Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Índex Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I —en àrab معاوية بن أبي سفيان, Muʿāwiya ibn Abī Sufyān— (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

83 les relacions: Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abu-Bakr as-Siddiq, Abu-Sufyan ibn Harb, Adana, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Jazira, Al-Urdunn, Alí ibn Abi-Tàlib, Alexandria, Algèria, Amorium, Amr ibn al-As, Anatòlia, Úmar ibn al-Khattab, Bakr ibn Wàïl, Banu Kalb, Banu Tamim, Batalla de Siffín, Bàssora, Conquesta àrab d'Egipte, Conquesta musulmana de Pèrsia, Constant II, Constantinoble, Creta, Damasc, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Egipte (província del Califat), Gènova, Hijaz, Homs, Ibn Múljam, Iemen, Illa de Rodes, Iraq, Jund, Kabulistan, Kairuan, Kays, Kayseri, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Khuzestan, Kirman, Kufa, La Meca, Mahoma, Mar de Màrmara, Mardaïta, Omeies, ..., Palestina, Província de Fars, Qays Aylan, Qinnasrin, Rabia, Regió de Makran, República Àrab Siriana, Setge de Jerusalem (637), Sicília, Sind, Sistan, Sufyànides, Transoxiana, Trípoli (Líban), Ubayd-Al·lah ibn Úmar, Uthman ibn Affan, Vall de Ferganà, Xipre, Yazid I, Yazid ibn Abi-Sufyan, Ziyad ibn Abihi, 602, 634, 637, 644, 646, 655, 656, 658, 661, 672, 674, 680. Ampliar l'índex (33 més) »

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr —en àrab عبد الله بن الزبير, ʿAbd Allāh ibn az-Zubayr— (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »

Abu-Bakr as-Siddiq

Abu-Bakr as-Siddiq —en àrab ابو بكر الصديق, Abū Bakr aṣ-Ṣiddīq— (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Abu-Bakr as-Siddiq · Veure més »

Abu-Sufyan ibn Harb

Sakhr ibn Harb ibn Umayya ibn Abd-Xams ibn Abd-Manaf (en àrab صخر بن أمية بن عبد شمس بن عبد مناف, Saḫr ibn Ḥarb ibn Umayya ibn ʿAbd Xams ibn ʿAbd Manāf), més conegut com a Abu-Sufyan o Abu-Sufyan ibn Harb (en àrab أبو سفيان بن حرب, Abū Sufyān ibn Ḥarb) (vers 565-653) fou un capitost de la Meca, mercader i financer, conegut també per la kunya Abu-Hàndhala (en àrab أبو حنظلة, Abū Ḥanẓala).

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Abu-Sufyan ibn Harb · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Adana · Veure més »

Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (en àrab الحسین بن علی بن أبي طالب, al-Ḥusayn ibn ʿAlī ibn Abī Ṭālib) (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Al-Jazira

Regió d'Al-Jazira a l'Orient Mitjà Al-Jazira és el nom aplicat pels historiadors àrabs a la regió de la part septentrional entre el Tigris i l'Eufrates, arribant fins a ciutats com Mayyafariqin, Arzan, Mossul, Nusaybin.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Al-Jazira · Veure més »

Al-Urdunn

Al-Urdunn és una antiga divisió administrativa que ocupava part dels territoris propers al riu Jordà, així mateix és el nom donat pels àrabs a aquest riu.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Al-Urdunn · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī— (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659).

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Alexandria · Veure més »

Algèria

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr,, en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Algèria · Veure més »

Amorium

Amorium (grec Amorion, àrab Ammuriyya, siríac Amurin) fou una ciutat de Frígia fundada al.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Amorium · Veure més »

Amr ibn al-As

Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As —en àrab عمرو بن العاص السهمي, ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī—, (c.672-663) fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Amr ibn al-As · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Anatòlia · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran —en àrab: عمر بن الخطاب, Umar ibn al-Ḫattāb— (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'Islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol d'amir al-muminín ('príncep dels creients').

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Bakr ibn Wàïl

Bakr ibn Wàïl o Banu Bakr (en àrab بكر بن وائل, Bakr b. Wāʾil, o بنو بكر, Banū Bakr) és el nom d'un antic grup de tribus del centre, de l'est i més tard del nord de la península d'Aràbia.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Bakr ibn Wàïl · Veure més »

Banu Kalb

Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Banu Kalb · Veure més »

Banu Tamim

Els Banu Tamim —en àrab بنو تميم, Banū Tamīm—, també Tamim ibn Murr, fou una de les principals tribus àrabs nòmades abans de l'islam, que vivien a l'est i centre de la península d'Aràbia.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Banu Tamim · Veure més »

Batalla de Siffín

La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Batalla de Siffín · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; àrab البصرة) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Bàssora · Veure més »

Conquesta àrab d'Egipte

Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte era part de l'Imperi Bizantí, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629).

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Conquesta àrab d'Egipte · Veure més »

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, «l'atac dels àrabs», o ظهور اسلام. zohur-i eslam, «les albors de l'islam») va conduir a la fi de l'Imperi sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »

Constant II

Constant II (?, 630 - Siracusa, 668) fou emperador bizantí entre el 641 i el 668.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Constant II · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Constantinoble · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Creta · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Damasc · Veure més »

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samosata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Diyar Múdar · Veure més »

Diyar Rabia

Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Diyar Rabia · Veure més »

Egipte (província del Califat)

Egipte fou del 642 al 935 una província del Califat amb el breu parèntesi del govern tulúnida.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Egipte (província del Califat) · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Gènova · Veure més »

Hijaz

El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (en àrab, الحجاز, al-Ḥijāz, "la barrera") és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Hijaz · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en àrab حمص, Ḥimṣ) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Homs · Veure més »

Ibn Múljam

Abd-ar-Rahman ibn Múljam al-Muradí, conegut com a Ibn Múljam, fou l'assassí d'Alí ibn Abi Tàlib, quart califa de l'islam i cosí i gendre del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Ibn Múljam · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen (en àrab اليمن, al-Yaman, o الجمهورية اليمنية, al-Jumhūriyya al-Yamaniyya) és una república de la península d'Aràbia al sud-oest d'Àsia, i forma part de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Iemen · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Illa de Rodes · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Iraq · Veure més »

Jund

Jund, en plural ajnad, tot i que també és habitual junds —en àrab جند, jund, pl.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Jund · Veure més »

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kabulistan · Veure més »

Kairuan

Kairuan (en àrab: القيروان, al-Qayrawān; en francès: Kairouan) és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i 57 de Sussa.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kairuan · Veure més »

Kays

mapa L'illa de Kish (en persa کیش, històricament Kays) és un territori insular de l'Iran, dependent de la província d'Hormozgan, declarada zona de lliure comerç (free trade zone) el que l'ha convertit en un paradís del consumidor amb gran nombre de malls, centres comercials, atraccions turístiques i hotels.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kays · Veure més »

Kayseri

Kayseri (turc otomà: قیصریه; grec: Καισάρεια/Kaisareia; llatí: Caesarea Mazaca; antiga Mazaca o Mazaka i després Eusebia, Caesarea Mazaca, Caesarea Cappadociae, i Kaisariyya o Kaisariyah) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kayseri · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (en àrab الخوارج, al-ẖawārij, "els kharigites", "els dissidents"; en singular, الخارجي, al-ẖārijī) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kharigisme · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la que exerciren el poder efectiu del al principi del segle X. El nom de regió del Khorasan (vegeu Gran Khorasan) apareix al segle VII i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del Jibal iranià.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (persa: خوزستان) és una de les 31 províncies d'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Khuzestan · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kirman · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa —en àrab الكوفة, al-Kūfa— és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Kufa · Veure més »

La Meca

La Meca és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і La Meca · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad —de l'àrab محمد, Muḥammad — de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy —en àrab أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy—, fou el fundador de l'islam.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Mahoma · Veure més »

Mar de Màrmara

Bakirkoy, petit port a la mar de Màrmara, prop d'Istanbul La mar de Màrmara (en turc Marmara Denizi, en grec: Μαρμαρα̃ Θάλασσα, transcrit Marmarà Thàlassa, o Προποντίδα, Propontida) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Mar de Màrmara · Veure més »

Mardaïta

Els mardaïtes, en singular mardaïta, en àrab المردة o Djaradjima o Jarajima, en siríac Gargumaye) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Djurdjuma situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia. entre Bayas i Buka. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als bizantins i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la djizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i bizantins. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del segle VII (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes bizantines i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Bizantí i va signar un tractat de pau per el qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar als àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Leonci (després emperador) que va fer matar al cap mardaïta Joan i va obligar als mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Djurdjumani (Maïouma a les cròniques bizantines) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa Al-Walid I ibn Abd-al-Malik, 705–715) a l'expedició de Maslama ibn Abd al-Malik contra Tyana en què va morir (vers 706 o 707.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Mardaïta · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Omeies · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Palestina · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Província de Fars · Veure més »

Qays Aylan

Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Qays Aylan · Veure més »

Qinnasrin

Qinnasrin (en siríac ܩܢܫܪܝܢ; en àrab قنسرين, Qinnasrīn) fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria a 30 km al sud-est d'Alep.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Qinnasrin · Veure més »

Rabia

Rabia fou una de les dues gran tribus àrabs del nord (l'altre era la tribu Mudar).

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Rabia · Veure més »

Regió de Makran

Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Regió de Makran · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і República Àrab Siriana · Veure més »

Setge de Jerusalem (637)

El Setge de Jerusalem de 637 significà la captura de la ciutat per l'exèrcit del califat Raixidun durant la invasió islàmica de l'Imperi Bizantí,.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Setge de Jerusalem (637) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Sicília · Veure més »

Sind

Bandera de l'estat Sindhu Desh proposat pel partit independentista Jeay Sindh La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Sind · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Sistan · Veure més »

Sufyànides

La dinastia sufyànida o dels sufyànides fou la primera branca de la dinastia omeia de califes de Damasc, iniciada per Muàwiya I. El nom derivava pel pare del primer califa, Abu-Sufyan ibn Harb.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Sufyànides · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Transoxiana · Veure més »

Trípoli (Líban)

Trípoli (en àrab طربلس, Ṭarābulus, pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada طرابلس الشام, Ṭarābulus ax-Xām, literalment "Trípoli de Síria" per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Trípoli (Líban) · Veure més »

Ubayd-Al·lah ibn Úmar

Ubayd-Al·lah ibn Úmar (? - 657) fou un company del profeta Mahoma i fill del califa Úmar.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Ubayd-Al·lah ibn Úmar · Veure més »

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan —en àrab عثمان بن عفان, ʿUṯmān ibn ʿAffān— (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad). Havent estat un dels primers convertits a l'islam, va jugar un paper molt important en la primera etapa de la història islàmica, especialment com a tercer califa (644-656) i com a compilador de l'Alcorà. Uthman ibn Affan va tenir moltes dones, entre elles Ruqayya, filla del Profeta, i molts fills, entre ells Aban ibn Uthman ibn Affan, que fou governador de Medina. Pertanyia als Banu Umayya i en aquest article es pot veure la seva genealogia.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Uthman ibn Affan · Veure més »

Vall de Ferganà

La tomba d'Alí a Xakhimardan. La vall de Ferganà (en uzbek Vodiysi Farg'ona; en kirguís Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; en tadjik водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; en rus Ферганская долина, Fergànskaia dolina; en persa دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre la serralada de l'Hissar-Alay al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Vall de Ferganà · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Xipre · Veure més »

Yazid I

Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —en àrab يزيد بن معاوية, Yazīd ibn Muʿāwiya— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Yazid I · Veure més »

Yazid ibn Abi-Sufyan

Yazid ibn Abi-Sufyan ibn Harb ibn Umayya (la Meca, ? - Emmaús, novembre de 639) fou un general àrab, fill del cap de la Meca Abu-Sufyan ibn Harb.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Yazid ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Ziyad ibn Abihi

Abu-l-Mughira Ziyad ibn Abihi (+ a al-Thuwayya o al-Thawiyya prop de Kufa el 673) fou un governador de l'Iraq i províncies orientals per compte del califa omeia, del 670 al 673.Se l'assenyala amb diversos noms: Ziyad ibn Abi Suffin, Ziyad ibn Ubayd, Ziyad ibn Sumayya, Ziyad ibn Abi Sufyan, Ziyad ibn Ummihi.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Ziyad ibn Abihi · Veure més »

602

L'any 602 és l'any comú començat en dilluns del segle VII segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 602 · Veure més »

634

Sense descripció.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 634 · Veure més »

637

Sense descripció.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 637 · Veure més »

644

Sense descripció.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 644 · Veure més »

646

Sense descripció.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 646 · Veure més »

655

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 655 · Veure més »

656

Sense descripció.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 656 · Veure més »

658

Sense descripció.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 658 · Veure més »

661

Sense descripció.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 661 · Veure més »

672

L'any 672 (DCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dijous, tot i que a la seva època encara no rebia aquest nom.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 672 · Veure més »

674

Sense descripció.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 674 · Veure més »

680

Sense descripció.

Nou!!: Muàwiya ibn Abi-Sufyan і 680 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Muawiya I, Muawiya ibn Abi Sufyan, Muawiyah I, Muàwiya I.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »