Taula de continguts
33 les relacions: Absis, Aragó, Art gòtic, Art romànic, Bé d'interès cultural, Brancal, Camí de Sant Jaume, Canfranc, Capçalera, Capitell, Castiello de Jaca, Catedral de Jaca, Columna, Contrafort, Cornisa, Dovella, Escacat ("Taquejat jaquès"), Espanya, Jacetània, Monestir de Sant Joan de la Penya, Museu Diocesà de Jaca, Obertura (arquitectura), Permòdol, Presbiteri, Província d'Osca, Sanç Ramires, Segle XIV, Volta de canó, 1040, 1072, 13 de juny, 1990, 8 de juny.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Absis
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Aragó
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Art gòtic
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Art romànic
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Bé d'interès cultural
Brancal
'''Brancal''' dret esculpit de la portalada central de la Catedral de Milà El brancal o muntant és cada una de les dues peces d'una obertura que disposades verticalment, a ambdós costats seus, sostenen una llinda, un arc o les arquivoltes situades sobre seu.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Brancal
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Camí de Sant Jaume
Canfranc
Canfranc és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Canfranc
Capçalera
Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Capçalera
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Capitell
Castiello de Jaca
Castiello de Jaca (Castiello de Chaca en aragonès) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Castiello de Jaca
Catedral de Jaca
Sant Pere de Jaca o simplement catedral de Jaca (província d'Osca, Aragó, Espanya), és una de les construccions més característiques i antigues del romànic a Espanya.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Catedral de Jaca
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Columna
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Contrafort
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Cornisa
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Dovella
Escacat ("Taquejat jaquès")
Catedral de Saragossa. L'escacat és un tipus d'ornamentació, de finals del, en sèrie que es troba en frisos i arquivoltes, fonamentalment, basat bé en quadrats (anomenats “tacs”) o bé en rectangles (anomenats “bitllets”), uns enfonsats i uns altres sortints de forma alterna, en línies paral·leles, almenys en nombre de tres, donant lloc a ombres que simulen un tauler d'escacs, d'on li ve, en part el seu nom, ja que si bé escacat té l'origen en la similitud d'aquesta decoració amb un tauler d'escacs, el terme “taqueado jaqués”, està més relacionat amb el fet de presentar-se de manera abundant en la decoració de la catedral de Jaca, d'on es va haver d'estendre a la resta d'edificis religiosos que jalonen el camí de peregrinació a Santiago de Compostel·la.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Escacat ("Taquejat jaquès")
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Espanya
Jacetània
Jacetània és la comarca més al nord i a l'oest d'Aragó.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Jacetània
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Monestir de Sant Joan de la Penya
Museu Diocesà de Jaca
El Museu Diocesà de Jaca, fundat el 1970, està situat en les sales que envolten el claustre de la Catedral de Jaca (Aragó).
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Museu Diocesà de Jaca
Obertura (arquitectura)
Una finestreta és una '''obertura''' Una obertura, en arquitectura, és qualsevol forat obert en un mur amb la intenció d'il·luminar un espai, o bé un lloc en un mur destinat a posar-hi una porta o finestra.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Obertura (arquitectura)
Permòdol
En construcció, es diu permòdol la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfec.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Permòdol
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Presbiteri
Província d'Osca
La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Província d'Osca
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Sanç Ramires
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Segle XIV
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і Volta de canó
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і 1040
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і 1072
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і 13 de juny
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і 1990
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Monestir de Santa Maria d'Iguàcel і 8 de juny