Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Moldàvia

Índex Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

39 les relacions: Bessaràbia, Bucovina, Cahul, Carpats, Danubi, Dnièster, Galați, Guerra de Crimea, Imperi Otomà, Imperi Rus, Izmaïl, Mar Negra, Moldau, Moldàvia (desambiguació), Moldàvia (Romania), Monestir de Ţipova, Principat, Província de Bacău, Província de Botoșani, Província de Galați, Província de Neamț, Província de Suceava, Província de Vaslui, Província de Vrancea, Prut, República de Moldàvia, Romania, Segle XIV, Transsilvània, Ucraïna, Valàquia, Zinaida Greceanîi, 1392, 1484, 1812, 1859, 2001, 2002, 2004.

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Nou!!: Moldàvia і Bessaràbia · Veure més »

Bucovina

Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.

Nou!!: Moldàvia і Bucovina · Veure més »

Cahul

Cahul és una ciutat del sud-est de la República de Moldàvia, situat a la frontera amb Romania i a 175 km de Chişinău.

Nou!!: Moldàvia і Cahul · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el líman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en romanès Carpaţi; en polonès, txec i eslovac Karpaty; en ucraïnès Карпати, transcrit: Karpaty; en serbi Карпати, Karpati; en alemany Karpaten; en hongarès Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Moldàvia і Carpats · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Moldàvia і Danubi · Veure més »

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dnestr; en grec antic Τύρας, Tyras, derivat d'una paraula escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Nou!!: Moldàvia і Dnièster · Veure més »

Galați

Galați és una ciutat de l'est de Romania, capital de la província homònima.

Nou!!: Moldàvia і Galați · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: Moldàvia і Guerra de Crimea · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Moldàvia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Moldàvia і Imperi Rus · Veure més »

Izmaïl

Izmaïl o Izmail (ucraïnès: Ізмаїл, Izmaïl; turc: Izmail, İşmasıl o Hacidar; àrab: Ismail; rus i búlgar: Измаил, Izmail; romanès: Ismail o Smil) és una ciutat d'Ucraïna prop de la riba del Danubi a l'óblast d'Odessa al sud-oest d'Ucraïna, a la frontera amb Romania, i cap del districte (raion) d'Izmàïlsky; la mateixa ciutat forma un altre raion.

Nou!!: Moldàvia і Izmaïl · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Moldàvia і Mar Negra · Veure més »

Moldau

Graffiti a Chisinau Manifestació a Chişinău, al gener del 2002, proclamant que els moldaus són romanesos i que parlen romanès El moldau (autònim limba moldovenească) és, segons la Constitució del país, la llengua oficial de la República de Moldàvia.

Nou!!: Moldàvia і Moldau · Veure més »

Moldàvia (desambiguació)

* Moldàvia, regió geogràfica de l'Europa oriental, tradicionalment integrada per les regions de Bessaràbia, Herţa, el Budjac i la Bucovina, repartida entre els estats de Romania, Ucraïna i la República de Moldàvia.

Nou!!: Moldàvia і Moldàvia (desambiguació) · Veure més »

Moldàvia (Romania)

Ubicació de Moldàvia dins de Romania Moldàvia (en romanès Moldova) és una regió geogràfica i històrica del nord-est de Romania.

Nou!!: Moldàvia і Moldàvia (Romania) · Veure més »

Monestir de Ţipova

El monestir de Ţipova és un conjunt arquitectònic format per tres esglésies i habitacions auxiliars rupestres, situat a Ţipova, districte de Rezina, Moldàvia.

Nou!!: Moldàvia і Monestir de Ţipova · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Moldàvia і Principat · Veure més »

Província de Bacău

Bacău és una província (judeţ) de Romania, a Moldàvia, amb capital a Bacău.

Nou!!: Moldàvia і Província de Bacău · Veure més »

Província de Botoșani

Botoșani és una província (județ) de Romania, a Moldàvia, amb capital a Botoşani.

Nou!!: Moldàvia і Província de Botoșani · Veure més »

Província de Galați

Galați és una Província (județ) de Romania, a Moldàvia, amb capital a Galați.

Nou!!: Moldàvia і Província de Galați · Veure més »

Província de Neamț

Neamț és una Província (județ) de Romania, a la regió de Moldàvia i amb capital a Piatra Neamț.

Nou!!: Moldàvia і Província de Neamț · Veure més »

Província de Suceava

Suceava és una Província (judeţ) de Romania, en la regió històrica de Bucovina, amb capital a Suceava.

Nou!!: Moldàvia і Província de Suceava · Veure més »

Província de Vaslui

Vaslui és una Província (judeţ) de Romania, a la regió de Moldàvia, amb capital a Vaslui.

Nou!!: Moldàvia і Província de Vaslui · Veure més »

Província de Vrancea

Vrancea és una Província (judeţ) de Romania, a la regió de Moldàvia.

Nou!!: Moldàvia і Província de Vrancea · Veure més »

Prut

El riu Prut (ucraïnès: Прут, Prut; romanès: Prut; noms en l'antiguitat, en grec antic: Pyretos, Porata, Piuret), amb una llargada de 953 km, neix als Carpats, a la serralada dels Txornohora d'Ucraïna, prop de la seva muntanya més alta, Hoverla o Horà (Muntanya, Mont) Hoverla (entre els óblasts d'Ivano-Frankivsk i Transcarpàcia), des d'on flueix cap a l'est, i des d'ací fa la majoria del recorregut següent cap al sud-est.

Nou!!: Moldàvia і Prut · Veure més »

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un país sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.

Nou!!: Moldàvia і República de Moldàvia · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Moldàvia і Romania · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Moldàvia і Segle XIV · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Moldàvia і Transsilvània · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Moldàvia і Ucraïna · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească;, literalment "país romanès"; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan segle XIX.

Nou!!: Moldàvia і Valàquia · Veure més »

Zinaida Greceanîi

Zinaida Petrovna Greceanîi (n. 1956) és una economista i política, primera ministra de Moldàvia entre el 31 de març de 2008 i el 14 de setembre de 2009.

Nou!!: Moldàvia і Zinaida Greceanîi · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Moldàvia і 1392 · Veure més »

1484

Sense descripció.

Nou!!: Moldàvia і 1484 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Moldàvia і 1812 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Moldàvia і 1859 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Moldàvia і 2001 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Moldàvia і 2002 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Moldàvia і 2004 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Moldaus.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »