Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Acords de Dayton, Ad Matricem, Alfabet ciríl·lic, Alumini, Banovina de Croàcia, Bauxita, Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Bisbat de Mostar-Tomislavgrad, Bosnians, Cantó d'Hercegovina-Neretva, Croats, Estat independent de Croàcia, Federació de Bòsnia i Hercegovina, FK Velež Mostar, Futbol, Guerra de Bòsnia, HŠK Zrinjski Mostar, Hercegovina, Imperi Austrohongarès, Iugoslaus, Iugoslàvia, Madrassa, Nàhiya, Neretva, Patrimoni de la Humanitat, Pont Vell de Mostar, Primera Guerra Mundial, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, República Croata d'Herceg-Bòsnia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Ricard Pérez Casado, Sarajevo, Segona Guerra Mundial, Serbis, Sinan, Tabac, Trajà, Turisme, UNESCO, Unió Democràtica Croata, Unió Europea, València, Vi, 12 de juny, 1452, 1470, 1566, 18 de novembre, 1851, ..., 1878, 1881, 1939, 1991, 1992, 1995, 1996, 2003, 2006, 3 d'abril, 5 d'agost. Ampliar l'índex (11 més) »
Acords de Dayton
Divisió de Bòsnia i Hercegovina després dels Acords de Dayton. Els Acords de Dayton és el nom de l'acord de pau a què s'arriba el 21 de novembre del 1995 a la base aèria de Wright-Patterson prop de la ciutat de Dayton, Ohio, als Estats Units, després de vint dies de negociació.
Nou!!: Mostar і Acords de Dayton · Veure més »
Ad Matricem
Ad Matricem fou una ciutat d'Il·líria Victor Duruy, que probablement correspon a la moderna Mostar, a la vora del Narenta.
Nou!!: Mostar і Ad Matricem · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Mostar і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alumini
Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.
Nou!!: Mostar і Alumini · Veure més »
Banovina de Croàcia
Banavina és el nom que va portar Croàcia del 1939 al 1941, quan es va constituir en territori autònom dins del Regne de Iugoslàvia.
Nou!!: Mostar і Banovina de Croàcia · Veure més »
Bauxita
Placa commemorativa a la bauxita a Baus (Provença) La bauxita o baucita (atès l'origen del nom, el topònim Lei Bauç en occità, Les Baux en francès) és una mena d'alumini, provinent de la lixiviació de roques volcàniques.
Nou!!: Mostar і Bauxita · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Mostar і Bòsnia · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Mostar і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Bisbat de Mostar-Tomislavgrad
L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.
Nou!!: Mostar і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad · Veure més »
Bosnians
Els bosnians són un poble eslau del sud originari de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Mostar і Bosnians · Veure més »
Cantó d'Hercegovina-Neretva
El Cantó d'Hercegovina-Neretva és un dels 10 cantons de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Mostar і Cantó d'Hercegovina-Neretva · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Mostar і Croats · Veure més »
Estat independent de Croàcia
LEstat independent de Croàcia fou un estat que va existir del 1941 al 1945 en el territori de les actuals Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Mostar і Estat independent de Croàcia · Veure més »
Federació de Bòsnia i Hercegovina
Mapa de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. La Federació de Bòsnia i Hercegovina (Federacija Bosne i Hercegovine, Федерација Босне и Херцеговине) és una de les entitats polítiques que formen l'estat de Bòsnia i Hercegovina (amb la República Sèrbia i el districte de Brčko).
Nou!!: Mostar і Federació de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
FK Velež Mostar
El Fudbalski Klub Velež Mostar és un club bosni de futbol de la ciutat de Mostar.
Nou!!: Mostar і FK Velež Mostar · Veure més »
Futbol
El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.
Nou!!: Mostar і Futbol · Veure més »
Guerra de Bòsnia
La guerra a Bòsnia va ser un conflicte civil armat a l'antiga República de Bòsnia i Hercegovina, que va durar del 6 d'abril de 1992 al 14 de desembre de 1995.
Nou!!: Mostar і Guerra de Bòsnia · Veure més »
HŠK Zrinjski Mostar
El Hrvatski Športski Klub Zrinjski Mostar és un club de futbol bosnià de la ciutat de Mostar.
Nou!!: Mostar і HŠK Zrinjski Mostar · Veure més »
Hercegovina
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Mostar і Hercegovina · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Mostar і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Iugoslaus
Iugoslaus (serbocroat: Jugoslaveni / Југославени, Jugosloveni / Југословени; macedoni: Југословени; eslovè: Jugoslovani) és una designació originalment dissenyada per referir-se a un poble eslau meridional unit.
Nou!!: Mostar і Iugoslaus · Veure més »
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Nou!!: Mostar і Iugoslàvia · Veure més »
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Nou!!: Mostar і Madrassa · Veure més »
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Nou!!: Mostar і Nàhiya · Veure més »
Neretva
El Neretva (en ciríl·lic serbi: Неретва, pronunciat), també conegut com Narenta) és el principal riu d'Hercegovina i de Dalmàcia i un dels més important de Bòsnia i Hercegovina i de la part oriental de la conca adriàtica Les fonts del Neretva se situen a 1.320 m d'altitud als Alps dinàrics prop de Jabuka (80 km al sud de Sarajevo). Desemboca a la mar Adriàtica en territori de Croàcia. En els seus 225 km de curs, la ciutat més important per la que passa és Mostar i el seu famós Pont Vell. Quatre centrals d'energia hidroelèctrica amb grans preses (més de 150,5 metres) proporcionen protecció contra inundacions, energia i emmagatzematge d'aigua. És reconeguda pel seu entorn natural i la diversitat del seu paisatge. Els ecosistemes d'aigua dolça han patit un augment de la població i les pressions de desenvolupament associades. Un dels recursos naturals més valuosos de Bòsnia i Hercegovina i Croàcia és el seu recurs d'aigua dolça continguda per una font abundant i rius clars. Situada entre els principals rius regionals (riu Drina a l'est, riu Una a l'oest i riu Sava), la conca de la Neretva conté la font d'aigua potable més significativa. La Neretva és notable entre els rius de la regió dels Alps Dinàrics, especialment pel que fa als seus diversos ecosistemes i hàbitats, flora i fauna, patrimoni cultural i històric. S'ha suggerit que el seu nom prové de l'arrel indoeuropea *ner, que significa "bussejar". La mateixa arrel es veu en l'arrel serbocroata "roniti".
Nou!!: Mostar і Neretva · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Mostar і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pont Vell de Mostar
El pont Vell de Mostar travessat pel riu Neretva El Pont Vell de Mostar (Stari Most: literalment 'Pont Vell'; en), també conegut com a pont de Mostar (en turc: Mostar Koprusu), és un dels monuments històrics més famosos de l'antiga Iugoslàvia.
Nou!!: Mostar і Pont Vell de Mostar · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Mostar і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Mostar і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
República Croata d'Herceg-Bòsnia
La República Croata d'Herceg-Bòsnia (localment Hrvatska Republika Herceg-Bosna) fou una entitat, actualment inexistent, de Bòsnia i Hercegovina entre 1991 i 1994 com a resultat de la política secessionista durant la Guerra de Bòsnia.
Nou!!: Mostar і República Croata d'Herceg-Bòsnia · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Mostar і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
Ricard Pérez Casado
Ricard Pérez Casado (València, 27 d'octubre de 1945) és un economista i polític valencià.
Nou!!: Mostar і Ricard Pérez Casado · Veure més »
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Mostar і Sarajevo · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Mostar і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Nou!!: Mostar і Serbis · Veure més »
Sinan
Koca Mi‘mār Sinān Āġā (Kayseri, 15 d'abril, 1489 - Constantinoble, 17 de juliol, 1588) fou el principal arquitecte i enginyer civil otomà dels soldans Solimà I, Selim II i Murad III.
Nou!!: Mostar і Sinan · Veure més »
Tabac
Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.
Nou!!: Mostar і Tabac · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Mostar і Trajà · Veure més »
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Nou!!: Mostar і Turisme · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Mostar і UNESCO · Veure més »
Unió Democràtica Croata
La Unió Democràtica Croata (en croat: Hrvatska Demokratska Zajednica, HDZ) és un partit polític croat fundat el 1989 per dissidents nacionalistes croats liderats per Franjo Tuđman.
Nou!!: Mostar і Unió Democràtica Croata · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Mostar і Unió Europea · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Mostar і València · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Mostar і Vi · Veure més »
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mostar і 12 de juny · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mostar і 1452 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Mostar і 1470 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mostar і 1566 · Veure més »
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mostar і 18 de novembre · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mostar і 1851 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Mostar і 1878 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Mostar і 1881 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Mostar і 1939 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Mostar і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Mostar і 1992 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Mostar і 1995 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Mostar і 1996 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Mostar і 2003 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Mostar і 2006 · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mostar і 3 d'abril · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mostar і 5 d'agost · Veure més »
