Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Aixecament de gener, Alemanya, Alexandre I de Rússia, Alfabet fonètic internacional, Belarús, Bulgària, Confederació de Polònia i Lituània, Dinastia Jagelló, Eduvigis de Polònia, Escandinàvia, Eslaus, Eslovàquia, Estats bàltics, França, Gran Bretanya, Gran Ducat de Lituània, Grècia, Guerra lituano-polonesa, Guerra poloneso-soviètica, Guerra poloneso-ucraïnesa, Hongria, Imperi Otomà, Imperi Rus, Iniciativa Tres Mars, Itàlia, Iugoslàvia, Józef Piłsudski, Ladislau II Jagelló, Lituània, Llatí, Mancomunitat de Polònia, Lituània i Rutènia, Mar Adriàtica, Mar Bàltica, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Negra, Marian Kamil Dziewanowski, Ministeri d'Afers Exteriors, Mongols, Nacionalisme, Oceà Àrtic, Orde Teutònic, París, Polònia, Prússia, Primera Guerra Mundial, Rússia, Repartiment de Polònia, Revolta polonesa del 1830, Romania, ..., Russos, Segle XIV, Segona Guerra Mundial, Suecs, Tercer Reich, Tsar, Turcs, Txèquia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Lublin, Unió de Polònia-Lituània, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, 1385, 1569, 1863. Ampliar l'índex (17 més) »
Aixecament de gener
LAixecament de gener va començar el 22 de gener de 1863 com una protesta espontània dels joves polonesos contra el reclutament en l'Exèrcit de l'Imperi Rus, i aviat s'hi van sumar els oficials d'alt rang de Polònia-Lituània i polítics diversos.
Nou!!: Międzymorze і Aixecament de gener · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Międzymorze і Alemanya · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Międzymorze і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Międzymorze і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Międzymorze і Belarús · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Międzymorze і Bulgària · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Międzymorze і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.
Nou!!: Międzymorze і Dinastia Jagelló · Veure més »
Eduvigis de Polònia
va ser reina titular de Polònia des de 1384 fins a la seva mort.
Nou!!: Międzymorze і Eduvigis de Polònia · Veure més »
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Nou!!: Międzymorze і Escandinàvia · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Międzymorze і Eslaus · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Międzymorze і Eslovàquia · Veure més »
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Nou!!: Międzymorze і Estats bàltics · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Międzymorze і França · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Międzymorze і Gran Bretanya · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Międzymorze і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Międzymorze і Grècia · Veure més »
Guerra lituano-polonesa
La guerra lituano-polonesa va ser un conflicte armat entre la recent independència de Lituània i Polònia a propòsit de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Międzymorze і Guerra lituano-polonesa · Veure més »
Guerra poloneso-soviètica
La guerra poloneso-soviètica (febrer de 1919 – març de 1921) va ser un conflicte armat entre la Rússia Soviètica i la Ucraïna Soviètica contra Polònia i la República Popular d'Ucraïna, quatre estats nascuts després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser conseqüència de diversos intents expansionistes. Polònia, que havia recuperat la seva independència després del Tractat de Versalles, volia recuperar territoris que havia perdut durant la Partició de Polònia a final del; l'aspiració soviètica era controlar els mateixos territoris, que havien format part de la Rússia Imperial fins a la Gran Guerra. Ambdós estats van reclamar la victòria a la guerra:Els historiadors russos i polonesos tendeixen a assignar la victòria als seus respectius països. Les avaluacions externes varien, la majoria entre assignar com a resultat una victòria de Polònia o bé no són concloents. Lenin en el seu informe secret de la 9a Conferència del Partit Bolxevic, el 20 de setembre de 1920, va qualificar el resultat de la guerra així: "En una paraula, una gegantina derrota sense precedents" (vegeu The Unknown Lenin, ed.
Nou!!: Międzymorze і Guerra poloneso-soviètica · Veure més »
Guerra poloneso-ucraïnesa
La guerra poloneso-ucraïnesa va ser una guerra entre la recentment constituïda Polònia independent i la recentment proclamada República Popular d'Ucraïna Occidental entre 1918 i 1919 pel control dels territoris de l'Imperi Austrohongarès en aquest moment en descomposició.
Nou!!: Międzymorze і Guerra poloneso-ucraïnesa · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Międzymorze і Hongria · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Międzymorze і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Międzymorze і Imperi Rus · Veure més »
Iniciativa Tres Mars
La Iniciativa Tres Mars, també anomenada Iniciativa dels Mars Bàltic, Adriàtic i Negre, és un fòrum de països de la Unió Europea de l'est i el centre d'Europa.
Nou!!: Międzymorze і Iniciativa Tres Mars · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Międzymorze і Itàlia · Veure més »
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Nou!!: Międzymorze і Iugoslàvia · Veure més »
Józef Piłsudski
Józef Piłsudski de Kościesza (Zułów, prop de Vílnius, actual Lituània, 5 de desembre de 1867 - Varsòvia, 12 de maig de 1935) va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922), "Mariscal de Polònia" (des del 1920) i dictador (1926 - 1935) de la Segona república polonesa.
Nou!!: Międzymorze і Józef Piłsudski · Veure més »
Ladislau II Jagelló
Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.
Nou!!: Międzymorze і Ladislau II Jagelló · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Międzymorze і Lituània · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Międzymorze і Llatí · Veure més »
Mancomunitat de Polònia, Lituània i Rutènia
Mancomunitat de Polònia-Lituània-Rutània segon la proposta de 1658 La Mancomunitat de Polònia-Lituània-Rutènia(en polonès:Rzeczpospolita Trojga Narodów) consisteix en la creació, considerada algunes vegades, particularment arran la revolta cosaca a Ucraïna el 1648, d'un Ducat de Rutènia.
Nou!!: Międzymorze і Mancomunitat de Polònia, Lituània i Rutènia · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Międzymorze і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Międzymorze і Mar Bàltica · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Międzymorze і Mar Egea · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Międzymorze і Mar Mediterrània · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Międzymorze і Mar Negra · Veure més »
Marian Kamil Dziewanowski
Marian Kamil Dzevanovski, Мариан Камиль Дзевановский, en polonès Marian Kamil Dziewanowski (1913, Jitòmir, Imperi Rus - 2005, Milwaukee, Wisconsin) fou un historiador de Polònia, Rússia i l'Europa moderna.
Nou!!: Międzymorze і Marian Kamil Dziewanowski · Veure més »
Ministeri d'Afers Exteriors
Palacio de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya Un ministeri dels Afers Estrangers, d'Afers Exteriors o de Relacions Exteriors és el departament ministerial, dins de l'administració civil d'un estat, al qual correspon participar en la formulació de la política exterior de cada país, així com dur-ne a terme l'execució.
Nou!!: Międzymorze і Ministeri d'Afers Exteriors · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Międzymorze і Mongols · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Międzymorze і Nacionalisme · Veure més »
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Nou!!: Międzymorze і Oceà Àrtic · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Międzymorze і Orde Teutònic · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Międzymorze і París · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Międzymorze і Polònia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Międzymorze і Prússia · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Międzymorze і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Międzymorze і Rússia · Veure més »
Repartiment de Polònia
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.
Nou!!: Międzymorze і Repartiment de Polònia · Veure més »
Revolta polonesa del 1830
La Revolta polonesa del 1830, també coneguda com a Revolució dels cadets o Revolta de novembre, va ser una rebel·lió armada contra el domini rus a Polònia.
Nou!!: Międzymorze і Revolta polonesa del 1830 · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Międzymorze і Romania · Veure més »
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Nou!!: Międzymorze і Russos · Veure més »
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Nou!!: Międzymorze і Segle XIV · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Międzymorze і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Suecs
Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.
Nou!!: Międzymorze і Suecs · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Międzymorze і Tercer Reich · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Międzymorze і Tsar · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Międzymorze і Turcs · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Międzymorze і Txèquia · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Międzymorze і Txecoslovàquia · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Międzymorze і Ucraïna · Veure més »
Unió de Lublin
Mapa de la Unió La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en belarús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.
Nou!!: Międzymorze і Unió de Lublin · Veure més »
Unió de Polònia-Lituània
Escut d'armes de la República de Les Dues Nacions La Unió de Polònia Lituània o Unió poloneso-lituana fa referència a una sèrie d'actes d'aliança entre el Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània que porten a la creació en 1569 d'una unió entre Polònia i Lituània, la República de Les Dues Nacions, així com a la creació d'un estat unitari en 1791.
Nou!!: Międzymorze і Unió de Polònia-Lituània · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Międzymorze і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Międzymorze і Unió Europea · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Międzymorze і 1385 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Międzymorze і 1569 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Międzymorze і 1863 · Veure més »
