Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mopsuèstia

Índex Mopsuèstia

Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

202 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Adana, Al-Baladhurí, Al-Lukkam, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Mútassim, Al-Walid II, Alí ibn al-Athir, Alep, Amòrion, Anazarb, Antioquia, Antioquia de l'Orontes, Ar-Raqqà, Armènia Quarta, Artsruní, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Ayas, Şanlıurfa, Bagdad, Batalla de Manazkert, Bàssora, Bàybars I, Belen, Hatay, Bohemond I d'Antioquia, Califat Abbàssida, Catolicós, Còricos, Ceyhan, Cilícia, Constanci II, Constantí IV Pogonat, Constantinoble, Curopalata, Danixmend Ghazi, Deci (emperador romà), Dhu l-Kadr, Dorilèon, Egipte, Esteve d'Anglaterra, Esteve de Bizanci, Filaret Bracami, Francès antic, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Grec antic, Grec medieval, Hadrià, Hama, Hamdànides, ..., Harun ar-Raixid, Heracli, Hethum I, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Ibrahim Paixà d'Egipte, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Issos, Istanbul, Joan II Comnè, Joan XXII, Joscelí I, Justinià I, Kayseri, Kálmán I d'Hongria, Kilij Arslan II, Konya, Lleó I d'Armènia, Lleó II d'Armènia, Lleó III d'Armènia, Lleó V d'Armènia, Malatya, Mamelucs, Manuel I Comnè, Maraix, Mardaïta, Mardj Dabik, Massud ibn Muhàmmad, Mehdya, Miquel el Sirià, Mopsuèstia, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Muntanyes de Nur, Muntanyes del Taure, Nestori, Nur-ad-Din Mahmud, Pau de Samòsata, Petxenegs, Plini el Vell, Principat d'Antioquia, Qalàwun, Ramazanoğulları, Ramon IV de Trípoli, Ramon Rupen d'Antioquia, Regió de Frígia, Regne Armeni de Cilícia, Riu Ceyhan, Rubènides, Rupen III, Sacre Imperi Romanogermànic, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Síria, Sebast, Sis, Soldanat de Rum, Taiq, Tancred de Galilea, Taron, Tars (Turquia), Teòfil (emperador), Tiberi III, Xah Suvar, Yakapınar, Zengita, Zutt, 1000, 1042, 1071, 1085, 1097, 1098, 1101, 1103, 1104, 1107, 1108, 1132, 1133, 1136, 1137, 1143, 1144, 115, 1151, 1152, 1153, 1156, 1159, 1168, 1169, 1171, 1172, 1173, 1175, 1184, 1189, 1190, 1219, 1222, 1266, 1269, 1275, 1297, 1298, 13 de juliol, 1320, 1334, 1335, 1373, 1374, 1467, 1516, 1542, 1736, 1766, 1820, 1832, 1850, 1912, 1919, 1970, 26 de març, 27 d'abril, 28 de maig, 31 de març, 637, 670, 684, 696, 703, 704, 715, 743, 744, 8 d'abril, 800, 803, 804, 806, 811, 830, 837, 838, 840, 859, 900, 959, 960, 963, 965. Ampliar l'índex (152 més) »

Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.

Nou!!: Mopsuèstia і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Mopsuèstia і Adana · Veure més »

Al-Baladhurí

Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.

Nou!!: Mopsuèstia і Al-Baladhurí · Veure més »

Al-Lukkam

Al-Lukkam o al-Lukam, "Muntanya Negra", del siríac ukhama, que significa "negre", són unes muntanyes del nord de Síria esmentades pels geògrafs àrabs a l'edat mitjana i que formaven el límit entre territori romà d'Orient i musulmà.

Nou!!: Mopsuèstia і Al-Lukkam · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Mopsuèstia і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Mansur (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).

Nou!!: Mopsuèstia і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »

Al-Mútassim

Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).

Nou!!: Mopsuèstia і Al-Mútassim · Veure més »

Al-Walid II

Al-Walid ibn Yazid o al-Walid II —— (mort el 16 d'abril de 744) fou un califa omeia marwànida que va governar des de 743, quan va succeir el seu oncle Hixam ibn Abd-al-Màlik fins a la seva mort, quan el succeí el seu cosí Yazid III.

Nou!!: Mopsuèstia і Al-Walid II · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Mopsuèstia і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Mopsuèstia і Alep · Veure més »

Amòrion

Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.

Nou!!: Mopsuèstia і Amòrion · Veure més »

Anazarb

La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.

Nou!!: Mopsuèstia і Anazarb · Veure més »

Antioquia

Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.

Nou!!: Mopsuèstia і Antioquia · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Mopsuèstia і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Ar-Raqqà

Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.

Nou!!: Mopsuèstia і Ar-Raqqà · Veure més »

Armènia Quarta

Armènia Quarta fou una província de l'Imperi Romà d'Orient creada el 591 amb territoris cedits pel nou rei persa, i que va subsistir fins a la invasió àrab vers el 760.

Nou!!: Mopsuèstia і Armènia Quarta · Veure més »

Artsruní

Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.

Nou!!: Mopsuèstia і Artsruní · Veure més »

Úmar ibn Abd-al-Aziz

Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).

Nou!!: Mopsuèstia і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »

Ayas

Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.

Nou!!: Mopsuèstia і Ayas · Veure més »

Şanlıurfa

Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.

Nou!!: Mopsuèstia і Şanlıurfa · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Mopsuèstia і Bagdad · Veure més »

Batalla de Manazkert

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Mopsuèstia і Batalla de Manazkert · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Mopsuèstia і Bàssora · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: Mopsuèstia і Bàybars I · Veure més »

Belen, Hatay

Belen (Baylan) és una vila de Turquia de la província de Hatay, situada a la carretera entre İskenderun i Alep, a les muntanyes Nur.

Nou!!: Mopsuèstia і Belen, Hatay · Veure més »

Bohemond I d'Antioquia

'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.

Nou!!: Mopsuèstia і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Mopsuèstia і Califat Abbàssida · Veure més »

Catolicós

Catolicós (del grec) és el títol de la màxima autoritat en algunes Esglésies orientals.

Nou!!: Mopsuèstia і Catolicós · Veure més »

Còricos

Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.

Nou!!: Mopsuèstia і Còricos · Veure més »

Ceyhan

Ceyhan és un poble de Turquia, districte de la ciutat i província d'Adana, port a la mar Mediterrània, a la vora del riu Ceyhan i a la plana de Çukurova, a uns 43 km a l'est d'Adana.

Nou!!: Mopsuèstia і Ceyhan · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Mopsuèstia і Cilícia · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Mopsuèstia і Constanci II · Veure més »

Constantí IV Pogonat

Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.

Nou!!: Mopsuèstia і Constantí IV Pogonat · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Mopsuèstia і Constantinoble · Veure més »

Curopalata

Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.

Nou!!: Mopsuèstia і Curopalata · Veure més »

Danixmend Ghazi

Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.

Nou!!: Mopsuèstia і Danixmend Ghazi · Veure més »

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Nou!!: Mopsuèstia і Deci (emperador romà) · Veure més »

Dhu l-Kadr

Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.

Nou!!: Mopsuèstia і Dhu l-Kadr · Veure més »

Dorilèon

Estàtues de l'antiga Dorilèon, en el Museu d'Història d'Eskişehir. Dorilèon o Dorilea (en grec Δορύλαιον Dorýlaion, en llatí Dorylaeum) fou una ciutat de Frígia, que correspon en el seu primer emplaçament a Karadja Hissar, a 10 km al sud-est de la moderna Eskişehir, i en el seu emplaçament posterior (a patir del) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.

Nou!!: Mopsuèstia і Dorilèon · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Mopsuèstia і Egipte · Veure més »

Esteve d'Anglaterra

Esteve I d'Anglaterra (vers 1096 - 25 d'octubre del 1154), sovint conegut com a Esteve de Blois, va ser rei d'Anglaterra des del 1135 fins a la seva mort.

Nou!!: Mopsuèstia і Esteve d'Anglaterra · Veure més »

Esteve de Bizanci

Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.

Nou!!: Mopsuèstia і Esteve de Bizanci · Veure més »

Filaret Bracami

Filaret Bracami (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartòs Varajnuní; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general romà d'Orient d'origen armeni.

Nou!!: Mopsuèstia і Filaret Bracami · Veure més »

Francès antic

El concepte de francès antic o francès medieval inclou el conjunt de tota la família de llengües romàniques del grup d'oïl parlades aproximadament a la meitat nord del territori francès actual i per la noblesa normanda, des del segle IX fins al segle XIV.

Nou!!: Mopsuèstia і Francès antic · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Mopsuèstia і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Mopsuèstia і Grec antic · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Mopsuèstia і Grec medieval · Veure més »

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Nou!!: Mopsuèstia і Hadrià · Veure més »

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Nou!!: Mopsuèstia і Hama · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Mopsuèstia і Hamdànides · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Mopsuèstia і Harun ar-Raixid · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Mopsuèstia і Heracli · Veure més »

Hethum I

Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.

Nou!!: Mopsuèstia і Hethum I · Veure més »

Hixam ibn Abd-al-Màlik

Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).

Nou!!: Mopsuèstia і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »

Ibrahim Paixà d'Egipte

Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.

Nou!!: Mopsuèstia і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Mopsuèstia і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Mopsuèstia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Mopsuèstia і Imperi Seljúcida · Veure més »

Issos

Issos (en llatí: Issus, en grec antic Ἰσσός) va ser una ciutat de Cilícia al golf que portava el seu nom (golf d'Issos, llatí Issus sinus, grec Ἰσσικὸς κόλπος 'Issikos kolpos') conegut també amb el nom de golf de Miriandros pel nom de Miriandros una ciutat que hi havia.

Nou!!: Mopsuèstia і Issos · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Mopsuèstia і Istanbul · Veure més »

Joan II Comnè

Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.

Nou!!: Mopsuèstia і Joan II Comnè · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Nou!!: Mopsuèstia і Joan XXII · Veure més »

Joscelí I

Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.

Nou!!: Mopsuèstia і Joscelí I · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Mopsuèstia і Justinià I · Veure més »

Kayseri

Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Mopsuèstia і Kayseri · Veure més »

Kálmán I d'Hongria

Kálmán I d'Hongria (o també Coloman; en hongarés: I. Kálmán) (vers 1070 - 3 de febrer de 1116) va ser rei d'Hongria des del 1095 fins a la seva mort.

Nou!!: Mopsuèstia і Kálmán I d'Hongria · Veure més »

Kilij Arslan II

Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.

Nou!!: Mopsuèstia і Kilij Arslan II · Veure més »

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Nou!!: Mopsuèstia і Konya · Veure més »

Lleó I d'Armènia

Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.

Nou!!: Mopsuèstia і Lleó I d'Armènia · Veure més »

Lleó II d'Armènia

Lleó II, Lleó II el Gran o Levond Medzakordz (vers 1150 – 5 de maig del 1219) fou príncep i rei del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.

Nou!!: Mopsuèstia і Lleó II d'Armènia · Veure més »

Lleó III d'Armènia

Lleó III o Levond III (armeni: Լեիոն Բ) (vers 1236-1289) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Hethum I, que va succeir al seu pare quan va abdicar el 1269.

Nou!!: Mopsuèstia і Lleó III d'Armènia · Veure més »

Lleó V d'Armènia

Lleó V o Levond V —en armeni Լեիոն Դ— (1309 – 28 d'agost de 1341) fou rei del Regne Armeni de Cilícia o de la Petita Armènia, fill d'Oshin, a qui va succeir quan va morir el 20 de juliol de 1320.

Nou!!: Mopsuèstia і Lleó V d'Armènia · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Mopsuèstia і Malatya · Veure més »

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Nou!!: Mopsuèstia і Mamelucs · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: Mopsuèstia і Manuel I Comnè · Veure més »

Maraix

Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.

Nou!!: Mopsuèstia і Maraix · Veure més »

Mardaïta

Els mardaïtes o els jaràjima) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Júrjuma, situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia, entre Bayas i Buqa. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als romans d'Orient i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la jizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i romans d'Orient. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes romanes d'Orient i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Romà d'Orient i va signar un tractat de pau pel qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar els àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Lleonci (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar els mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Jurjumaní (Maïouma a les cròniques romanes d'Orient) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa al-Walid I ibn Abd-al-Màlik, 705–715) a l'expedició de Màslama ibn Abd-al-Màlik contra Tíana en què va morir (vers 706 o 707.

Nou!!: Mopsuèstia і Mardaïta · Veure més »

Mardj Dabik

Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.

Nou!!: Mopsuèstia і Mardj Dabik · Veure més »

Massud ibn Muhàmmad

Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.

Nou!!: Mopsuèstia і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »

Mehdya

Mehdya, antigament anomenada Mamura o al-Mamura, és un municipi de la província de Kénitra, a la regió de Rabat-Salé-Kenitra, al Marroc.

Nou!!: Mopsuèstia і Mehdya · Veure més »

Miquel el Sirià

Miquel el Sirià, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.

Nou!!: Mopsuèstia і Miquel el Sirià · Veure més »

Mopsuèstia

Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Nou!!: Mopsuèstia і Mopsuèstia · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Mopsuèstia і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.

Nou!!: Mopsuèstia і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »

Muntanyes de Nur

Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.

Nou!!: Mopsuèstia і Muntanyes de Nur · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Mopsuèstia і Muntanyes del Taure · Veure més »

Nestori

Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.

Nou!!: Mopsuèstia і Nestori · Veure més »

Nur-ad-Din Mahmud

Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.

Nou!!: Mopsuèstia і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »

Pau de Samòsata

Pau de Samòsata (en Paulus, en Παυ̂λος ὁ Σαμοσατεύς) va ser un cèlebre heresiarca grecosirià del.

Nou!!: Mopsuèstia і Pau de Samòsata · Veure més »

Petxenegs

Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.

Nou!!: Mopsuèstia і Petxenegs · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Mopsuèstia і Plini el Vell · Veure més »

Principat d'Antioquia

El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: Mopsuèstia і Principat d'Antioquia · Veure més »

Qalàwun

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).

Nou!!: Mopsuèstia і Qalàwun · Veure més »

Ramazanoğulları

Els Ramazànides, en turc Ramazanoğulları, formen una dinastia turcman del període dels beilicats a Anatòlia (1378-1608).

Nou!!: Mopsuèstia і Ramazanoğulları · Veure més »

Ramon IV de Trípoli

Ramon IV de Trípoli o Ramon d'Antioquia (?-mort el 1199), fou comte de Tripoli del 1187 al 1189 i príncep regent d'Antioquia del 1193 al 1194.

Nou!!: Mopsuèstia і Ramon IV de Trípoli · Veure més »

Ramon Rupen d'Antioquia

Ramon Rupen d'Antioquia o Ramon Rupen de Poitiers (1199 - 1219 o 1221/1222) va ser príncep de Antioquia entre 1216 i 1219/1221 i «rei jove» d'Armènia entre 1199 i 1221/1222.

Nou!!: Mopsuèstia і Ramon Rupen d'Antioquia · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Nou!!: Mopsuèstia і Regió de Frígia · Veure més »

Regne Armeni de Cilícia

El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.

Nou!!: Mopsuèstia і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »

Riu Ceyhan

El riu Ceyhan és un riu de Turquia, que desguassa a la mar Mediterrània a la província d'Adana prop de la vila de Ceyhan.

Nou!!: Mopsuèstia і Riu Ceyhan · Veure més »

Rubènides

Escut dels rubènides. La dinastia rubènida o dels rubènides fou una dinastia armènia establerta a Cilícia que fou de fet independent a partir del 1080.

Nou!!: Mopsuèstia і Rubènides · Veure més »

Rupen III

Rupen III (armeni: Ռուբեն Գ) (mort el 1187) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.

Nou!!: Mopsuèstia і Rupen III · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Mopsuèstia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).

Nou!!: Mopsuèstia і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Mopsuèstia і Síria · Veure més »

Sebast

Sebast, en grec medieval σεβαστός (sevastós, 'venerable'), en plural σεβαστοί (sevastí), va ser un títol honorífic, traducció grega del llatí Augustus, utilitzat alguna vegada pels emperadors romans d'Orient.

Nou!!: Mopsuèstia і Sebast · Veure més »

Sis

Sis (6) és el nombre natural que segueix el cinc i precedeix el set.

Nou!!: Mopsuèstia і Sis · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Mopsuèstia і Soldanat de Rum · Veure més »

Taiq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.

Nou!!: Mopsuèstia і Taiq · Veure més »

Tancred de Galilea

s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.

Nou!!: Mopsuèstia і Tancred de Galilea · Veure més »

Taron

Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.

Nou!!: Mopsuèstia і Taron · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: Mopsuèstia і Tars (Turquia) · Veure més »

Teòfil (emperador)

Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.

Nou!!: Mopsuèstia і Teòfil (emperador) · Veure més »

Tiberi III

Tiberi III Absimar fou un oficial germànic de l'exèrcit romà d'Orient originalment anomenat Absimar (en grec:, Apsímaros), que va canviar el seu nom pel de Tiberi quan fou proclamat emperador per les tropes que havien fracassat a Cartago.

Nou!!: Mopsuèstia і Tiberi III · Veure més »

Xah Suvar

Xah Suvar fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, germà i successor de Xah Budak.

Nou!!: Mopsuèstia і Xah Suvar · Veure més »

Yakapınar

Yakapınar és una vila de Turquia a la província d'Adana, districte de Yüreğir, a la dreta del riu Ceyhan (que no s'ha de confondre amb el Ceyhan, àrab Sayhan, si bé els dos s'uneixen a la desembocadura) i a 27 km a l'est d'Adana.

Nou!!: Mopsuèstia і Yakapınar · Veure més »

Zengita

La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.

Nou!!: Mopsuèstia і Zengita · Veure més »

Zutt

Zutt fou un poble del nord-oest de l'Índia, suposadament els jats, però sens dubte amb aportacions d'altres grups, contingents dels quals foren transferits inicialment a la regió del golf Pèrsic sota els sassànides i reforçats amb nous contingents a l'inici de l'islam, el 711, i sota els abbàssides.

Nou!!: Mopsuèstia і Zutt · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1000 · Veure més »

1042

El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Mopsuèstia і 1042 · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1071 · Veure més »

1085

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1085 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1097 · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1098 · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1101 · Veure més »

1103

El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1103 · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1104 · Veure més »

1107

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1107 · Veure més »

1108

;Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1108 · Veure més »

1132

El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Mopsuèstia і 1132 · Veure més »

1133

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1133 · Veure més »

1136

El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1136 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1137 · Veure més »

1143

El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1143 · Veure més »

1144

El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1144 · Veure més »

115

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 115 · Veure més »

1151

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1151 · Veure més »

1152

El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Mopsuèstia і 1152 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1153 · Veure més »

1156

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1156 · Veure més »

1159

El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1159 · Veure més »

1168

El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1168 · Veure més »

1169

El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1169 · Veure més »

1171

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1171 · Veure més »

1172

El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Mopsuèstia і 1172 · Veure més »

1173

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1173 · Veure més »

1175

El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1175 · Veure més »

1184

Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1184 · Veure més »

1189

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1189 · Veure més »

1190

El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1190 · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1219 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1222 · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1266 · Veure més »

1269

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1269 · Veure més »

1275

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1275 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1297 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1298 · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Mopsuèstia і 13 de juliol · Veure més »

1320

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1320 · Veure més »

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1334 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1335 · Veure més »

1373

El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 1373 · Veure més »

1374

;Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1374 · Veure més »

1467

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Mopsuèstia і 1467 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Mopsuèstia і 1516 · Veure més »

1542

;Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1542 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Mopsuèstia і 1736 · Veure més »

1766

;Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1766 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 1820 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1832 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Mopsuèstia і 1850 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Mopsuèstia і 1912 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Mopsuèstia і 1919 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Mopsuèstia і 1970 · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Mopsuèstia і 26 de març · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Mopsuèstia і 27 d'abril · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Mopsuèstia і 28 de maig · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Mopsuèstia і 31 de març · Veure més »

637

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 637 · Veure més »

670

El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 670 · Veure més »

684

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 684 · Veure més »

696

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 696 · Veure més »

703

El 703 (DCCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 703 · Veure més »

704

El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 704 · Veure més »

715

El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 715 · Veure més »

743

El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 743 · Veure més »

744

El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 744 · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Mopsuèstia і 8 d'abril · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 800 · Veure més »

803

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 803 · Veure més »

804

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 804 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 806 · Veure més »

811

El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 811 · Veure més »

830

El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 830 · Veure més »

837

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 837 · Veure més »

838

El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 838 · Veure més »

840

El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 840 · Veure més »

859

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 859 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 900 · Veure més »

959

El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 959 · Veure més »

960

El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Mopsuèstia і 960 · Veure més »

963

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 963 · Veure més »

965

Sense descripció.

Nou!!: Mopsuèstia і 965 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Al-Massisa, Kafarbayya, Mamista, Mamistra, Massisa, Mopsuestia, Mopsuètia, Selèucia del Pyramos.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »