Accés més ràpid que el navegador!
120 les relacions: Açores, Alexandre VI, Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alger, Alta Navarra, Anglaterra, Aragonès, Àustria, Baptisme, Beaumontesos, Borgonya, Butlla, Cap Verd, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Carlos Martínez Shaw, Castellà, Català, Catolicisme, Concòrdia de Segòvia, Conquesta, Consell d'Aragó, Consell de Castella, Consell Reial, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dakhla, Descobriment d'Amèrica, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia wattàssida, Ducat d'Alba de Tormes, Edat moderna, Emirat de Granada, Enric III de Castella, Ernest Belenguer Cebrià, Estats Pontificis, Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, Família Borja, Felip I de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, França, Francisco Jiménez de Cisneros, Germana de Foix, Gonçalo Velho Cabral, Gonzalo Fernández de Córdoba, Granada, Guerra Civil castellana, Guerra Civil navarresa, ..., Illes Canàries, Imperi Espanyol, Isabel I de Castella, Islam, Jean de Bethencourt, Joana I de Castella, Joana III de Navarra, Joana la Beltraneja, Joseph Pérez, Jueus, Lliga de Cambrai, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Luis Suárez Fernández, Madeira, Manuel Fernández Álvarez, Múrcia, Melilla, Milà, Monarca, Monarquia d'Espanya, Muhàmmad XII, Navarra, Nàpols, Orà, Pamplona, Papa, Plus ultra, Portugal, Regne de Castella, Regne de Nàpols, Reis Catòlics, República de Venècia, Segòvia, Sevilla, Sultà, Tanto monta, Terç, Toledo, Tractat d'Alcáçovas, Trípoli, Vélez de la Gomera, Venècia, 14 de novembre, 1402, 1469, 1474, 1475, 1479, 1481, 1484, 1487, 1488, 1490, 1492, 1494, 1497, 15 de gener, 1502, 1504, 1505, 1506, 1508, 1509, 1510, 1511, 1512, 1516, 1556, 1561, 1572. Ampliar l'índex (70 més) »
Açores
Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Açores · Veure més »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Alexandre VI · Veure més »
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Alger · Veure més »
Alta Navarra
Les sis merindades de Navarra. LAlta Navarra (en basca Nafarroa Garaia) és el nom que es dona en la literatura basca almenys des del a la porció del regne de Navarra que va quedar sota sobirania castellana en 1515 (la part francesa correspon a la Baixa Navarra, en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Alta Navarra · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Anglaterra · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Aragonès · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Àustria · Veure més »
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Baptisme · Veure més »
Beaumontesos
Els beaumontesos van ser els partidaris de l'antic bàndol nobiliari dels Beaumont.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Beaumontesos · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Borgonya · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Butlla · Veure més »
Cap Verd
Vista de São Vicente. Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Cap Verd · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Carles VIII de França · Veure més »
Carlos Martínez Shaw
Carlos Martínez Shaw (Sevilla, 17 de juliol de 1943) és un historiador espanyol especialitzat en Història Moderna i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Carlos Martínez Shaw · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Català · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Catolicisme · Veure més »
Concòrdia de Segòvia
La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de CastellaLa Concòrdia de Segovia, o Acuerdo de Gobernación del Reino, és el tractat que dona naixement a la Monarquia Catòlica i pel qual s'unien dinàsticament la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Concòrdia de Segòvia · Veure més »
Conquesta
Conquesta d'un territori i la seva població Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Conquesta · Veure més »
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Consell d'Aragó · Veure més »
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Consell de Castella · Veure més »
Consell Reial
El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Consell Reial · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Dakhla
Helicòpter militar sobre els voltants de Dakhla Dakhla (‘l'exterior’) és una ciutat del Sàhara Occidental i una wilaya de la RASD.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Dakhla · Veure més »
Descobriment d'Amèrica
Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Descobriment d'Amèrica · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia wattàssida
La dinastia wattàssida en el moment de màxima expansió La dinastia wattàssida o dels Banu Wattàs fou una dinastia musulmana d'origen amazic zeneta que governà al Marroc entre 1472 i 1550.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Dinastia wattàssida · Veure més »
Ducat d'Alba de Tormes
El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Ducat d'Alba de Tormes · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Edat moderna · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Emirat de Granada · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Enric III de Castella · Veure més »
Ernest Belenguer Cebrià
Ernest Belenguer Cebrià (València, 1946) és un historiador valencià i catedràtic d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Ernest Belenguer Cebrià · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Estats Pontificis · Veure més »
Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones
Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531), II Duc d'Alba des del 1488 fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones · Veure més »
Família Borja
Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Família Borja · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Felip I de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Ferran el Catòlic · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Monarquia Catòlica і França · Veure més »
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Germana de Foix · Veure més »
Gonçalo Velho Cabral
Gonçalo Velho Cabral (1390?- 1460?) fou un explorador portuguès, navegant de la casa de l'infant Enric el Navegant i cavaller de l'Orde de Crist.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Gonçalo Velho Cabral · Veure més »
Gonzalo Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Granada · Veure més »
Guerra Civil castellana
* Primera Guerra Civil castellana (1366-1369), guerra entre Pere I de Castella i el seu medi germà Enric.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Guerra Civil castellana · Veure més »
Guerra Civil navarresa
La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Guerra Civil navarresa · Veure més »
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Illes Canàries · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Imperi Espanyol · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Isabel I de Castella · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Islam · Veure més »
Jean de Bethencourt
Jean de Béthencourt (Grainville-la-Teinturière, 1360 - Grainville-la-Teinturière, 1425) fou un noble d'origen normand que va començar el procés conquistador sistemàtic de les illes Canàries.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Jean de Bethencourt · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Joana I de Castella · Veure més »
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Joana III de Navarra · Veure més »
Joana la Beltraneja
Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Joana la Beltraneja · Veure més »
Joseph Pérez
fou un historiador i hispanista francès.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Joseph Pérez · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Jueus · Veure més »
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Lliga de Cambrai · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »
Luis Suárez Fernández
Luis Suárez Fernández (Gijón, Astúries, 25 de juny de 1924) és un historiador espanyol, originàriament medievalista, que ha estès els seus estudis també a la història moderna i contemporània.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Luis Suárez Fernández · Veure més »
Madeira
Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, entre els paral·lels 32° 22′ 20″ i 33° 7′ 50″ i en una longitud entre els 16° 16′ 30 W i els 17° 16′ 39″ W. L'arxipèlag consisteix en dues illes habitades anomenades Madeira i Porto Santo, tres petites illes deshabitades anomenades Ilhas Desertas i un altre grup més petit de tres illes també deshabitades conegut com les Ilhas Selvagens o illes Salvatges, més properes a les Canàries que a Madeira.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Madeira · Veure més »
Manuel Fernández Álvarez
Manuel Fernández Álvarez (Madrid, 7 de novembre de 1921 - Salamanca, 19 d'abril de 2010) historiador espanyol, considerat com a autoritat en l'Espanya del.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Manuel Fernández Álvarez · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Múrcia · Veure més »
Melilla
Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Melilla · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Milà · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Monarca · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Muhàmmad XII
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Muhàmmad XII · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Monarquia Catòlica і Navarra · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Nàpols · Veure més »
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Orà · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Pamplona · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Papa · Veure més »
Plus ultra
Lema '''Plus Ultra''' a l'Ajuntament de Sevilla Escut d'Espanya amb el lema '''Plus ultra''' al voltant de les columnes d'Hèrcules Plus ultra (del llatí que significa "més enllà") és un lema llatí, actualment lema d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Plus ultra · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Portugal · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Regne de Nàpols · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Reis Catòlics · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Monarquia Catòlica і República de Venècia · Veure més »
Segòvia
Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Segòvia · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Sevilla · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Sultà · Veure més »
Tanto monta
Escut dels Reis Catòlics «Tanto monta», abreviació de «Tanto monta cortar como desatar», fou una divisa utilitzada com a mot heràldic pel rei Ferran II d'Aragó, combinada amb el jou i les fletxes.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Tanto monta · Veure més »
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Terç · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Toledo · Veure més »
Tractat d'Alcáçovas
El Tractat d'Alcáçovas fou un tractat de pau entre el Regne de Portugal i els sobirans dels regnes Castella, Aragó i Sicília, signat a la localitat portuguesa d'Alcáçovas el 4 de setembre de 1479 i que entrà en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Tractat d'Alcáçovas · Veure més »
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Trípoli · Veure més »
Vélez de la Gomera
El penyal de Vélez de la Gomera, també anomenat San Antonio, és una petita península rocosa —abans una illa— situada a la costa nord del Marroc i inclosa en les anomenades places de sobirania, és a dir, territoris on Espanya exerceix sobirania a la costa africana.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Vélez de la Gomera · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Monarquia Catòlica і Venècia · Veure més »
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 14 de novembre · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1402 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1469 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1474 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1475 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1479 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1481 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1484 · Veure més »
1487
Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1487 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1488 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1490 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1492 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1494 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1497 · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 15 de gener · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1502 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1504 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1505 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1506 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1508 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1509 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1510 · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1511 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1512 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1516 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1556 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1561 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Monarquia Catòlica і 1572 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Espanyes, Monarquia Espanyola, Monarquia catòlica.
