Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Morfogènesi

Índex Morfogènesi

La morfogènesi (del grec morphê, 'forma', i gènesi, 'creació') és un dels tres aspectes fonamentals de la biologia del desenvolupament, juntament amb el control del creixement cel·lular i de la diferenciació cel·lular.

15 les relacions: Acetabularia, Alan Turing, Àcid desoxiribonucleic, Biologia del desenvolupament, Biologia molecular, Bioquímica, Diferenciació cel·lular, Embriogènesi, Morfogen, Ontogènia, Organisme, Organogènesi, Proliferació cel·lular, Segmentació (biologia), Teoria de les catàstrofes.

Acetabularia

Acetabularia són algues verdes gegants (0,5 a 10 cm de llargada), unicel·lulars i uninucleades, marines, amb una forma característica de paraigües.

Nou!!: Morfogènesi і Acetabularia · Veure més »

Alan Turing

Alan Mathison Turing (Paddington, Londres, Anglaterra, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, Cheshire, Anglaterra 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.

Nou!!: Morfogènesi і Alan Turing · Veure més »

Àcid desoxiribonucleic

Estructura de part d'una doble hèlix d'ADN Làcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com alguns virus.

Nou!!: Morfogènesi і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »

Biologia del desenvolupament

''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.

Nou!!: Morfogènesi і Biologia del desenvolupament · Veure més »

Biologia molecular

La biologia molecular és la part de la biologia que estudia els éssers vius i els fenòmens vitals conformement a les propietats de la seva estructura i funcionament molecular.

Nou!!: Morfogènesi і Biologia molecular · Veure més »

Bioquímica

Molècula d'hemoglobina. La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.

Nou!!: Morfogènesi і Bioquímica · Veure més »

Diferenciació cel·lular

La diferenciació cel·lular consisteix en canvis morfològics i funcionals entre diferents cèl·lules d'una mateixa colònia o organisme, i és especialment important i controlada en els organismes superiors, incloent-hi animals i plantes.

Nou!!: Morfogènesi і Diferenciació cel·lular · Veure més »

Embriogènesi

La embriogènesi (d'embrió + gènesi) és el complex procés generatiu que condueix a la formació d'un organisme pluricel·lular, vegetal o animal, a partir del zigot.

Nou!!: Morfogènesi і Embriogènesi · Veure més »

Morfogen

La morfogènesi de les mosques ''Drosophila'' s'estudia en els laboratoris Un morfogen és una substància que regeix els patrons naturals del creixement dels teixits dins el procés de la morfogènesi i les posicions de diversos tipus de cèl·lules especialitzades dins d'un teixit.

Nou!!: Morfogènesi і Morfogen · Veure més »

Ontogènia

Estadis inicials de l'embrigènesi humana L'ontogènia (també dita morfogènesi o ontogènesi) descriu el desenvolupament d'un ésser viu des de l'òvul fertilitzat fins a la seva senescència, passant per la forma adulta.

Nou!!: Morfogènesi і Ontogènia · Veure més »

Organisme

Aquesta cèl·lula d'''Escherichia coli'' és un exemple de microorganisme procariota. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micoriza ericoid En biologia, un organisme, sovint associat i anomenat ésser viu, és un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relaciona amb el medi ambient amb un intercanvi de matèria i energia d'una forma ordenada i que exerceix les funcions bàsiques de la vida que són la nutrició, la relació i la reproducció, de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seva mort.

Nou!!: Morfogènesi і Organisme · Veure més »

Organogènesi

L'endoderma produeix teixits dins els pulmons, tiroides i pàncrees. El mesoderma ajuda en la producció de múscul del cor, múscul esquelètic i múscul llis dins dels ronyons i els eritròcits. L'ectoderma produeix teixits dins l'epidermis i ajuda a la formació de neurones al cervell i de melanòcits. Lorganogènesi, paraula que deriva del grec: όργανον "amb `què es treballa", i γένεσις "origen, creació, generació") és el procés pel qual l'ectoderma, endoderma, i mesoderma es desenvolupen en òrgans interns de l'organisme. Per tant l'organogènesi és el conjunt de canvis que permeten que les capes embrionàries es transformin en els diferents òrgans que conformen un organisme. Abans d'això ocorre la formació d'òrgans rudimentaris, és a dir, la formació d'òrgans sense forma ni grandària definida. L'organogènesi permet l'ordenació i formació de les diferents estructures corporals, més específicament la formació dels òrgans. En els humans els organismes interns inicien el seu desenvolupament en l'úter dins la tercera a vuitena setmana de la fecundació. Les capes germinatives en l'organogènesi difereixen per tres processos: Plecs, divisió i condensació. En els animals cordats es desenvolupen aviat en aquest estadi el tub neural i el notocord. Els animals vertebrats es desenvolupen des de la gàstrula de la mateixa manera. Els vertebrats desenvolupen una cresta neural que es diferencia en moltes estructures, incloent alguns ossos, músculs i components del sistema nerviós perifèric. El celoma es forma de la divisió del mesoderma al llarg de l'eix somita. L'Embriologia humana, defineix com organogènesi el període comprès entre la tercera a la vuitena setmana de desenvolupament. En aquesta etapa (3a setmana), primer es produeix el pas d'embrió bilaminar a trilaminar (gastrulació); donant lloc a l'ectoderma, el mesoderma i l'endoderma embrionari. Aquests al seu torn, en les següents setmanes, es diferenciaran i especialitzaran donant lloc als diferents òrgans del cos, els esbossos dels quals quedaran conformats abans del tercer mes de gestació (període fetal). El període d'organogènesi correspon a l'etapa més delicada i en el qual les influències externes van a produir majors conseqüències adverses, al condicionar el bon desenvolupament dels diversos òrgans del cos humà. En les plantes l'organogènesi pot ocórrer des de les cèl·lules del callus totipotents.

Nou!!: Morfogènesi і Organogènesi · Veure més »

Proliferació cel·lular

Estructura d'una cèl·lula procariota La proliferació cel·lular, sovint anomenada impròpiament creixement cel·lular per l'anglicisme «cell growth», és l'increment en el nombre de cèl·lules en un organisme o colònia, no quan una cèl·lula augmenta la seva mida.

Nou!!: Morfogènesi і Proliferació cel·lular · Veure més »

Segmentació (biologia)

Els vertebrats tenen una columna vertebral i cervell segmentats. En biologia, la segmentació és la divisió d'alguns individus animals i vegetals en una sèrie de segments alguna cosa repetitius.

Nou!!: Morfogènesi і Segmentació (biologia) · Veure més »

Teoria de les catàstrofes

La teoria de les catàstrofes és un sistema dinàmic que pot representar fenòmens naturals, que per les seves característiques no poden ser descrits pel càlcul diferencial de manera satisfactòria; en aquest sentit, és un model matemàtic de la morfogènesi.

Nou!!: Morfogènesi і Teoria de les catàstrofes · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »