús col·loquial com ignis sacer, foc de l'infern, foc de Sant Antoni -terme que també pot designar l'herpes zòster i l'erisipela- o mal de foc, és una intoxicació alimentària causada per la ingesta d'aliments contaminats per micotoxines (toxines produïdes per fongs paràsits), o per abús de medicaments que continguin aquesta mateixa substància.

Nou!!: Glossari de botànica і Ergotisme · Veure més »

Eriòpode

Hieracium laniferum Cav., una planta eriòpoda En botànica s'anomenen eriòpodes les plantes que durant algun temps del seu desenvolupament tenen al centre de les fulles basals una borra llanosa més o menys densa, i gimnòpodes les que no.

Nou!!: Glossari de botànica і Eriòpode · Veure més »

Erisifàcies

Erysiphales és un ordre de fongs ascomicets.

Nou!!: Glossari de botànica і Erisifàcies · Veure més »

Esbarzer

Lesbarzer o albarzer (Rubus ulmifolius) és una espècie de planta del subgènere Rubus (també anomenat Eubatus) dins del gènere Rubus i la família de les rosàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Esbarzer · Veure més »

Escap

Escap floral En botànica un escap és una tija sense fulles i amb flors a l'àpex que normalment surt d'un bulb o rizoma.

Nou!!: Glossari de botànica і Escap · Veure més »

Escata

Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.

Nou!!: Glossari de botànica і Escata · Veure més »

Escata de peix

Les escates cicloides cobreixen aquest peix teleosti (rohu) Les escates cobreixen la pell de molts peixos.

Nou!!: Glossari de botànica і Escata de peix · Veure més »

Escissió

L'estrella de mar ''Astropecten spinulosus'' és un exemple de reproducció per '''fragmentació''' La fragmentació o escissió és un sistema de reproducció no sexual mitjançant el qual un individu es divideix en dos o més trossos, cadascun dels quals és capaç de reconstruir de nou un individu.

Nou!!: Glossari de botànica і Escissió · Veure més »

Esclerènquima

Secció transversal de les fibres esclerènquimes Lesclerènquima és el teixit que fa que la planta sigui dura i rígida.

Nou!!: Glossari de botànica і Esclerènquima · Veure més »

Escleroci

Esclerocis de la banya del sègol situats sobre espigues del blat Un escleroci (en llatí i en anglès: sclerotium (plural sclerotia)) és una massa compacta d'hifes del fong endurides que contenen reserves alimentàries.

Nou!!: Glossari de botànica і Escleroci · Veure més »

Esclerofil·le

Fulla d'una planta esclerofil·la (alzina). Esclerofil·le, paraula derivada del grec σκληρός ('dur') i φύλλον ('fulla'), és la denominació que rep un tipus de vegetació que té les fulles dures i els entrenusos (la distància entre les fulles en el brot) curts.

Nou!!: Glossari de botànica і Esclerofil·le · Veure més »

Escorça (anatomia vegetal)

L'escorça de la surera, enguixida per a protegir del foc el tronc i les branques, és el suro. Medul·la2. Duramen3. Albeca4. Càmbium5. Floema6. Escorça Lescorça o corfa és la part externa de l'arrel, el tronc i les branques de les plantes llenyoses.

Nou!!: Glossari de botànica і Escorça (anatomia vegetal) · Veure més »

Escorpins

Els escorpins o alacrans (Scorpiones) són un ordre d'aràcnids.

Nou!!: Glossari de botànica і Escorpins · Veure més »

Escrofulariàcies

Les escrofulariàcies (Scrophulariaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales), dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.

Nou!!: Glossari de botànica і Escrofulariàcies · Veure més »

Escudet

L'escudet, en heràldica, és un moble en forma d'escut petit col·locat dins un camper, generalment en nombre superior a un.

Nou!!: Glossari de botànica і Escudet · Veure més »

Escull de corall

Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions.

Nou!!: Glossari de botànica і Escull de corall · Veure més »

Esfagnes

Els esfagnes (Sphagnum) són un gènere de molses, l'únic de la família Sphagnaceae i de la subclasse Sphagnidae.

Nou!!: Glossari de botànica і Esfagnes · Veure més »

Esferoide

miniatura esquerra Un esferoide o el·lipsoide de revolució és un cos obtingut per la revolució d'una el·lipse sobre un dels seus eixos principals.

Nou!!: Glossari de botànica і Esferoide · Veure més »

Espai periplasmàtic

Il·lustració de la paret cel·lular d'un bacteri gramnegatiu. L'espai perpiplasmàtic és entre ambdues membranes. El periplasma o espai periplasmàtic és un espai envoltat per dues barreres permeables selectives, és a dir membranes biològiques, les quals són la membrana interna (és a dir, la membrana citoplasmàtica) i la membrana exterior en els bacteris gramnegatius.

Nou!!: Glossari de botànica і Espai periplasmàtic · Veure més »

Espart bord

Inflorescència Lespart bord, al País Valencià almasset/almarset, masset/marset o masseta (Lygeum spartum) és una espècie de planta herbàcia pertanyent a la família de les poàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Espart bord · Veure més »

Espàdix

Espàdix d’''Amorphophallus titanum'' Un espàdix és una inflorescència de tipus d'espiga, amb petites flors apinyades sobre un eix carnós.

Nou!!: Glossari de botànica і Espàdix · Veure més »

Espàtula

Espàtula de cuina moderna. Espàtula amb cullera Una espàtula és un instrument en forma de pala petita, prima, sovint flexible, emprada a la cuina.

Nou!!: Glossari de botànica і Espàtula · Veure més »

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Nou!!: Glossari de botànica і Espècie · Veure més »

Espècie introduïda

El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.

Nou!!: Glossari de botànica і Espècie introduïda · Veure més »

Espícula

miniatura En botànica, l'espícula o espigueta és la inflorescència característica bàsica de les poàcies o gramínies i de la família de les ciperàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Espícula · Veure més »

Especiació al·lopàtrica

Un experiment amb l'especiació en ''Drosophila melanogaster'', realitzat per Diane Dodd el 1989. Lespeciació al·lopàtrica és l'especiació per aïllament geogràfic.

Nou!!: Glossari de botànica і Especiació al·lopàtrica · Veure més »

Esperó (botànica)

Flors d'''Utricularia sandersonii'', amb grans esperons florals. En botànica, l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o sèpals d'algunes flors.

Nou!!: Glossari de botànica і Esperó (botànica) · Veure més »

Espermatòfits

Els espermatòfits (Spermatophyta) o fanerògames (Phanerogamae) són un grup monofilètic del regne de les plantes (Plantae) amb rang de superdivisió.

Nou!!: Glossari de botànica і Espermatòfits · Veure més »

Espermatozoide

Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.

Nou!!: Glossari de botànica і Espermatozoide · Veure més »

Espessidor

Els agents espessidors o, simplement, espessidors són substàncies que, afegides a una mescla aquosa, incrementen la seva viscositat sense modificar substancialment les seves altres propietats, com el gust.

Nou!!: Glossari de botànica і Espessidor · Veure més »

Espiga

* Espiga (inflorescència), conjunt de grans disposats al llarg d'un eix o un tipus d'inflorescència racemosa, simple de flors sèssils.

Nou!!: Glossari de botànica і Espiga · Veure més »

Espiga (inflorescència)

D'esquerra a dreta espigues d'ordi, blat i sègol. Ram d'espigues per decorar roses de la Diada de Sant Jordi. L'espiga és un tipus d'inflorescència racemosa de flors sèssils (és a dir sense pedicel) disposades al llarg d'un raquis (l'eix d'una inflorescència).

Nou!!: Glossari de botànica і Espiga (inflorescència) · Veure més »

Espina (botànica)

Espines d'un arbust. L'espina és una protuberància dura i esmolada que pot formar part del tronc, branques o altres òrgans i que no pot ser separada sense trencar teixits interns.

Nou!!: Glossari de botànica і Espina (botànica) · Veure més »

Espira

* Espira (electromagnetisme), circuit elèctric tancat.

Nou!!: Glossari de botànica і Espira · Veure més »

Esponja de bany

Esponja de bany feta d'un animal porífer Les esponges de bany serveixen per a la higiene personal i poden estar fetes de materials naturals (animals o vegetals) o de materials sintètics.

Nou!!: Glossari de botànica і Esponja de bany · Veure més »

Espora

En biologia, una espora és una unitat de reproducció sexual o asexual que es pot adaptar per a la dispersió i la supervivència, sovint durant períodes prolongats de temps, en condicions desfavorables.

Nou!!: Glossari de botànica і Espora · Veure més »

Espora (micologia)

Vista microscòpica d'espores de la ''Tubifera dudkae'', un fong mucilaginós. Ascs de ''Morchella elata'', que contenen ascospores Una espora fúngica és una estructura reproductora extraordinàriament mòbil que en la majoria dels fongs no està dotat d'un mecanisme de propulsió.

Nou!!: Glossari de botànica і Espora (micologia) · Veure més »

Espora (vegetal)

Els soredis sota les fulles de la falguera ''Polypodium vulgare'' contenen les espores En biologia, una espora és una estructura reproductiva que formen alguns vegetals per a dispersar-se pel medi i per a sobreviure a llargs períodes en condicions desfavorables sense algun o diversos factors (especialment l'aigua).

Nou!!: Glossari de botànica і Espora (vegetal) · Veure més »

Esporangi

Esporangi madur d'un fong del gènere ''Absidia'' Càpsules o esporangis de la molsa Esporangis (sorus) d'una fulla de falguera ''Equisetum arvense'' estròbil tallat on es veuen els esporangis Un esporangi (en llatí i altres llengües sporangium plural, sporangia) és l'òrgan reproductor que es presenta a determinats organismes i que té la funció de produir i emmagatzemar les espores, és doncs l'estructura d'algunes plantes, fongs i algues que produeix i conté espores.

Nou!!: Glossari de botànica і Esporangi · Veure més »

Esporòfit

cicle de vida haplo-diplont (amb alternança de generacions multicel·lulars). molsa durant la primavera L'esporòfit és la fase diploide multicel·lular que passa en les plantes i en algunes algues amb alternança de generacions heterofàsica, que produeix per meiosi espores haploides (també anomenades meiòspores).

Nou!!: Glossari de botànica і Esporòfit · Veure més »

Esporocarp

Ascocarp de ''Sarcoscypha austriaca'' L'esporocarp és el cos fructífer dels fongs.

Nou!!: Glossari de botànica і Esporocarp · Veure més »

Esporocist

Esporocist de la floridura de ''Mucor'' Un esporocists és una estructura que produeix espores mitjançant multiplicació asexual.

Nou!!: Glossari de botànica і Esporocist · Veure més »

Esporodermis

S'anomena esporodermis la coberta que envolta i protegeix l'espora tot i que aquest terme s'aplica també al pol·len, considerat la micròspora dels espermatòfits.

Nou!!: Glossari de botànica і Esporodermis · Veure més »

Esporopol·lenina

L'esporopol·lenina és un politerpè impermeable i resistent als agents químics que es troba a la paret de les espores i a l'exina del gra de pol·len sent-ne el component majoritari.

Nou!!: Glossari de botànica і Esporopol·lenina · Veure més »

Esquama

Una escama, o esquama és una fulla modificada, reduïda, sovint molt coriàcia que compleix generalment funcions de protecció, especialment en el meristema de l'àpex.

Nou!!: Glossari de botànica і Esquama · Veure més »

Esqueix

''Vitis vinifera'' micropropagada en agarosa amb una tècnica de microesqueixat. Un esqueix és un fragment d'una planta separat de la seva progenitora amb una finalitat reproductiva.

Nou!!: Glossari de botànica і Esqueix · Veure més »

Esquitxagossos

El cogombre amarg, cogombre salvatge, cogombre bord, cogombre boig, la carabasseta pudenta o l'esquitxagossos (Ecballium elaterium) és una espècie silvestre de la família de les cucurbitàcies, és una de les poques cucurbitàcies autòctones als Països Catalans i és l'única espècie del gènere Ecballium.

Nou!!: Glossari de botànica і Esquitxagossos · Veure més »

Esquizocarp

Mericarps indehiscents de ''Malva'' Un esquizocarp és un fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpel·lar.

Nou!!: Glossari de botànica і Esquizocarp · Veure més »

Estaminodi

Estaminoides exserts, ocupant el centre i envoltats pels estams d'una flor d'''Aquilegia viridiflora'' En botànica, un estaminodi és un estam estèril, rudimentari o abortiu, que no produeix grans de pol·len.

Nou!!: Glossari de botànica і Estaminodi · Veure més »

Estatge

* Estatge geològic o faunístic, sèrie de roques que contenen fòssils similars sedimentats en un període geològic similar o sincrònic usada en paleontologia.

Nou!!: Glossari de botànica і Estatge · Veure més »

Estatge alpí

Estatge alpí dels Pirineus. L'estatge alpí en botànica és una zona de vegetació que va del límit arbori fins als neus perpètues o l'estatge nival.

Nou!!: Glossari de botànica і Estatge alpí · Veure més »

Estatge montà

Vegetació característica de l'estatge montà de la Vall d'Ordesa, Osca, Aragó. L'estatge montà és una zona altitudinal de vegetació de muntanya mitjana a les zones de clima temperat.

Nou!!: Glossari de botànica і Estatge montà · Veure més »

Estatocist

Una imatge que representa un estatocist. Els estatocists són els òrgans de l'equilibri d'invertebrats com els mol·luscs, bivalves, cnidaris, equinoderms, cefalòpodes, i crustacis.

Nou!!: Glossari de botànica і Estatocist · Veure més »

Estímul

Un estímul és qualsevol canvi en l'ambient intern o extern d'un organisme que en provoca una modificació en l'activitat.

Nou!!: Glossari de botànica і Estímul · Veure més »

Estípit (micologia)

Diagrama de l'estípit d'un fong basidiomicet mostrant l'anell i la volva que tenen algunes espècies i que serveix per identificar-les En micologia, lestípit és la mena de tija que dona suport al pileus o capell de molts bolets.

Nou!!: Glossari de botànica і Estípit (micologia) · Veure més »

Estípit (palmera)

''Dictyosperma album'' i el seu tronc o estípit L'estípit d'una palmera és el fals tronc que tenen les espècies de la família de les arecàcies o palmeres.

Nou!!: Glossari de botànica і Estípit (palmera) · Veure més »

Estípula

'''Estípula''' glandular d'''Euphorbia pteroneura''. '''Estípules''' fusionades i amb forma de fulla en ''Alchemilla''. Una estípula és una estructura, usualment laminar, que es forma a cada costat de la base foliar d'un Traqueobiont.

Nou!!: Glossari de botànica і Estípula · Veure més »

Estómac

Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.

Nou!!: Glossari de botànica і Estómac · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Glossari de botànica і Estel · Veure més »

Estela (botànica)

En les plantes vasculars, l'estela (del grec στήλη, columna) és la part central de la rel o tija que conté el teixit vascular i, ocasionalment, part de la medul·la vegetal.

Nou!!: Glossari de botànica і Estela (botànica) · Veure més »

Estepa (geografia)

Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.

Nou!!: Glossari de botànica і Estepa (geografia) · Veure més »

Estepicursor

''Salsola tragus'' Estepicursors, en botànica, són unes espècies de plantes que viuen en zones estepàries o terrenys erms improductius.

Nou!!: Glossari de botànica і Estepicursor · Veure més »

Esterigma

L'esterigma és l'estructura filiforme que connecta l'espora (verd) amb el basidi (roig). Un esterigma és cadascun dels apèndixs que apareixen als basidis, a l'extrem dels quals es formen les basidiòspores.

Nou!!: Glossari de botànica і Esterigma · Veure més »

Esterilitat

Esterilitat és la incapacitat d'un organisme, permanent o transitòria, de generar gàmetes viables.

Nou!!: Glossari de botànica і Esterilitat · Veure més »

Estigma

Estigma estrellat de ''Papaver somniferum'' L'estigma d'una flor és la part superior i receptiva d'un pistil, la part del gineceu que rep el pol·len durant la pol·linització, pot ser humit o sec.

Nou!!: Glossari de botànica і Estigma · Veure més »

Estil (botànica)

L'estil és la part allargada del pistil que uneix l'ovari i l'estigma.

Nou!!: Glossari de botànica і Estil (botànica) · Veure més »

Estiu

Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Glossari de botànica і Estiu · Veure més »

Estivació

Lestivació (del llatí aestas, estiu), és un estat de dormància animal similar a la hibernació caracteritzat per la inactivitat i per una taxa metabòlica més baixa, que s'activa en resposta a les altes temperatures i les condicions àrides.

Nou!!: Glossari de botànica і Estivació · Veure més »

Estoló

''Ficinia spiralis'' estenent-se per la sorra per mitjà d'estolons En biologia, un estoló, (del llatí stolō "branca"), és una connexió horitzontal entre organismes.

Nou!!: Glossari de botànica і Estoló · Veure més »

Estoma

Imatge d'un estoma a una fulla de tomatera presa amb un microscopi electrònic de rastreig. Lestoma és una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos.

Nou!!: Glossari de botànica і Estoma · Veure més »

Estrat

* Estrat (geologia), capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen.

Nou!!: Glossari de botànica і Estrat · Veure més »

Estròbil

Pinya de pinassa (''Pinus nigra'') Pinya de ''Pinus coulteri'' En botànica i en les coníferes, un estròbil (con o pinya) és una estructura basada en un eix terminal, al voltant del qual es despleguen fulles reproductives amb una disposició generalment helicoidal.

Nou!!: Glossari de botànica і Estròbil · Veure més »

Estroma (histologia)

Dibuix esquemàtic d'una observació d'una preparació microscòpica d'un ronyó de porc. El parènquima ben diferenciable forma uns tubs. Envoltant aquestes cèl·lules parenquimàtiques hi ha l''''estroma''' d'una observació més difusa En histologia l'estroma (del grec στρῶμα, que significa "capa, llit, llençol") és una xarxa de teixit connectiu que dona suport a les cèl·lules d'un teixit o òrgan.

Nou!!: Glossari de botànica і Estroma (histologia) · Veure més »

Estroma (micologia)

conidis de color blanc. Diversos estromes peritecials de ''Claviceps purpurea'' sortint d'un escleroci. Un estroma és una estructura present en alguns fongs ascomicots formada d'hifes vegetatives però que conté a sobre o a dins estructures relacionades amb la reproducció asexual o sexual.

Nou!!: Glossari de botànica і Estroma (micologia) · Veure més »

Estromatòlit

Estromatòlits Els estromatòlits són roques sedimentàries de tipus orgànic, estratificades i formades per la captura, fixació o precipitació de sediments carbonatats a conseqüència del metabolisme i el creixement de microorganismes, especialment cianobacteris (tradicionalment anomenats algues cianofícies).

Nou!!: Glossari de botànica і Estromatòlit · Veure més »

Eteri

La maduixa és un '''eteri''' típic En botànica, un eteri és un fruit complex caracteritzat per tenir un receptacle floral engrossit i carnós sobre el qual es troba inserida una elevada quantitat d'aquenis.

Nou!!: Glossari de botànica і Eteri · Veure més »

Etnobotànica

L'etnobotànica (etno, 'estudi de les persones', i botànica, 'estudi de les plantes') és l'estudi de les relacions entre plantes i la gent (l'ésser humà), incloent-hi les seves aplicacions i usos tradicionals, per a, d'aquesta forma, determinar el seu valor cultural o científic.

Nou!!: Glossari de botànica і Etnobotànica · Veure més »

Etologia

L'etologia (del grec «ηθος» ethos, costum, i «λóγος» logos, raonament, estudi, ciència) és la branca de la biologia i de la psicologia experimental que estudia el comportament dels animals en llibertat o en condicions de laboratori, encara que són més coneguts pels estudis de camp.

Nou!!: Glossari de botànica і Etologia · Veure més »

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.

Nou!!: Glossari de botànica і Eucariotes · Veure més »

Eufòrbia

Inflorescència de la lleteresa d'aiguamoll (''Euphorbia palustris'') Tija de lleteresa vessant "llet" Eufòrbia (Euphorbia) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les euforbiàcies de distribució cosmopolita.

Nou!!: Glossari de botànica і Eufòrbia · Veure més »

Euforbiàcies

Les euforbiàcies (Euphorbiaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les malpighials dins del clade de les ròsides.

Nou!!: Glossari de botànica і Euforbiàcies · Veure més »

Euglenòfits

Euglenòfits són protòfits.

Nou!!: Glossari de botànica і Euglenòfits · Veure més »

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Nou!!: Glossari de botànica і Euràsia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Glossari de botànica і Europa · Veure més »

Eutrofització

Amb la calor i la contaminació un llac com aquest queda cobert d'algues i bacteris amb emissió de gas en bombolles durant un parell de setmanes Leutrofització (del grec: eutrophia (combinació de eu "ben" i trephein "nodrit") que es pot traduir com saludable, nutrició adequada, desenvolupament) és un fenomen causat per l'acumulació de nutrients en un ecosistema com ara un llac o una bassa.

Nou!!: Glossari de botànica і Eutrofització · Veure més »

Evaporació

Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles. L'evaporació és la vaporització progressiva d'un líquid, a una temperatura inferior a la d'ebullició, o sigui, es pot produir a qualsevol temperatura.

Nou!!: Glossari de botànica і Evaporació · Veure més »

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Nou!!: Glossari de botànica і Evolució · Veure més »

Excrement

Excrements mesclats amb palla. Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió (com fibres i altres components que no són útils per a l'ésser en qüestió), i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal.

Nou!!: Glossari de botànica і Excrement · Veure més »

Factor ecològic

Factor ecològic és tot aquell element del medi susceptible d'actuar directament sobre tots els éssers vivents com a mínim durant una fase del seu desenvolupament.

Nou!!: Glossari de botànica і Factor ecològic · Veure més »

Fagàcies

Les fagàcies (Fagaceae) són una família de plantes amb flors que inclou faigs, castanyers i roures, i el 2016 comprenia vuit gèneres amb unes 927 espècies.

Nou!!: Glossari de botànica і Fagàcies · Veure més »

Fagocitosi

El procés de la fagocitosi. La fagocitosi ve del grec i significa –fagos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula".

Nou!!: Glossari de botànica і Fagocitosi · Veure més »

Fagus

Fagus (faig) és un gènere de plantes amb flor de la família Fagaceae (la mateixa família que el garric l'alzina i el roure).

Nou!!: Glossari de botànica і Fagus · Veure més »

Faig

La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.

Nou!!: Glossari de botànica і Faig · Veure més »

Falç

Tipus diferents de corbelles utilitzades al cultiu de l'arròs. Exposició permanent del Museu Valencià d'Etnologia, sala l'Horta i la Marjal Dona amb falç transportant espigues segades La falç o corbella és una eina agrícola d'una sola mà dissenyada amb fulles de diferents corbes que s'utilitza habitualment per collir cereals o tallar farratge per alimentar el bestiar.

Nou!!: Glossari de botànica і Falç · Veure més »

Fal·loïdina

La fal·loïdina és una micotoxina del grup de les fal·lotoxines produïda pel fong Amanita phalloides.

Nou!!: Glossari de botànica і Fal·loïdina · Veure més »

Fal·lotoxina

Les fal·lotoxines són un grup de micotoxines produïdes pel fong tòxic Amanita phalloides entre d'altres.

Nou!!: Glossari de botànica і Fal·lotoxina · Veure més »

Falca

Esquema de forces d'una falca. (Noteu que no estan a escala. Les forces gairebé horitzontals són molt més grans que les del dibuix). Fissurers d'escalada que s'encasten a les fissures i actuen com una falca d'estrènyer. La falca, tascó o cuny és una màquina simple consistent en una peça prismàtica de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut.

Nou!!: Glossari de botànica і Falca · Veure més »

Falgueres

Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.

Nou!!: Glossari de botànica і Falgueres · Veure més »

Família (biologia)

La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.

Nou!!: Glossari de botànica і Família (biologia) · Veure més »

Farigola

La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades.

Nou!!: Glossari de botànica і Farigola · Veure més »

Farinera borda

La farinera borda, cogoma verda, farinera verinosa, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet de l'ordre de les agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus.

Nou!!: Glossari de botànica і Farinera borda · Veure més »

Farratge

Cultiu hidropònic El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.

Nou!!: Glossari de botànica і Farratge · Veure més »

Fascicle (botànica)

Fascicle de ''Prunus fasciculata'' Un fascicle foliar és un conjunt de flors (una inflorescència) o de fulles aciculars que forma un feix.

Nou!!: Glossari de botànica і Fascicle (botànica) · Veure més »

Fauna

Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.

Nou!!: Glossari de botànica і Fauna · Veure més »

Fàrmac

Comprimits En un sentit estricte, s'entén per fàrmac (del grec φάρμακο, droga), qualsevol substància biològicament activa, capaç de modificar el metabolisme de les cèl·lules sobre les quals fa efecte.

Nou!!: Glossari de botànica і Fàrmac · Veure més »

Fílum

En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.

Nou!!: Glossari de botànica і Fílum · Veure més »

Fímbria (biologia)

cèl·lules epitelials o al tracte urogenital. En bacteriologia, la fímbria és un apèndix proteic present en molts bacteris, és més curt i prim que un flagel.

Nou!!: Glossari de botànica і Fímbria (biologia) · Veure més »

Físic

Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.

Nou!!: Glossari de botànica і Físic · Veure més »

Fòssil

Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.

Nou!!: Glossari de botànica і Fòssil · Veure més »

Fórmula química

Formula semidesenvolupada de l'Alanina Una fórmula química és una forma de presentar informació sobre les proporcions químiques d'àtoms que constitueixen un compost químic o molècula en particular, utilitzant símbols d'elements químics, nombres i, de vegades, també altres símbols, com parèntesis, guions, claudàtors, comes i signes de més (+) i menys (-). Els elements presents s'indiquen mitjançant els seus símbols i amb un subíndex al costat de cadascun dels elements s'indica el nombre d'àtoms d'aquest element que presenta una unitat elemental del compost o molècula.

Nou!!: Glossari de botànica і Fórmula química · Veure més »

Fecundació

Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.

Nou!!: Glossari de botànica і Fecundació · Veure més »

Feix (anatomia vegetal)

Fulles del pollancre trèmol (''Populus tremula''). En aquest cas, com en molts altres, es distingeix el feix perquè és més fosc que el revers. En Botànica es diu feix a la cara superior o cara adaxial del limbe de la fulla d'una planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Feix (anatomia vegetal) · Veure més »

Fel·logen

El fel·logen, anomenat també càmbium suberogen, és un meristema secundari originat en l'epidermis de les plantes superiors o, més freqüentment, en estrats corticals més profunds en les dicotiledònies que han acabat el seu desenvolupament primari.

Nou!!: Glossari de botànica і Fel·logen · Veure més »

Feliformes

Els feliformes (Feliformia) són un subordre de l'ordre dels carnívors que inclou els fèlids i els tàxons relacionats.

Nou!!: Glossari de botànica і Feliformes · Veure més »

Fenologia

Evolució fenològica de la florida de l'olivera. Escala BBCH: a-50, B-51, C-54, d-57 (15% de les flors obertes); g-67 (Oteros, J., García-Mozo, H., Vázquez, L., Mestre, A., Domínguez-Vilches, E., Galán, C. (2013). Modelling olive phenological response to weather and topography. Agriculture Ecosystems & Environment, 179: 62-68. http://www.researchgate.net/publication/256103928_Modelling_olive_phenological_response_to_weather_and_topography ''Link''Oteros Jose (2014) Modelización del ciclo fenológico reproductor del olivo (Tesis Doctoral). Universidad de Córdoba, Córdoba, España https://www.researchgate.net/publication/261005349_Modelizacin_del_ciclo_fenolgico_reproductor_del_olivo_%28Olea_europaea_L.%29?ev.

Nou!!: Glossari de botànica і Fenologia · Veure més »

Fenotip

''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió gènica del genotip modulada per la interacció biològica amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.

Nou!!: Glossari de botànica і Fenotip · Veure més »

Fermentació

Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.

Nou!!: Glossari de botànica і Fermentació · Veure més »

Fertilitat

La Venus de Willendorf era un símbol de fertilitat La fertilitat és la capacitat d'un animal, planta o terreny de produir o sustentar una progènie nombrosa.

Nou!!: Glossari de botànica і Fertilitat · Veure més »

Fibra vegetal

La fibra vegetal és el teixit de les plantes conreades o forestals que s'utilitza amb finalitats diferents de l'alimentació.

Nou!!: Glossari de botànica і Fibra vegetal · Veure més »

Ficobilina

La ficobilina (del grec: phycos (alga), i del llatí: bilis (bilis)), juntament amb la clorofil·la i els carotenoides, formen els tres grans grups de pigments fotosintètics més importants.

Nou!!: Glossari de botànica і Ficobilina · Veure més »

Ficobiliproteïna

Les ficobiliproteïnes (PBP) o bilicromoproteids són holoproteïnes amb grups prostètics tetrapirròlics linears (ficobilines) que es troben units covalentment a residus de cisteïna específics de l'apoproteïna.

Nou!!: Glossari de botànica і Ficobiliproteïna · Veure més »

Ficobilisoma

subunitats proteiques d'un ficobilisoma. Els ficobilisomes són complexos supramoleculars de pigments solubles en aigua que serveixen principalment com a antenes recol·lectores de llum en cianobacteris i algues vermelles.

Nou!!: Glossari de botànica і Ficobilisoma · Veure més »

Ficocianina

Estructura de l'al·loficocianina Ficocianobilina La ficocianina, en anglès: Phycocyanin, és un complex de pigment- proteïna dins la família de recollidors de llum ficobiliproteïna, junt amb l'al·loficocianina i la ficoeritrina.

Nou!!: Glossari de botànica і Ficocianina · Veure més »

Ficoeritrina

La ficoeritrina, en anglès:Phycoerythrin (PE), és un complex pigment-proteïna roig dels captadors de la llum de la família ficobiliproteïna que es troba en les algues roges i cryptomonada,.

Nou!!: Glossari de botànica і Ficoeritrina · Veure més »

Ficologia

La ficologia (del grec phykos, 'alga'; i λογία, 'estudi') és l'estudi científic de les algues.

Nou!!: Glossari de botànica і Ficologia · Veure més »

Figa

Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.

Nou!!: Glossari de botànica і Figa · Veure més »

Figuera

La figuera (ant. figuer) (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.

Nou!!: Glossari de botànica і Figuera · Veure més »

Filament

Filament incandescent d'una bombeta. El filament és el fil (normalment enrotllat en espiral) que es posa incandescent per acció de la temperatura en una làmpada incandescent o en un tub de buit, generalment a conseqüència del pas d'un corrent elèctric.

Nou!!: Glossari de botànica і Filament · Veure més »

Filament (botànica)

Diagrama d'una antera en secció transversal. 1: Filament; 2: Teca; 3: Connectiu (els vasos conductors estan en vermell); 4: Sac pol·línic (també anomenat esporangi). Filament en botànica és la part basal estèril d'un estam, que generalment té forma filamentosa, que es troba per sota de l'antera i la sosté.

Nou!!: Glossari de botànica і Filament (botànica) · Veure més »

Fil·locladi

Fil·locladis o falses fulles del galzeran del mig d'aquestes tiges modificades hi apareixen les flors i després els fruits Fil·localdis d'''Asparagus acutifolius'' Un fil·locladi és una tija modificada fotosintètica, de creixement limitat, aplanada i que sembla una fulla i que tenen les mateixes funcions que aquesta, poden produir flors, fruits i fulles temporals.

Nou!!: Glossari de botànica і Fil·locladi · Veure més »

Fil·lodi

''Acacia koa'' amb fil·lodis entre la branca i la tija de les fulles. En botànica, s'anomena fil·lodi a un òrgan laminar que pareix ser una fulla, però que pel seu origen evolutiu, la seua ontogènesi (el seu procés de desenvolupament) i la seua anatomia interna resulta no ser-ho.

Nou!!: Glossari de botànica і Fil·lodi · Veure més »

Fil·lotaxi

Fil·lotaxi a) alternada b) oposades (decusades) c) dística i d) verticil·lades. Disposició en forma d'espirals en ''Mammilaria gigantea'' En botànica, la fil·lotaxi és la disposició de les fulles en la tija d'una planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Fil·lotaxi · Veure més »

Filogènia

Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.

Nou!!: Glossari de botànica і Filogènia · Veure més »

Fisiognomia

Il·lustració típica trobada en un llibre de Fisiognomia (Segle XIX) (a l'esquerra''"Desesperació"'', a la dreta''"Ira barrejada amb Por"''). La fisiognomia és la paraciència que estudia la fisonomia humana en funció de les emocions i els sentiments.

Nou!!: Glossari de botànica і Fisiognomia · Veure més »

Fisiologia

La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).

Nou!!: Glossari de botànica і Fisiologia · Veure més »

Fitohormona

La carència de la fitohormona auxina pot causar un creixement anormal d'una planta, com es veu a la dretaUna fitohormona o hormona vegetal és una substància orgànica, diferent dels nutrients, sintetitzada en determinats teixits on actua directament o des d'on és transportada a altres parts de la planta, que provoca respostes fisiològiques.

Nou!!: Glossari de botànica і Fitohormona · Veure més »

Fitopatogen

Els virus de les plantes són fitopatogens, en aquest cas deformen uns pebrots Un fitopatogen és un organisme, en general un microorganisme, que causa malalties a les plantes mitjançant l'alteració del seu metabolisme cel·lular causat per la secreció d'enzims, toxines, fitohormones i altres substàncies i, a més per l'absorció de nutrients de la cèl·lula per al seu propi creixement.

Nou!!: Glossari de botànica і Fitopatogen · Veure més »

Fitoquímica

La fitoquímica en sentit estricte és l'estudi dels productes fitoquímics.

Nou!!: Glossari de botànica і Fitoquímica · Veure més »

Fitosociologia

La fitosociologia és la branca de la ciència que tracta de les comunitats vegetals, la seva composició i el seu desenvolupament, i de les relacions entre les espècies que les componen.

Nou!!: Glossari de botànica і Fitosociologia · Veure més »

Fixació del nitrogen

La fixació de nitrogen és un procés pel qual el nitrogen passa de la forma relativament inert present a l'atmosfera terrestre (N₂) i es converteix en compostos de nitrogen (com amoni, nitrat i diòxid de nitrogen).

Nou!!: Glossari de botànica і Fixació del nitrogen · Veure més »

Flabel

Inflorescència en flabel en ''Iris sibirica'' Esquema de flabel En botànica, flabel o ripidi fa referència a un tipus d'inflorescència caracteritzada per ser un monocasi helicoidal les branquetes del qual surten alternadament, a dreta i esquerra, en un o dos plans, començant des de baix i acabant a dalt.

Nou!!: Glossari de botànica і Flabel · Veure més »

Flagel

Espermatozoide (es pot apreciar el seu flagel) fecundant un òvul. Un flagel és un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs de pluricel·lulars.

Nou!!: Glossari de botànica і Flagel · Veure més »

Flòscul

Els flòsculs o florons (del llatí flosculis, floreta) són les flors que trobem al capítol de les plantes de la subfamília Asteroideae (abans conegudes com a tubuliflores) dins la família de les asteràcies, en algunes espècies envoltades per flors ligulades.

Nou!!: Glossari de botànica і Flòscul · Veure més »

Floema

Floema Escorça El floema és el sistema format per canals interns de què disposen les plantes vasculars per a la conducció de la saba elaborada.

Nou!!: Glossari de botànica і Floema · Veure més »

Flor

Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.

Nou!!: Glossari de botànica і Flor · Veure més »

Flora

Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.

Nou!!: Glossari de botànica і Flora · Veure més »

Floridura

Foto microscòpica de les hifes i espores de la floridura ''Aspergillus fumigatus'' Nectarines florides Les floridures són fongs pluricel·lulars de mida microscòpica.

Nou!!: Glossari de botànica і Floridura · Veure més »

Florit

Escut d'Armes Florit. Florit és un llinatge originari del Llenguadoc (Occitània, França).

Nou!!: Glossari de botànica і Florit · Veure més »

Folíol

En botànica, un folíol o pinna és cadascuna de les divisions d'una fulla composta.

Nou!!: Glossari de botànica і Folíol · Veure més »

Fol·licle (fruit)

Pinyes de ''Banksia serrata'', amb '''fol·licles''' oberts. Un fol·licle, en botànica, és un fruit sec que prové d'un únic carpel, té diverses llavors i que es caracteritza per obrir-se quan està madur per una sutura ventral.

Nou!!: Glossari de botànica і Fol·licle (fruit) · Veure més »

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Nou!!: Glossari de botànica і Fongs · Veure més »

Forma vital

La forma vital o forma de creixement, constitueix una altra manera de classificar les plantes -generalment vasculars- com a alternativa al corrent linneà jerarquitzada d'espècies, gèneres i famílies de la classificació científica.

Nou!!: Glossari de botànica і Forma vital · Veure més »

Forma vital de Raunkjaer

Les formes vitals de Raunkjaer són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca).

Nou!!: Glossari de botànica і Forma vital de Raunkjaer · Veure més »

Formació vegetal

Una formació vegetal, comunitat de plantes (de vegades dita fitocenosi) és una col·lecció d'espècies de plantes dins una unitat geogràfica designada, la qual forma un tros relativament uniforme que es pot distingir dels trossos veïns amb diferents tipus de vegetació.

Nou!!: Glossari de botànica і Formació vegetal · Veure més »

Formigues

Les formigues, conegudes també pel seu nom científic de formícids (Formicidae), són una família d'himenòpters apòcrits de la superfamília dels vespoïdeus (Vespoidea).

Nou!!: Glossari de botànica і Formigues · Veure més »

Fotoperiodisme (botànica)

Flors de nesprer japonés, planta de dia curt, floreix a mitjans de novembre Fotoperiodisme o fotoperíode és la reacció fisiològica dels organismes vius a la durada del dia i la nit.

Nou!!: Glossari de botànica і Fotoperiodisme (botànica) · Veure més »

Fotosíntesi

terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.

Nou!!: Glossari de botànica і Fotosíntesi · Veure més »

Fototròfia

Fotòtrofs terrestres i aquàtics: plantes que creixen en un tronc caigut sobre aigua rica en algues La fototròfia (del grec: photo.

Nou!!: Glossari de botànica і Fototròfia · Veure més »

Frústul

El frústul és la coberta silicificada, sovint finament perforada i ornamentada que protegeix exteriorment la cèl·lula de les diatomees.

Nou!!: Glossari de botànica і Frústul · Veure més »

Fred (temperatura)

''Els primers freds'', de Miquel Blay El fred en física és l'absència de calor.

Nou!!: Glossari de botànica і Fred (temperatura) · Veure més »

Fronda

Les frondes són les "fulles" de les falgueres.

Nou!!: Glossari de botànica і Fronda · Veure més »

Fructificació

Fructificació (del llatí: fructificatio) és un terme usat en la morfologia vegetal per referir-se a les parts generatives de les plantes (flor i fruit) de forma oposada a les parts vegetatives: tronc, arrels i fulles). De vegades s'aplica de manera més àmplia a les parts generatives de les gimnospermes, falgueres, equisets, i licòfits, malgrat que elles no produeixen ni fruits ni flors. En els fongs els seus cossos fructífers són els esporocarps. Des de l'obra d'Andrea Caesalpino (1519–1603) les característiques de la fructificació s'han usat com a base de la classificació científica de les plantes. Carl von Linné (1707–1778) va arribar a un alt grau de precisió en la descripció de les parts de la fructificació. Ell va insistir en el fet que els gèneres de les plantes superiors es podien caracteritzar només amb termes de la fructificació sense utilitzar les parts vegetatives les quals es farien servir per caracteritzar les espècies dins dels gèneres. En aquells temps es creia que totes les plantes tenien flors i fruits. Va ser només a partir del quan es van reconèixer les importants diferències existents entre els llavors i les espores i es va restringir el termes de flor i fruit a les plantes angiospermes. Més tard, els taxonomistes botànics van reintroduir l'ús de les parts vegetatives de les plantescom la base per als diferents nivells de jerarquia taxonòmica. Categoria:Morfologia vegetal.

Nou!!: Glossari de botànica і Fructificació · Veure més »

Frugívor

Orangutan de Borneo (''Pongo pygmaeus'') menjant fruita Els animals frugívors (del llatí frux, "fruit"; i vorus, "devorador") són els que s'alimenten de fruits, sigui parcialment o exclusiva.

Nou!!: Glossari de botànica і Frugívor · Veure més »

Fruit

Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.

Nou!!: Glossari de botànica і Fruit · Veure més »

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Nou!!: Glossari de botànica і Fruita · Veure més »

Fruita de closca

Ametlla madura encara a l'ametller. Les fruites de closca són aquelles fruites que tenen una closca relativament dura i impermeable que protegeix la part comestible.

Nou!!: Glossari de botànica і Fruita de closca · Veure més »

Fruita seca

Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.

Nou!!: Glossari de botànica і Fruita seca · Veure més »

Fucoxantina

La fucoxantina és una xantofil·la de fórmula C42H58O₆.

Nou!!: Glossari de botànica і Fucoxantina · Veure més »

Fulcre (biologia)

Diagrama d'un ascocarp. El peu que l'uneix amb el miceli és el fulcre. El fulcre és tant un òrgan de sosteniment, com l'apèndix del periteci (cos fructífer) de les erisifàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Fulcre (biologia) · Veure més »

Fulla

Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.

Nou!!: Glossari de botànica і Fulla · Veure més »

Funció còncava

En matemàtiques, una funció còncava és l'oposada d'una funció convexa.

Nou!!: Glossari de botànica і Funció còncava · Veure més »

Fus acromàtic

cinetocors en vermell El fus acromàtic és l'estructura cel·lular que separa els cromosomes entre les dues cèl·lules filles durant la divisió cel·lular eucariota.

Nou!!: Glossari de botànica і Fus acromàtic · Veure més »

Fusta

Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.

Nou!!: Glossari de botànica і Fusta · Veure més »

Galactosa

La galactosa és un monosacàrid format per una estructura de sis àtoms de carboni (hexosa).

Nou!!: Glossari de botànica і Galactosa · Veure més »

Galzeran

El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust perennifoli de la família de les Asparagàcies, establerta per Antoine-Laurent de Jussieu, que es caracteritza perquè les tiges tenen forma de fulla, però no són fulles.

Nou!!: Glossari de botànica і Galzeran · Veure més »

Gametangi

Un gametangi (plural: gametangis) és un òrgan o cèl·lula en el qual els gàmetes són produïts.

Nou!!: Glossari de botànica і Gametangi · Veure més »

Gametòfit

1.

Nou!!: Glossari de botànica і Gametòfit · Veure més »

Gametocist

Esquema que mostra analogies en el desenvolupament de l'òvul u dels espermàtides. Un gametocist és una estructura portadora de gàmetes que s'origina a partir d'una única cèl·lula, la paret de la qual és l'única protecció dels gàmetes.

Nou!!: Glossari de botànica і Gametocist · Veure més »

Gametogènesi

La gametogènesi és el procés de formació de gàmetes.

Nou!!: Glossari de botànica і Gametogènesi · Veure més »

Garric

El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu.

Nou!!: Glossari de botànica і Garric · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Glossari de botànica і Gas · Veure més »

Gasteromicets

Pet de llop ''Lycoperdon perlatum'' Els gasteromicets (Gasteromycetes) són un grup de fongs dins dels Basidiomycota.

Nou!!: Glossari de botànica і Gasteromicets · Veure més »

Gatell

El gatell, gatsaule, gatsalze o gatsalit (Salix atrocinerea) és un arbust o arbre de la família dels salzes.

Nou!!: Glossari de botànica і Gatell · Veure més »

Gatosa europea

La gatosa europea (Ulex europaeus) és una espècie d'arbust de fulla persistent de la família de les fabàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Gatosa europea · Veure més »

Gàlbul

"Gàlbuls" immadurs de xiprer Un gàlbul és l'estròbil femení propi d'algunes coníferes, particularment les del gènere Juniperus, que inclou els ginebres, els càdecs i les savines.

Nou!!: Glossari de botànica і Gàlbul · Veure més »

Gàmeta

Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.

Nou!!: Glossari de botànica і Gàmeta · Veure més »

Gènere (biologia)

El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.

Nou!!: Glossari de botànica і Gènere (biologia) · Veure més »

Gènere (sociologia)

femení. El gènere és, en sociologia i ciències socials, la construcció social d'allò que es considera masculinitat o feminitat, per exemple, els trets, actituds, rols, etc., que una cultura determinada atorga en un moment donat a una persona en funció del seu sexe i de com es relaciona amb les persones segons el sexe que tenen.

Nou!!: Glossari de botànica і Gènere (sociologia) · Veure més »

Geòfit

Els naps són plantes geòfites Un geòfit és una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

Nou!!: Glossari de botànica і Geòfit · Veure més »

Gelatina

Gelatina (de la mateixa paraula en italià) és una substància sòlida translúcida, sense color, sense olor, trencadissa, pràcticament sense gust, derivada del col·lagen de l'interior de la pell i els ossos dels animals.

Nou!!: Glossari de botànica і Gelatina · Veure més »

Gemma (botànica)

Borrons d'un roure coberts de gel Gemma d'un auró (''Acer pseudoplatanus'') En botànica la gemma és un òrgan vegetal que origina una tija, una branca o una flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Gemma (botànica) · Veure més »

Gemmació

Cèl·lules de ''Candida'' proliferant per gemmació. S'observen les cèl·lules filles amb forma de bastonet. La gemmació és un tipus de reproducció asexual típica dels briòfits, plantes simples sense teixit vascular i fongs.

Nou!!: Glossari de botànica і Gemmació · Veure més »

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Nou!!: Glossari de botànica і Gen · Veure més »

Genètica

La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.

Nou!!: Glossari de botànica і Genètica · Veure més »

Genoma

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.

Nou!!: Glossari de botànica і Genoma · Veure més »

Genotip

El genotip és representat en cadascun del seus trets en un quadre d'encreuament genètic, que mostra els genotips de dos progenitors heterozigots (Bb) per a un mateix caràcter. Els descendents tenen diferents genotips en funció de l'assignació al·lèlica per aquell genotip. En genètica, el genotip és la dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o un individu concret.

Nou!!: Glossari de botànica і Genotip · Veure més »

Geobotànica

Autoretrat d'Alexander von Humboldt considerat el ''pare de la fitogeografia''. La geobotànica, fitogeografia, o geografia vegetal, és la branca de la biogeografia que estudia la distribució de les espècies vegetals sobre la Terra i allò que motiva aquesta distribució.

Nou!!: Glossari de botànica і Geobotànica · Veure més »

Gerd

El gerd, gerdó, gerdonera, cordonera o ru en alguerés (Rubus idaeus) és un arbust de la família de les rosàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Gerd · Veure més »

Germà

''Dues germanes'' de William-Adolphe Bouguereau Un germà o germana és una persona que respecte a una altra té els mateixos pares o solament el pare o la mare.

Nou!!: Glossari de botànica і Germà · Veure més »

Germen

* Germen o embrió, conjunt de cèl·lules reproductores o germinals.

Nou!!: Glossari de botànica і Germen · Veure més »

Germinació

Llavors de gira-sol després d'haver passat tres dies de la germinació La germinació és el pas d'una llavor o una espora a planta, quan les condicions de temperatura, llum, humitat són adequades.

Nou!!: Glossari de botànica і Germinació · Veure més »

Gerro

Gerro irlandès de ceràmica. Un gerro, pitxer, pitxell, la setra (al País Valencià i tortosí), sitra (Rosselló, Empordà) o el cadaf (a les Balears) és un envàs de forma elegant muntat sobre un peu que pot o no contenir una nansa.

Nou!!: Glossari de botànica і Gerro · Veure més »

Gespa

Gent descansant a la gespa a Trafalgar Square. Gespa és el nom comú d'una desena d'espècies de poàcies (família Poaceae), utilitzades com ornamentals per formar una coberta densa, curta i uniforme a prats i jardins.

Nou!!: Glossari de botànica і Gespa · Veure més »

Gibberel·lina

Gibberel·lina (GAs) és el nom de diverses fitohormones que regulen el creixement i influeixen en diversos processos de desenvolupament biològics, incloent-hi l'allargament de la tija, la germinació, la dormició, la floració, l'expressió del sexe i la senescència de fulles i fruits.

Nou!!: Glossari de botànica і Gibberel·lina · Veure més »

Gimnospermes

Les gimnospermes (Gymnospermae, gr. "llavor nua") són un grup de plantes vasculars amb llavor (espermatòfits) amb unes 1000 espècies actuals, entre les quals hi destaquen les coníferes, els ginkgos, les ciques i els pins. Van ser molt més diverses en temps passats, sobre tot entre el Devonià i el Juràssic, amb més de 3000 espècies fòssils.

Nou!!: Glossari de botànica і Gimnospermes · Veure més »

Ginòfor

El ginòfor o carpòfor, en certes plantes, és la tija on es disposa el pistil (part bàsica del gineceu) i l'eleva per sobre de les altres parts de la flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Ginòfor · Veure més »

Ginebre

El ginebre (Juniperus communis), és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Ginebre · Veure més »

Gineceu

Gineceu d'una flor El gineceu és el conjunt d'òrgans femenins d'una flor i és el més intern dels verticils florals.

Nou!!: Glossari de botànica і Gineceu · Veure més »

Ginesta

La ginesta, ginesta vera, herba de ballester (Spartium junceum), és una planta amb flor de la família de les Fabaceae.

Nou!!: Glossari de botànica і Ginesta · Veure més »

Ginostem

Ginostem en forma d’ocell verd i groc que serveix per a designar l'abellera becada El ginostem (també anomenat columna) designa els òrgans sexuals fusionats de les orquídies és a dir l'androceu fusionat amb el gineceu.

Nou!!: Glossari de botànica і Ginostem · Veure més »

Gla

Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis'' La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).

Nou!!: Glossari de botànica і Gla · Veure més »

Glaç

Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.

Nou!!: Glossari de botànica і Glaç · Veure més »

Glauc (color)

Glauc (del llatí glaucus, que significa "gris blavós o verd", del grec glaukos) es fa servir per descriure un color d'aspecte gris pàl·lid o verd blavós que es troba a la superfície d'algunes plantes, com també en el nom d'ocells.

Nou!!: Glossari de botànica і Glauc (color) · Veure més »

Glàndula

Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.

Nou!!: Glossari de botànica і Glàndula · Veure més »

Glúcid

El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).

Nou!!: Glossari de botànica і Glúcid · Veure més »

Glicòsid

O-glicosídic (a través d'un oxigen, en color vermell). Es tracta d'un glicòsid alcohòlic perquè es pot observar que el compost de la dreta té també una "banya" d'alcohol (un grup hidroxil o grup -OH). Els hidrogens són boles blanques i els carbonis estan representats en negre. Un glicòsid, de vegades heteròsid, és una molècula orgànica formada per un glúcid (un hidrat de carboni o sucre; derivat de glucosa) o galactòsid (derivat de galactosa).

Nou!!: Glossari de botànica і Glicòsid · Veure més »

Glicogen

El glicogen o glucogen és un polisacàrid de reserva energètica dels animals, fongs i bacteris.

Nou!!: Glossari de botànica і Glicogen · Veure més »

Glicoproteïna

dataaccés.

Nou!!: Glossari de botànica і Glicoproteïna · Veure més »

Glomèrul (botànica)

Inflorescència en glomèrul de ''Parietaria officinalis'' En botànica, un glomèrul és una inflorescència formada per moltes flors amb els pedicels molt curts, petites i molt juntes, disposades en una massa compacta.

Nou!!: Glossari de botànica і Glomèrul (botànica) · Veure més »

Glossari de botànica

Aquest recull de termes botànics proposa d'organitzar la terminologia botànica agrupant-los en un únic lloc per tal de poder fer-hi referència en aquells conceptes que no tinguin article propi.

Nou!!: Glossari de botànica і Glossari de botànica · Veure més »

Glucòsid

Estructura química del decil glucòsid, un glucòsid d'origen vegetal utilitzat com a tensioactiu. Els glucòsids són un grup de substàncies orgàniques en què un alcohol o fenol (R-OH) s'uneix a la glucosa mitjançant un enllaç glicosídic.

Nou!!: Glossari de botànica і Glucòsid · Veure més »

Glucosa

La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.

Nou!!: Glossari de botànica і Glucosa · Veure més »

Gnetòfits

Els gnetòfits (Gnetophyta) són una divisió de gimnospermes.

Nou!!: Glossari de botànica і Gnetòfits · Veure més »

Goma (substància)

Goma aràbiga La goma natural o goma vegetal és una substància adhesiva produïda per cèl·lules especialitzades dins dels teixits vegetals de certes plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Goma (substància) · Veure més »

Gonidi

Un gonidi, en llatí i en altres llengües: gonidium (plural gonidia) és una cèl·lula reproductiva produïda asexualment o un grup de cèl·lules, especialment en les algues.

Nou!!: Glossari de botànica і Gonidi · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Glossari de botànica і Gravetat · Veure més »

Gravitropisme

El gravitropisme o geotropisme és un tipus de tropisme, és a dir, del moviment d'òrgans vegetals provocat i orientat per estímuls externs, en aquest cas la gravetat.

Nou!!: Glossari de botànica і Gravitropisme · Veure més »

Grànul (biologia cel·lular)

En la biologia cel·lular, un grànul és una partícula petita.

Nou!!: Glossari de botànica і Grànul (biologia cel·lular) · Veure més »

Groc

El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.

Nou!!: Glossari de botànica і Groc · Veure més »

Guix

Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.

Nou!!: Glossari de botànica і Guix · Veure més »

Halofília

Un cas extrem d'halofília és l'arqueobacteri ''Haloferax volcanii'' que viu a la mar Morta, lloc gairebé vuit vegades més salat que els oceans (275 g/l de ClNa) L'halofília (del grec halos, 'sal' i filo, 'amant de', 'amant de la sal') és la tendència o necessitat d'alguns organismes de viure en ambients amb concentracions elevades de sals.

Nou!!: Glossari de botànica і Halofília · Veure més »

Haploïdia

Les cèl·lules diploides tenen un doble joc de cada cromosoma, a diferències de les haploïdies que només en tenen un L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.

Nou!!: Glossari de botànica і Haploïdia · Veure més »

Haptòfits

Els haptòfits (Haptophyta) és un grup d'algues unicel·lulars.

Nou!!: Glossari de botànica і Haptòfits · Veure més »

Haptonema

Haptonema (en plural haptonemes o haptonemata) és un orgànul apical constituït pel reticle endoplasmàtic i envoltat de membrana plasmàtica que apareix als Haptòfits.

Nou!!: Glossari de botànica і Haptonema · Veure més »

Hastat

Els hastats (llatí: hastati) eren soldats d'avantguarda de la infanteria pesant de les legions romanes als segles IV-II aC.

Nou!!: Glossari de botànica і Hastat · Veure més »

Haustori

Haustoris d'una ''Cuscuta'' Un haustori és un òrgan propi d'una planta paràsita que té la funció d'absorbir substàncies nutrients de la planta hoste.

Nou!!: Glossari de botànica і Haustori · Veure més »

Hàbit

Un hàbit és un costum interioritzat de manera que es du a terme de manera mecànica i gairebé inconscient.

Nou!!: Glossari de botànica і Hàbit · Veure més »

Hàbitat

Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).

Nou!!: Glossari de botànica і Hàbitat · Veure més »

Hèlix (geometria)

L'hèlix (cos ''t'', sin ''t'', ''t'') des de ''t''.

Nou!!: Glossari de botànica і Hèlix (geometria) · Veure més »

Híbrid

''Laburnum × watereri'', híbrid cultivat de l'arbust ''Laburnum'' Un híbrid és un organisme viu procedent de l'encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques: espècies (creuament intraespecífic); espècies (creuaments interespecífics) o gèneres (creuament intergenèric) diferents.

Nou!!: Glossari de botànica і Híbrid · Veure més »

Helòfit

Un helòfit (Helophyta) és aquell tipus de planta que arrela sota l'aigua, o en gran part sota l'aigua, però que té les tiges, les flors i les fulles aèries (mentre que les « amfifítes » tenen els dos tipus de condicions; les arrels immergides o no (Fare et al., 2001). És una de les formes vitals de Raunkjaer. Aquestes plantes prosperen en les zones humides. Etimològicament prové del grec: helos (aiguamoll) i phytos, (planta).

Nou!!: Glossari de botànica і Helòfit · Veure més »

Heliofília

Les tapereres són unes típiques plantes heliòfiles L'heliofília, del grec Helio (sol) i filo (amic), es refereix a les plantes que necessiten molta quantitat de llum, o sia, el sol directe i una forta exposició a la llum del sol i en canvi no suporten les condicions d'ombra (les de les plantes anomenades esciòfiles).

Nou!!: Glossari de botànica і Heliofília · Veure més »

Heliozous

Els heliozous (Heliozoa, gr. "animals Sol") són un fílum de protozous amb pseudopodis rígids suportats per microtúbuls (axopodis) que irradien dels seu cosesfèric cosa que els dona nom.

Nou!!: Glossari de botànica і Heliozous · Veure més »

Hemerofília

esparver amb la seva presa, al centre de Bochum Els animals o plantes hemeròfils (del grec hemeros, 'culte'; i filos, 'amic') són organismes que treuen profit dels canvis provocats pels éssers humans en el seu entorn.

Nou!!: Glossari de botànica і Hemerofília · Veure més »

Hemicriptòfit

Els hemicriptòfits, en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, del danès Christen Christiansen Raunkiær, establerta el 1934, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus, normalment de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

Nou!!: Glossari de botànica і Hemicriptòfit · Veure més »

Hemisferi nord

L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.

Nou!!: Glossari de botànica і Hemisferi nord · Veure més »

Hemisferi sud

L'hemisferi sud, hemisferi austral (o meridional) és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra, i també l'esfera celeste.

Nou!!: Glossari de botànica і Hemisferi sud · Veure més »

Hepatica

Hepatica (hepatica, en anglès liverleaf, o liverwort) és un gènere de plantes perennes herbàcies dins la família Ranunculàcia, és natiu del centre i el nord d'Europa, Àsia i est d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Glossari de botànica і Hepatica · Veure més »

Hepàtiques

Les hepàtiques o marcantiòfits (Marchantiophyta) són una divisió dels briòfits en sentit ampli.

Nou!!: Glossari de botànica і Hepàtiques · Veure més »

Herència biològica

L'herència biològica és el procés pel qual la prole d'una cèl·lula o organisme adquireix, o està predisposada a adquirir, les característiques de les seves cèl·lules o organismes progenitors.

Nou!!: Glossari de botànica і Herència biològica · Veure més »

Herba

Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.

Nou!!: Glossari de botànica і Herba · Veure més »

Herba adventícia

miniatura Mala herba, adventícia, arvense, brossa o infestant són paraules que es refereixen a tota planta que creix en una parcel·la agrícola on no és volguda.

Nou!!: Glossari de botànica і Herba adventícia · Veure més »

Herba fetgera

* Herba fetgera o Anemone hepatica, planta perenne de la família de les ranunculàcies en boscs generalment caducifolis.

Nou!!: Glossari de botànica і Herba fetgera · Veure més »

Herbacol

L'herbacol, card, card comú o card comestible, cardigot, cardot, carxofera borda, gallufera (Cynara cardunculus) és una planta amb flor del gènere Cynara. És una planta vivaç, rústega i robusta de fins a 2 metres d'alçada.

Nou!!: Glossari de botànica і Herbacol · Veure més »

Herbari

Exemplar d'herbari de ''Vitellaria paradoxa'' adequadament fixat en un full de paper, amb una etiqueta d'identificació En botànica, un herbari és una col·lecció d'espècimens de plantes, o parts de plantes, preservades, dessecades, identificades i acompanyades d'informació crítica sobre el lloc de col·lecció, nom vulgar i usos.

Nou!!: Glossari de botànica і Herbari · Veure més »

Herbassar

Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).

Nou!!: Glossari de botànica і Herbassar · Veure més »

Herbolari

Herbolari del Rei a BarcelonaUn herbolari és una botiga on l'herbolari o la herbolària ven herbes i plantes medicinals.

Nou!!: Glossari de botànica і Herbolari · Veure més »

Hermafrodita

Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.

Nou!!: Glossari de botànica і Hermafrodita · Veure més »

Hesperidi

Un hesperidi és un tipus de fruit que prové d'un gineceu sincàrpic i que procedeix d'un ovari súper de tipus pluricarpel·lar.

Nou!!: Glossari de botànica і Hesperidi · Veure més »

Heterocariosi

Heterocariosi (del grec: heteros, que significa altre i karyon, que significa pinyol) és un terme utilitzat en biologia que significa tenir dos o més nuclis genèticament diferenciats dins el mateix miceli d'un fong o una altra forma de vida.

Nou!!: Glossari de botànica і Heterocariosi · Veure més »

Heterocist

Els heterocists (en anglès:Heterocysts), derivat del grec: hetero.

Nou!!: Glossari de botànica і Heterocist · Veure més »

Heteroconts

Els heteroconts (Heterokonta, Heterokontophyta o Stramenopiles) són una de les línies principals de cromalveolats, amb prop de 10.500 espècies.

Nou!!: Glossari de botànica і Heteroconts · Veure més »

Heterogàmia

* En la biologia de la reproducció, heterogàmia és l'alternança de generacions organitzades de forma diferent, aplicada a l'alternança entre generació partenogenètica i generació sexual.

Nou!!: Glossari de botànica і Heterogàmia · Veure més »

Heterospòria

L'Heterosporia és la producció d'espores de dues mides i sexes diferents per part dels esporòfits de les plantes terrestres.

Nou!!: Glossari de botànica і Heterospòria · Veure més »

Heterotròfia

Lheterotròfia (del grec heteron.

Nou!!: Glossari de botànica і Heterotròfia · Veure més »

Hialí

Micrografia d'un ronyó amb arterioloesclerosi hialina. El terme hialí (en femení hialina) prové del grec: ὑάλινος, ‘vitri’ derivat també del grec ὕαλος, ‘cristall, vidre’) que fa referència a una substància amb aparença com de vidre.

Nou!!: Glossari de botànica і Hialí · Veure més »

Hibernació

La hibernació és un estat d'hipotèrmia regulada al llarg de dies o setmanes que permet a certs animals conservar l'energia al llarg de l'hivern.

Nou!!: Glossari de botànica і Hibernació · Veure més »

Hidatode

Gotetes d'aigua produïdes per gutació en una planta dicotiledònia. Cua de cavall'' Un hidatode és un òrgan situat generalment a les fulles i que secreta aigua.

Nou!!: Glossari de botànica і Hidatode · Veure més »

Hidnàcies

Les Hydnaceae són una família de fongs dins l'ordre Cantharellales.

Nou!!: Glossari de botànica і Hidnàcies · Veure més »

Hidrocarbur

En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.

Nou!!: Glossari de botànica і Hidrocarbur · Veure més »

Hidrofília

* Hidrofília (química), propietat física d'una molècula que enllaça amb l'aigua mitjançant l'enllaç d'hidrogen.

Nou!!: Glossari de botànica і Hidrofília · Veure més »

Hidrofília (botànica)

''Vallisneria spiralis'' és un conegut exemple d'espècie hidròfila. Les flors femenines pugen temporalment a la superfície de l'aigua per a ser pol·linitzades. La hidrofília, en botànica és una estratègia reproductiva d'algunes plantes fanerògames que asseguren la seva pol·linització en utilitzar l'aigua com a vehicle del pol·len.

Nou!!: Glossari de botànica і Hidrofília (botànica) · Veure més »

Hieraci

Hieraci (Hieracium) que ve del nom grec hierax, "falcó", és un gènere de plantes de la família de les asteràcies o compostes, subfamília cicoriòidies, a la qual pertanyen plantes tan conegudes com els dents de lleó (gènere taraxacum), xicoira (cichorium), enciam (lactuca) i lletsó (sonchus), etc., entre les més populars.

Nou!!: Glossari de botànica і Hieraci · Veure més »

Hifa

Hifes sota d'un tronc mort Les hifes són els filaments que, reunits, formen el miceli de la majoria dels fongs pluricel·lulars.

Nou!!: Glossari de botànica і Hifa · Veure més »

Himen

L'himen és una membrana que envolta i cobreix parcialment l'orifici vaginal extern.

Nou!!: Glossari de botànica і Himen · Veure més »

Himenòfor

L'himenòfor és la part d'un fong sobre la qual s'hi desenvolupa l'himeni, format d'unir els elements cel·lulars fèrtils (ascs o basidis) que produeixen i porten a la maduració de les espores, i d'altres elements estèrils (parafisis, pèls, cistidis, etc.) amb diverses funcions estructurals no sempre conegudes del tot.

Nou!!: Glossari de botànica і Himenòfor · Veure més »

Himeni

L'himeni (en llatí i algunes altres llengües hymenium) és la capa de teixits que hi ha sobre l'himenòfor del cos fructífer d'un fong on les cèl·lules es desenvolupen en un basidi o en ascs produint espores.

Nou!!: Glossari de botànica і Himeni · Veure més »

Hipant

Tall d'una rosa (flor epigínea) on s'aprecia l''''hipant''' envoltant els ovaris. Externament podria semblar un sol ovari. Aquest hipant formarà el fals fruit de la rosa. Hipant (del llatí hypanthium, i aquest del grec ύπό, «sota», i άνθος, «flor») és el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment neixen el calze, la corol·la i els estams.Font Quer, P. (1982) Gairebé sempre està format per la fusió de les bases dels verticilis florals inferiors —sèpals, pètals i androceu (estams)— entre si.

Nou!!: Glossari de botànica і Hipant · Veure més »

Hipertròfia

Cèl·lules normals (A), hipertrofia (B), hiperplàsia (C) i (D) de combinació. La hipertròfia és el nom amb què es designa un augment de la mida d'un òrgan quan es deu a l'augment correlatiu amb la grandària de les cèl·lules que el formen, d'aquesta manera, l'òrgan hipertrofiat té cèl·lules majors, i no noves.

Nou!!: Glossari de botànica і Hipertròfia · Veure més »

Hipocòtil

''De dalt a baix:''1.Coberta2.Cotiledó 3.Hipocòtil 4.Radícula L'hipocòtil és el terme botànic, que deriva del grec amb el significat de "per sota els cotilèdons", utilitzat per a referir-se a l'espai entre la radícula i la plúmula; és la part de la planta que germina d'una llavor.

Nou!!: Glossari de botànica і Hipocòtil · Veure més »

Hipoteca

Una hipoteca és un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge.

Nou!!: Glossari de botànica і Hipoteca · Veure més »

Història natural

Làmina d'història natural, 1728, Cyclopaedia La història natural és la investigació científica de plantes i d'animals inclinant-se més cap a l'observació que cap a l'experimentació.

Nou!!: Glossari de botànica і Història natural · Veure més »

Histologia

Un espècimen histològic tenyit, col·locat entre un portaobjectes i un cobreobjectes. La histologia (compost de les paraules gregues: ἱστός "teixit", i -λογία -logia) és l'estudi de l'anatomia microscòpica de les cèl·lules i dels teixits de plantes i animals.

Nou!!: Glossari de botànica і Histologia · Veure més »

Histona

Assemblatge de les histones nuclears per a formar un nucleosoma Les histones són proteïnes bàsiques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes.

Nou!!: Glossari de botànica і Histona · Veure més »

Holàrtic

Zona holàrtica. Holàrtic (ecozona holàrtica) fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Nou!!: Glossari de botànica і Holàrtic · Veure més »

Holoparasitisme

Una planta holparàsita, ''Orobanche'' spp, de la Serra d'Aitana Les plantes holoparàsites (del grec holo.

Nou!!: Glossari de botànica і Holoparasitisme · Veure més »

Holotip

Holotip ''Marocaster coronatus'' Un holotip és un dels diversos tipus nomenclaturals.

Nou!!: Glossari de botànica і Holotip · Veure més »

Home

actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.

Nou!!: Glossari de botànica і Home · Veure més »

Homonímia

Lhomonímia (del grec homo-, "igual", i -onoma, "paraula") és una relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica o gràfica) però són semànticament diferents.

Nou!!: Glossari de botànica і Homonímia · Veure més »

Hormogoni

Els estigonematals són uns dels cianobacteris que desenvolupen hormonis Un hormogoni és un filament que actua de propàgul i de cos reproductor propi d'alguns cianobacteris.

Nou!!: Glossari de botànica і Hormogoni · Veure més »

Hort

Una '''horta''' a Benicull, Ribera Baixa al País Valencià. un hort amb caixoneres Un hort (del llatí: hortus.

Nou!!: Glossari de botànica і Hort · Veure més »

Horticultura

Horta en una menuda propietat rural en Avaré Lhorticultura prové etimològicament de les paraules llatines hortus (jardí, horta, planta) i cultura ("cultiu") clàssicament significava «cultiu en hortes»; el terme s'aplica també a la producció d'hortalisses i fins i tot a la producció comercial moderna.

Nou!!: Glossari de botànica і Horticultura · Veure més »

Hoste

En biologia, un hoste o hostatger és un organisme que alberga un altre organisme, que és un soci mutualista o comensalista que proveu generalment protecció i aliment.

Nou!!: Glossari de botànica і Hoste · Veure més »

Humitat

La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Nou!!: Glossari de botànica і Humitat · Veure més »

Humus

L'humus, a la part superior del perfil del sòl, té un característic color negre o marró fosc, senyal de la presència de restes orgàniques. Lhumus, de vegades anomenat terra vegetal, designa la capa superior del sòl creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica, essencialment per l'acció combinada dels animals, bacteris i de fongs del sòl.

Nou!!: Glossari de botànica і Humus · Veure més »

In situ

In situ és una locució llatina que significa «en el lloc mateix», i que és generalment utilitzada per designar un fenomen observat en el lloc, o una manipulació realitzada en el lloc.

Nou!!: Glossari de botànica і In situ · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Glossari de botànica і Indústria · Veure més »

Indument

Boraginàcies L'indument és el conjunt de pèls o tricomes que recobreixen la superfície dels diferents òrgans de la planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Indument · Veure més »

Indusi

Esquema de sorus de falguera. L'indusi és una prima membrana que protegeixen els esporangis de moltes falgueres.

Nou!!: Glossari de botànica і Indusi · Veure més »

Infecció

La infecció d'un dit del peu amb una ungla encarnada, hi ha pus (groc) i una inflamació. (enrogiment i inflamació al voltant de l'ungla). Una infecció és la introducció proliferació d'un microorganisme patogen en un organisme hoste (vegetal, animal, …) que hi produeix substàncies tòxiques, que poden resultar perjudicials per al funcionament normal i provocar una malaltia infecciosa.

Nou!!: Glossari de botànica і Infecció · Veure més »

Inflorescència

Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.

Nou!!: Glossari de botànica і Inflorescència · Veure més »

Infructescència

Figues En condicions naturals la infructescència és el resultat de la fecundació d'una inflorescència compacta, així com també de la fecundació de l'òvul de certes flors apocàrpiques.

Nou!!: Glossari de botànica і Infructescència · Veure més »

Infusió

Infusions Tassa de te Mate La infusió és un mètode d'extracció dels principis actius solubles d'una planta mitjançant la seva introducció en aigua inicialment bullent, però que es deixa refredar.

Nou!!: Glossari de botànica і Infusió · Veure més »

Insectívors

Els insectívors (Insectivora, del llatí insectum 'insecte' i vorare 'menjar') és un antic ordre de mamífers placentaris, que va ser abandonat per ser considerat polifilètic.

Nou!!: Glossari de botànica і Insectívors · Veure més »

Insectes

Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.

Nou!!: Glossari de botànica і Insectes · Veure més »

Interfase

Il·lustració de la interfase a l'Anatomia de Gray. La cromatina encara no s'ha condensat i la cèl·lula duu a terme les seves funcions habituals. Una imatge del nucli d'una cèl·lula (HT1080) actualment en interfase (probablement G1). Nota: no és visible el citoplasma d'aquesta cèl·lula ni el de la cèl·lula veïna (a dalt a l'esquerra), actualment en la telofase de la mitosi. Imatge presa utilitzant un microscopi òptic i una tinció DAPI de l'ADN. La interfase és la fase del cicle cel·lular en què la cèl·lula passa gran part del seu temps i duu a terme gran part de les seves funcions en preparació per la divisió cel·lular.

Nou!!: Glossari de botànica і Interfase · Veure més »

Intina

Lintina és una paret de gruix regularment homogeni que envolta internament la cèl·lula vivent del gra de pol·len.

Nou!!: Glossari de botànica і Intina · Veure més »

Intoxicació

La intoxicació o enverinament és un tipus de malaltia deguda a l'exposició a una substància tòxica, sigui sintètica o bé creada per un ésser viu (bacteri, fong…), normalment per ingestió o inhalació.

Nou!!: Glossari de botànica і Intoxicació · Veure més »

Iode

El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.

Nou!!: Glossari de botànica і Iode · Veure més »

Ipomoea purpurea

Ipomoea purpurea (campaneta de jardí, campaneta de temporada, corretjola gran, maravella o meravella) és una espècie botànica del gènere Ipomoea, de la família ''Convolvulaceae'', nadiua de Mèxic, Amèrica del Sud i Centreamèrica. Flors.

Nou!!: Glossari de botànica і Ipomoea purpurea · Veure més »

Isogàmia

Diferents formes d'isogàmia: A) isogàmia de gàmetes mòbils, B) isogàmia de gàmetes no mòbils, C) conjugació La isogàmia (del grec isos igual i gamos, matrimoni) és una forma de reproducció sexual pròpia dels vegetals en la qual les dues gàmetes que s'uneixen per formar el zigot són idèntiques en estructura i mida.

Nou!!: Glossari de botànica і Isogàmia · Veure més »

Isomorfisme

En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.

Nou!!: Glossari de botànica і Isomorfisme · Veure més »

Isoprè

Lisoprè (o isopré) o 2-metil-1,3-butadiè és un compost orgànic amb fórmula C₅H₈ (CH₂.

Nou!!: Glossari de botànica і Isoprè · Veure més »

Isospòria

La isospòria és el procés pel qual es produeixen espores morfològicament iguals i que quan germinen donen lloc a gametòfits bisexuals, capaços de formar anteridis i arquegonis al mateix gametòfit.

Nou!!: Glossari de botànica і Isospòria · Veure més »

Jardí botànic

Jardí Botànic de Curitiba (Regió Sud del Brasil). Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.

Nou!!: Glossari de botànica і Jardí botànic · Veure més »

Jerarquia

Esquema que representa una jerarquia a la qual els elements ''c'' depenen directament de ''s'', els ''h'' de ''d'', i tots els elements depenen de ''f'', que és l'únic lliure. Una jerarquia és una ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats distribuïts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats.

Nou!!: Glossari de botànica і Jerarquia · Veure més »

Jonc

El jonc, junc o jonc boval (Scirpoides holoschoenus) és una planta de l'ordre dels poals present a zones humides.

Nou!!: Glossari de botànica і Jonc · Veure més »

Jungla

Box Log Falls, Lamington National Park, Queensland, Austràlia. Una jungla és un terreny majoritàriament cobert per vegetació i bosc dens, que és troba típicament en climes tropicals.

Nou!!: Glossari de botànica і Jungla · Veure més »

Kagal

Kagal (en marathi कागल) és una vila situada al Districte de Kolhapur en l'estat indi de Maharashtra.

Nou!!: Glossari de botànica і Kagal · Veure més »

Label

'''P:''' Pètals'''S:''' Sèpals'''L:''' '''Label''' ''Phalaenopsis'' 1: periant exterior (sèpals); 2: periant interior (pètals); 3: '''label'''; 4: part posterior de tots els pol·linis; 5: estigma. El label és una part destacada i vistosa de la flor, sobretot pròpia de les orquídies, que serveix per a atraure els insectes pol·linitzadors i que actua com una plataforma d'aterratge per a aquests insectes.

Nou!!: Glossari de botànica і Label · Veure més »

Lacínia

El terme lacínia s'utilitza per anomenar qualsevol dels lòbuls del calze o de la corol·la d'una flor, i també a les diferents tires o segments en què estan dividides les fulles d'algunes plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Lacínia · Veure més »

Lamials

Les lamials (Lamiales) són un ordre de plantes angiospermes.

Nou!!: Glossari de botànica і Lamials · Veure més »

Lamiàcies

Les lamiàcies (Lamiaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales), dins del clade de les làmides.

Nou!!: Glossari de botànica і Lamiàcies · Veure més »

Laminaria

Laminària és un gènere amb 31 espècies d'algues brunes (Phaeophyceae).

Nou!!: Glossari de botànica і Laminaria · Veure més »

Landa (vegetació)

Landa florida a Kalmthout Cabana coberta de pans d'herba de landa a Echten (Drenthe, Països Baixos) La landa és una zona de vegetació de tipus matollar pròpia de l'Europa de clima atlàntic de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els brucs, les gatoses i les falgueres, entre altres plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Landa (vegetació) · Veure més »

Laticífer

Extracció de làtex d'un arbre d'''Hevea brasiliensis'' (arbre de cautxú) Els laticífers són estructures dels vegetals que secreten làtex, un suc espès, cremós, generalment d'aspecte blanc i lletós (com el de les Euphorbia).

Nou!!: Glossari de botànica і Laticífer · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Glossari de botànica і Latitud · Veure més »

Làmina (micologia)

un bolet mostrant les làmines La làmina, en llatí i algunes altres llengües lamella, és una costella papiràcia de l'himenòfor sota el capell d'un bolet, sovint però no sempre de l'ordre agaricals.

Nou!!: Glossari de botànica і Làmina (micologia) · Veure més »

Làtex

Làtex de l'arbre del cautxú El làtex d'Araujia sericifera és irritant de la pell i els ulls El làtex és un suc d'aspecte lletós que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs, especialment de les famílies de les euforbiàcies i moràcies, que circula pels vasos lactífers.

Nou!!: Glossari de botànica і Làtex · Veure més »

Líber

mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.

Nou!!: Glossari de botànica і Líber · Veure més »

Lígula

Les lígules dels gira-sols són com "pètals" grocs. Quan el capítol va madurant perd les lígules Una lígula (del llatí: ligula variant de lingula, el diminutiu de lingua "llengua") és una apèndix membranós de forma allargada (en forma de llengua, aproximadament) de diferents tipus de plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Lígula · Veure més »

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Nou!!: Glossari de botànica і Lípid · Veure més »

Lòbul

* Lòbul en anatomia.

Nou!!: Glossari de botànica і Lòbul · Veure més »

Lòcul

Un lòcul (del llatí: loculus que vol dir «lloc petit», i en anglès:Locule amb el plural com locules o loculi) és cadascuna de les cavitats de què consta un òrgan animal o vegetal, especialment un ovari, un fruit o un esporangi En les plantes el terme lòcul normalment es refereix a una cambra dins un ovari gineceu o carpel de les flors i fruits.

Nou!!: Glossari de botànica і Lòcul · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: Glossari de botànica і Legislació · Veure més »

Lemna

Lemna és un gènere de petites plantes flotants que té set espècies, tres de les quals es troben als Països Catalans.

Nou!!: Glossari de botànica і Lemna · Veure més »

Lenticel·la

Lenticel·la en ''Prunus serrula'' Una lenticel·la (del llatí lens, lentis, «lent») és una protuberància de l'escorça de les plantes llenyoses constituïda per un teixit suberós lax que actua a manera de porus entre teixits.

Nou!!: Glossari de botànica і Lenticel·la · Veure més »

Leucoplast

Amiloplasts de cèl·lules de patata, uns dels diferents subtipus de '''leucoplasts'''. Els leucoplasts són uns orgànuls que es poden trobar en les cèl·lules vegetals, essent un tipus de plastidis.

Nou!!: Glossari de botànica і Leucoplast · Veure més »

Liana

Castelltallat. Liana és el nom genèric que es dona a tots els tipus de plantes enfiladisses terrestres amb tiges llenyoses, epífites o capaces d'entortolligar-se a la roca o a les construccions.

Nou!!: Glossari de botànica і Liana · Veure més »

Licopè

El licopè o licopé és un pigment vegetal liposoluble (soluble en greix, no en aigua com els hidrosolubles) que aporta el color vermell a diverses fruites (com el tomàquet i la síndria) i verdures.

Nou!!: Glossari de botànica і Licopè · Veure més »

Licopodi

Lycopodium és un gènere de plantes vasculars sense llavor de la família de les licopodiàcies, coneguts popularment com a licopodis o peus de llop.

Nou!!: Glossari de botànica і Licopodi · Veure més »

Lignina

La lignina és un polímer d'origen natural format per alcohols aromàtics coneguts com a monolingols, principalment derivats del fenilpropà.

Nou!!: Glossari de botànica і Lignina · Veure més »

Limbe

Zona laminar o limbe d'una fulla En botànica, s'anomena limbe o limbe foliar a la zona laminar que usualment forma part de l'anatomia d'una fulla.

Nou!!: Glossari de botànica і Limbe · Veure més »

Lipofília

La lipofília, de les paraules del grec que signifiquen “que li agrada el greix”, es refereix a la capacitat que té un compost químic de dissoldre's en greixos, olis, lípids, i solvents no polars com l'hexà o el toluè.

Nou!!: Glossari de botànica і Lipofília · Veure més »

Liquen

Liquen sobre l'escorça d'un arbre. ''Xanthoria parietina'' Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga o un cianobacteri.

Nou!!: Glossari de botànica і Liquen · Veure més »

Liquenologia

Cladonia cervicornis ssp. verticillata / (Hoffm.) Ahti Cladonia squamosa (Hoffmann).

Nou!!: Glossari de botànica і Liquenologia · Veure més »

Lisi

La lisi cel·lular és el trencament de la membrana cel·lular.

Nou!!: Glossari de botànica і Lisi · Veure més »

Litòfit

''Nepenthes'' sp. creixent sobre una roca a Nova Guinea. Litòfit és una forma vital de les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Litòfit · Veure més »

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.

Nou!!: Glossari de botànica і Llana · Veure més »

Llança

Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).

Nou!!: Glossari de botànica і Llança · Veure més »

Llavi (floral)

Un llavi és la part de la corol·la o del calze d'algunes flors que en l'extrem superior s'obren en una o dues parts més o menys eixamplades i que clou la gola.

Nou!!: Glossari de botànica і Llavi (floral) · Veure més »

Llavor

La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.

Nou!!: Glossari de botànica і Llavor · Veure més »

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Glossari de botànica і Llegum · Veure més »

Lleguminoses

Flors d’''Acacia dealbata'' Flor del garrofer (''Ceratonia siliqua'') Flor de la ginesta (''Spartium junceum'') Inflorescència racemosa de soia (''Glycine max'') Planta de cacauet (''Arachis hypogaea'') Pesolera (''Lathyrus oleraceus'') Planta de llentia (''Vicia lens'') Inflorescència de regalèssia (Glycyrrhiza glabra) Falsa acàcia en flor (''Robinia pseudoacacia'') Favera mab inflorescències (''Vicia faba'') Alfals (''Medicago sativa'') ''Mimosa scabrella'' florida Glicina florida (''Wisteria sinensis'') Ginesta d'escombres (''Cytisus scoparius'') Gatosa europea (''Ulex europaeus'') Llobí (''Lupinus albus'') Delonix (''Delonix regia'') Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal, són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.

Nou!!: Glossari de botànica і Lleguminoses · Veure més »

Lleny

El lleny (sovint escrit leny) era un vaixell de rems, més curt que no pas la galera, més ample i pla.

Nou!!: Glossari de botànica і Lleny · Veure més »

Llenya

Llenya és la fusta utilitzada com a combustible.

Nou!!: Glossari de botànica і Llenya · Veure més »

Llombrígol

El llombrígol, melic, guixa o d'altres variants, és una marca que deixa el cordó umbilical a l'abdomen dels mamífers.

Nou!!: Glossari de botànica і Llombrígol · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Glossari de botànica і Llum · Veure més »

Lodícula

Detall de les parts de la flor del blat Una lodícula és una, dues o tres petites esquames situada per sobre de la pàlea, a la base de l'ovari en una flor de gramínia que representa la corol·la, es creu que és un rudimentari periant.

Nou!!: Glossari de botànica і Lodícula · Veure més »

Loment

Loments de ''Hedysarum hedysaroides'' Un loment és un fruit sec indehiscent molt semblant a la síliqua o a una llegum, però articulat i sovint fragmentable.

Nou!!: Glossari de botànica і Loment · Veure més »

Longitud

Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.

Nou!!: Glossari de botànica і Longitud · Veure més »

Lupa

miniatura '''Microscopi simple''' de Leeuwenhoek. La mostra es col·locava en la punta del cargol, davant l'única lent, la qual destaca pel seu petit diàmetre. Una lupa és un instrument òptic compost d'una lent convergent que augmenta la mida aparent dels objectes i permet copsar-ne millor els detalls.

Nou!!: Glossari de botànica і Lupa · Veure més »

Macaronèsia

La Macaronèsia és una regió biogeogràfica formada pels arxipèlags de l'Atlàntic central pròxim a la Mediterrània.

Nou!!: Glossari de botànica і Macaronèsia · Veure més »

Maduresa

* La majoria d'edat.

Nou!!: Glossari de botànica і Maduresa · Veure més »

Magnoliòpsids

Els magnoliòpsids (Magnoliopsida) o dicotiledònies són una classe d'angiospermes que pertany a la divisió dels espermatòfits (Spermatophyta).

Nou!!: Glossari de botànica і Magnoliòpsids · Veure més »

Magrana

La magrana (Punica granatum) és el fruit del magraner, una espècie de la família Lythraceae.

Nou!!: Glossari de botànica і Magrana · Veure més »

Magraner

El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana.

Nou!!: Glossari de botànica і Magraner · Veure més »

Malaltia

«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.

Nou!!: Glossari de botànica і Malaltia · Veure més »

Malaltia exògena

Les malalties exògenes són aquelles que són provocades per factors externs a l'organisme, independentment dels factors interns.

Nou!!: Glossari de botànica і Malaltia exògena · Veure més »

Malassezia furfur

La Malassezia furfur és una espècie de fong que forma part de la flora normal en la pell dels humans, i és la causa d'una malaltia infecciosa i no contagiosa de la pell anomenada Pitiriasis versicolor.

Nou!!: Glossari de botànica і Malassezia furfur · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.

Nou!!: Glossari de botànica і Mamífers · Veure més »

Mandragora officinarum

Vista de la planta Arrels Planta mitològica Fruits Mandragora officinarum és una espècie de planta fanerògama de la família de les solanàcies, que va ser usada extensament a Europa com a planta medicinal.

Nou!!: Glossari de botànica і Mandragora officinarum · Veure més »

Manglar

Els manglars es troben a la zona intertropical Vista per sobre i per sota de la superfície marina en un manglar. Un manglar és un bioma de la zona tropical que es presenta en la zona de marees dels litorals plans i fangosos, en especial al Pacífic però també als oceans Atlàntic i a l'Índic.

Nou!!: Glossari de botànica і Manglar · Veure més »

Mangle

''Rhizophora-mangle'' amb les arrels aèrees al nord del Brasil Mangle és la denominació que rep qualsevol de les espècies d'arbres i arbusts que formen els manglars, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses.

Nou!!: Glossari de botànica і Mangle · Veure més »

Mar

La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Nou!!: Glossari de botànica і Mar · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Glossari de botànica і Mar Mediterrània · Veure més »

Marattiàcies

Les marattiàcies (Marattiaceae) són una família de plantes vasculars sense llavors, l'única de l'ordre Marattiales, i de la subclasse Marattiidae.

Nou!!: Glossari de botànica і Marattiàcies · Veure més »

Marcantiàcies

Les marcantiàcies (Marchantiaceae) són una família d'hepàtiques de l'ordre de les marcantials, que inclou espècies tal·loses de ramificació dicotòmica, amb gametangis pedicel·lats i esporangis sèssils.

Nou!!: Glossari de botànica і Marcantiàcies · Veure més »

Marciment

A l'esquerra planta d'alfàbrega marcida i a la dreta la mateixa planta ja recuperada després de ser regada Fulles marcides en una branca de ficus. El marciment és la pèrdua de rigidesa de les parts no llenyoses de les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Marciment · Veure més »

Marea roja

Marea roja a Califòrnia. Una marea roja (en anglès Red tide) és el resultat de l'excessiva proliferació de microalgues en llacs, rius, la mar o altres masses d'aigües, que arriba a tenir milers o milions de cèl·lules per mil·límetre cúbic.

Nou!!: Glossari de botànica і Marea roja · Veure més »

Marge

219x219px Un marge en reconstrucció. Un marge esbaldregat. gres (pedra sorrenca) en unes vinyes a Esslingen am Neckar, prop de Stuttgart (Alemanya). Un marge o una espona és una paret de pedra seca (sense gens de morter) que serveix per contenir la terra en el rost d'una muntanya, tot formant una marjada (en alguns indrets de parla catalana, aquestes marjades s'anomenen feixes i bancals).

Nou!!: Glossari de botànica і Marge · Veure més »

Mastigòfors

''Trachelomonas'', un flagel·lat. Els flagel·lats (Flagellata) o mastigòfors (Mastigophora) (del grec mastix, fuet (arma) i phoros, portar) són un grup heterogeni de protists caracteritzats per la presència d'un o més flagels llargs en una o en totes les fases del seu cicle vital.

Nou!!: Glossari de botànica і Mastigòfors · Veure més »

Mata (botànica)

Mata de la lleteresa de platja ''(Euphorbia paralias)''. Mata o matoll és un tipus de formació vegetal.

Nou!!: Glossari de botànica і Mata (botànica) · Veure més »

Material genètic

raigs X El material genètic serveix per a emmagatzemar la informació genètica d'una forma de vida orgànica.

Nou!!: Glossari de botànica і Material genètic · Veure més »

Matollar

Matollar a Hawaii Un matollar és una comunitat vegetal caracteritzada per una vegetació dominada per arbustos i mates, sovint, també incloent herbes i geòfits.

Nou!!: Glossari de botànica і Matollar · Veure més »

Màquia

Màquia als vessants del Mata-redona, Serra del Montsià, La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-4 m) de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera.

Nou!!: Glossari de botànica і Màquia · Veure més »

Mònada

Mònada (del grec μονάς, "unitat, un, sol, únic") és un concepte filosòfic que al·ludeix a la font, a l'Un, d'acord amb els pitagòrics, fou un terme per a Déu o el primer ésser o la unitat originària, o per a la totalitat de tots els éssers, amb el significat de «sense divisió».

Nou!!: Glossari de botànica і Mònada · Veure més »

Món

El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.

Nou!!: Glossari de botànica і Món · Veure més »

Móra (infructescència)

Móra de ''Rubus chamaemorus'' En botànica, la móra és una infructescència caracteritzada per estar formada per un conjunt de fruits secs monosperms tots ells rodejats d'un periant que es torna carnós i disposats en espiga.

Nou!!: Glossari de botànica і Móra (infructescència) · Veure més »

Múscul multífid

El múscul multífid (musculus multifidus), o múscul multífid del raquis,El Diccionari enciclopèdic de medicina anomena el musculus multifidus com a múscul multífid del raquis per diferenciar-lo del múscul multífid que serien cadascun dels músculs rotatoris del dors.

Nou!!: Glossari de botànica і Múscul multífid · Veure més »

Medi ambient

Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.

Nou!!: Glossari de botànica і Medi ambient · Veure més »

Medi de cultiu

Una placa de Petri amb un '''medi de cultiu''' basat en gel d'agar-agar. les línies corresponen a bacteris que han “crescut” sobre el medi. Un medi de cultiu o simplement medi és un líquid o un gel dissenyat per fer de suport a la proliferació cel·lular de microorganismes, cèl·lules, o petites plantes com per exemple la molsa Physcomitrella patens o en cultiu tissular de plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Medi de cultiu · Veure més »

Medicament

Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament o medecina pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.

Nou!!: Glossari de botànica і Medicament · Veure més »

Medul·la vegetal

Escorça. La medul·la vegetal, o simplement medul·la, és en botànica i en el cas específic de la fusta, la part ubicada generalment al centre, o cor, del tronc.

Nou!!: Glossari de botànica і Medul·la vegetal · Veure més »

Mega-

Mega (símbol M) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10⁶, o 1.000.000.

Nou!!: Glossari de botànica і Mega- · Veure més »

Megafòrbia

Megafòrbia Megafòrbia Megafòrbia (del grec:gran planta) és una planta herbàcia alta i frondosa.

Nou!!: Glossari de botànica і Megafòrbia · Veure més »

Megafil·le

Megafil·les en ''Pteris'' Un megafil·le és un tipus de fulla aplanada que pot tenir grans dimensions, l'eix vascular de la qual deixa unes interstici foliar en l'estela, pròpia de les plantes vasculars superiors, originada evolutivament a partir d'un conjunt de telomes.

Nou!!: Glossari de botànica і Megafil·le · Veure més »

Megàspora

Imatge al microscopi d'espores (en roig) de ''Selaginel·la''. Les tres més grosses a la part superior són '''megàspores''' i les més petites de la part de baix són micròspores. Una megàspora o macròspora és una espora de mida gran que presenten les plantes vasculars heterospòries i que quan germinen produeixen protal·lus femenins (o megaprotal·lus).

Nou!!: Glossari de botànica і Megàspora · Veure més »

Meiosi

Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En '''meiosi II''', com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n). Encreuament entre cromosomes homolegs. Recombinació d'informació genètica i quiasmes. 353x353px La meiosi cel·lular és un procés de divisió cel·lular en eucariotes, a través del qual a partir d’una cèl·lula diploide es produeixen quatre cèl·lules haploides.

Nou!!: Glossari de botànica і Meiosi · Veure més »

Mel

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Nou!!: Glossari de botànica і Mel · Veure més »

Mel de melada

Un àfid produeix la secreció que farà la mel de melada per a una formiga en relació simbiòtica. La mel de melada és un líquid ensucrat enganxós secretat per àfids i algunes cotxinilles que s'alimenten de la saba de les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Mel de melada · Veure més »

Membrana biològica

Secció de les estructures que es poden formar pels fosfolípids en solucions aquoses Una membrana biològica o biomembrana és una membrana que tanca o separa que actua com barrera selectiva, dins o al voltant d'una cèl·lula biològica.

Nou!!: Glossari de botànica і Membrana biològica · Veure més »

Membrana plasmàtica

Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.

Nou!!: Glossari de botànica і Membrana plasmàtica · Veure més »

Meristema

El meristema, en els embriòfits, és el teixit vegetal simple responsable del creixement permanent de la planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Meristema · Veure més »

Mesòfil

Mesòfil és l'organisme viu o la comunitat d'organismes que viuen òptimament en ambients amb valors mitjans d'un determinat factor ecològic, especialment la humitat i la temperatura, típicament entre els 20 i 45 °C., i que es desenvolupa malament en condicions extremes.

Nou!!: Glossari de botànica і Mesòfil · Veure més »

Mesocarpi

La nou és una drupa amb el mesocarpi (part verda) no comestible. En botànica, el mesocarpi constitueix la part intermèdia del pericarpi, és la part del fruit, que es troba entre l'endocarpi i l'epicarpi, i que és la part que normalment s'aprofita per menjar.

Nou!!: Glossari de botànica і Mesocarpi · Veure més »

Mesofil·le

281x281px El mesofil·le (del grec: amb el significat de part del mig de la fulla) és el teixit (parènquima) de les fulles comprès entre l'epidermis superior i l'epidermis inferior.

Nou!!: Glossari de botànica і Mesofil·le · Veure més »

Metabòlit

Un metabòlit és qualsevol molècula utilitzada o produïda durant el metabolisme.

Nou!!: Glossari de botànica і Metabòlit · Veure més »

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Nou!!: Glossari de botànica і Metabolisme · Veure més »

Metamorfosi

Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.

Nou!!: Glossari de botànica і Metamorfosi · Veure més »

Metro

Metro de Varsòvia, Polònia Metro de Londres, Regne Unit Metro de Moscou, Rússia Metro de Xangai, China Sense metro El metro, abreviació de ferrocarril metropolità, anomenat ferrocarril urbà en els primers temps, és un ferrocarril elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, i que en general és subterrani o en viaducte.

Nou!!: Glossari de botànica і Metro · Veure més »

Miceli

El miceli és una estructura en forma d'arrel d'un fong que consisteix en una massa d'hifes ramificades i filiformes.

Nou!!: Glossari de botànica і Miceli · Veure més »

Micetozous

Els micetozous o mixomicots (Mycetozoa, gr. "animals-fong" o Myxomycota, gr. "fongs-moc") són un grup peculiar de protists del fílum Amoebozoa, que hom anomena comunament floridures o fongs mucilaginosos, malgrat que no són fongs i que estan més emparentats amb les amebes típiques.

Nou!!: Glossari de botànica і Micetozous · Veure més »

Micologia

Dibuixos de diferents bolets. La micologia (del grec, mýkes "fong, bolet" + lógos "tractat"), és la ciència que estudia els fongs, les seves propietats genètiques i bioquímiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicil·lina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), així com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions.

Nou!!: Glossari de botànica і Micologia · Veure més »

Micorriza

Micorriza (Amanita) Una micorriza (del grec: mycorrhiza «fong i arrel»),AB Frank (1885) Über die auf Würzelsymbiose beruhende Ehrnährung gewisser Bäum durch unterirdische Pilze.

Nou!!: Glossari de botànica і Micorriza · Veure més »

Micorriza arbuscular

Arrel de les cèl·lules corticals del lli que contenen arbúsculs aparellats La micorriza arbuscular (en anglès: arbuscular mycorrhiza en plural mycorrhizae o mycorrhizas, dit també AM Fungi, també anomenada endomicorriza) és un tipus de fong micorriza que penetra en les cèl·lules corticals de les arrels d'una planta vascular.

Nou!!: Glossari de botànica і Micorriza arbuscular · Veure més »

Micosi

La micosi és una situació en la qual els fongs passen les barreres de la resistència del cos humà o animal i produeixen la infecció.

Nou!!: Glossari de botànica і Micosi · Veure més »

Micotoxina

Micotoxina (del grec μύκης (mykes, mukos) “fong”) és una toxina produïda per un organisme del Regne Fungi, que inclou bolets, floridures i llevats.

Nou!!: Glossari de botànica і Micotoxina · Veure més »

Micròspora

296x296pxLa micròspora o microsporòcit és l'espora masculina dels esporòfits.

Nou!!: Glossari de botànica і Micròspora · Veure més »

Micro-

Micro- (símbol μ) és un prefix del Sistema Internacional que indica la milionèsima part d'una unitat, o un factor de 10-6, o 1/1.000.000.

Nou!!: Glossari de botànica і Micro- · Veure més »

Microalga

''Ceratium sp''.(Dinophyta) Microalgues diatomees Les microalgues són un conjunt de microorganismes protistes fotosintètics de senzilla estructura cel·lular que es troben àmpliament distribuïts a la biosfera de la Terra.

Nou!!: Glossari de botànica і Microalga · Veure més »

Microbiologia

Cultius de microorganismes. La microbiologia (del grec "μικρός".

Nou!!: Glossari de botànica і Microbiologia · Veure més »

Microclima

Falgueres arborescents de clima tropical creixent a Anglaterra de clima temperat, latitud 50° 15′ N Un microclima és el conjunt de condicions climàtiques d'una zona que són diferenciades del clima general de l'àrea que l'envolta.

Nou!!: Glossari de botànica і Microclima · Veure més »

Microfil·le

Les fulles microfil·les contenen un únic feix vascular, com és el cas de la ''isoetes lacustris''. Un microfil·le és un tipus de fulla que té una única nervadura.

Nou!!: Glossari de botànica і Microfil·le · Veure més »

Microorganisme

Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.

Nou!!: Glossari de botànica і Microorganisme · Veure més »

Midó

creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.

Nou!!: Glossari de botànica і Midó · Veure més »

Migració

Les papallones també migren La migració és el desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació.

Nou!!: Glossari de botànica і Migració · Veure més »

Mirmecocòria

Llavors d'''Afzelia africana'' mostrant els seus eleosomes La mirmecocòria és la dispersió de llavors de plantes per les formigues.

Nou!!: Glossari de botànica і Mirmecocòria · Veure més »

Mitosi

Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.

Nou!!: Glossari de botànica і Mitosi · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Glossari de botànica і Molècula · Veure més »

Mol·luscs

Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.

Nou!!: Glossari de botànica і Mol·luscs · Veure més »

Mollera

Una mollera, torbera baixa, mullera, o torbera topògena és una torbera constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es formen en indrets calcaris o silícics, amb aigua neutra o lleugerament bàsica, i rica en nutrients.

Nou!!: Glossari de botànica і Mollera · Veure més »

Molses

Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.

Nou!!: Glossari de botànica і Molses · Veure més »

Monòmer

Un monòmer és una molècula de petita massa molecular que unida a altres monòmers, de vegades cents o milers, mitjançant enllaços químics, generalment covalents, formen macromolècules anomenades polímers.

Nou!!: Glossari de botànica і Monòmer · Veure més »

Moneres

Les moneres són un regne biològic actualment en desús que comprenia la majoria dels éssers vius amb una estructura cel·lular procariòtica.

Nou!!: Glossari de botànica і Moneres · Veure més »

Monoècia

El vern és una planta '''monoica'''. A la dreta es mostren aments masculins madurs i a l'esquerra les inflorescències femenines de l'any anterior La monoècia (del grec: 'una sola casa') és la disposició dels òrgans de reproducció de les plantes en llocs separats, però en el mateix peu de l'individu.

Nou!!: Glossari de botànica і Monoècia · Veure més »

Monocasi

Monocasi helicoide Monocasi escorpioide Un monocasi o cima unípara és un tipus d'inflorescència cimosa que es caracteritza pel fet que l'eix principal no produeix més que una sola ramificació secundària i així successivament.

Nou!!: Glossari de botànica і Monocasi · Veure més »

Monocàrpia

Agave americana és una planta monocàrpica Les plantes monocàrpiques són aquelles que floreixen, formen les llavors i després moren.

Nou!!: Glossari de botànica і Monocàrpia · Veure més »

Monocotiledònies

Les monocotiledònies (Monocotyledoneae) són un clade de les angiospermes, les plantes amb flors.

Nou!!: Glossari de botànica і Monocotiledònies · Veure més »

Monopòdic

El creixement o ramificació monopòdica el presenten aquelles plantes vasculars amb un hàbit de creixement que va cap dalt des d'un sol punt.

Nou!!: Glossari de botànica і Monopòdic · Veure més »

Monoterpè

Els monoterpens són el conjunt de terpens formats per dues unitats d'isoprè (fórmula química C10H16).

Nou!!: Glossari de botànica і Monoterpè · Veure més »

Monstera deliciosa

Monstera deliciosa, també coneguda com a Monstera, és una espècie de planta enfiladissa (gènere lianoides) pròpia de la zona tropical plujosa que va del sud de Mèxic fins al sud de Panamà però estesa pel conreu a altres zones tropicals i subtropicals, com Madeira per exemple.

Nou!!: Glossari de botànica і Monstera deliciosa · Veure més »

Mora (fruit)

Mores Caixa de mores en un mercat de Quito. La mora és el fruit de la morera així com de diverses espècies del gènere Rubus, com l'esbarzer i romegueró.

Nou!!: Glossari de botànica і Mora (fruit) · Veure més »

Moràcies

Les moràcies (Moraceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les rosals (Rosales), dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.

Nou!!: Glossari de botànica і Moràcies · Veure més »

Morfologia (biologia)

En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.

Nou!!: Glossari de botànica і Morfologia (biologia) · Veure més »

Morfologia vegetal

La morfologia vegetal o fitomorfologia és el terme general per a l'estudi de la morfologia, la forma i l'estructura externa, de les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Morfologia vegetal · Veure més »

Mucílag

Una fulla de dròsera amb tentacles mucilaginosos atrapant un insecte. Un mucílag és una glicoproteïna polar en forma de polímer que és produït per la majoria de les plantes i alguns microorganismes.

Nou!!: Glossari de botànica і Mucílag · Veure més »

Mucorals

Els mucorals és l'ordre de fongs zigomicets més gran i més ben estudiat.

Nou!!: Glossari de botànica і Mucorals · Veure més »

Mucormicosi

La mucormicosi és qualsevol infecció per fongs causada per fongs de l'ordre Mucorales.

Nou!!: Glossari de botànica і Mucormicosi · Veure més »

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Nou!!: Glossari de botànica і Muntanya · Veure més »

Mureïna

La mureïna, terme sovint utilitzat com a sinònim de peptidoglicà, és el peptidoglicà predominant en la paret bacteriana dels bacteris i està formada per N-acetilglucosamina (NAG),N-acetilmuràmic (NAM) i un tetrapèptid, que conformen la subunitat elemental de la mureïna que es va repetint per formar la paret cel·lular bacteriana.

Nou!!: Glossari de botànica і Mureïna · Veure més »

Murta (planta)

La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera (Myrtus communis) és una planta de la família de les mirtàcies que creix a les dues vores de la Mediterrània.

Nou!!: Glossari de botànica і Murta (planta) · Veure més »

Muscarina

Muscarina, -(+)-muscarina, és un metabòlit secundari natural que es troba en certs bolets, particularment en els dels gèneres Inocybe i Clitocybe, com l'espècie mortal C. dealbata.

Nou!!: Glossari de botànica і Muscarina · Veure més »

Mutació

En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.

Nou!!: Glossari de botànica і Mutació · Veure més »

Mutualisme (biologia)

anemones marines. El mutualisme és una relació a llarg termini entre individus de diferents espècies en la qual els dos individus es beneficien.

Nou!!: Glossari de botànica і Mutualisme (biologia) · Veure més »

Nap

El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Nap · Veure més »

Navicular

L'escafoide del tars o navicular és un os petit que és al peu tant dels humans com del cavalls.

Nou!!: Glossari de botànica і Navicular · Veure més »

Nàstia

Sismonàstia en una determinada espècie de mimosa. Una nàstia és un moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua.

Nou!!: Glossari de botànica і Nàstia · Veure més »

Nèctar

Nèctar de camèlia El nèctar, en botànica és una solució aquosa més o menys concentrada de sucres, aminoàcids, ions minerals i substàncies aromàtiques que tenen moltes flors com a reclam i recompensa per als animals pol·linitzadors que duen a terme el transport involuntari de pol·len d'unes flors a altres de la mateixa o diferent planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Nèctar · Veure més »

Nínxol ecològic

En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.

Nou!!: Glossari de botànica і Nínxol ecològic · Veure més »

Nòdul radicular

Bradyrhizobium japonicum'', colonitza les arrels. Els nòduls de les arrels ocorren en les arrels de les plantes (principalment de la família Fabaceae) que s'associen amb bacteris que fan la fixació del nitrogen.

Nou!!: Glossari de botànica і Nòdul radicular · Veure més »

Núcula

Fruits del fajol (''Fagopyrum esculentum'') exemple de núcula morfologia externa i interna de les larves en el tercer estat.

Nou!!: Glossari de botànica і Núcula · Veure més »

Neòfit

Neòfit (en llatí Neophytus, en grec) fou un escriptor grec que vivia a Xipre i probablement hi havia nascut.

Nou!!: Glossari de botànica і Neòfit · Veure més »

Nectari

Nectari al pecíol d'una fulla de cirerer. Un nectari és una glàndula productora de nèctar que es troba en algunes plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Nectari · Veure més »

Nematodes

Els nematodes (Nematoda) són un embrancaments d'invertebrats vermiformes, el més divers dels pseudocelomats.

Nou!!: Glossari de botànica і Nematodes · Veure més »

Nervi

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu.

Nou!!: Glossari de botànica і Nervi · Veure més »

Nervi (arquitectura)

Nervadura del sostre del refectori del monestir de Santa Maria de la Valldigna Nervi o nervadura és un element constructiu d'arquitectura format per un segment d'arc —tipus motllura— sortint de l'intradós d'una volta.

Nou!!: Glossari de botànica і Nervi (arquitectura) · Veure més »

Neu

Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).

Nou!!: Glossari de botànica і Neu · Veure més »

Neutre (electricitat)

El neutre en un sistema elèctric significa «que no té càrrega elèctrica total, perquè la càrrega negativa es contraresta amb la positiva.» Un sistema de corrent monofàsic és la distribució de l'electricitat que consta d'una únic corrent altern o una única fase i per tant tot el voltatge varia de la mateixa manera.

Nou!!: Glossari de botànica і Neutre (electricitat) · Veure més »

Nitrofília

El marxant gros és una planta nitròfilaLa nitrofília en botànica es refereix a les plantes que els agrada els sòls molt rics en elements nitrogenats solubles.

Nou!!: Glossari de botànica і Nitrofília · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Glossari de botànica і Nitrogen · Veure més »

Noguer

Una noguera, noguer o anouer (Val., Alta Segarra) és un gènere de plantes amb flor de la família Juglandaceae.

Nou!!: Glossari de botànica і Noguer · Veure més »

Nom específic

El nom específic en nomenclatura zoològica (de vegades més informalment, també: epítet específic) és la segona part (segon nom) en el nom científic de les espècies (nomenclatura binomial, o binomi), d'acord amb el criteri establert per Carl von Linné.

Nou!!: Glossari de botànica і Nom específic · Veure més »

Nomenclatura

En lexicografia, la nomenclatura principal o lemari és el conjunt d'unitats lèxiques que conformen el cos d'un diccionari (sigui del tipus que sigui), un vocabulari o un glossari.

Nou!!: Glossari de botànica і Nomenclatura · Veure més »

Nomenclatura binomial

En biologia, la nomenclatura binomial és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents espècies, el vuitè rang principal emprat en taxonomia.

Nou!!: Glossari de botànica і Nomenclatura binomial · Veure més »

Nucli cel·lular

Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Glossari de botànica і Nucli cel·lular · Veure més »

Nuclis polars

Els nuclis polars són unes cèl·lules situades dins de l'ovari, sac embrionari o gametofit femení que intervenen en el procés de fertilització de les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Nuclis polars · Veure més »

Nutrició

Banquet durant el segle XVI.

Nou!!: Glossari de botànica і Nutrició · Veure més »

Nutrient

Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.

Nou!!: Glossari de botànica і Nutrient · Veure més »

Oïdi de la vinya

L'oïdi de la vinya (Erysiphe necator,sinònim: Uncinula necator) és un fong que causa una de les malalties conegudes col·lectivament com a oïdium en la vinya.

Nou!!: Glossari de botànica і Oïdi de la vinya · Veure més »

Oòspora

Oòspores d'''Hyaloperonospora parasitica'', agent d'un míldiu (al centre) Una oòspora és un tipus de cèl·lula sexual amb les partes gruixudes i resistents que es forma tot seguit de la fecundació d'una oosfera resultant de la unió d'un oogoni amb un anteridi.

Nou!!: Glossari de botànica і Oòspora · Veure més »

Oblat

Oblat és la denominació que rep al si de l'Església Catòlica aquell creient que, sense professar els vots d'un orde religiós, sense deixar de ser laic, s'ofereix a Déu i es compromet a complir part dels compromisos dels religiosos d'algun orde.

Nou!!: Glossari de botànica і Oblat · Veure més »

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).

Nou!!: Glossari de botànica і Oceania · Veure més »

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Nou!!: Glossari de botànica і Ocells · Veure més »

Ofioglossals

Les ofioglossals (Ophioglossales, gr. "llengua de serp") són un petit ordre de plantes vasculars sense llavors de la classe Polypodiopsida (falgueres) dins la divisió Pteridophyta.

Nou!!: Glossari de botànica і Ofioglossals · Veure més »

Oleoresina

L' oleoresina és una barreja més o menys fluida d'una resina i un oli essencial o gras, obtinguts per evaporació dels dissolvents utilitzats per a la seva producció.

Nou!!: Glossari de botànica і Oleoresina · Veure més »

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Nou!!: Glossari de botànica і Oli · Veure més »

Oli essencial

Eucaliptus Un oli essencial o simplement una essència és el nom tradicional d'aquelles substàncies líquides hidròfobes concentrades que contenen compostos d'aromes volàtils i que s'obtenen de les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Oli essencial · Veure més »

Oligotròfia

L'oligotròfia consisteix que l'ésser viu pot prosperar en un ambient que li ofereix molts baixos nivells de nutrients.

Nou!!: Glossari de botànica і Oligotròfia · Veure més »

Oliva

Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).

Nou!!: Glossari de botànica і Oliva · Veure més »

Olla

Olla d'acer inoxidable Una olla és un estri de cuina rodó, de metall, terrissa o altre material, ventrut, generalment amb dues nanses, amb tapa opcional, que serveix per a cuinar, fer bullir líquids...

Nou!!: Glossari de botànica і Olla · Veure més »

Ona

miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.

Nou!!: Glossari de botànica і Ona · Veure més »

Oogoni

Oogoni (en llatí i en altres idiomes, Oogonium; en plural, oogonia), es pot referir a un oòcit de primer ordre en el fetus femella o al gametangi de certs tal·lòfits.

Nou!!: Glossari de botànica і Oogoni · Veure més »

Oomicet

Els oomicets (Oomycota, "fongs-ou", que es refereix a les estructures amb grans oogonis que contenen els gàmetes femenins que són característics dels oomicets) són un llinatge separat filogènicament de microorganismes eucariotes similars als fongs.

Nou!!: Glossari de botànica і Oomicet · Veure més »

Opercle (botànica)

Opercle vermell d′''Eucalyptus erythrocorys'' En botànica, un opercle o també caliptra (del grec antic καλύπτρα) és una estructura semblant a un casquet en algunes plantes amb flors, molses i fongs.

Nou!!: Glossari de botànica і Opercle (botànica) · Veure més »

Oròfit

Oròfit en biologia botànica és un terme que qualifica una planta la distribució de la qual està limitada als puigs i les muntanyes al terme oròfit li segueix el de la zona on es troba per exemple l'herba de Sant Llorenç és un oròfit circunmediterrani, també hi ha oròfits pirinencs, oròfits alpins, etc.) Si l'oròfit només es troba en un únic massís muntanyòs, voldrà dir que és una espècie endèmica. Però en termes generals oròfit no és sinònim d'endemisme d'un únic massís; en efecte, una mateixa espècie de planta pot haver estat registrada en massissos dispersos o allunyats entre ells, com per exemple l'expressió euròfit euro-americà designa les plantes de les altesmuntanyes d'Europa i Amèrica del nord.

Nou!!: Glossari de botànica і Oròfit · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Glossari de botànica і Ordi · Veure més »

Ordre

En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Nou!!: Glossari de botànica і Ordre · Veure més »

Orella

L'orella és l'òrgan dels animals que permet detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.

Nou!!: Glossari de botànica і Orella · Veure més »

Organisme

μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.

Nou!!: Glossari de botànica і Organisme · Veure més »

Organisme pluricel·lular

En aquesta imatge, es veu un'' Caenorhabditis elegans'' del tipus silvestre; s'il·lumina per observar els nuclis de les cèl·lules Un organisme pluricel·lular és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.

Nou!!: Glossari de botànica і Organisme pluricel·lular · Veure més »

Organisme unicel·lular

''Valonia ventricosa'' un dels unicel·lulars més grossos. Un organisme unicel·lular és un organisme constituït per una única cèl·lula.

Nou!!: Glossari de botànica і Organisme unicel·lular · Veure més »

Orgànul

Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.

Nou!!: Glossari de botànica і Orgànul · Veure més »

Ornitofília

Un exemplar de colibrí gorgirrubí (''Archilochus colubris'') alimentant-se d'una inflorescència de ''Monarda didyma''. L'ornitofília és la pol·linització de les flors per part de les aus.

Nou!!: Glossari de botànica і Ornitofília · Veure més »

Orquídies

Les orquídies (Orchidaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les Asparagals.

Nou!!: Glossari de botànica і Orquídies · Veure més »

Ortiga

Ortiga, estrígol o estríjol, guardians, eixordiga, xiripia (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae, totes caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell.

Nou!!: Glossari de botànica і Ortiga · Veure més »

Ou (biologia)

Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.

Nou!!: Glossari de botànica і Ou (biologia) · Veure més »

Ovada

Ovada, (Ovà en piemontès) és un municipi situat al territori de la província d'Alessandria, a la regió del Piemont (Itàlia).

Nou!!: Glossari de botànica і Ovada · Veure més »

Oval

Aquest '''oval''', amb només un eix de simetria, s'assembla al perfil d'un ou d'ocell Un rectangle arrodonit consisteix en dos semicercles congruents i dos segments paral·lels; se sol anomenar '''oval''' Un oval, en geometria, és una corba tancada plana que s'assembla a una forma ovoide o el·líptica.

Nou!!: Glossari de botànica і Oval · Veure més »

Ovari

Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.

Nou!!: Glossari de botànica і Ovari · Veure més »

Ovari (botànica)

En botànica, a les plantes amb flor, l'ovari és la part inferior del carpel que conté els òvuls, es tracta d'una cavitat tancada que pot estar subdividida, llavors es parla d'ovari bilocular (dues cavitats), trilocular (tres cavitats), tetralocular (quatre cavitats) o plurilocular.

Nou!!: Glossari de botànica і Ovari (botànica) · Veure més »

Ovoide

Ovoide. Lovoide és un traçat geomètric, concretament una corba tancada i plana que està formada per un semicercle, dos arcs de circumferència iguals i un altre desigual.

Nou!!: Glossari de botànica і Ovoide · Veure més »

Oxalat de calci

L'oxalat de calci, nom IUPAC: etanodiat de calci és un compost químic que forma cristalls en forma d'agulla.

Nou!!: Glossari de botànica і Oxalat de calci · Veure més »

Oxoàcid

Un oxoàcid és un compost químic que conté oxigen, almenys un altre element i almenys un hidrogen lligat a l'oxigen, H-O-X, i que produeix una base conjugada per la pèrdua d'ions d'hidrogen (hidrons) positius, H+.

Nou!!: Glossari de botànica і Oxoàcid · Veure més »

País

Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).

Nou!!: Glossari de botànica і País · Veure més »

Paleobotànica

''Viburnum lesquereuxii'' La paleobotànica (del grec paleo.

Nou!!: Glossari de botànica і Paleobotànica · Veure més »

Paleotropical

Mapa de la regió paleotropical. La regió paleotropical és una ecozona que comprèn les regions continentals tropicals del «Vell Món», Àfrica i Àsia.

Nou!!: Glossari de botànica і Paleotropical · Veure més »

Palinologia

Gra de pol·len vist pel microscopi La palinologia és una disciplina de la botànica, en concret de la paleobotànica, dedicada a l'estudi del pol·len i espores fòssils.

Nou!!: Glossari de botànica і Palinologia · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Glossari de botànica і Palma · Veure més »

Palmera

* Palmera o palma, nom comú de les espècies de la família de les arecàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Palmera · Veure més »

Pampa (geobotànica)

La pampa (del quítxua, que significa 'plana') és un tipus de formació vegetal característica terres baixes que abasten les províncies de Buenos Aires, La Pampa, Santa Fe i Córdoba a més de l'Uruguai, Xile i l'extrem sud del Brasil (Rio Grande do Sul), que en total sumen 750.000 km².

Nou!!: Glossari de botànica і Pampa (geobotànica) · Veure més »

Panícula

Panícula La panícula és una inflorescència composta de tipus racemós, formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïm.

Nou!!: Glossari de botànica і Panícula · Veure més »

Pantropical

El cocoter és una espècie de distribució pantropicalPantropical en biologia es refereix al patró de distribució dels organismes.

Nou!!: Glossari de botànica і Pantropical · Veure més »

Papallona

El terme papallona normalment es refereix a insectes de l'ordre Lepidoptera corresponents a la superfamília Papilionoidea.

Nou!!: Glossari de botànica і Papallona · Veure més »

Papaveràcies

Papaveràcia, Papaveràcies o Papaveraceae és una família de plantes amb flors de l'ordre de les ranunculals.

Nou!!: Glossari de botànica і Papaveràcies · Veure més »

Papilionàcia

* Botànica: Tipus de corol·la amb un pètal superior característic.

Nou!!: Glossari de botànica і Papilionàcia · Veure més »

Parasitisme

Un paràsit del peix, l'isòpodes ''Cymothoa exigua'', que substitueix la llengua d’un ''Lithognathus'' El parasitisme és una relació simbiòtica entre espècies, on un organisme, el paràsit, viu dins o dins d'un altre organisme, l'hoste, causant-li algun mal, i s'adapta estructuralment a aquesta forma de vida.

Nou!!: Glossari de botànica і Parasitisme · Veure més »

Paràsit

Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.

Nou!!: Glossari de botànica і Paràsit · Veure més »

Parentiu

sistema esquimal de parentiu. El parentiu, parentat, parentesc o la parentela, en la seva forma estricta, és la relació entre diverses persones unides per consanguinitat.

Nou!!: Glossari de botànica і Parentiu · Veure més »

Paret cel·lular

Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Paret cel·lular · Veure més »

Parpella

La parpella (o també parpall, al País Valencià; popularment tapa de l'ull) és un plec de pell, músculo-mucós mòbil que cobreix els ulls.

Nou!!: Glossari de botànica і Parpella · Veure més »

Partenocàrpia

Una síndria sense llavors. La paraula partenocàrpia usada en botànica i horticultura significa literalment "fruit verge" En els casos en què es dona la partenocàrpia el fruit es desenvolupa sense fertilització dels òvuls per tant no té llavors.

Nou!!: Glossari de botànica і Partenocàrpia · Veure més »

Partenogènesi

La partenogènesi (del grec παρθένος parthénos.

Nou!!: Glossari de botànica і Partenogènesi · Veure més »

Passionera

La passionera (Passiflora caerulea), o flor de la passió, és una espècie de planta amb flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Passionera · Veure més »

Pastanaga

La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.

Nou!!: Glossari de botànica і Pastanaga · Veure més »

Patologia

La patologia (del grec antic) és la part de la medicina encarregada de l'estudi de les malalties en el seu més ampli sentit, és a dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.

Nou!!: Glossari de botànica і Patologia · Veure més »

Pèl

Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.

Nou!!: Glossari de botànica і Pèl · Veure més »

Pèl glandular

Un pèl glandular és un element constituïu del sistema fisiològic d'excreció o de secreció d'una planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Pèl glandular · Veure més »

Pèndol

Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.

Nou!!: Glossari de botànica і Pèndol · Veure més »

Pèptid

Oligopèptid (Tetrapèptid) Els pèptids (del grec πεπτος, 'digerible') són un tipus de molècules formades per la unió de diversos aminoàcids mitjançant enllaços peptídics, o enllaç triple amb una conjugació d'ADN (àcid desoxiribonucleic) Els pèptids, igual que les proteïnes, estan presents en la natura i són responsables per un gran nombre de funcions, moltes de les quals encara no es coneixen.

Nou!!: Glossari de botànica і Pèptid · Veure més »

Pètal

sèpals. Podem veure que els pètals no estan soldats, i per això és una flor dialipètala. En la flor, un pètal és cadascuna de les peces que componen la corol·la.

Nou!!: Glossari de botànica і Pètal · Veure més »

Píleu

El pili o píleu en micologia és el nom tècnic que rep el capell o la part del capell dels cossos fructífers (especialment els ascocarps o basidiocarps) dels fongs que suporten la superfície que porta les espores, himeni.

Nou!!: Glossari de botànica і Píleu · Veure més »

Pòntic

El pòntic és un dialecte del grec originari de la regió històrica del Pont que actualment correspon a gran part de la costa nord-est de Turquia en la ribera de la mar Negra.

Nou!!: Glossari de botànica і Pòntic · Veure més »

Pústula

En medicina, una pústula és una lesió inflamatòria dermatològica comuna caracteritzada per un embolcall epidèrmic que conté pus.

Nou!!: Glossari de botànica і Pústula · Veure més »

Pecíol

1. Pecíol2.Tija El pecíol, dit popularment capoll, galet o polzim en botànica és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija.

Nou!!: Glossari de botànica і Pecíol · Veure més »

Pectina

Estructura química de la Pectina Pectina és una fibra vegetal formada per àcids poligalacturònics, de cadena llarga, més o menys esterificats amb metanol.

Nou!!: Glossari de botànica і Pectina · Veure més »

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Nou!!: Glossari de botànica і Pedra calcària · Veure més »

Peduncle

Detall del peduncle, al final del qual una flor de ''Cymbalaria muralis'' Detall dels fruits d'''Eucalyptus tereticornis'' En botànica s'anomena peduncle, pedicel, peçó o capoll (quan uneix un fruit) la branca de creixement limitat que sosté una inflorescència o un fruit després de la seva fecundació.

Nou!!: Glossari de botànica і Peduncle · Veure més »

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Nou!!: Glossari de botànica і Peixos · Veure més »

Pell

Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.

Nou!!: Glossari de botànica і Pell · Veure més »

Pennal

Pennales és un ordre tradicional de les algues heterokontophyta conegudes com a diatomees.

Nou!!: Glossari de botànica і Pennal · Veure més »

Pepònide

Pepònide de meló ''Cantaloup'' Una pepònide és un tipus de fruit característic de la família les cucurbitàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Pepònide · Veure més »

Pera (fruita)

Peres La pera és el fruit de les pereres, diverses espècies d'arbres caducifoli del gènere Pyrus, encara que normalment quan es parla del fruit comestible es tracta de la perera comuna (Pyrus communis).

Nou!!: Glossari de botànica і Pera (fruita) · Veure més »

Perenne

Una branca d'avet blanc que presenta tres anys successius de fulles perennifòlies. En botànica, una planta perennifòlia o sempervirent és aquella que conserva les fulles al llarg de tot l'any.

Nou!!: Glossari de botànica і Perenne · Veure més »

Periant

Periant amb calze i corol·la ben diferenciat El periant o perigoni (del grec peri.

Nou!!: Glossari de botànica і Periant · Veure més »

Pericarpi

El pericarpi és la part del fruit que és al voltant de la llavor.

Nou!!: Glossari de botànica і Pericarpi · Veure més »

Peristoma

El terme peristoma (del grec: peri i stoma, al voltant de la boca) es fa servir per descriure diverses estructures envoltant l'obertura d'un òrgan en les plantes i en certs invertebrats coms els mol·luscs.

Nou!!: Glossari de botànica і Peristoma · Veure més »

Peronosporàcies

Peronosporàcia (Peronosporaceae) són una família d'oomicets fitopatògens que conté 17 gèneres amb més de 600 espècies.

Nou!!: Glossari de botànica і Peronosporàcies · Veure més »

Pestanya

Les pestanyes o pastanyes (forma del català occidental i etimològica) són cadascun dels pèls que hi ha en les vores de les parpelles per a defensa dels ulls.

Nou!!: Glossari de botànica і Pestanya · Veure més »

PH

La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.

Nou!!: Glossari de botànica і PH · Veure més »

Pi (arbre)

''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.

Nou!!: Glossari de botànica і Pi (arbre) · Veure més »

Pi blanc

El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.

Nou!!: Glossari de botànica і Pi blanc · Veure més »

Picnidi

Picnidi d'un fong del gènere ''Phoma'' Un picnidi (prové del mot grec pyknos, dens) és un cos fructífer de la reproducció asexual produït per fongs mitospòrics dins els ordres Sphaeropsidales (Deuteromycota, Coelomycetes), ascomicets i ascolíquens.

Nou!!: Glossari de botànica і Picnidi · Veure més »

Pigment

Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.

Nou!!: Glossari de botànica і Pigment · Veure més »

Pileu

Pileu (en grec antic Πύλαιος) era, segons la mitologia grega, fill de Letos, un descendent de Pelasg, del que deriva l'epònim "pelasgs".

Nou!!: Glossari de botànica і Pileu · Veure més »

Pinòpsides

Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Pinòpsides · Veure més »

Piròfit

Un piròfit és una planta que és afavorida pels incendis.

Nou!!: Glossari de botànica і Piròfit · Veure més »

Pirenoide

Dibuix representant un pirenoide en ''Chlamydomonas'' Els pirenoides en biologia cel·lular són orgànuls centres de la fixació del diòxid de carboni, per a la fotosíntesi, que són presents dins dels cloroplasts d'algues i els antocerotòpsids.

Nou!!: Glossari de botànica і Pirenoide · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Glossari de botànica і Pirineus · Veure més »

Pistil

Pistil i estigmes d'una ''Amaryllis'' Pistil de llimoner amb la característica forma de ''mà de morter'' envoltat pels estams El pistil és l'òrgan reproductor femení d'una flor i la unitat bàsica del que constitueix el gineceu o part femenina de la flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Pistil · Veure més »

Pitiriasi versicolor

La pitiriasi versicolor, també coneguda com a tinya versicolor, és una condició caracteritzada per una erupció cutània en el tronc i les extremitats proximals.

Nou!!: Glossari de botànica і Pitiriasi versicolor · Veure més »

Pixidi

Pixidi de la rosella (''Papaver rhoeas'') Un pixidi (en llatí pixidium, un tipus de capsa) és un tipus de fruit en càpsula diferenciat per la forma d'obertura transversal circular que en separa l'opercle.

Nou!!: Glossari de botànica і Pixidi · Veure més »

Placenta

dones. Placenta i bossa amniòtica Placenta de nounat i cordó umbilical La placenta o popularment la colga és un òrgan efímer present en els mamífers euteris i en molt menor mesura en alguns metateris i taurons.

Nou!!: Glossari de botànica і Placenta · Veure més »

Placentació

Placentació en biologia és la formació, tipus i estructura o disposició de la placenta.

Nou!!: Glossari de botànica і Placentació · Veure més »

Planària terrestre

Les planàries terrestres (Geoplanidae) constitueixen una família de triclàdides estranys i delicats que pertanyen als ecosistemes del sòl.

Nou!!: Glossari de botànica і Planària terrestre · Veure més »

Planifoli

Els planifolis o latifolis (del llatí plānus «plà», latus «ample» i folĭum «fulla», respectivament) són espècies arbòries o arbustives que tenen fulles planes ben desenvolupades, contràriament al que succeeix amb les coníferes que tenen fulles en forma d'agulla.

Nou!!: Glossari de botànica і Planifoli · Veure més »

Planta anual

Els pèsols són una planta anual. Una planta anual és aquella planta que normalment germina, floreix i mor en un any.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta anual · Veure més »

Planta aquàtica

La falguera de Java (''Microsorium pteropus'') Les plantes aquàtiques, també conegudes amb el nom de plantes hidròfites, higròfiles o higròfites, són plantes adaptades a la vida en medis molt humits o aquàtics.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta aquàtica · Veure més »

Planta biennal

Una planta biennal és la que tarda a completar el seu cicle biològic entre 12 i 24 mesos: el primer any creixen vegetativament i el segon floreixen i fan les llavors.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta biennal · Veure més »

Planta carnívora

Les plantes carnívores, també anomenades plantes insectívores, són plantes que obtenen part dels seus nutrients a partir d'insectes i d'altres petits invertebrats que capturen a través de les seves trampes.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta carnívora · Veure més »

Planta enfiladissa

''Passiflora'', una planta enfiladissa Una planta enfiladissa o planta arrapadissa és un tipus planta amb tija elongada i prima que no se sosté per si mateixa; és un terme general que engloba totes les plantes amb un hàbit d'arrapar-se o enfilar-se per tiges o estolons.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta enfiladissa · Veure més »

Planta herbàcia

Herbes (gramínies, lleguminoses, etc.) Una herba o planta herbàcia és qualsevol planta que té fulles, tiges i flors que desapareixen al final de la temporada de creixement fins al nivell del sòl.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta herbàcia · Veure més »

Planta llenyosa

El roure, una planta llenyosa Branca de farigola ''(Thymus vulgaris)'', petita planta llenyosa Una planta llenyosa és una planta que produeix lignina, molècula que dona soliditat a la planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta llenyosa · Veure més »

Planta medicinal

Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per a obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta medicinal · Veure més »

Planta paràsita

Cuscuta, planta paràsita Una planta paràsita és aquella en què una part o tota la seva subsistència deriva d'una altra planta o d'un fong.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta paràsita · Veure més »

Planta polígama

Diagrama de les plantes polígames Les plantes polígames són aquelles que en el mateix peu de la planta presenta flors mascles, femelles i hermafrodites, és a dir que tenen flors estaminades, pistil·lades i bisexuals (amb els dos sexes).

Nou!!: Glossari de botànica і Planta polígama · Veure més »

Planta reptant

Vinca major, una planta reptant Planta reptant, tapissant o prostrada (en anglès:creeping o repent plant) en botànica, és qualsevol planta que s'estén segons la conformació del sòl.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta reptant · Veure més »

Planta suculenta

Les plantes suculentes com aquesta del gènere ''Aloe'', emmagatzemen aigua en les seves fulles carnoses Les plantes suculentes, també conegudes com a suculentes o plantes crasses, són plantes adaptades a l'aridesa del clima o del sòl, que retenen aigua en els seus teixits.

Nou!!: Glossari de botànica і Planta suculenta · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Glossari de botànica і Plantes · Veure més »

Plasmodesma

Els plasmodesmes són unions cel·lulars exclusives de les cèl·lules vegetals les quals permeten l'entrada i sortida de substàncies a través de la paret cel·lular.

Nou!!: Glossari de botànica і Plasmodesma · Veure més »

Plasmodi

Els plasmodis (Plasmodium) són un gènere de l'ordre dels hemosporidis amb unes 85 espècies.

Nou!!: Glossari de botànica і Plasmodi · Veure més »

Plasmogàmia

La plasmogàmia és una fase de la fecundació en la qual hi ha la fusió dels citoplasmes dels dos gàmetes o de les dues cèl·lules somàtiques haploides.

Nou!!: Glossari de botànica і Plasmogàmia · Veure més »

Plastidi

Arbre filogenètic dels plastidis. Plastidi - Cloroplast i etioplast - Cromoplast Leucoplast - Amiloplast - Eleoplast - Proteoplast Un plastidi o plast és un grup d'orgànuls presents en la cèl·lula vegetal.

Nou!!: Glossari de botànica і Plastidi · Veure més »

Plàncton

Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.

Nou!!: Glossari de botànica і Plàncton · Veure més »

Plàntula

Plàntula del gènere ''Cornus'' Una plàntula, paraula provinent del diminutiu llatí de planta, és una planta jove, un esporòfit que només té unes poques fulles.

Nou!!: Glossari de botànica і Plàntula · Veure més »

Plèuston

Llenties d'aigua en una bassa. De major a menor: ''Spirodela polyrhiza'', ''Lemna minor'' i ''Wolffia arrhiza''. S'anomena plèuston al grup de plantes i animals, que tenen com a hàbitat la superfície de les aigües tant en mitjans marítims com continentals (llacs, basses, rierols, etc.). El plèuston està format tant per organismes vius macroscòpics com microscòpics.

Nou!!: Glossari de botànica і Plèuston · Veure més »

Pleocasi

miniatura S'anomena pleocasi a la cima multípara en la que cada eix dona origen a més de dues branques verticil·lades.

Nou!!: Glossari de botànica і Pleocasi · Veure més »

Pleura

Sense descripció.

Nou!!: Glossari de botànica і Pleura · Veure més »

Ploma

Una '''ploma''' colom Les plomes són estructures queratinoses de la pell dels ocells.

Nou!!: Glossari de botànica і Ploma · Veure més »

Pluja

Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.

Nou!!: Glossari de botànica і Pluja · Veure més »

Poàcies

Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.

Nou!!: Glossari de botànica і Poàcies · Veure més »

Poiquilohídria

La poiquilohídria (del grec ποικίλος: variable i ὑδρο: aigua) és la capacitat de comportar-se variablement respecte al seu contingut d'aigua de determinades plantes aquàtiques i altres organismes com els briòfits, els fongs i les algues.

Nou!!: Glossari de botànica і Poiquilohídria · Veure més »

Pol Nord

El '''pol Nord''' geogràfic El pol Nord és el punt de la superfície més al nord del planeta Terra i, per tant, està situat a latitud 90° N. Estrictament aquesta és la definició del pol Nord geogràfic, la més utilitzada habitualment, però poden definir-se altres pols nords en funció de diferents conceptes geogràfics i geofísics.

Nou!!: Glossari de botànica і Pol Nord · Veure més »

Políedre

Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.

Nou!!: Glossari de botànica і Políedre · Veure més »

Polígala

Polígala (Polygala) és un gènere de plantes amb flors.

Nou!!: Glossari de botànica і Polígala · Veure més »

Polímer

El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.

Nou!!: Glossari de botànica і Polímer · Veure més »

Pol·len

miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.

Nou!!: Glossari de botànica і Pol·len · Veure més »

Pol·lini

Pol·lini d'''Ophrys apifera'' Un pol·lini és una massa compacta i cerosa de grans de pol·len, sovint constituïda per tot el contingut d'una teca o d'una sola antera, que es transfereixen durant la pol·linització com una sola unitat.

Nou!!: Glossari de botànica і Pol·lini · Veure més »

Pol·linització

Pol·linització La pol·linització és un servei de l'ecosistema que consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l'estam fins a l'estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà.

Nou!!: Glossari de botànica і Pol·linització · Veure més »

Poliaqueni

ranunculàcies) Poliaqueni és un fruit múltiple o col·lectiu compost per petits aquenis.

Nou!!: Glossari de botànica і Poliaqueni · Veure més »

Poliàndria

S'anomena poliàndria la varietat de poligàmia en què una femella manté una relació amb dos o més mascles.

Nou!!: Glossari de botànica і Poliàndria · Veure més »

Policàrpia

El groseller negre és una de les moltes plantes policàrpiques, donat que floreix i dona fruit moltes vegades durant la seva vida Les plantes policàrpiques són plantes que floreixen repetidament i que donen fruits al llarg de la vida.).Большая советская энциклопедия: В 30 т. — М.: «Советская энциклопедия», 1969—1978. El seu antònim és la monocàrpia que només floreixen i donen fruit una vegada en la seva vida. Gairebé totes les plantes policàrpiques són perennes. Les plantes policàrpiques inclouen la majoria de plantes perennes (arbres i arbusts). Arribats a la maduresa, les plantes policàrpiques floreixen i donen fruit diverses vegades durant diversos anys. Es tracta de plantes perennes de fitocenosis naturals (per exemple, til·ler, avellana, nabiu) i agrocenoses (per exemple, la pomera, arç cerval, grosella, maduixa).

Nou!!: Glossari de botànica і Policàrpia · Veure més »

Polidrupa

Els gerds són les polidrupes de la gerdera (''Rubus idaeus'') Polidrupa o pluridrupa és un fruit múltiple o col·lectiu compost per petites drupes.

Nou!!: Glossari de botànica і Polidrupa · Veure més »

Polifiletisme

El grup d'animals de sang calenta considerat un temps com polifilètic El polifiletisme (del grec πολύς, «polús, molt») i φῦλον «phûlon, raça, tribu»."moltes races") és la condició filogènica d'un conjunt d'organismes que han estat situats en una mateixa agrupació però no comparteixen un avantpassat comú immediat. Un grup polifilètic està constituït per la unió artificial de branques disperses de l'arbre evolutiu. Es deuen a errors en la interpretació del parentiu, el criteri que s'empra per a la classificació dels éssers vius. S'expliquen per la presència de caràcters comuns adquirits de manera independent, a conseqüència de fenòmens evolutius com la convergència o el paral·lelisme. Un exemple de grups polifilètics són les algues, els esporozous i els insectívors. Els grups polifilètics són universalment rebutjats en les classificacions modernes, tot i que per inèrcia se segueixen emprant en obres divulgatives i fins i tot llibres de text. Un altre exemple, seria el grup dels animals de sang calenta, ja que conté tant les aus com els mamífers, però atès que el seu darrer ancestre era de sang freda, aquest queda exclòs del grup, i per tant l'agrupació no és monofilètica. Els grups polifilètics haurien sigut una mena de «calaixos de sastre» on van a parar tot un seguit de grups amb característiques semblants, però sense relacions filogenètiques directes.

Nou!!: Glossari de botànica і Polifiletisme · Veure més »

Polifol·licle

ranunculàcies) Un polifol·licle és un fruit múltiple o col·lectiu compost per dos o més fruits.

Nou!!: Glossari de botànica і Polifol·licle · Veure més »

Poligàmia

La poligàmia (del grec, 'molts matrimonis') en el món animal és la relació en què els animals mantenen més d'un vincle sexual durant el període de reproducció i criança.

Nou!!: Glossari de botànica і Poligàmia · Veure més »

Polimorfisme (biologia)

El polimorfisme és la presència de més d'una variant al·lèlica per a un determinat gen, bé sigui en una població o espècie.

Nou!!: Glossari de botànica і Polimorfisme (biologia) · Veure més »

Poliploïdia

La poliploïdia en genètica, és la qualitat del poliploide.

Nou!!: Glossari de botànica і Poliploïdia · Veure més »

Polisacàrid

Estructura tridimensional de la cel·lulosa, un dels polisacàrids més utilitzats en la natura i a nivell industrial. Els polisacàrids o glicans són carbohidrats relativament complexos.

Nou!!: Glossari de botànica і Polisacàrid · Veure més »

Polpa (fruit)

Polpa d'una taronja. La polpa (del llatí pulpa) d'un fruit és un teixit cel·lular vegetal que té como objecte milorar la dispersió de les llavors.

Nou!!: Glossari de botànica і Polpa (fruit) · Veure més »

Pom (botànica)

Poma seccionada mostrant l'estructura d'un '''pom''' En botànica, un pom (del llatí pomum, poma) és un tipus de fruit complex produït per plantes de la subfamília Maloideae de la família de les rosàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Pom (botànica) · Veure més »

Poncella

Poncelles a mig obrir Es diu poncella, botó floral, capoll (o copa, poèticament) del brot o ull de la flor abans de badar-se, esbadellar-se, descloure's o espellir.

Nou!!: Glossari de botànica і Poncella · Veure més »

Porífers

Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals.

Nou!!: Glossari de botànica і Porífers · Veure més »

Potencial hídric

El potencial hídric és una característica física que permet explicar la circulació de l'aigua en les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Potencial hídric · Veure més »

Praderia

Vista d'una praderia de Dakota del Sud a l'estiu, amb l'herba seca Una praderia és un ecosistema dins del bioma denominat praderies, sabanes i matollars temperats, es tracta de grans extensions de terreny coberts de prats o de comunitats herbácies.

Nou!!: Glossari de botànica і Praderia · Veure més »

Prasinofícies

Les prasinofícies (Prasinophyceae) són una classe de la divisió Chlorophyta.

Nou!!: Glossari de botànica і Prasinofícies · Veure més »

Pressió de turgència

La pressió de turgència empeny la membrana plasmàtica contra la paret cel·lular de les cèl·lules de plantes, bacteris i fongs com també d'aquells protistes amb cèl·lules que tenen parets cel·lulars.

Nou!!: Glossari de botànica і Pressió de turgència · Veure més »

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Glossari de botànica і Primavera · Veure més »

Primordi seminal

Esquema d'un primordi seminal en les gimnospermes i angiospermes. El primordi seminal és un megasporangi (la nucel·la) embolcallat per un o més teguments, i que posteriorment a la fecundació es transforma en la llavor.

Nou!!: Glossari de botànica і Primordi seminal · Veure més »

Principi actiu

Un principi actiu o matèria activa és, en una formulació de productes químics, un compost del qual se n'esperen unes determinades característiques o accions.

Nou!!: Glossari de botànica і Principi actiu · Veure més »

Procariotes

Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.

Nou!!: Glossari de botànica і Procariotes · Veure més »

Propàgul

Producció de nous individus en el marge foliar de la planta, ''Kalanchoe pinnata''. La nova planta té 1 cm d'altura. El concepte d'"individu" queda notablement palès. Un propàgul és una modalitat de reproducció asexual en vegetals, per la qual s'obtenen noves plantes i òrgans individualitzats.

Nou!!: Glossari de botànica і Propàgul · Veure més »

Protal·lus

Protal·lus de ''Dicksonia antarctica'' El protal·lus (Prothallium) és un gametòfit tal·lós, verd o incolor, poc diferenciat, originat a partir de l'espora d'un pteridòfit i productor d'anteridis o d'arquegonis.

Nou!!: Glossari de botànica і Protal·lus · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Nou!!: Glossari de botànica і Proteïna · Veure més »

Proteòlisi

La proteòlisi és la degradació de proteïnes ja sigui mitjançant enzims específics, anomenats proteases, o per mitjà de la digestió intramolecular.

Nou!!: Glossari de botànica і Proteòlisi · Veure més »

Protists

Els protists (Protista) o protoctists són un grup divers d'organismes eucariotes d'estructures molt simples, que inclou els protozous i les algues.

Nou!!: Glossari de botànica і Protists · Veure més »

Protoplasma

El Protoplasma és l'interior de les cèl·lules que no forma part dels orgànuls.

Nou!!: Glossari de botànica і Protoplasma · Veure més »

Protoplast

Protoplasts de les cèl·lules d'una petúnia Protoplast, del grec πρῶτον (primer) + verb πλάθω o πλάττω (moldejar), inicialment es referia al primer cos organitzat d'una espècie.

Nou!!: Glossari de botànica і Protoplast · Veure més »

Protozous

Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.

Nou!!: Glossari de botànica і Protozous · Veure més »

Pruïja

La pruïja o el prurit, comunament anomenada picor, rabior o gratera (a partir del mot llatí "prurico", d'igual significat), és una sensació cutània de formigueig subjectiu, freqüent i peculiar: una “irritació incòmoda de la pell que comporta un desig de rascar la part en qüestió” (Darier).

Nou!!: Glossari de botànica і Pruïja · Veure més »

Pruïna

En els grans de raïm la pruïna és la capa grisenca, que fàcilment es pot treure, que en recobreix els grans madurs i facilita la vinificacióLa pruïna del llatí pruina o cera epicuticular en botànica és una coberta que principalment consisteix en una cadena d'hidrocarbonis alifàtics amb una varietat de grups substituïts que serveix per disminuir la pèrdua d'humitat i la degradació.

Nou!!: Glossari de botànica і Pruïna · Veure més »

Pseudant

Exemple de pseudant de ''Bellis perennis'' Un pseudant (del grec, "falsa flor") és un tipus particular d'inflorescència on les diverses flors s'agrupen per formar una estructura semblant, tota ella, a una única flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Pseudant · Veure més »

Pseudòpode

Els pseudòpodes o pseudopodis (en llatí i anglès: pseudopodia (singular: pseudopodium) (del grec ψευδοπόδια, ψευδός "fals" + πόδια "peus") són projeccions temporals de cèl·lules eucariotes. Les cèl·lules que tenen aquesta facultat generalment són les ameboides. Els pseudòpodes s'estiren i arronsen per la formació reversible de les subunitats d'actina dins de microfilaments. Els filaments prop del final de la cèl·lula interaccionen amb la miosina la qual causa la contracció. El pseudòpode s'estén fins que l'actina el fa formar part d'una xarxa. Així és com es mouen les amebes, i també algunes cèl·lules que es troben en els animals com els leucòcits de la sang. Els pseudòpodes es fan servir per al moviment, per a capturar preses i per a ingerir nutrients. Estan formats per estructures de microtúbuls i filaments.

Nou!!: Glossari de botànica і Pseudòpode · Veure més »

Pseudofongs

Els pseudofongs (Pseudofungi) són protists fungoides o floridures que se semblen els fongs veritables però que realment no n'estan emparentats, atès que són heteroconts Tenen dos grups principals que són multicel·lulars: oomicets i hipoquitridiomicets, els quals com els fongs veritables, són heteròtrofs, osmòtrofs i formen hifes o filaments micelials, per`a diferència d'ells les seves parets contenen cel·lulosa.

Nou!!: Glossari de botànica і Pseudofongs · Veure més »

Pteridòfits

Els pteridòfits (Pteridophyta, gr. "pterídos", ala, ploma i "phytón", planta) són les plantes vasculars (amb xilema i floema) que es dispersen per espores.

Nou!!: Glossari de botànica і Pteridòfits · Veure més »

Pubertat

La pubertat és el procés de canvis físics corporals en el qual el cos d'un nen o una nena es converteix en adult, capaç de la reproducció sexual.

Nou!!: Glossari de botànica і Pubertat · Veure més »

Pulvínul

fulles. En botànica, el pulvínul és una estructura anatòmica engrossida, similar a una articulació, que es produeix a la base de les fulles o dels folíols d'algunes espècies de plantes i que, per variacions de la turgència dels seus teixits, pot provocar canvis de posició o moviments de les fulles.

Nou!!: Glossari de botànica і Pulvínul · Veure més »

Qualitat

La qualitat és formalment, segons les normatives ISO 9000:2000, el grau en què un conjunt de característiques s'adapta als requeriments d'un producte, sistema o servei.

Nou!!: Glossari de botànica і Qualitat · Veure més »

Quantitat

La quantitat és el que resulta d'una mesura (d'una magnitud) i s'expressa amb nombres.

Nou!!: Glossari de botànica і Quantitat · Veure més »

Químic

Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.

Nou!!: Glossari de botànica і Químic · Veure més »

Quinina

La quinina és un alcaloide cristal·lí blanc de gust amargant, que s'extreu de l'escorça de diverses espècies de plantes anomenades quina del gènere Cinchona.

Nou!!: Glossari de botànica і Quinina · Veure més »

Quitina

Estructura molecular de la '''quitina'''. Es pot observar dues unitats d'acetilglucosamina, unides per enllaços β-1,4La quitina (C8H13O5N)n és el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals (les ràdules dels mol·luscs, els becs de cefalòpodes i les escates dels peixos i dels lissamfibis).

Nou!!: Glossari de botànica і Quitina · Veure més »

Raça

Una raça és una classificació informal que s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espècie que, encara que tinguin capacitat de tenir descendència fèrtil, l'aïllament i la manca de flux genètic els ha pogut donar un seguit de propietats distintives.

Nou!!: Glossari de botànica і Raça · Veure més »

Raïm

Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.

Nou!!: Glossari de botànica і Raïm · Veure més »

Raïm (inflorescència)

Flors en raïm d'anglesina En botànica, un raïm és un tipus d'inflorescència racemosa no ramificada, amb flors pedicel·lades sobre un eix monopòdic.

Nou!!: Glossari de botànica і Raïm (inflorescència) · Veure més »

Radi (geometria)

Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.

Nou!!: Glossari de botànica і Radi (geometria) · Veure més »

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.

Nou!!: Glossari de botànica і Radiació · Veure més »

Radiolaris

Els radiolaris (Radiolaria) són un grup de protozous rizaris que emeten axopodis (pseudòpodes suportat per microtúbuls) i que produeixen intricats esquelets minerals, típicament amb una càpsula central que divideix la cèl·lula en dues seccions, interna i externa, anomenades endoplasma i ectoplasma respectivament.

Nou!!: Glossari de botànica і Radiolaris · Veure més »

Ramalina

Ramalina és un gènere de líquens fruticosos verdosos que creixen en forma de branques aplanades i amb forma de corretja.

Nou!!: Glossari de botànica і Ramalina · Veure més »

Ramat

nyus. Ramat d'ovelles a la Vega del Jalón (Chodes, Zaragoza). Un ramat, una ramada, rabera o guarda (Balears) (i antigament un folc; modernament designa un escamot, ço és un ramat petit en tortosí i balear) es compon de diversos animals de la mateixa espècie que estan junts o que es desplacen junts.

Nou!!: Glossari de botànica і Ramat · Veure més »

Ranunculus

''Ranunculus glacialis'', espècie de flor blanca Capítol de ranuncle mostrant els aquenis Ranunculus (Ranuncle) és un gran gènere de plantes amb flors de la família ranunculàcia.

Nou!!: Glossari de botànica і Ranunculus · Veure més »

Raquis

Raquis en una espiga d'ordi. Raquis (del grec ραχος, "espina") és el nom de la part axial de nombroses estructures compostes en animals i vegetals.

Nou!!: Glossari de botànica і Raquis · Veure més »

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Nou!!: Glossari de botànica і Ratpenats · Veure més »

Rèptils

Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són vertebrats amniotes de sang freda que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.

Nou!!: Glossari de botànica і Rèptils · Veure més »

Receptacle

El receptacle (gris) en relació amb l'ovari (vermell) en tres tipus de flors: hipoginia (I), periginia (II), i epiginia (III), En botànica, el receptacle floral o tàlem és l'eixamplament de la part superior del peduncle de la flor on s'insereixen les diferents parts de la flor.

Nou!!: Glossari de botànica і Receptacle · Veure més »

Receptor (bioquímica)

Esquema de receptor transmembrana. '''E''': espai extracel·lular; '''I''': espai intracel·lular; '''P''': membrana plasmàtica. En bioquímica, un receptor és una molècula proteica, allotjada o bé a la membrana plasmàtica o al citoplasma d'una cèl·lula, a la qual es pot adherir una molècula senyalitzadora mòbil.

Nou!!: Glossari de botànica і Receptor (bioquímica) · Veure més »

Recombinació genètica

La recombinació genètica és el procés pel qual una cadena de material genètic (habitualment ADN, però també pot ser ARN) és fragmentat i posteriorment unit a una molècula d'ADN diferent.

Nou!!: Glossari de botànica і Recombinació genètica · Veure més »

Regió

Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).

Nou!!: Glossari de botànica і Regió · Veure més »

Regió eurosiberiana

Ecozona paleàrtica, la part nord de la qual s'anomena ''regió eurosiberiana''La regió eurosiberiana en fitogeografia és una regió florística dins del regne holàrtic.

Nou!!: Glossari de botànica і Regió eurosiberiana · Veure més »

Regió florística

Una regió florística o fitocorion, en fitogeografia, és una zona geogràfica relativament uniforme respecte a la composició de les espècies de plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Regió florística · Veure més »

Regne (biologia)

En biologia, un regne és una categoria taxonòmica, cada una de les grans subdivisions en què es consideren distribuïts els éssers vius, basant-se en les seves característiques comunes.

Nou!!: Glossari de botànica і Regne (biologia) · Veure més »

Rent

El rent o llevat és un organisme unicel·lular, generalment un fong de l’ordre dels endomicetals, que es reprodueix per gemmació o escissió i que genera enzims que provoquen la fermentació de matèria orgànica.

Nou!!: Glossari de botànica і Rent · Veure més »

Reproducció

aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.

Nou!!: Glossari de botànica і Reproducció · Veure més »

Reproducció asexual

arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts. La reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual.

Nou!!: Glossari de botànica і Reproducció asexual · Veure més »

Reproducció sexual

En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n). La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.

Nou!!: Glossari de botànica і Reproducció sexual · Veure més »

Reproducció vegetativa

fulles i que arrelen en caure a terra. La patatera produeix tubercles que poden generar noves plantes Una colònia clonal de lliri blau. La reproducció vegetativa o multiplicació vegetativa és una forma de reproducció vegetal de tipus asexual que genera nous individus, genèticament idèntics al progenitor, a partir d'alguna de les parts de la planta, com ara estolons, brots, esqueixos, bulbs, tubercles, rizomes o corms.

Nou!!: Glossari de botànica і Reproducció vegetativa · Veure més »

Resina

Resina englobant a un insecte. La resina és qualsevol de les substàncies de secreció de les plantes amb aspecte i propietats més o menys anàlogues a les dels productes així denominats.

Nou!!: Glossari de botànica і Resina · Veure més »

Restrenyiment

El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar.

Nou!!: Glossari de botànica і Restrenyiment · Veure més »

Resupinació

La resupinació generalment significa estar cap per avall, en posició supina, mirant cap amunt.

Nou!!: Glossari de botànica і Resupinació · Veure més »

Reticle endoplasmàtic llis

El reticle endoplasmàtic llis o reticle endoplasmàtic agranular és un orgànul de la cèl·lula format per túbuls cilíndrics i sense ribosomes adherits a la membrana cel·lular.

Nou!!: Glossari de botànica і Reticle endoplasmàtic llis · Veure més »

Rizoide

Alga fixada a una roca. Un rizoide és una estructura semblant a una arrel o part inferior de vegetals no cormofítics o en alguns animals aquàtics.

Nou!!: Glossari de botànica і Rizoide · Veure més »

Rizoma

Rizoma de gingebre. lliri. El rizoma (de l'antic grec:rhízōma,«massa d'arrels», del verb rhizóō fer arrels) és una tija subterrània modificada d'una planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Rizoma · Veure més »

Roca

Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.

Nou!!: Glossari de botànica і Roca · Veure més »

Roda

Roda del Museu Nacional de l'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.

Nou!!: Glossari de botànica і Roda · Veure més »

Rodoplast

Alga roja del gènere ''Ptilothamnion'' el color vermell es deu al pigment dels seus rodoplasts Un rodoplat és un plastidi típic de les algues vermelles.

Nou!!: Glossari de botànica і Rodoplast · Veure més »

Roig

El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.

Nou!!: Glossari de botànica і Roig · Veure més »

Roja

La roja (Rubia tinctorum L.) és una planta silvestre d'un metre d'alçada de la família de les Rubiàcies (Rubiaceae).

Nou!!: Glossari de botànica і Roja · Veure més »

Romaní

La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.

Nou!!: Glossari de botànica і Romaní · Veure més »

Romboide

Exemples de '''romboides''' Un romboide és un quadrilàter paral·lelogram els costats del qual són paral·lels dos a dos, i en què els costats paral·lels tenen la mateixa longitud.

Nou!!: Glossari de botànica і Romboide · Veure més »

Ronyó

Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Nou!!: Glossari de botànica і Ronyó · Veure més »

Rosa

La rosa és la flor del roser.

Nou!!: Glossari de botànica і Rosa · Veure més »

Rosari

Dürer (Galeria nacional de Praga) El rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d'oracions.

Nou!!: Glossari de botànica і Rosari · Veure més »

Roseta (botànica)

Una crasulàcea, ''Aeonium palmense'', amb les fulles en forma de roseta. En botànica, una roseta és una disposició circular de fulles en les quals totes es troben a la mateixa altura.

Nou!!: Glossari de botànica і Roseta (botànica) · Veure més »

Roure

El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).

Nou!!: Glossari de botànica і Roure · Veure més »

Roureda

Roure blanc (''Quercus alba'') a Nova Jersey. La roureda o rovira és un bosc on dominen els roures de diferents espècies (Quercus spp.). Pel que fa al tancament de la coberta, els boscos d'alzines contenen el dosser més tancat, en comparació amb les sabanes de roures.

Nou!!: Glossari de botànica і Roureda · Veure més »

Ruderal

Comunitat ruderal d'una sola espècie: olivardes ''(Dittrichia viscosa)'' creixent entre la grava al costat de la via de tren a Pétah Tiqvà-Segula, Israel. Ruderal o flora ruderal és el terme que s'aplica en el marc de l'ecologia a les espècies de plantes que són les primeres a colonitzar terrenys alterats o degradats.

Nou!!: Glossari de botànica і Ruderal · Veure més »

Rupícola

Ceterach officinarum és una falguera rupícola que viu a les fisures de les roquesRupícola, del llatí rupes, -is, roca, i el sufix -cola (que es fan en les roques).

Nou!!: Glossari de botànica і Rupícola · Veure més »

Rutàcies

Les rutàcies (Rutaceae) és una família de plantes dins de l'ordre de les Sapindales.

Nou!!: Glossari de botànica і Rutàcies · Veure més »

Saba (biologia)

Pugons que xuclen saba La saba o llacor, en botànica i fisiologia vegetal, és el líquid que circula i flueix a través de cèl·lules especialitzades que formen els vasos conductors entre els diferents òrgans de les plantes per al transport dels nutrients necessaris per al creixement i la funció de redistribuir les substàncies orgàniques produïdes per la fotosíntesi.

Nou!!: Glossari de botànica і Saba (biologia) · Veure més »

Sabana

Distribució geogràfica del bioma de la sabana. La sabana és un bioma terrestre.

Nou!!: Glossari de botànica і Sabana · Veure més »

Sac

Sacs Un sac és un recipient similar a una bossa, però en general més gran i sense nanses.

Nou!!: Glossari de botànica і Sac · Veure més »

Sac embrional

Sac embrional dins d'un primordi seminal; gametòfit femení en angiospermes. El sac embrional, és la part del primordi seminal que porta les cèl·lules embrionals femenines dels vegetals.

Nou!!: Glossari de botànica і Sac embrional · Veure més »

Sac pol·línic

Antera seccionada. 1: Filament; 2: Teca; 3: Connectiu (vasos en vermell); 4: '''Sac pol·línic'''. Sac pol·línic en botànica, correspon a cadascuna de les dues cavitats d'una teca dins l'antera de l'estam.

Nou!!: Glossari de botànica і Sac pol·línic · Veure més »

Sageta

Sageta. Puntes de sageta neolítiques Una sageta o fletxa és un projectil usat per l'arc i la ballesta.

Nou!!: Glossari de botànica і Sageta · Veure més »

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Nou!!: Glossari de botànica і Sal (química) · Veure més »

Salinitat

'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.

Nou!!: Glossari de botànica і Salinitat · Veure més »

Salsola

Salsola, comunament en català barrella, salsola o sosa, és un gènere de plantes amb flor de la subfamília Salsoloideae (antigament, classificada dins de la família quenopodiàcia).

Nou!!: Glossari de botànica і Salsola · Veure més »

Salze

El salze (Salix L.) (sarga, salenca, vimetera, vimenera, vimer) és un gènere de plantes amb flor de la família de les salicàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Salze · Veure més »

Sapròfit

Els camagrocs, com molts altres fongs, però no pas tots, són sapròfits Un sapròfit és un animal, vegetal o microorganisme que obté els nutrients que necessita de la matèria orgànica vegetal o animal que està morta o en descomposició.

Nou!!: Glossari de botànica і Sapròfit · Veure més »

Sàmara

Sàmares d'auró Una sàmara és un tipus de fruit aqueniforme i indehiscent proveït d'una prolongació membranosa, fibrosa i papiràcia, diferent segons cada espècie, que es desenvolupa a partir de la paret de l'ovari i serveix per a la dispersió gràcies al vent (anemocòria).

Nou!!: Glossari de botànica і Sàmara · Veure més »

Sèpal

Un sèpal és cadascuna de les peces que formen el calze de les flors.

Nou!!: Glossari de botànica і Sèpal · Veure més »

Sèrie (biologia)

Sèrie és un nivell baix de la categoria taxonòmica, que es fa servir especialment en botànica, que es troba per sota de la secció (i la subsecció) però per sobre de la d'espècie.

Nou!!: Glossari de botànica і Sèrie (biologia) · Veure més »

Sèssil

Fulla sèssil, en la qual el limbe (làmina) s'uneix directament a la tija. El terme sèssil (del llatí sessĭlis, 'apte per a asseure's') s'utilitza en botànica per a expressar la falta d'un òrgan que serveixi de peu o suport.

Nou!!: Glossari de botànica і Sèssil · Veure més »

Síliqua

síliqües de ''Cardamine impatiens'' Síliqües de ''Lunaria annua'' Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves ventralment.

Nou!!: Glossari de botànica і Síliqua · Veure més »

Síntesi química

La síntesi química és el procés d'obtenir compostos químics a partir de substàncies més simples.

Nou!!: Glossari de botànica і Síntesi química · Veure més »

Sòl

'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.

Nou!!: Glossari de botànica і Sòl · Veure més »

Súber

El súber és el teixit vegetal mort que protegeix d'altres teixits de l'interior d'una planta sigui per deshidratació, danys mecànics, insectes o herbívors.

Nou!!: Glossari de botànica і Súber · Veure més »

SEC

* Acrònim de secant.

Nou!!: Glossari de botànica і SEC · Veure més »

Segetal

El blet blanc és una planta segetal cosmopolitaLes plantes segetals són aquelles plantes que creixen entre els sembrat de cereals (altrament dits messes).

Nou!!: Glossari de botànica і Segetal · Veure més »

Segmentació (zoologia)

La segmentació és un procés embriològic primerenc que consisteix en una sèrie de divisions cel·lulars (mitosi) de l'òvul fecundat (zigot) que es produeixen abans de la gastrulació i que està condicionat per la morfologia de l'ou i en particular amb la quantitat de vitel que conté.

Nou!!: Glossari de botànica і Segmentació (zoologia) · Veure més »

Selaginel·làcies

Les selaginel·làcies (Selaginellaceae) són una família de plantes vasculars sense llavors de la classe Lycopodiopsida, amb un únic gènere actual, Selaginella, i unes 750 espècies que creixen en llocs càlids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambdós hemisferis, tot i que també n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.

Nou!!: Glossari de botànica і Selaginel·làcies · Veure més »

Selva

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.

Nou!!: Glossari de botànica і Selva · Veure més »

Selva pluvial

La selva pluvial, pluviïsilva, bosc humit o selva humida, és un bioma que es caracteritza per precipitacions abundants durant tot l'any, amb mínims anuals entre 1.750 i 2.000 mm, i un clima amb altes temperatures.

Nou!!: Glossari de botànica і Selva pluvial · Veure més »

Selva tropical

Localització de les selves tropicals al món Selva tropical és un tipus de bosc que es desenvolupa en l'espai intertropical.

Nou!!: Glossari de botànica і Selva tropical · Veure més »

Semilunar

El semilunar (Us lunatum) és un os del canell, anomenat així perquè té la forma de mitja lluna, amb la concavitat que mira cap avall.

Nou!!: Glossari de botànica і Semilunar · Veure més »

Septe

llengua. En anatomia, un septe (del llatí, saeptum.

Nou!!: Glossari de botànica і Septe · Veure més »

Serra (eina)

Serra de fuster tradicional. Una serra és una eina manual utilitzada per tallar materials relativament tous mitjançant una fulla dentada d'un material més dur suportada per un bastidor.

Nou!!: Glossari de botànica і Serra (eina) · Veure més »

Serralada

Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Vista aèria de la serralada dels Andes altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional. Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d'una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.

Nou!!: Glossari de botànica і Serralada · Veure més »

Seta (biologia)

El terme seta (en llatí seta en singular, setae en plural, literalment 'cerra') en biologia i anatomia es fa servir per a denominar diverses estructures anatòmiques que tenen aparença de flocs pilosos o pinzells.

Nou!!: Glossari de botànica і Seta (biologia) · Veure més »

Sexe

El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.

Nou!!: Glossari de botànica і Sexe · Veure més »

Siconi

Siconi de figuera. El siconi és una infructescència que s'ha format a partir d'una inflorescència, amb el receptacle piriforme o arrodonit, engruixit i carnós, buit a l'interior i amb una obertura a la part inferior (ostiol) guarnida de petits hipsofil·les que permet l'entrada de petits insectes responsables de la pol·linització.

Nou!!: Glossari de botànica і Siconi · Veure més »

Silícula

Silícula angustisepta de bosses de pastor (''Capsella bursa-pastoris'') S'anomena silícula a aquella síliqua que gairebé és tan llarga com ampla, o que la seva llargària no és superior a tres vegades l'amplària.

Nou!!: Glossari de botànica і Silícula · Veure més »

Silici

El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.

Nou!!: Glossari de botànica і Silici · Veure més »

Silvicultura

Plantació d'Avet Douglas (Lorena, França) La silvicultura (del llatí silva, selva o bosc i de cultura, conreu) és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.

Nou!!: Glossari de botànica і Silvicultura · Veure més »

Simbiosi

p.

Nou!!: Glossari de botànica і Simbiosi · Veure més »

Simetria

''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.

Nou!!: Glossari de botànica і Simetria · Veure més »

Simetria planar

ésser humà. La simetria planar (també coneguda com a simetria bilateral) es defineix per l'existència d'un únic pla, anomenat pla sagital, que divideix el cos d'un organisme en aproximadament dues meitats especularment idèntiques, anomenades meitat esquerra i meitat dreta si l'eix corporal pertany al pla de simetria.

Nou!!: Glossari de botànica і Simetria planar · Veure més »

Simpodi

Algues inflorescències cimoses, com aquest exemple de monocasi, són una mostra a petita escala de ramificació simpòdica. En botànica, el simpodi és un patró de creixement que es caracteritza per la bifurcació successiva del brot principal, que un cop apareix el brot secundari a partir d'un meristema lateral, creixerà de manera limitada i aquest darrer esdevindrà el principal fins que hi hagi la següent bifurcació.

Nou!!: Glossari de botànica і Simpodi · Veure més »

Sinònim

Dues paraules són sinònimes quan tenen un significat igual o molt similar.

Nou!!: Glossari de botànica і Sinònim · Veure més »

Sincici

HSV-1 Un sincici, o síncit, (en llatí, anglès i altres idiomes syncytium i en plural syncytia; derivat del grec: σύν (syn).

Nou!!: Glossari de botànica і Sincici · Veure més »

Sinecologia

La sinecologia és una branca de l'ecologia s'ocupa de la biocenosi, és a dir, les comunitats de moltes espècies d'animals, plantes i microorganismes.

Nou!!: Glossari de botànica і Sinecologia · Veure més »

Sistema nerviós parasimpàtic

El sistema nerviós parasimpàtic (SNP) és una divisió del sistema nerviós autònom (SNA), juntament amb el sistema nerviós simpàtic (SNS) i el sistema nerviós entèric (SNE).

Nou!!: Glossari de botànica і Sistema nerviós parasimpàtic · Veure més »

Sistema reproductor

Reproducció vegetal Els sistema reproductor és el conjunt d'òrgans que entre les seves funcions principals tenen la reproducció dels éssers vius.

Nou!!: Glossari de botànica і Sistema reproductor · Veure més »

Sistema tegumentari

El sistema tegumentari o de coberta d'un animal està constituït per la pell i altres estructures derivades com el pèl, les escates les ungles i les glàndules sudorípares.

Nou!!: Glossari de botànica і Sistema tegumentari · Veure més »

Sistemàtica

La sistemàtica o biosistemàtica és l'estudi de la diversitat de la vida al planeta Terra, tant del passat com del present, i les relacions entre els éssers vius al llarg del temps.

Nou!!: Glossari de botànica і Sistemàtica · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Glossari de botànica і Sol · Veure més »

Solc

* Solc embrionari, estructura anatòmica produïda després de l'etapa de gastrulació en l'embrió;.

Nou!!: Glossari de botànica і Solc · Veure més »

Solifluxió

Terrassa de solifluxió, formada pel descens de material per un pendent i que ha estat tallat pel mar. La solifluxió (f Geomorfologia, Hidrografia) moviment de descens, en un vessant, d'una massa de terreny que ha estat reblanit per l'aigua.

Nou!!: Glossari de botànica і Solifluxió · Veure més »

Solubilitat

La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).

Nou!!: Glossari de botànica і Solubilitat · Veure més »

Sorosi

Un sorosi és una infructescència carnosa que s'ha originat a partir de la concrescència de diversos fruits simples entre ells i amb l'eix comú.

Nou!!: Glossari de botànica і Sorosi · Veure més »

Sorra

Sorra Sorra La sorra o arena és un exemple de matèria granular.

Nou!!: Glossari de botànica і Sorra · Veure més »

Sorus

Sorus Un sorus (en llatí i anglès el plural és sori) és un grup d'esporangis (estructures que produeixen i contenen espores).

Nou!!: Glossari de botànica і Sorus · Veure més »

Sotabosc

La molsa de la base d'aquest arbre mostra el límit del sotabosc. El sotabosc és la part del bosc ocupada per herbes i arbusts que en formen l'estrat inferior.

Nou!!: Glossari de botànica і Sotabosc · Veure més »

Stipa

Stipa o Achnatherum és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.

Nou!!: Glossari de botànica і Stipa · Veure més »

Stipa tenacissima

L'espart (Stipa tenacissima) és una poàcia que es conrea per a aprofitar-ne la fibra.

Nou!!: Glossari de botànica і Stipa tenacissima · Veure més »

Strychnos

Strychnos és un gènere de plantes amb flor pertanyent a la família de les loganiàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Strychnos · Veure més »

Suberina

La suberina és un polímer natural (biopolímer) produït per les parets d'algunes cèl·lules de les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Suberina · Veure més »

Subespècie

Una subespècie és un conjunt de poblacions d'una espècie que tenen caràcters en comú, ocupen únicament una part de la distribució de l'espècie i presenten diferències morfològiques respecte a altres poblacions de la mateixa espècie, generalment degudes a un aïllament geogràfic.

Nou!!: Glossari de botànica і Subespècie · Veure més »

Subfamília

En biologia, la subfamília és la unitat sistemàtica entre la família i la tribu.

Nou!!: Glossari de botànica і Subfamília · Veure més »

Submediterrani

El roure martinenc és un arbre típic de la regió submediterrània Submediterrani és un domini de vegetació, és una ampla zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana.

Nou!!: Glossari de botànica і Submediterrani · Veure més »

Subsol

Esquema dels horitzons d'un perfil del sòl concret:'''O''' - Matèria orgànica'''A''' - capa superficial del sòl '''B i C''' - '''Subsol''' o substrat'''R''' - Material parentalNo tots els sòls tenen aquesta distinció i existeixen altres tipus d'horitzons. El subsol o substrat és la capa de sòl sota la capa superficial del sòl a la superfície de la Terra.

Nou!!: Glossari de botànica і Subsol · Veure més »

Successió vegetal

Arbres que creixen en un antic camp de conreu La successió vegetal és l'evolució que segueix una comunitat vegetal vers el clímax.

Nou!!: Glossari de botànica і Successió vegetal · Veure més »

Suor

Gotes de suor. La suor és el líquid produït per les glàndules sudorípares.

Nou!!: Glossari de botànica і Suor · Veure més »

Sureda (bosc)

Imatge típica d'una sureda en explotació La sureda (Viburno tini-Quercetum ilicis subas. suberetosum) és un bosc esclerofil·le en què l'estrat arbori és format majoritàriament per sureres (Quercus suber).

Nou!!: Glossari de botànica і Sureda (bosc) · Veure més »

Suro

Detall del tronc pelat de la surera. L'escorça de l'arbre s'arranca per fer suro El suro és la part més exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit extraordinàriament lleuger (d'una densitat 0,240), porós i impermeable, que sempre protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses.

Nou!!: Glossari de botànica і Suro · Veure més »

Tacte

El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura, duresa, etc.

Nou!!: Glossari de botànica і Tacte · Veure més »

Taigà

estepa, al sud. La taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.

Nou!!: Glossari de botànica і Taigà · Veure més »

Tal·lòfit

Els tal·lòfits són els organismes pluricel·lulars que no tenen una diferenciació cel·lular en arrels, fulles ni tija, sinó un cos vegetatiu poc diferenciat anomenat tal·lus on totes les cèl·lules son semblants en forma i funció.

Nou!!: Glossari de botànica і Tal·lòfit · Veure més »

Tal·lus

tal·lus de la molsa ''Ptilidium pulcgerrimum'' Tal·lus de l'alga ''Sargassum'' El tal·lus és un cos vegetatiu no diferenciat en arrel, tija o fulles, i format per teixits poc diferenciats.

Nou!!: Glossari de botànica і Tal·lus · Veure més »

Taní

Pols de taní (mescla de compostos). Els tanins són un grup de substàncies complexes de composició diversa però caracteritzada per la presència de fenols.

Nou!!: Glossari de botànica і Taní · Veure més »

Taronger trifoliat

El Taronger trifoliat, Poncirus trifoliata (sinònim: Citrus trifoliata), és una espècie de planta membre de la família Rutàcia, estretament relacionat amb el gènere Citrus, i de vegades inclòs en aquest gènere, i n'és prou emparentat com per a servir de portaempelt dels cítrics.

Nou!!: Glossari de botànica і Taronger trifoliat · Veure més »

Taronja

Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Taronja · Veure més »

Tartera

Rosseguera del Puig Tomir, a Mallorca. Tartera a prop del Salt del Fitó, al municipi de la Jonquera Una tartera, rosseguera o xaragall és una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.

Nou!!: Glossari de botànica і Tartera · Veure més »

Taula dels temps geològics

Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.

Nou!!: Glossari de botànica і Taula dels temps geològics · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Nou!!: Glossari de botànica і Taxonomia · Veure més »

Tàxon

En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.

Nou!!: Glossari de botànica і Tàxon · Veure més »

Tèpal

una flor de magnòlia amb tèpals blancs similars a pètals Un tèpal és el terme de l'organografia vegetal botànica amb què es coneix el sèpal o el pètal d'una flor en aquelles espècies (homoclamídies) en les quals el calze i la corol·la no estan clarament diferenciats.

Nou!!: Glossari de botànica і Tèpal · Veure més »

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Nou!!: Glossari de botànica і Túnica · Veure més »

Teca

'''Vimanmek Mansion''' Bangkok, la casa més gran del món feta amb teca. '''U Bein Bridge''' Amarapura, Myanmar. El pont de teca més llarg del món; 1,2 km. Teca (Tectona), és un gènere de plantes amb flor de la família Lamiaceae.

Nou!!: Glossari de botànica і Teca · Veure més »

Teca (biologia)

Teques de diatomea. Dibuixos d'Ernst Haeckel. El terme teca (del grec: theke, en llatí: thecam) en sentit general es refereix a cobertura o involucre.

Nou!!: Glossari de botànica і Teca (biologia) · Veure més »

Teixit cartilaginós

El cartílag o teixit cartilaginós (dit popularment «tendrum») és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular.

Nou!!: Glossari de botànica і Teixit cartilaginós · Veure més »

Teixit vegetal

Tall transversal d'una tija. Un teixit vegetal o teixit vascular (en el cas dels cormòfits) és un conjunt de cèl·lules vegetals similars íntimament unides, de característiques semblants, agrupades en masses importants i/o que realitzen funcions anàlogues, d'origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l'espai.

Nou!!: Glossari de botànica і Teixit vegetal · Veure més »

Teleomorf, anamorf i holomorf

Els termes teleomorf, anamorf, i holomorf s'aplica a parts del cicle vital dels fongs en el fílums Ascomycota i Basidiomycota.

Nou!!: Glossari de botànica і Teleomorf, anamorf i holomorf · Veure més »

Teliòspora

Teliòspores bicel·lulars de ''Gymnosporangium clavariforme'' Una teliòspora, de vegades anomenat teleutòspora, és l'espora de paret gruixuda de resistència en alguns fongs com els que produeixen rovells en les plantes i dels quals sorgeix els basidis.

Nou!!: Glossari de botànica і Teliòspora · Veure més »

Telofase

Durant l'anafase de la mitosi cel·lular es formen les noves membranes nuclears, els cromosomes es descondensen per a formar la cromatina, i la cél·lula es divideix en dos Telofase (del grec; τέλος (télos), «final» + φάσις (fàsis), «etapa»; «etapa final») és l'estadi final tant en la meiosi com en la mitosi, després del procés de l'anafase, d'una cèl·lula eucariota.

Nou!!: Glossari de botànica і Telofase · Veure més »

Teloma

Un teloma és una branca d'aspecte cilíndric sense fulles, que consta d'una protostela amb un cordó central de cèl·lules lignificades, d'un parènquima cortical i d'una epidermis.

Nou!!: Glossari de botànica і Teloma · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Glossari de botànica і Temperatura · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Glossari de botànica і Temps · Veure més »

Teràpia

Una teràpia (del grec antic: θεραπεία ‘curació’) o tractament és una intervenció mèdica destinada a corregir els símptomes o les causes subjacents causants d'un problema de salut en una persona.

Nou!!: Glossari de botànica і Teràpia · Veure més »

Teròfit

Exemple de teròfit d'ambients ruderals o urbans, ''Senecio vulgaris''. Un teròfit és, en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, qualsevol planta que té durant l'època desfavorable les gemmes perdurants en l'embrió de la llavor.

Nou!!: Glossari de botànica і Teròfit · Veure més »

Termes anatòmics de localització

Els termes anatòmics de localització estàndard tracten de manera inequívoca l'anatomia dels animals, inclosos els humans.

Nou!!: Glossari de botànica і Termes anatòmics de localització · Veure més »

Termofília

Els termòfils produeixen alguns dels vius colors del Grand Prismatic Spring, Yellowstone National Park Un termòfil és un organisme – un tipus d'extremòfil – que viu a temperatures relativament altes, per sobre els 45 °C.

Nou!!: Glossari de botànica і Termofília · Veure més »

Terpè

pi.Els terpens són polímers de l'isoprè (2,metil - 1,3 butadiè), compostos orgànics de fórmula general (C₅H₈)n.

Nou!!: Glossari de botànica і Terpè · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Glossari de botànica і Terra · Veure més »

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Nou!!: Glossari de botànica і Terra baixa · Veure més »

Tetraqueni

'''Tetraqueni''' de ''Cynoglossum officinale'' (en el centre de la foto, amb flors als costats) Un tetraqueni és un cas particular de poliaqueni format per quatre fruits.

Nou!!: Glossari de botànica і Tetraqueni · Veure més »

Tija

Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.

Nou!!: Glossari de botànica і Tija · Veure més »

Tilacoide

Estructura interna simplificada d'un cloroplast, amb un tilacoide destacat. Un tilacoide és un sac aplanat, o vesícula, que forma part de l'estructura de la membrana interna del cloroplast; lloc de les reaccions captadores de llum de la fotosíntesi i de la fotofosforilació; les piles de tilacoides formen col·lectivament els grana.

Nou!!: Glossari de botànica і Tilacoide · Veure més »

Til·ler

Els til·lers, tells o tillols (Tilia spp.) són un gènere d'arbres de la família de les malvàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Til·ler · Veure més »

Timoneda (botànica)

Castelltallat Timoneda o farigolar és una formació de plantes plurianuals baixes subarbustives en la que dominen els timons (farigoles) i altres mates adaptades al dèficit hídric.

Nou!!: Glossari de botànica і Timoneda (botànica) · Veure més »

Tipus biològic

Espècimen tipus per a ''Marocaster coronatus'' - Muséum de Toulouse En biologia, un tipus és un exemplar (espècimen) (o en alguns casos un grup d'exemplars) d'un organisme al qual el nom científic d'aquest organisme està formalment associat.

Nou!!: Glossari de botànica і Tipus biològic · Veure més »

Tipus de fulles

La fulla de les plantes pot classificar-se, segons diferents paràmetres, de les maneres següents: Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada.

Nou!!: Glossari de botànica і Tipus de fulles · Veure més »

Tipus nomenclatural

En taxonomia, el tipus nomenclatural o tipus és un espècimen particular o un grups d'espècimens d'un organisme del qual s'ha fet una descripció científica que justifica el nom científic d'una espècie.

Nou!!: Glossari de botànica і Tipus nomenclatural · Veure més »

Tomàquet

El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.

Nou!!: Glossari de botànica і Tomàquet · Veure més »

Torba

Torba La torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua.

Nou!!: Glossari de botànica і Torba · Veure més »

Torbera

Torbera en explotació Torbera alta en estat natural de les ''Hautes Fagnes'' a Bèlgica Una torbera és un aiguamoll on la matèria orgànica dipositada, a través d'un lent procés de putrefacció, dona lloc a la torba.

Nou!!: Glossari de botànica і Torbera · Veure més »

Toxina

Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.

Nou!!: Glossari de botànica і Toxina · Veure més »

Tractament del dolor

El tractament del dolor és un aspecte de la medicina i l'atenció sanitària que implica l'alleujament del dolor (alleujament del dolor, analgèsia, control del dolor) en diverses dimensions, des de l'agut i senzill fins al crònic i desafiant.

Nou!!: Glossari de botànica і Tractament del dolor · Veure més »

Tractat internacional

Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.

Nou!!: Glossari de botànica і Tractat internacional · Veure més »

Tragopogon

Tragopogon és un gènere de plantes amb flors dins la família asteràcia.

Nou!!: Glossari de botànica і Tragopogon · Veure més »

Transparència

cos es pot observar fàcilment a través de les ales. En òptica, la transparència és la propietat de deixar passar la llum.

Nou!!: Glossari de botànica і Transparència · Veure més »

Transpiració vegetal

 L’aigua es mou del xilema a les cèl·lules mesofil·les, s’evapora de les seves superfícies i surt de la planta per difusió a través dels estomes Transpiració d’aigua a Xilema microscopi electrònic de rastreig coloritzat núvols d’aquesta imatge de la selva amazònica són el resultat de l’ evapotranspiració. La transpiració és el procés de moviment de l'aigua a través d'una planta i la seva evaporació a partir de parts aèries, com fulles, tiges i flors.

Nou!!: Glossari de botànica і Transpiració vegetal · Veure més »

Traqueida

puntejadures a la paret. Les traqueides són un dels tipus d'elements traquearis (o elements conductors) que transporten l'aigua a través del xilema de les plantes vasculars.

Nou!!: Glossari de botànica і Traqueida · Veure més »

Traqueobionts

Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua.

Nou!!: Glossari de botànica і Traqueobionts · Veure més »

Tres

El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre.

Nou!!: Glossari de botànica і Tres · Veure més »

Triangle

Un triangle és un polígon de tres costats.

Nou!!: Glossari de botànica і Triangle · Veure més »

Triangle equilàter

Un triangle equilàter és una figura geomètrica plana limitada per tres segments rectes d'igual longitud.

Nou!!: Glossari de botànica і Triangle equilàter · Veure més »

Tribu (biologia)

En biologia, la tribu és la unitat sistemàtica entre la família i el gènere.

Nou!!: Glossari de botànica і Tribu (biologia) · Veure més »

Tricocist

ciliat, amb tricocists descarregats (acolorits de blau de forma artificial). El tricocist és un orgànul defensiu que es troben en uns tipus de protozous: els ciliats i els dinoflagel·lats.

Nou!!: Glossari de botànica і Tricocist · Veure més »

Tricoma

Tricoma vist al microscopi electrònic Un pèl (vegetal) o tricoma és una excrescència epidèrmica que apareix com un relleu damunt la superfície de qualsevol òrgan vegetal.

Nou!!: Glossari de botànica і Tricoma · Veure més »

Tronc

* Tronc (geometria), part d'un sòlid, normalment un con o piràmide que s'obté en tallar-lo amb dos plans paral·lels.

Nou!!: Glossari de botànica і Tronc · Veure més »

Tronc (botànica)

'''Tronc''' de roure cerrioide de Collserola En botànica, el tronc és la part principal de la tija d'un arbre, situada entre les arrels i l'enforcadura de les branques principals, on comença la capçada.

Nou!!: Glossari de botànica і Tronc (botànica) · Veure més »

Tropisme

''Phycomyces'' mostrant un fort fototropisme Bolet d'esca geotròpic Un tropisme és la resposta produïda per un organisme en reacció a un estímul extern.

Nou!!: Glossari de botànica і Tropisme · Veure més »

Tub cribrós

El tub cribrós a les plantes és el vas del floema format per una filera de cèl·lules separades i connectades entre elles per una placa cribrosa i especialitzat en la conducció de la saba elaborada.

Nou!!: Glossari de botànica і Tub cribrós · Veure més »

Tub pol·línic

El tub pol·línic és una estructura allargada creada pel gra de pol·len en el moment que aquest germina.

Nou!!: Glossari de botànica і Tub pol·línic · Veure més »

Tubercle

gemmes germinades Els tubercles o tubèrculs, en botànica, són diversos tipus d'estructures modificades en les plantes que s'engrandeixen per emmagatzemar nutrients.

Nou!!: Glossari de botànica і Tubercle · Veure més »

Tundra

Tundra arbustiva al nord de Noruega. Tundra a Vorkuta, al nord de Rússia La tundra (del rus тундра, tundra) és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.

Nou!!: Glossari de botànica і Tundra · Veure més »

Turió

Turions d'Utricularia vulgaris''. En els espàrrecs la definició de ''turió'' fa referència més pròpiament als espàrrecs blancs. Turió és un terme botànic que prové del llatí turio.

Nou!!: Glossari de botànica і Turió · Veure més »

Ulex

Ulex és un gènere de plantes amb flor de la tribu Genisteae dins la família de les fabàcies.

Nou!!: Glossari de botànica і Ulex · Veure més »

Ulvofícia

Els Ulvophyceae o Ulvophytes són una classe d'algues verdes, que es distingeixen principalment sota la base de la morfologia ultraestructural.

Nou!!: Glossari de botànica і Ulvofícia · Veure més »

Umbel·la

Umbel·la Una umbel·la, en botànica, és el terme utilitzat per un conjunt de flors que parteixen els pedicels, iguals, de l'eix central, amb format de paraigua.

Nou!!: Glossari de botànica і Umbel·la · Veure més »

Ungla (botànica)

làmina (a sobre) Lungla és una secció d'un pètal o fulles del tèpal en plantes amb un periant de fulles lliures sobre de flors, que està clarament separada de la secció superior més àmplia dels pètals, la làmina s'estreny com una tija.

Nou!!: Glossari de botànica і Ungla (botànica) · Veure més »

Uredinals

Els uredinals (Uredinales) o Puccinals (Puccinales) són un ordre de fongs de la classe dels urediniomicets (Urediniomycetes).

Nou!!: Glossari de botànica і Uredinals · Veure més »

Urticàcies

Les urticàcies (Urticaceae) són una família de plantes amb flors.

Nou!!: Glossari de botànica і Urticàcies · Veure més »

Urticària

La urticària és una malaltia al·lèrgica de la pell caracteritzada per lesions cutànies edematoses de contorns geogràfics i amb halo eritematós, generalment evanescents i canviants.

Nou!!: Glossari de botànica і Urticària · Veure més »

Usnea

''Usnea'' en un bosc de Txèquia. Usnea és el nom científic i genèric de diversos líquens de la família Parmeliaceae, que generalment creixen penjant dels arbres com si fossin una cabellera grisa o verdosa.

Nou!!: Glossari de botànica і Usnea · Veure més »

Vacúol

vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (RER) (6) Aparell de Golgi (7) Citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (REL) (9) mitocondri (10) '''vacúol''' (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríolsEls vacúols són compartiments envoltats de membrana cel·lular presents en les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Glossari de botànica і Vacúol · Veure més »

Valva (botànica)

Una valva és cada part en què se separa el pericarpi dels fruits dehiscents una vegada oberts.

Nou!!: Glossari de botànica і Valva (botànica) · Veure més »

Variegació

''Ficus carica Panascè'' Variegació en fulles de grèvol Variegació, o més correntment fulles variegades, és l'aparença de zones diferentment acolorides en fulles, i de vegades en tiges, de les plantes.

Nou!!: Glossari de botànica і Variegació · Veure més »

Varietat biològica

Una varietat biològica és cadascun dels grups d'una mateixa espècie que es poden formar atenent a petites variacions morfològiques que no són comunes a tots els individus d'aquella.

Nou!!: Glossari de botànica і Varietat biològica · Veure més »

Vegetació

La vegetació en botànica és el conjunt de plantes que creixen en un lloc determinat.

Nou!!: Glossari de botànica і Vegetació · Veure més »

Vegetació psammòfila

Vegetació psammòfila a les dunes del mar del Nord a Dinamarca La vegetació psammòfila, arenícola o sabulícola és aquella vegetació adaptada a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals.

Nou!!: Glossari de botànica і Vegetació psammòfila · Veure més »

Vel (micologia)

volva El vel en micologia, és una de les diverses estructures de què disposen els fongs, concretament és la membrana prima que cobreix el capell i la tija en els fongs immadurs.

Nou!!: Glossari de botànica і Vel (micologia) · Veure més »

Vellut

Tela de vellut de seda. El vellut és un tipus de tela peluda en la qual els fils es distribueixen molt uniformement, amb un pèl curt i dens, que proporciona una sensació suau molt distintiva.

Nou!!: Glossari de botànica і Vellut · Veure més »

Vent

Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.

Nou!!: Glossari de botànica і Vent · Veure més »

Verí

''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.

Nou!!: Glossari de botànica і Verí · Veure més »

Verd

Verd El verd és un dels tres colors primaris additius.

Nou!!: Glossari de botànica і Verd · Veure més »

Verdura

Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.

Nou!!: Glossari de botànica і Verdura · Veure més »

Verticil

Detall d'una tija de ''Galium odoratum'' amb fulles verticil·lades En botànica s'anomena verticil un aplec de tres o més fulles, estams, branques o altres òrgans que naixen al mateix nivell d'una tija o eix, formant un cercle al seu voltant.

Nou!!: Glossari de botànica і Verticil · Veure més »

Verticil·lastre

Verticil·lastres de ''Phlomis purpurea'' S'anomena verticil·lastre l'agrupament de flors que, disposades en cimes de peduncles curts, són situades a un mateix nivell.

Nou!!: Glossari de botànica і Verticil·lastre · Veure més »

Vesícula

Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una bicapa lipídica igual que la membrana cel·lular.

Nou!!: Glossari de botànica і Vesícula · Veure més »

Vessant

Diversos vessants dels Andes Un vessant en geomorfologia és una superfície inclinada (coster) d'una muntanya pel qual baixen les aigües i que uneix el tàlveg i la carena.

Nou!!: Glossari de botànica і Vessant · Veure més »

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Nou!!: Glossari de botànica і Vida · Veure més »

Vil·là

Papus de dues setes amb arestes retorses d'una espècie de ''Bidens'' El papu, angelet, bufavent o vil·là és una prolongació com una mena d'apèndix que tenen alguns fruits, principalment els de la família de les compostes, que és el resultat d'una transformació del calze en flors d'ovari ínfer i que consisteix en un conjunt de pèls, de setes, d'esquames, o en una coroneta membranosa, agafat a la part superior del fruit i que es desprèn juntament amb aquest.

Nou!!: Glossari de botànica і Vil·là · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Glossari de botànica і Vinya · Veure més »

Virus

Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.

Nou!!: Glossari de botànica і Virus · Veure més »

Viscositat

La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.

Nou!!: Glossari de botànica і Viscositat · Veure més »

Vivaç

Carxoferes durant el període climàticament favorable Vivaç és un terme de la botànica que defineix aquella planta perenne en què els òrgans aeris són anuals.

Nou!!: Glossari de botànica і Vivaç · Veure més »

Viviparisme

''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.

Nou!!: Glossari de botànica і Viviparisme · Veure més »

Volàtils

Aquest tall transversal mostra un model de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós superposat per una capa profunda d'hidrogen metàl·lic. En ciència planetària, els volàtils són el grup d'elements químics i compostos amb baixos punts d'ebullició que estan associats amb l'escorça i/o atmosfera d'un planeta o lluna.

Nou!!: Glossari de botànica і Volàtils · Veure més »

Volvocals

Les volvocals (Volvocales) són un ordre d'algues verdes de la classe Chlorophyceae que formen colònies planars o esfèriques.

Nou!!: Glossari de botànica і Volvocals · Veure més »

Xantofil·la

Cicle xantòfilLes xantofil·les (del grec, xanthós 'groc' i phyllon 'fulla') són un grup de compostos químics pertanyents al grup dels carotenoides.

Nou!!: Glossari de botànica і Xantofil·la · Veure més »

Xeròfit

Un xeròfit (del grec: xero, 'sec'; phyto 'planta') és una planta que pot sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible, normalment en ambients on l'evapotranspiració potencial supera la precipitació durant tota o a part de l'estació de creixement.

Nou!!: Glossari de botànica і Xeròfit · Veure més »

Xeroacàntic

El gatovell,''Astragalus balearicus'', és una típica planta xeroacànticaXeroacàntic, (derivat del grec: xero, sec i akanta, espina).

Nou!!: Glossari de botànica і Xeroacàntic · Veure més »

Xerofília

Clima àrid i sec Xeròfil en ecologia, és l'organisme, població o comunitat que viu en medis secs.

Nou!!: Glossari de botànica і Xerofília · Veure més »

Xilema

El xilema és el teixit conductor de què disposen les plantes vasculars per conduir la saba de l'arrel cap amunt de la planta.

Nou!!: Glossari de botànica і Xilema · Veure més »

Xiprer

El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.

Nou!!: Glossari de botànica і Xiprer · Veure més »

Xuclamel

Xuclamel o lligabosc (designant principalment Lonicera implexa, Lonicera periclymenum i Lonicera caprifolium), didalets de la Mare de Déu pl., dolçamel (Lonicera implexa i Lonicera caprifolium), gallarets pl.

Nou!!: Glossari de botànica і Xuclamel · Veure més »

Zigòspora

Una zigospora és un estadi reproductiu diploide en el cicle vital de molts fongs i protists.

Nou!!: Glossari de botànica і Zigòspora · Veure més »

Zignematals

Les zignematals (Zygnematales) són un ordre d'algues verdes, que comprèn centenars d'espècies diferents en gèneres tan ben coneguts com a Zygnema i les espirogires.

Nou!!: Glossari de botànica і Zignematals · Veure més »

Zignematofícies

Les zignematofícies (Zygnematophyceae) són una classe d'algues verdes.

Nou!!: Glossari de botànica і Zignematofícies · Veure més »

Zigomicets

Els Zigomicets són fongs terrestres amb esporangiospores no flagelades.

Nou!!: Glossari de botànica і Zigomicets · Veure més »

Zigomicosi

La zigomicosi és el terme més global que existeix per referir-se a les infeccions causades per fongs del fílum zigomicets.

Nou!!: Glossari de botànica і Zigomicosi · Veure més »

Zigomicots

Els zigomicots són una divisió o fílum dels fongs.

Nou!!: Glossari de botànica і Zigomicots · Veure més »

Zigot

Un zigot és la primera cèl·lula d'un nou individu que s'obté de la fusió d'un gàmeta femení (ovòcit o òvul) amb una gàmeta masculí (espermatozoide).

Nou!!: Glossari de botànica і Zigot · Veure més »

Zingiberàcies

''Aframomum angustifolium'' Malagueta (''Aframomum melegueta'') Les zingiberàcies (Zingiberaceae) són una família d'angiospermes de l'ordre Zingiberales.

Nou!!: Glossari de botànica і Zingiberàcies · Veure més »

Zoòspora

Una zoòspora és una espora mòtil asexual que fa servir un flagel per a desplaçar-se.

Nou!!: Glossari de botànica і Zoòspora · Veure més »

Zona antàrtica

L'Antartica és una de les vuit ecozones terrestres del planeta.

Nou!!: Glossari de botànica і Zona antàrtica · Veure més »

Zona neotropical

La Zona Neotropical (zona neotròpica o el neotròpic) és, en biogeografia, una de les vuit ecozones terrestres del planeta.

Nou!!: Glossari de botànica і Zona neotropical · Veure més »

Zona paleàrtica

La regió paleàrtica o paleàrtic és una de les vuit ecozones en què es divideix la superfície de la Terra.

Nou!!: Glossari de botànica і Zona paleàrtica · Veure més »

Zona pelàgica

Diagrama dels nivells de la zona pelàgica. La zona pelàgica correspon a les aigües marines situades més enllà de la plataforma continental.

Nou!!: Glossari de botànica і Zona pelàgica · Veure més »

Zona tropical

Mapa mundial amb la zona intertropical destacada en carmesí climes tropicals. Els tròpics són la regió de la Terra que envolta l'Equador.

Nou!!: Glossari de botànica і Zona tropical · Veure més »

Zonació altitudinal

Zonació altitudinal als AndesLa zonació altitudinal, els estatges climàtics, pisos climàtics o estatges de vegetació en ecologia és la disposició de les característiques naturals en funció de l'altitud i els climes que se’n deriven.

Nou!!: Glossari de botànica і Zonació altitudinal · Veure més »

Zoofília (botànica)

espiga. La zoofília o zoidiofília en botànica és l'adaptació de la plantes fanerògames que asseguren la seva pol·linització amb ajuda d'animals.

Nou!!: Glossari de botànica і Zoofília (botànica) · Veure més »

Zoologia

La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.

Nou!!: Glossari de botànica і Zoologia · Veure més »

Zooxantel·les

Les zooxantel·les (Zooxanthellae) són protozous flagel·lats que són endosimbionts intracel·lulars de diversos animals marins i protozous, especialment coralls dels grups antozous i escleractinis, i de l'anèmona tropical marina Aiptasia.

Nou!!: Glossari de botànica і Zooxantel·les · Veure més »

Redirigeix aquí:

Abraçador, Acícula, Adaxial, Adnada, Adnat, Alveolat (botànica), Alvèol (botànica), Ampul·laci, Ampul·liforme, Ampul·làcia, Antrors, Arqueòfit, Bacciforme, Carràs, Diplostèmon, Domaci, Espars, Excrescència, Haplostèmon, Mucró, Quilla (botànica), Val·lècula, Verrucós, Voluble.