Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Monza (ciutat d'Itàlia)

Índex Monza (ciutat d'Itàlia)

Monza (en llombard Monscia, pronunciat localment ˈmonʃa, en milanès ˈmunʃa) és un municipi italià de la regió de Llombardia.

62 les relacions: Antiga Roma, Arquitectura longobarda, Barret, Berenguer I d'Itàlia, Capital, Catedral de Monza, Catifa, Circuit de Monza, Codi ISTAT, Como (ciutat d'Itàlia), Corona fèrria de Llombardia, Ducat de Milà, Estat, Estats Units d'Amèrica, Eugeni de Beauharnais, Gènova, Guant, Hèrcules, Humbert I, Indianapolis, Itàlia, Lambro, Lecco, Lli, Llombard, Llombardia, Metres sobre el nivell del mar, Milanès, Milà, Municipi, Napoleó Bonaparte, Orde dels Humiliats, Pau el Diaca, Praga, Província de Monza i Brianza, Províncies d'Itàlia, Regions d'Itàlia, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de Sardenya-Piemont, República Txeca, Sacre Imperi Romanogermànic, Seda, Segle VII, Segle XI, Segle XIII, Segle XIV, Segle XIX, Teodolinda, Torí, Vicus, ..., Visconti, 1777, 1806, 1808, 1840, 1859, 1861, 1899, 1910, 1922, 1928, 2006. Ampliar l'índex (12 més) »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Antiga Roma · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards –també anomenats llombards– (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles X-XI.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Arquitectura longobarda · Veure més »

Barret

Una col·lecció de barrets dels segles XVIII i XIX. El barret o capell és una lligadura (una peça de vestir que serveix per a cobrir el cap) que consta de copa (part que cobreix el crani) i ala o ales (que envolten la copa); sol ornar-se amb una cinta, sovint combinada amb un llaç.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Barret · Veure més »

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »

Capital

Estats en què la capital no és la ciutat més gran En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Capital · Veure més »

Catedral de Monza

La Catedral de Monza - Duomo di Monza - dedicada a Sant Joan Baptista, és a Monza (ciutat d'Itàlia).

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Catedral de Monza · Veure més »

Catifa

Una catifa o estora és una peça teixida de llana o altra matèria que serveix per cobrir i adornar el sòl d'una habitació o corredor, els graons d'una escala, el terra d'un vehicle, d'un carrer, etc.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Catifa · Veure més »

Circuit de Monza

Monza és un circuit automobilístic a Monza (ciutat d'Itàlia), on se celebra el Gran Premi d'Itàlia de Fórmula 1 i GP2.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Circuit de Monza · Veure més »

Codi ISTAT

El codi ISTAT (en italià codice ISTAT) és un codi d'identificació dels municipis italians elaborat amb finalitats estadístiques per l'Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT).

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Codi ISTAT · Veure més »

Como (ciutat d'Itàlia)

Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Ducat de Milà · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Estat · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Eugeni de Beauharnais

Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Munic, 1824).

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Eugeni de Beauharnais · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Gènova · Veure més »

Guant

Col·lecció de Guants al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. El guant és una peça de roba que cobreix la mà imitant-ne la forma, de manera que la tela cobreix el palmell i, generalment, cada dit per separat.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Guant · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Hèrcules · Veure més »

Humbert I

Humbert I d'Itàlia o Humbert IV de Savoia (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1844 - Monza, Regne d'Itàlia, 29 de juliol de 1900) fou un príncep de Sardenya-Piemont que va esdevenir el segon rei de la Itàlia unificada el 1878.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Humbert I · Veure més »

Indianapolis

Indianapolis és la capital i la ciutat més poblada de l'estat d'Indiana, als Estats Units.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Indianapolis · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Itàlia · Veure més »

Lambro

El Lambro (en Llombard Lamber o Lambar) és un riu del nord-oest d'Itàlia afluent del riu Po.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Lambro · Veure més »

Lecco

Lecco (en llombard Lec) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Lecco.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Lecco · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, lli, llin, linet, llinosa, lli ver, del grec λίνον per indicar "fil" i del llatí linium és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir oli.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Lli · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat en milanès com lumˈbaɾt i en brescià com lomˈbaɾt) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes).

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Llombard · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Llombardia · Veure més »

Metres sobre el nivell del mar

El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »

Milanès

El milanès és el dialecte central del llombard occidental.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Milanès · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Milà · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Municipi · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Orde dels Humiliats

LOrde dels Humiliats fou un orde monàstic, originat en un moviment religiós laic de tendència espiritualista, nascut a Llombardia al segle XII.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Orde dels Humiliats · Veure més »

Pau el Diaca

Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Pau el Diaca · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Praga · Veure més »

Província de Monza i Brianza

La província de Monza i Brianza (en italià: provincia di Monza e della Brianza, en llombard: provincia de Monscia e de la Brianza) és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Província de Monza i Brianza · Veure més »

Províncies d'Itàlia

A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Províncies d'Itàlia · Veure més »

Regions d'Itàlia

Administrativament, Itàlia està dividida en 20 regions.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Regions d'Itàlia · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

República Txeca

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і República Txeca · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Seda · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Segle VII · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Segle XI · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Segle XIX · Veure més »

Teodolinda

Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Teodolinda · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Torí · Veure més »

Vicus

Vicus (plural llatí vici) fou el nom de les subdivisions romanes entre les quals les regions ocupades per les quatre tribus urbanes de Servi Tul·li estaven dividides, mentre les regions del país (sorgides sota Numa Pompili) estaven dividides en pagi.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Vicus · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і Visconti · Veure més »

1777

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 1777 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 1808 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 1840 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 1859 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 1861 · Veure més »

1899

;Països catalans.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 1899 · Veure més »

1910

;Països Catalans.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 1910 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 1922 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 1928 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Monza (ciutat d'Itàlia) і 2006 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Modicia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »