Taula de continguts
27 les relacions: Bisbat de Cartagena, Castell d'Oriola, Catedral d'Oriola, Corona d'Aragó, Cos Nacional de Policia, Emirat de Múrsiya, Església de les Santes Justa i Rufina (Oriola), Expulsió dels moriscos, Felip III de Castella, Gloriosa ensenya de l'Oriol, Guàrdia Civil, Jaume el Just, Justa i Rufina, País Valencià, Regne de València, Sarraïns, Segle XIV, Teodomir, 1242, 1400, 15 de juliol, 1609, 17 de juliol, 1974, 2010, 4 de maig, 9 d'abril.
Bisbat de Cartagena
El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Bisbat de Cartagena
Castell d'Oriola
El castell d'Oriola es troba a la forest de San Miguel, pròxim a la localitat del mateix nom, en la comarca del Baix Segura.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Castell d'Oriola
Catedral d'Oriola
La Santa Església Catedral del Salvador és la catedral de la diòcesi Oriola-Alacant, a Oriola a la comarca del Baix Segura.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Catedral d'Oriola
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Corona d'Aragó
Cos Nacional de Policia
El Cos Nacional de Policia d'Espanya és un institut armat de naturalesa civil que depèn del Ministeri de l'Interior.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Cos Nacional de Policia
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Emirat de Múrsiya
Església de les Santes Justa i Rufina (Oriola)
L'església parroquial de les Santes Justa i Rufina d'Oriola és un temple catòlic situat a la ciutat d'Oriola, Baix Segura), edificat al i amb reformes dels segles i. Consta d'una sola nau i capelles laterals entre els contraforts; té dues portades i un campanar.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Església de les Santes Justa i Rufina (Oriola)
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Expulsió dels moriscos
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Felip III de Castella
Gloriosa ensenya de l'Oriol
Pujada de l'estendard pel balcó de l'ajuntament per a evitar que s'incline. La senyera oriolana duta pel síndic i acompanyada per les autoritats municipals. Rèplica de l'estendart. La Gloriosa ensenya de l'Oriol, Bandera de la Ciutat d'Oriola o Pendó d'Oriola és una de les ensenyes o banderes de major antiguitat d'Espanya, fins i tot més antiga que lensenya de València, i compta amb privilegis històrics de no inclinar-se davant de ningú, excepte davant de Déu i el Rei; és considerada un dels símbols de major tradició d'Espanya.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Gloriosa ensenya de l'Oriol
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Guàrdia Civil
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Jaume el Just
Justa i Rufina
Justa i Rufina van ser dues germanes nascudes a Sevilla el 268 i el 270, mortes màrtirs el 287.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Justa i Rufina
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і País Valencià
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Regne de València
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Sarraïns
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Segle XIV
Teodomir
* Teodomir (franc).
Veure Moros i Cristians d'Oriola і Teodomir
1242
;Països catalans.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і 1242
1400
; Països Catalans.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і 1400
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і 15 de juliol
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і 1609
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і 17 de juliol
1974
;Països Catalans.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і 1974
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і 2010
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і 4 de maig
9 d'abril
El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.
Veure Moros i Cristians d'Oriola і 9 d'abril