Taula de continguts
40 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Besant (moneda), Bronze, Califat, Cambridge University Press, Constantí VIII, Constantí X Ducas, Crist, Escorç, Follis, Grec, Heracli, Histàmenon, Iconoclàstia, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Jesús de Natzaret, Justinià I, Justinià II Rinotmet, Manuel I Comnè, Miliaríssion, Miquel IV el Paflagoni, Miquel VII Ducas, Moneda (peça de metall), Moneda romana, Nicèfor III Botaniates, Nomisma, Numeració grega, Numismàtica, Oxford Dictionary of Byzantium, Perpra, Quirat (unitat), Romà III Argir, Síliqua (moneda), Sòlid (moneda), Sesterci, Sistema monetari, Tetartiron, Unitats de mesura romanes, Victòria (mitologia).
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Veure Monedes romanes d'Orient і Abd-al-Màlik ibn Marwan
Besant (moneda)
El besant és un terme medieval per designar una moneda d'or de l'Imperi Romà d'Orient, i per extensió qualsevol moneda d'or o d'argent de 24 quirats.
Veure Monedes romanes d'Orient і Besant (moneda)
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Veure Monedes romanes d'Orient і Bronze
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Veure Monedes romanes d'Orient і Califat
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Monedes romanes d'Orient і Cambridge University Press
Constantí VIII
Constantí VIII (960 - 1028) fou emperador romà d'Orient del 962 fins a la seva mort.
Veure Monedes romanes d'Orient і Constantí VIII
Constantí X Ducas
Constantí X Ducas (en grec: Κωνσταντίνος Ι΄ Δούκας, Konstandinos Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1059 al 1067.
Veure Monedes romanes d'Orient і Constantí X Ducas
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Monedes romanes d'Orient і Crist
Escorç
Escorç a ''Lamentació sobre el Crist mort'' (ca. 1480), del pintor renaixentista italià Andrea Mantegna (1431-1506), Pinacoteca de Brera de Milà. Fotografia de l'escorç d'una guitarra del fons del Museu de la Música de Barcelona L'escorç és un recurs del dibuix, la pintura i la fotografia que s'utilitza per donar la impressió de profunditat d'acord amb les regles de la perspectiva.
Veure Monedes romanes d'Orient і Escorç
Follis
Constantí I. El follis va ser una moneda de l'antiga Roma introduïda al voltant del 294 durant la durant la reforma monetària de Dioclecià.
Veure Monedes romanes d'Orient і Follis
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Monedes romanes d'Orient і Grec
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Monedes romanes d'Orient і Heracli
Histàmenon
Histàmenon de l'emperador Constantí VIII (r. 1025–1028) Histàmenon (grec: ἱστάμενον, '' estàndard') fou el nom donat al sòlid romà d'Orient després del tetartiron, una moneda una mica més lleugera, a la dècada del 960.
Veure Monedes romanes d'Orient і Histàmenon
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Veure Monedes romanes d'Orient і Iconoclàstia
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Monedes romanes d'Orient і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Monedes romanes d'Orient і Imperi Romà d'Orient
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Monedes romanes d'Orient і Jesús de Natzaret
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Monedes romanes d'Orient і Justinià I
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Monedes romanes d'Orient і Justinià II Rinotmet
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Veure Monedes romanes d'Orient і Manuel I Comnè
Miliaríssion
Lleó III per celebrar la coronació del seu fill, Constantí V, com a coemperador. Vegeu la falta de qualsevol imatge excepte la creu. Miliaríssion (en grec: μιλιαρήσιον, del llatí: miliarensis) va ser el terme utilitzat per denominar una sèrie de monedes de plata romanes d'Orient.
Veure Monedes romanes d'Orient і Miliaríssion
Miquel IV el Paflagoni
Miquel IV el Paflagoni fou emperador romà d'Orient del 1034 al 1041.
Veure Monedes romanes d'Orient і Miquel IV el Paflagoni
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Veure Monedes romanes d'Orient і Miquel VII Ducas
Moneda (peça de metall)
'''Monedes''' Una moneda és una peça d'un material preuat per una comunitat.
Veure Monedes romanes d'Orient і Moneda (peça de metall)
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Veure Monedes romanes d'Orient і Moneda romana
Nicèfor III Botaniates
Nicèfor Botaniates (Νικηφόρος Βοτανειάτης, Nikiforos Botaniatis) fou emperador romà d'Orient per un període curt, del 1078 al 1081.
Veure Monedes romanes d'Orient і Nicèfor III Botaniates
Nomisma
Nomisma de Miquel V El nomisma era una moneda d'or, hereva del solidus, encunyada a l'Imperi Romà d'Orient fins a la reforma monetària d'Aleix I Comnè de 1092, que va ser de curs legal també a Roma.
Veure Monedes romanes d'Orient і Nomisma
Numeració grega
El sistema de numeració grega és un sistema de numeració que fa servir les lletres de l'alfabet grec.
Veure Monedes romanes d'Orient і Numeració grega
Numismàtica
Lídia (561–545 aC). La numismàtica és l'estudi i col·lecció de diners al llarg del temps, ja siga en forma de moneda, bitllets, medalles, medallons o objectes relacionats.
Veure Monedes romanes d'Orient і Numismàtica
Oxford Dictionary of Byzantium
LOxford Dictionary of Byzantium ('Diccionari Oxford de Bizanci') és un diccionari històric de tres volums en anglès publicat per l'editorial britànica Oxford University Press.
Veure Monedes romanes d'Orient і Oxford Dictionary of Byzantium
Perpra
Perpra de Manuel I Comnè La perpra (en grec ὑπέρπυρον, hipérpiron, 'molt refinada'), era una moneda romana d'Orient utilitzada durant l'edat mitjana.
Veure Monedes romanes d'Orient і Perpra
Quirat (unitat)
En joieria, el quirat és una unitat de massa utilitzada per a les gemmes que equival a 1/140 d'unça, a 1/2240 de lliura, o a 202,83 mil·ligrams.
Veure Monedes romanes d'Orient і Quirat (unitat)
Romà III Argir
Romà III Argir (en grec:, Romanós o Arguirós o Arguirópulos) fou emperador romà d'Orient del 1028 al 1034.
Veure Monedes romanes d'Orient і Romà III Argir
Síliqua (moneda)
Síliqua de Jovià (363-364) Constantí III Heracli representat en una síliqua La síliqua va ser una petita moneda romana d'argent encunyada al de la nostra era per estabilitzar el sistema monetari.
Veure Monedes romanes d'Orient і Síliqua (moneda)
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Veure Monedes romanes d'Orient і Sòlid (moneda)
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Veure Monedes romanes d'Orient і Sesterci
Sistema monetari
Un sistema montari és qualsevol cosa que s'accepta com un estàndard de valor i mesura de riquesa en una regió en particular.
Veure Monedes romanes d'Orient і Sistema monetari
Tetartiron
Miquel VI Tetartiron (τεταρτηρόν, ' quart') fou el nom romà d'Orient de dues monedes diferents, una d'or que circulà entre la dècada del 960 i el 1092 en paral·lel amb l'histàmenon i una de coure que fou utilitzada entre el 1092 i la segona meitat del.
Veure Monedes romanes d'Orient і Tetartiron
Unitats de mesura romanes
Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes.
Veure Monedes romanes d'Orient і Unitats de mesura romanes
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Veure Monedes romanes d'Orient і Victòria (mitologia)
També conegut com Moneda bizantina, Moneda romana d'Orient.