Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Monarquia Absoluta Borbònica

Índex Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a la Monarquia espanyola sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola i fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

167 les relacions: Absolutisme, Afrancesat, Andalusia, Anglaterra, Annexió, Arthur Wellesley, Barcelona, Batalla de Bailèn, Batalla de Llinars, Batalla de Valls, Batalla del Bruc, Bernardo Mozo de Rosales, Bloqueig Continental, Bloqueig de Barcelona, Burgos, Cadis, Capità general, Carles III d'Espanya, Carles IV d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Castell de Montjuïc, Castell de Sant Ferran, Castellà, Catalunya, Ciutadella (arquitectura), Companyia de Jesús, Consell de Castella, Constitució Espanyola de 1812, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Decrets de Nova Planta, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, Despotisme il·lustrat, Dinastia borbònica, Dret de conquesta, Dret diví dels reis, Drets històrics, Edat moderna, Felip V d'Espanya, Ferran VI d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Figueres (Alt Empordà), Fluvià, França, Francisco de Goya y Lucientes, ..., Francisco Espoz e Ilundain, Francisco Tadeo Calomarde, Furs, Galícia, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de les Taronges, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra Gran, Guerres Carlines, Guerrilla, Guillaume Philibert Duhesme, Honoré-Charles de Reille, Inquisició, Isabel II d'Espanya, Jaume Creus i Martí, Jean-Andoche Junot, Joan Miquel de Vives i Feliu, Joan VI de Portugal, Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, Jordi I de la Gran Bretanya, Josep Bonaparte, Joseph Chabran, Juan Díaz Porlier, Juan Martín Díez, La Corunya, Las Cabezas de San Juan, Laurent Gouvion Saint-Cyr, Lisboa, Llei Sàlica, Lleida, Llista de reis de Castella, Lluís I d'Espanya, Louis Gabriel Suchet, Luis de Lacy y Gautier, Madrid, Manifest dels Perses, Manresa, Manuel Godoy, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria I de Portugal, Mariana de Pineda Muñoz, Monarquia absoluta, Monarquia composta, Monarquia d'Espanya, Motí d'Aranjuez, Napoleó Bonaparte, Navarra, Nicolas Jean de Dieu Soult, País Basc, Pactes de Família, Palau Reial de Madrid, Palma, Pere Joan Barceló i Anguera, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Carlina, Rafael del Riego, Règim polisinodial, Rússia, Rebel·lió, Record de l'Aliança fet el Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya, Regència d'Urgell, Reial audiència, Reial decret, Representació de Greuges, Reus, Revolució Francesa, Rio de Janeiro, Saragossa, Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica), Segle XVIII, Setge de Girona de 1809, Setge de Tarragona (1811), Sobirania, Tortosa, Tractat de Fontainebleau (1807), Tractat de Gènova, Tractat de Viena (1725), Tractat dels Pirineus, Trienni Liberal, València, Vall d'Aran, Via fora els adormits, 1 de desembre, 10 de desembre, 13 de febrer, 17 de desembre, 1701, 1705, 1707, 1713, 1714, 1715, 1716, 1719, 1724, 1725, 1736, 1746, 1759, 1760, 1788, 1807, 1808, 1810, 1811, 1812, 1814, 1820, 1833, 19 de març, 26 de febrer, 28 de maig, 29 de desembre, 29 de febrer, 9 de febrer. Ampliar l'índex (117 més) »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Absolutisme · Veure més »

Afrancesat

Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Afrancesat · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Andalusia · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Anglaterra · Veure més »

Annexió

Cerimònia d'annexió de Hawaii als Estats Units d'Amèrica el 1898. Ciutadans de Sarajevo llegint el ban que proclama l'annexió de Bòsnia i Hercegovina a l'Imperi Austrohongarès el 1908. Una annexió (del llatí ad, "a", i nexus, "unió") és l'adquisició forçosa d'una part o de la totalitat del territori d'un estat per part d'un altre estat.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Annexió · Veure més »

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852) fou un militar, polític i home d'estat britànic.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Arthur Wellesley · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Barcelona · Veure més »

Batalla de Bailèn

La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla de Bailèn · Veure més »

Batalla de Llinars

La batalla de Llinars o batalla de Cardedeu, fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el 16 de desembre de 1808 al Vallès Oriental.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla de Llinars · Veure més »

Batalla de Valls

La batalla de Valls, també coneguda com la batalla del pont del Goi es va lluitar el 25 de febrer de 1809, durant la Guerra del Francès entre les forces del mariscal francès Laurent Gouvion Saint-Cyr i les forces espanyoles del general suís Teodoro Reding, la batalla va acabar amb victòria francesa, i el comandant de l'exèrcit espanyol va ser ferit de gravetat durant una càrrega de cavalleria, morint uns dies després.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla de Valls · Veure més »

Batalla del Bruc

La primera batalla del Bruc fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla del Bruc · Veure més »

Bernardo Mozo de Rosales

Bernardo Mozo de Rosales (Sevilla, 20 d'agost de 1762 - Agen, 4 de juliol de 1832) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Bernardo Mozo de Rosales · Veure més »

Bloqueig Continental

Estats satèl·lits de França, - Països on es va aplicar el bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Bloqueig Continental · Veure més »

Bloqueig de Barcelona

El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Bloqueig de Barcelona · Veure més »

Burgos

Façana de la catedral de Burgos Burgos, tradicionalment catalanitzat com a Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Burgos · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Cadis · Veure més »

Capità general

El capità general és un grau militar.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Capità general · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell de Sant Ferran

El castell de Sant Ferran és una fortalesa del municipi de Figueres (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Castell de Sant Ferran · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Castellà · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Catalunya · Veure més »

Ciutadella (arquitectura)

Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Companyia de Jesús · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Real i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'Edat Moderna (segles XVI al XIX), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Consell de Castella · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

Exemplar de la Constitució de Cadis de 1812 1.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Constitucions catalanes · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Corts de Cadis · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Departament de les Boques de l'Ebre

Les Boques de l'Ebre foren un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »

Departament de Montserrat

El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Departament de Montserrat · Veure més »

Departament del Segre

El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Departament del Segre · Veure més »

Departament del Ter

El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Departament del Ter · Veure més »

Departament francès

regions de França (1975-2015) Un departament (département en francès) és una unitat administrativa de la República Francesa, com també de moltes de les seues antigues colònies.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Departament francès · Veure més »

Despotisme il·lustrat

Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle XVIII a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la raó.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Despotisme il·lustrat · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Dinastia borbònica · Veure més »

Dret de conquesta

El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Dret de conquesta · Veure més »

Dret diví dels reis

El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Dret diví dels reis · Veure més »

Drets històrics

Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Drets històrics · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Edat moderna · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d’agost de 1759), va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Figueres (Alt Empordà)

Figueres és la ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Figueres (Alt Empordà) · Veure més »

Fluvià

El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Fluvià · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і França · Veure més »

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador aragonès.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »

Francisco Espoz e Ilundain

Francisco Espoz Ilundain, conegut com a Francisco Espoz i Mina (Idocin, Navarra, 17 de juny del 1781 - Barcelona, 14 de desembre del 1836) fou un militar espanyol.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Francisco Espoz e Ilundain · Veure més »

Francisco Tadeo Calomarde

|tipus_infotaula.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Francisco Tadeo Calomarde · Veure més »

Furs

Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Furs · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és una regió del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Galícia · Veure més »

Guerra de la Quàdruple Aliança

La Guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »

Guerra de les Taronges

La Guerra de les Taronges va ser un breu conflicte militar que va enfrontar Portugal contra França i Espanya durant el 1801.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra de les Taronges · Veure més »

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui anava a succeir a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra Gran · Veure més »

Guerres Carlines

Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerres Carlines · Veure més »

Guerrilla

200x200px La guerra de guerrilles o, en català antic, guerra guerrejada és un tipus de confrontació en què uns irregulars dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerrilla · Veure més »

Guillaume Philibert Duhesme

Guillaume Philibert Duhesme (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Genappe, 20 de juny de 1815) fou un militar francès.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guillaume Philibert Duhesme · Veure més »

Honoré-Charles de Reille

Honoré-Charles de Reille Honoré-Charles de Reille (Antibes, Provença-Alps-Costa Blava 1775- París 1860) fou un militar francès.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Honoré-Charles de Reille · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Inquisició · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Isabel II d'Espanya o de Borbó, coneguda com La dels tristos destins (Madrid, Espanya, 10 d'octubre de 1830 – París, França, 9 d'abril de 1904), fou princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jaume Creus i Martí

Jaume Creus i Martí (Mataró, 1760 — Tarragona, 1825) fou un religiós i polític català.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Jaume Creus i Martí · Veure més »

Jean-Andoche Junot

Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes (23 d'octubre de 1771; 29 de juliol de 1813) fou un general francès durant la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Jean-Andoche Junot · Veure més »

Joan Miquel de Vives i Feliu

Joan Miquel de Vives i Feliu era un militar català.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Joan Miquel de Vives i Feliu · Veure més »

Joan VI de Portugal

Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep de Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei de Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Joan VI de Portugal · Veure més »

Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga

Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga (Talarn, Pallars Jussà, 1784 - Daimiel, Ciudad Real, 22 d'agost de 1825) fou un aristòcrata i militar català, baró d'Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga · Veure més »

Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el primer rei del Regne Unit (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brünswic i Lüneburg.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Josep Bonaparte · Veure més »

Joseph Chabran

Joseph Chabran (Cavalhon, Valclusa, 21 de juny del 1763 - Avinyó, Valclusa, 5 de febrer del 1843) fou un general francès.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Joseph Chabran · Veure més »

Juan Díaz Porlier

Juan Díaz Porlier (Cartagena de Indias, 1788 - La Corunya, 3 d'octubre de 1815) fou un militar espanyol membre d'una important família establerta a l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Juan Díaz Porlier · Veure més »

Juan Martín Díez

Juan Martín Díez, anomenat lEmpecinado (en català: l'Entossudit) (Castrillo de Duero, Valladolid, 1775 - Roa, Burgos, 1825) va ser un militar espanyol, líder guerriller durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Juan Martín Díez · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і La Corunya · Veure més »

Las Cabezas de San Juan

Las Cabezas de San Juan és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Las Cabezas de San Juan · Veure més »

Laurent Gouvion Saint-Cyr

Laurent Gouvion Saint-Cyr (Toul, 13 de maig de 1764 - Ieras, 17 de març de 1830) fou un polític i militar francès i marquès de Gouvion-Saint-Cyr.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Laurent Gouvion Saint-Cyr · Veure més »

Lisboa

Lisboa, tradicionalment Lisbona,http://dcvb.iecat.net/ és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Lisboa · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals creades per governar els Francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el segle VI.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Llei Sàlica · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Lleida · Veure més »

Llista de reis de Castella

Escut de Castella des de 1390 fins al segle XV. Llista cronològica dels sobirans castellans, des de la seva formació vers l'any 930 com a comtat de Castella, fins a la seva posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Llista de reis de Castella · Veure més »

Lluís I d'Espanya

Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Lluís I d'Espanya · Veure més »

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Louis Gabriel Suchet · Veure més »

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Madrid · Veure més »

Manifest dels Perses

Portada del quadern editat amb l'anomentat Manifest dels Perses. L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Manifest dels Perses · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Manresa · Veure més »

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851), gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit real.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Manuel Godoy · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 2 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria I de Portugal

Maria I de Portugal dita “la Pietosa ” (Lisboa, 17 de desembre de 1734 - Rio de Janeiro, Brasil 1816) fou princesa de Brasil (1750 – 1777); duquessa de Bragança i reina de Portugal (1777 – 1816); i reina de Brasil (1815 – 1816).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Maria I de Portugal · Veure més »

Mariana de Pineda Muñoz

Mariana de Pineda Muñoz, més coneguda com a Mariana Pineda, (Granada, 1 de setembre de 1804 - Granada, 26 de maig de 1831) fou una heroïna espanyola de la causa liberal al segle XIX.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Mariana de Pineda Muñoz · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tzar…) ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la monarquia constitucional o parlementari.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Monarquia absoluta · Veure més »

Monarquia composta

Una monarquia composta és un tipus de monarquia (en el sentit de forma d'Estat) que es caracteritza per haver estat formada de resultes de l'agregació de diverses unitats polítiques per via d'unió dinàstica o hereditària dels seus sobirans, i de manera menys freqüent, per conquesta militar.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Monarquia composta · Veure més »

Monarquia d'Espanya

La Monarquia d'Espanya, Monarquia Universal o Les Espanyes fou la monarquia formada pel conjunt de territoris que compartien el mateix monarca de la Casa d'Àustria entre el segle XVI i el segle XVIII.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Motí d'Aranjuez

El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Motí d'Aranjuez · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Navarra · Veure més »

Nicolas Jean de Dieu Soult

Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la má de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Nicolas Jean de Dieu Soult · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і País Basc · Veure més »

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Pactes de Família · Veure més »

Palau Reial de Madrid

El Palau Reial de Madrid és la residència oficial dels Reis d'Espanya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Palau Reial de Madrid · Veure més »

Palma

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat a vegades que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Palma · Veure més »

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Marçà/Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fel conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tineo, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Rafael del Riego · Veure més »

Règim polisinodial

Règim polisinodial és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (segle XVI i XVII) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (segle XVIII i principis del XIX).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Règim polisinodial · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Rússia · Veure més »

Rebel·lió

Monument als màrtirs de 1714 (Barcelona) Rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Rebel·lió · Veure més »

Record de l'Aliança fet el Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya

Record de l'Aliança fet el Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya és un missatge dels catalans adreçat al rei Jordi I d'Anglaterra, desafeccionat, però encara aliat segons el pacte de Gènova de 1705, on es recorda a Anglaterra l'aliança pactada per la llibertat de Catalunya, demana que sigui reactualitzada i proposa com a alternativa la creació d'una Republica Libera de Cathalunya.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Record de l'Aliança fet el Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya · Veure més »

Regència d'Urgell

La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Regència d'Urgell · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el segle XVI i XVII.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reial audiència · Veure més »

Reial decret

En el sistema jurídic espanyol, un reial decret (RD) és una norma jurídica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les competències atribuïdes per la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reial decret · Veure més »

Representació de Greuges

La Representació o Memorial de Greuges (en castellà: Representación o Memorial de Agravios) fou el document reivindicatiu que a les úniques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó (Saragossa, València, la ciutat de Mallorca i Barcelona).

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Representació de Greuges · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, la capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reus · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Revolució Francesa · Veure més »

Rio de Janeiro

Rio de Janeiro ("Riu de Gener") és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada de Brasil, després de São Paulo.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Rio de Janeiro · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Saragossa · Veure més »

Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)

Els Secretaris d'Estat van ser durant la Monarquia Absolutista borbònica (1714-1833) els càrrecs institucionals que exercien les funcions directives del poder executiu per delegació directa i sota la confiança del monarca, que no per això deixava de concentrar tots els poders com a monarca absolut.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica) · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Segle XVIII · Veure més »

Setge de Girona de 1809

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Girona de 1809 · Veure més »

Setge de Tarragona (1811)

El setge de Tarragona va ser un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar els francesos, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senen de Contreras, governador militar de la ciutat.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »

Sobirania

La sobirania (castellanisme) o sobiranitat i sobiranesa és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Sobirania · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Tortosa · Veure més »

Tractat de Fontainebleau (1807)

El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Tractat de Fontainebleau (1807) · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de (1820) a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Trienni Liberal · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і València · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Vall d'Aran · Veure més »

Via fora els adormits

''Via fora als adormits y resposta del Sr. Broak, secretari que, fou el Sieur Mitford Crow, al Sr. Vallés, son corresponent de Barcelona, sobre les mateixes politiques presents'' Via fora els adormits fou un opuscle antiborbònic publicat a Barcelona el 1734, una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamació dels territoris cedits a França per la Pau dels Pirineus, i reivindica la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o regne d'Aragó, aliada a una república galaico-portuguesa.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Via fora els adormits · Veure més »

1 de desembre

L'1 de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1 de desembre · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 10 de desembre · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el tretzè dia de l'any en el calendari actual i és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 13 de febrer · Veure més »

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 17 de desembre · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1701 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1705 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1707 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1713 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1716 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1719 · Veure més »

1724

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1724 · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1725 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1736 · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1746 · Veure més »

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1759 · Veure més »

1760

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1760 · Veure més »

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1788 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1807 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1808 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1810 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1811 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1812 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1814 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1820 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1833 · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 19 de març · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 26 de febrer · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 28 de maig · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 29 de desembre · Veure més »

29 de febrer

El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 29 de febrer · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 9 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Espanya borbònica, Monarquia Absolutista borbònica, Monarquia absoluta borbònica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »