Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Molècula

Índex Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

132 les relacions: Acetilè, Aigua, Albert Einstein, Amedeo Avogadro, Atmosfera terrestre, Àcid desoxiribonucleic, Àngstrom, BBC, Biologia, Biologia molecular, Biomolècula, Bioquímica, Camp elèctric, Capa d'electrons, Carboni, Càrrega elèctrica, Clor, Clorur d'hidrogen, Clorur de sodi, Compendium of Chemical Terminology, Compost orgànic, Compost químic, Conductivitat tèrmica, Congrés de Karlsruhe, Coure, Cristal·lografia de raigs X, Cristall, Diamagnetisme, Diamant, Diòxid de carboni, Difracció de neutrons, Difusió, Dihidrogen, Domini fonamental, Electró, Element químic, Enllaç covalent, Enllaç d'hidrogen, Enllaç iònic, Enllaç metàl·lic, Enllaç químic, Escorça terrestre, Espín, Espectroscòpia, Estat de la matèria, Etanol, Física, Física molecular, Fórmula desenvolupada, Fórmula química, ..., Forces de dispersió de London, Forces de van der Waals, França, Fritz Wolfgang London, Gas, Gas noble, Grafit, Henry Siedentopf, Hidrogen, Ió (àtom), Ió poliatòmic, Interacció dipol-dipol, Isòmer, Jean Baptiste Perrin, Líquid, Llei de Charles i Gay-Lussac, Llum, Macromolècula, Mantell terrestre, Massa, Massa atòmica, Matèria, Mecànica quàntica, Metall de transició, Metil, Mineral, Moviment brownià, Nitrocel·lulosa, Nitrogen, Nivell macroscòpic, Nucli atòmic, Nucli de la Terra, Oceà, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Oxigen, Paramagnetisme, PDF, Polaritat química, Polímer, Pol·len, Producte químic, Propietats de l'aigua, Proteïna, Punt d'ebullició, Química, Química orgànica, Química quàntica, Química supramolecular, Radical químic, Reacció química, Reactiu, Refracció, Ressonància magnètica nuclear, Ressonància paramagnètica electrònica, Richard Adolf Zsigmondy, Robert Brown, Sacarosa, Sal (química), Síntesi orgànica, Sòlid, Silicona, Sistema conjugat, Sodi, Solubilitat, Stanislao Cannizzaro, Substància, Teoria cinètica molecular, Teoria de la relativitat, Terra, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, Universitat Estatal de Moscou, València (química), Vidre, Viscositat, Volum, Walter Heitler, Wilhelm Ostwald, Xarxa de Bravais, 1814, 1858, 1860, 1864. Ampliar l'índex (82 més) »

Acetilè

L'acetilè, o etí, és l'alquí més senzill.

Nou!!: Molècula і Acetilè · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Molècula і Aigua · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Molècula і Albert Einstein · Veure més »

Amedeo Avogadro

Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.

Nou!!: Molècula і Amedeo Avogadro · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Molècula і Atmosfera terrestre · Veure més »

Àcid desoxiribonucleic

Estructura de part d'una doble hèlix d'ADN Làcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com alguns virus.

Nou!!: Molècula і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »

Àngstrom

Un ångström o àngstrom (Å) és una unitat de longitud, reconeguda internacionalment, equivalent a 0,1 nanòmetres o 1 × 10−10 metres i a 1/6.438,4696 de la longitud d'ona de la ratlla roja de l'espectre d'emissió del cadmi.

Nou!!: Molècula і Àngstrom · Veure més »

BBC

Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.

Nou!!: Molècula і BBC · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Molècula і Biologia · Veure més »

Biologia molecular

La biologia molecular és la part de la biologia que estudia els éssers vius i els fenòmens vitals conformement a les propietats de la seva estructura i funcionament molecular.

Nou!!: Molècula і Biologia molecular · Veure més »

Biomolècula

Les biomolècules o principis immediats són les molècules que formen part de la matèria viva.

Nou!!: Molècula і Biomolècula · Veure més »

Bioquímica

Molècula d'hemoglobina. La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.

Nou!!: Molècula і Bioquímica · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Nou!!: Molècula і Camp elèctric · Veure més »

Capa d'electrons

La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.

Nou!!: Molècula і Capa d'electrons · Veure més »

Carboni

El carboni és un element químic de nombre atòmic 6.

Nou!!: Molècula і Carboni · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Molècula і Càrrega elèctrica · Veure més »

Clor

El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halogens (grup 17) de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Molècula і Clor · Veure més »

Clorur d'hidrogen

El clorur d'hidrogen és un compost covalent format per molècules diatòmiques amb un àtom d'hidrogen i un de clor, de fórmula HCl, que a temperatura ambient es troba en estat gasós.

Nou!!: Molècula і Clorur d'hidrogen · Veure més »

Clorur de sodi

Per a una descripció del seu ús com a condiment vegeu sal comuna El clorur de sodi, de fórmula NaCl, també conegut com a sal de taula o sal comuna (halita, quan és el mineral) és un compost iònic, format per un catió Na+ (ió sodi) i un anió Cl- (ió clorur), el NaCl és el producte d'una reacció violenta en la qual un àtom de sodi (metall reactiu) reacciona amb un de clor (un no-metall).

Nou!!: Molècula і Clorur de sodi · Veure més »

Compendium of Chemical Terminology

El Compendium of Chemical Terminology (Compendi de terminologia química) és un llibre publicat per la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry) que conté les definicions acceptades internacionalment dels termes de la química.

Nou!!: Molècula і Compendium of Chemical Terminology · Veure més »

Compost orgànic

Un compost orgànic és qualsevol compost químic que contingui carboni a les seves molècules.

Nou!!: Molècula і Compost orgànic · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Nou!!: Molècula і Compost químic · Veure més »

Conductivitat tèrmica

La conductivitat tèrmica (simbolitzada λ o k) és la mesura de la facilitat amb la que la calor passa a través d'un material i depèn únicament de la natura del material i no de la seva forma.

Nou!!: Molècula і Conductivitat tèrmica · Veure més »

Congrés de Karlsruhe

Fórmules emprades per a l'àcid acètic segons Kekulé el 1861 El Congrés de Karlsruhe és una reunió internacional de químics que tingué lloc a la ciutat de Karlsruhe, Alemanya, del dia 3 al dia 5 de setembre de 1860.

Nou!!: Molècula і Congrés de Karlsruhe · Veure més »

Coure

El coure (del llatí cuprum), de símbol Cu, és un element químic de nombre atòmic 29 i un dels metalls més importants.

Nou!!: Molècula і Coure · Veure més »

Cristal·lografia de raigs X

La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.

Nou!!: Molècula і Cristal·lografia de raigs X · Veure més »

Cristall

Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.

Nou!!: Molècula і Cristall · Veure més »

Diamagnetisme

Levitació d'una làmina de grafit pirolític El diamagnetisme, és una forma molt dèbil de magnetisme que només es dóna en presència d'un camp magnètic extern.

Nou!!: Molècula і Diamagnetisme · Veure més »

Diamant

El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.

Nou!!: Molècula і Diamant · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid.

Nou!!: Molècula і Diòxid de carboni · Veure més »

Difracció de neutrons

Els raigs X i electrons són de naturalesa electrònica i interfereixen amb l'entorn electrònic.

Nou!!: Molècula і Difracció de neutrons · Veure més »

Difusió

un procés de difusió de la ciència. Algunes partícules es dissolen en un got d'aigua. Inicialment, les partícules estan prop d'una cantonada del vidre. Si les partícules de tot aleatòriament es mouen ("difusa") per l'aigua, llavors les partícules eventualment es trobaran distribuïdes aleatòriament i de manera uniforme, i organitzada (però encara la difusió se seguirà produint, només que no hi haurà flux net). La difusió és un dels diversos fenòmens de transport que es troben a la natura.

Nou!!: Molècula і Difusió · Veure més »

Dihidrogen

El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.

Nou!!: Molècula і Dihidrogen · Veure més »

Domini fonamental

Un domini fonamental és un subconjunt de l'espai que conté exactament un punt per cadascuna de les òrbites definides donat un espai topològic i un grup matemàtic actuant-hi.

Nou!!: Molècula і Domini fonamental · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Molècula і Electró · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Molècula і Element químic · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Molècula і Enllaç covalent · Veure més »

Enllaç d'hidrogen

Enllaç d'hidrogen entre molècules d'aigua En química, un enllaç d'hidrogen (en bioquímica tradicionalment es diu pont d'hidrogen) és una interacció atractiva entre molècules.

Nou!!: Molècula і Enllaç d'hidrogen · Veure més »

Enllaç iònic

Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.

Nou!!: Molècula і Enllaç iònic · Veure més »

Enllaç metàl·lic

En l'enllaç metàl·lic alguns electrons es mouen entre els àtoms amb facilitat Lenllaç metàl·lic és un tipus d'enllaç químic típic dels elements metàl·lics i que es dóna entre elements d'electronegativitat iguals o baixes.

Nou!!: Molècula і Enllaç metàl·lic · Veure més »

Enllaç químic

L'enllaç químic és el fenomen físicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Nou!!: Molècula і Enllaç químic · Veure més »

Escorça terrestre

Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. Lescorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.

Nou!!: Molècula і Escorça terrestre · Veure més »

Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

Nou!!: Molècula і Espín · Veure més »

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Nou!!: Molècula і Espectroscòpia · Veure més »

Estat de la matèria

Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció...). Històricament, la diferenciació es feia basant-se en propietats qualitatives com el volum i la forma: el sòlid era l'estat en què la matèria mantenia la forma i el volum de manera permanent, el líquid manté un volum fix, però s'adapta a la forma del recipient que el conté i el gas l'estat en què la matèria s'expandeix per a ocupar tot el volum disponible.

Nou!!: Molècula і Estat de la matèria · Veure més »

Etanol

L'alcohol etílic o etanol és una bilirubina, de fórmula CH3CH2OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.

Nou!!: Molècula і Etanol · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Molècula і Física · Veure més »

Física molecular

Física molecular és la part de la física que explica l'estructura molecular, l'enllaç químic i les propietats físiques que presenten les molècules.

Nou!!: Molècula і Física molecular · Veure més »

Fórmula desenvolupada

Una fórmula desenvolupada és un tipus de fórmula química en la qual apareixen tots els àtoms que formen la molècula i els seus enllaços.

Nou!!: Molècula і Fórmula desenvolupada · Veure més »

Fórmula química

Formula semidesenvolupada de l'Alanina Una fórmula química és una representació convencional dels elements que formen un compost (molècula) o un cristall.

Nou!!: Molècula і Fórmula química · Veure més »

Forces de dispersió de London

Cel·la unitat d'un cristall de iode on les molècules de diiode, I2, es troben enllaçades mitjançant forces de dispersió Neu carbònica, diòxid de carboni sòlid gràcies a les forces de London Les forces de dispersió de London són forces intermoleculars febles que sorgeixen de forces interactives entre dipols temporals en molècules sense moment dipolar permanent.

Nou!!: Molècula і Forces de dispersió de London · Veure més »

Forces de van der Waals

Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, distintes de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.

Nou!!: Molècula і Forces de van der Waals · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Molècula і França · Veure més »

Fritz Wolfgang London

Fritz Wolfgang London (7 març 1900, Breslau, Alemanya, actualment Wrocław, Polònia — 30 març 1954, Durham, Carolina del Nord, EUA) fou un destacat físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants treballs en el camps de la química quàntica i en els fenòmens quàntics macroscòpics com són la superconductivitat i la superfluïdesa.

Nou!!: Molècula і Fritz Wolfgang London · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Molècula і Gas · Veure més »

Gas noble

Els gasos nobles són un grup d'elements químics amb propietats molt similars: en condicions estàndard, tots són gasos inodors, incolors i monoatòmics, amb una reactivitat molt baixa.

Nou!!: Molècula і Gas noble · Veure més »

Grafit

El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic.

Nou!!: Molècula і Grafit · Veure més »

Henry Siedentopf

Henry Friedrich Wilhelm Siedentopf (* 22 de setembre de 1872 a Bremen; † 8 de maig de 1940 a Jena) va ser un físic alemany.

Nou!!: Molècula і Henry Siedentopf · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Molècula і Hidrogen · Veure més »

Ió (àtom)

Enllaç iònic entre el liti (que es converteix en un catió i el fluor, que es converteix en un anió En física i química, un ió és un àtom o molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.

Nou!!: Molècula і Ió (àtom) · Veure més »

Ió poliatòmic

O3−). Les zones de color vermell són d'energia més baixa que les de color groc Un ió poliatòmic, també conegut com a ió molecular, és una espècie química (ió) carregada composta de dos o més àtoms enllaçats amb un enllaç covalent o un complex químic metàl·lic que es pot considerar com que actua com una única unitat en el context de la química d'àcid base en la formació de sals.

Nou!!: Molècula і Ió poliatòmic · Veure més »

Interacció dipol-dipol

La interacció dipol-dipol consisteix en l'atracció entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una altra.

Nou!!: Molècula і Interacció dipol-dipol · Veure més »

Isòmer

La isomeria és una propietat de certs composts químics que amb la mateixa fórmula empírica, és a dir, iguals proporcions relatives dels àtoms que conformen la seva molècula, presenten estructures moleculars diferents.

Nou!!: Molècula і Isòmer · Veure més »

Jean Baptiste Perrin

Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Molècula і Jean Baptiste Perrin · Veure més »

Líquid

gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.

Nou!!: Molècula і Líquid · Veure més »

Llei de Charles i Gay-Lussac

Llei de Charles i Gay-Lussac La Llei de Charles i Gay-Lussac (també anomenada Llei de Charles o Llei de Gay-Lussac) és una de les lleis dels gasos.

Nou!!: Molècula і Llei de Charles i Gay-Lussac · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Molècula і Llum · Veure més »

Macromolècula

Imatge tridimensional d'una macromolècula (una proteïna). Una macromolècula és una molècula de dimensions molt grans i de pes molecular molt elevat.

Nou!!: Molècula і Macromolècula · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Molècula і Mantell terrestre · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Molècula і Massa · Veure més »

Massa atòmica

Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.

Nou!!: Molècula і Massa atòmica · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecta a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Molècula і Matèria · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Molècula і Mecànica quàntica · Veure més »

Metall de transició

Se sol anomenar metall de transició, o metall del bloc d als elements 21 a 30, 39 a 48 i 71 a 80 de la taula periòdica.

Nou!!: Molècula і Metall de transició · Veure més »

Metil

Metil En química un metil (o més apropiadament) grup metil és un grup funcional, hidròfob alquè que deriva del metà (CH4).

Nou!!: Molècula і Metil · Veure més »

Mineral

El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.

Nou!!: Molècula і Mineral · Veure més »

Moviment brownià

El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.

Nou!!: Molècula і Moviment brownià · Veure més »

Nitrocel·lulosa

El nitrat de cel·lulosa, nitrocel·lulosa o cotó pólvora és un compost explosiu sintetitzat per primera vegada l'any 1845 per Christian Friedrich Schönbein.

Nou!!: Molècula і Nitrocel·lulosa · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Molècula і Nitrogen · Veure més »

Nivell macroscòpic

En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).

Nou!!: Molècula і Nivell macroscòpic · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Molècula і Nucli atòmic · Veure més »

Nucli de la Terra

Esquema de la Terra, del nucli intern a l'exosfera. Parcialment a escala El nucli terrestre és una esfera principalment sòlida d'uns 1.220 km de radi situada al centre de la Terra.

Nou!!: Molècula і Nucli de la Terra · Veure més »

Oceà

Un oceà (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, en la seva totalitat, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).

Nou!!: Molècula і Oceà · Veure més »

Organització Europea per a la Recerca Nuclear

LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.

Nou!!: Molècula і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Molècula і Oxigen · Veure més »

Paramagnetisme

El paramagnetisme és la tendència dels moments magnètics lliures (espín o orbitals) a alinear-se paral·lelament a un camp magnètic.

Nou!!: Molècula і Paramagnetisme · Veure més »

PDF

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.

Nou!!: Molècula і PDF · Veure més »

Polaritat química

Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau). La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol.

Nou!!: Molècula і Polaritat química · Veure més »

Polímer

El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.

Nou!!: Molècula і Polímer · Veure més »

Pol·len

thumb Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.

Nou!!: Molècula і Pol·len · Veure més »

Producte químic

En química, els productes són aquelles substàncies que en una reacció química resulten de la reacció dels reactius, és a dir, són les substàncies que es formen en una reacció química.

Nou!!: Molècula і Producte químic · Veure més »

Propietats de l'aigua

L'aigua és el compost més abundant sobre la superfície terrestres i cobreix un 70% del planeta.

Nou!!: Molècula і Propietats de l'aigua · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal oscarufona i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Nou!!: Molècula і Proteïna · Veure més »

Punt d'ebullició

El punt d'ebullició o punt de condensació és la temperatura a la qual una substància, passa de l'estat líquid a l'estat gas, o a la inversa.

Nou!!: Molècula і Punt d'ebullició · Veure més »

Química

La química és la branca de la física que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Molècula і Química · Veure més »

Química orgànica

Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.

Nou!!: Molècula і Química orgànica · Veure més »

Química quàntica

La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.

Nou!!: Molècula і Química quàntica · Veure més »

Química supramolecular

Model d'una estructura supramolecular sintetitzada per Jean-Marie Lehn i col·laboradors el 1996 La química supramolecular és la branca de la química que estudia els sistemes formats per un nombre discret de molècules lligades entre si per interaccions no covalents, com són l'enllaç d'hidrogen, les interaccions π-π, catió-π, anió-π, metall-lligand, etc.

Nou!!: Molècula і Química supramolecular · Veure més »

Radical químic

El radical Tert-butil mecanismes de reacció s'usen fletxes d'un sol cap per a mostrar el moviment dels electrons desaparellats. En química, els radicals lliures són àtoms o molècules amb electrons desaparellats, per la qual cosa són molt reactius i es combinen amb facilitat amb altres àtoms o molècules.

Nou!!: Molècula і Radical químic · Veure més »

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Nou!!: Molècula і Reacció química · Veure més »

Reactiu

En química, un reactiu és qualsevol substància que interaccionant amb una altra (també reactiu) en una reacció química dóna lloc a altres substàncies de propietats, característiques i conformació diferent, denominades productes de reacció o simplement productes.

Nou!!: Molècula і Reactiu · Veure més »

Refracció

La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.

Nou!!: Molècula і Refracció · Veure més »

Ressonància magnètica nuclear

Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de Nuclear Magnetic Resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.

Nou!!: Molècula і Ressonància magnètica nuclear · Veure més »

Ressonància paramagnètica electrònica

La ressonància paramagnètica electrònica (RPE) o ressonància d'espín electrònic (REE) és una tècnica espectroscòpica sensible als electrons desaparellats.

Nou!!: Molècula і Ressonància paramagnètica electrònica · Veure més »

Richard Adolf Zsigmondy

Richard Adolf Zsigmondy (Viena, Imperi austrohongarès 1865 - Göttingen, Alemanya 1929) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1925.

Nou!!: Molècula і Richard Adolf Zsigmondy · Veure més »

Robert Brown

Robert Brown (Montrose, Escòcia, 21 de desembre de 1773 - Londres, Anglaterra, 10 de juny de 1858) fou un reconegut botànic de principis del segle XIX.

Nou!!: Molècula і Robert Brown · Veure més »

Sacarosa

Representació plana de l'estructura química de la molècula de sacarosa La sacarosa -de nom químic alfa-D-glucopiranosil(1→2)-beta-D-fructofuranòsid- és el compost orgànic que constitueix el principal component del sucre de taula (pràcticament l'únic en el cas del sucre refinat).

Nou!!: Molècula і Sacarosa · Veure més »

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Nou!!: Molècula і Sal (química) · Veure més »

Síntesi orgànica

La síntesi orgànica és una branca especial de la síntesi química i s'ocupa de la construcció de compostos orgànics mitjançant reaccions orgàniques.

Nou!!: Molècula і Síntesi orgànica · Veure més »

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Nou!!: Molècula і Sòlid · Veure més »

Silicona

L'ús de massilla de silicona com a segellador contra la penetració d'aigua i aire és habitual a la construcció. La silicona és una denominació general d'un conjunt de polímers sintètics molt variats en composició i usos.

Nou!!: Molècula і Silicona · Veure més »

Sistema conjugat

El cinamaldehid és un tipus de compost fenòlic amb un sistema conjugat En química, un sistema conjugat és un sistema d'orbitals p connectats amb electrons deslocalitzats en compostos que alternen enllaços simples i múltiples.

Nou!!: Molècula і Sistema conjugat · Veure més »

Sodi

El sodi és un element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.

Nou!!: Molècula і Sodi · Veure més »

Solubilitat

La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (dissolvent).

Nou!!: Molècula і Solubilitat · Veure més »

Stanislao Cannizzaro

Stanislao Cannizzaro, nascut a Palerm, Regne de les Dues Sicílies, el 13 de juliol de 1826 i traspassat a Roma, Itàlia, el 10 de maig de 1910, va ser un químic sicilià, i després italià (1861), que va resoldre les confusions sorgides sobre les masses moleculars i les masses atòmiques.

Nou!!: Molècula і Stanislao Cannizzaro · Veure més »

Substància

Una substància és tota porció de matèria que comparteix determinades propietats intensives.

Nou!!: Molècula і Substància · Veure més »

Teoria cinètica molecular

La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.

Nou!!: Molècula і Teoria cinètica molecular · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Molècula і Teoria de la relativitat · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Molècula і Terra · Veure més »

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada

La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès (International Union of Pure and Applied Chemistry) és una organització no governamental, dedicada als progressos de la química.

Nou!!: Molècula і Unió Internacional de Química Pura i Aplicada · Veure més »

Universitat Estatal de Moscou

Edifici principal de la universitat Edifici de les Facultats de Biologia i d'Estudis de la Terra. Avui dia, el Vell Edifici és seu del departament d'orientació d'estudis. Edificis principals de la universitat al carrer Mokhovàia, 1798. La Universitat Estatal de Moscou (en rus: Московский государственный университет имени М. В. Ломоносова (МГУ)) és la universitat més gran i antiga de l'actual Federació Russa.

Nou!!: Molècula і Universitat Estatal de Moscou · Veure més »

València (química)

Es defineix com a valència d'un element el nombre d'àtoms d'hidrogen que poden enllaçar-se amb un àtom d'aquest o ser substituïts per ell.

Nou!!: Molècula і València (química) · Veure més »

Vidre

Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.

Nou!!: Molècula і Vidre · Veure més »

Viscositat

La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.

Nou!!: Molècula і Viscositat · Veure més »

Volum

El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.

Nou!!: Molècula і Volum · Veure més »

Walter Heitler

Heinrich Walter Heitler (02/01/1904 -15/11/1981) era un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Molècula і Walter Heitler · Veure més »

Wilhelm Ostwald

Friedrich Wilhelm Ostwald —Vilhelms Ostvalds— (Riga, Imperi Rus, 2 de setembre de 1853 - Grossbothen, Alemanya, 3 d'abril de 1932) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1909.

Nou!!: Molècula і Wilhelm Ostwald · Veure més »

Xarxa de Bravais

En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.

Nou!!: Molècula і Xarxa de Bravais · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Molècula і 1814 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Molècula і 1858 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Molècula і 1860 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Molècula і 1864 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Model molecular, Molecula, Molecular, Molecules, Mol·lècula, Mol·lècules, Molècules.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »