Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Muàyyid-ad-Dawla

Índex Muàyyid-ad-Dawla

Muàyyid-ad-Dawla (nom complet Muayyid al-Dawla Abu Mansur Buya ibn Rukn al-Dawla Hasan) fopu emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.

24 les relacions: Adud-ad-Dawla, Bakhtiar, Buwàyhides, Dinastia samànida, Fakhr-ad-Dawla, Gurgan, Hamadan, Isfahan, Jibal, Kirman, Nihawand, Nuh II ibn Mansur, Oman, Província de Fars, Rayy, Rukn-ad-Dawla, Tabaristan, Ziyàrides, 16 de setembre, 976, 981, 982, 983, 984.

Adud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Adud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Adud-ad-Dawla · Veure més »

Bakhtiar

*Izz al-Dawla Bakhtiar, sultà buwàyhida.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Bakhtiar · Veure més »

Buwàyhides

El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Buwàyhides · Veure més »

Dinastia samànida

Àsia central a finals del segle X La dinastia samànida fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Dinastia samànida · Veure més »

Fakhr-ad-Dawla

Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla —en àrab فخر الدولة, Faẖr ad-Dawla— (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »

Gurgan

Gurgan o Gorgan, antic persa Vrkana, àrab Djurdjan, és una regió històrica de l'Iran, modernament província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Gurgan · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (en assiri Abdadana; en persa همدان, Hamedān o Hamadān; en persa antic 𐏃𐎥𐎶𐎫𐎠𐎴, Hagmatana; en grec antic Ἐϰβάτανα, Ecbatana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Hamadan · Veure més »

Isfahan

Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Isfahan · Veure més »

Jibal

Jibal —en àrab جبال, Jibāl, literalment «Muntanyes» o «Massís», plural de jàbal, «muntanya») fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida. El nom va caure en desús a partir del segle XI durant el domini de l'Imperi Seljúcida, sent substituït per Iraq Ajamita, per tal de distingir-lo de l'Iraq Àrab.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Jibal · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Kirman · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Nihawand · Veure més »

Nuh II ibn Mansur

Nuh II Abu l-Kasim ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament "al-amir al-Radi", l'Emir Estimat) fou emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992). Era fill de Mansur I ibn Nuh que va morir el 13 de juny del 976 i el va succeir quan només tenia 13 anys sota regència de la seva mare i del visir Abu-l-Hussayn al-Utbí. L'autoritat política va passar de fet als grans caps militars com Abu l-Hasan Simdjuri i el seu fill Abu Ali, i els turcs Faïk, Khassa i Tash. La guerra amb els buwàyhides s'estava perdent i només la mort d'Adud al-Dawla el 983 va impedir una victòria total i la conquesta del Khurasan. Abu Ali Simdjuri va conspirar amb el khan karakhànida Bughra Khan Harun amb el qual va pactar el repartiment dels dominis samànides (Abu Ali rebria els territoris del Khurasan al sud de l'Oxus). Bughra Khan va ocupar Bukharà el 992 però se'n va retirar. Nuh hi va poder tornar però ja no dominava Khurasan i només dominava la vall de Zarafshan. El 993 va cridar en ajut a Sebuktegin de Gazni, contra Abu Ali i contra Faïk. Sebuktegin i el seu fill Mahmud es va instal·lar als dominis samànides amenaçats des del nord pels karakhànides. El 996 Sebuktegin i el karakhànida Ilig Nasr èr la qual aquest assolia el control de la conca del Sirdarià i Sebuktegin el de Khurasan. Nuh va morir el juliol del 997. El va succeir el seu fill Mansur II ibn Nuh.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Nuh II ibn Mansur · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Oman · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Província de Fars · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (en persa ری, Rayy) és una antiga ciutat iraniana de l’ostan o província de Teheran.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Rayy · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya (o Buwayh), conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Tabaristan

Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan és l'antic nom de la regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Tabaristan · Veure més »

Ziyàrides

La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і Ziyàrides · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і 16 de setembre · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і 976 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і 981 · Veure més »

982

Sense descripció.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і 982 · Veure més »

983

Sense descripció.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і 983 · Veure més »

984

Sense descripció.

Nou!!: Muàyyid-ad-Dawla і 984 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Muayyid al-Dawla.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »