Taula de continguts
41 les relacions: Acceleració, Arnold Sommerfeld, Òrbita, Camp elèctric, Camp magnètic, Constant d'estructura fina, Constant de Planck, Constant de Rydberg, Efecte Stark, Efecte Zeeman, Electró, Energia cinètica, Energia d'ionització, Equació de continuïtat, Espectre d'emissió, Experiment de Rutherford, Fórmula de Rydberg, Força centrípeta, Força electromagnètica, Freqüència, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Johannes Robert Rydberg, Línia espectral, Llei de Coulomb, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Model atòmic de Dalton, Model atòmic de Rutherford, Model atòmic de Schrödinger, Model atòmic de Sommerfeld, Model atòmic de Thomson, Moment angular, Niels Bohr, Nucli atòmic, Permitivitat, Quàntum, Radi de Bohr, Sèries de Balmer, Velocitat de la llum, 1913, 1916.
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Veure Model atòmic de Bohr і Acceleració
Arnold Sommerfeld
va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.
Veure Model atòmic de Bohr і Arnold Sommerfeld
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Veure Model atòmic de Bohr і Òrbita
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Model atòmic de Bohr і Camp elèctric
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Model atòmic de Bohr і Camp magnètic
Constant d'estructura fina
La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.
Veure Model atòmic de Bohr і Constant d'estructura fina
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Model atòmic de Bohr і Constant de Planck
Constant de Rydberg
Les línies visibles de l'espectre d'emissió de l'hidrogen o sèrie de Balmer. H-alfa és la línia vermella de la dreta. La constant de Rydberg (símbol R∞) és una constant fonamental de la física que permet obtenir el nombre d'ona de cadascuna de les línies de l'espectre atòmic format per sèries similars a les de l'hidrogen.
Veure Model atòmic de Bohr і Constant de Rydberg
Efecte Stark
pmid.
Veure Model atòmic de Bohr і Efecte Stark
Efecte Zeeman
Fotografia feta per Pieter Zeeman del seu descobriment L'efecte Zeeman L'efecte Zeeman consisteix en la separació en dues, tres o més línies espectrals d'una font lluminosa monocromàtica sotmesa a un camp magnètic intens.
Veure Model atòmic de Bohr і Efecte Zeeman
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Model atòmic de Bohr і Electró
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Model atòmic de Bohr і Energia cinètica
Energia d'ionització
Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.
Veure Model atòmic de Bohr і Energia d'ionització
Equació de continuïtat
En física una equació de continuïtat expressa una llei de conservació utilitzant el flux de la magnitud que es conserva al llarg d'una superfície tancada.
Veure Model atòmic de Bohr і Equació de continuïtat
Espectre d'emissió
L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.
Veure Model atòmic de Bohr і Espectre d'emissió
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Veure Model atòmic de Bohr і Experiment de Rutherford
Fórmula de Rydberg
La fórmula de Rydberg com apareixia en un escrit de novembre de 1888 La fórmula Rydberg és usada en la física atòmica per descriure les longituds d'ones de les línies espectrals de molts elements químics.
Veure Model atòmic de Bohr і Fórmula de Rydberg
Força centrípeta
Força centrípeta Una força centrípeta és una força que fa que un cos segueixi una trajectòria corba.
Veure Model atòmic de Bohr і Força centrípeta
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Veure Model atòmic de Bohr і Força electromagnètica
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Veure Model atòmic de Bohr і Freqüència
Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
L'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.
Veure Model atòmic de Bohr і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
Johannes Robert Rydberg
, també conegut com a Janne Rydberg, va ser un matemàtic i físic suec destacat pels seus treballs en espectroscòpia.
Veure Model atòmic de Bohr і Johannes Robert Rydberg
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Model atòmic de Bohr і Línia espectral
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Veure Model atòmic de Bohr і Llei de Coulomb
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Model atòmic de Bohr і Mecànica clàssica
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Model atòmic de Bohr і Mecànica quàntica
Model atòmic de Dalton
Primera pàgina del llibre ''A New System of Chemical Philosophy'' (1808) El model atòmic de Dalton és una teoria sobre la constitució de la matèria elaborada pel químic anglès John Dalton el 1808 que suposa que la matèria està constituïda per àtoms indivisibles i immutables.
Veure Model atòmic de Bohr і Model atòmic de Dalton
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Veure Model atòmic de Bohr і Model atòmic de Rutherford
Model atòmic de Schrödinger
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.
Veure Model atòmic de Bohr і Model atòmic de Schrödinger
Model atòmic de Sommerfeld
El model atòmic de Sommerfeld és un model atòmic ideat pel físic alemany Arnold Sommerfeld (1868-1951).
Veure Model atòmic de Bohr і Model atòmic de Sommerfeld
Model atòmic de Thomson
Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
Veure Model atòmic de Bohr і Model atòmic de Thomson
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Veure Model atòmic de Bohr і Moment angular
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Veure Model atòmic de Bohr і Niels Bohr
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Model atòmic de Bohr і Nucli atòmic
Permitivitat
En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m²) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).
Veure Model atòmic de Bohr і Permitivitat
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Veure Model atòmic de Bohr і Quàntum
Radi de Bohr
Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic.
Veure Model atòmic de Bohr і Radi de Bohr
Sèries de Balmer
ultraviolades, ja que tenen una longitud d'ona inferior a 400nm. En física atòmica les sèries de Balmer o línies de Balmer és la designació d'un conjunt de sis sèries anomenades de manera diferent que descriuen les emissions de línies espectrals de l'àtom d'hidrogen.
Veure Model atòmic de Bohr і Sèries de Balmer
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Model atòmic de Bohr і Velocitat de la llum
1913
;Països Catalans.
Veure Model atòmic de Bohr і 1913
1916
;Països Catalans.
Veure Model atòmic de Bohr і 1916
També conegut com Model de Bohr, Teoria atòmica de Bohr.