Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Apollo 10, Apollo 11, Apollo 12, Apollo 13, Apollo 14, Apollo 15, Apollo 16, Apollo 17, Apollo 4, Apollo 5, Apollo 6, Apollo 7, Apollo 8, Apollo 9, AS-202, AS-203, Astromòbil, Astronàutica, Aterratge lunar, Austràlia, Buit, Buzz Aldrin, Califòrnia, Canberra, Centre Espacial de Canàries, Comunitat de Madrid, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Estats Units d'Amèrica, Esterilitat, F-1 (motor de coet), Geologia, Gravetat, Hidrogen, Illes Canàries, J-2 (motor de coet), John C. Houbolt, John Fitzgerald Kennedy, John Watts Young, Lluna, Madrid Deep Space Communications Complex, Mare Tranquillitatis, Mòdul de comandament i servei Apollo, Mòdul lunar Apollo, Metre, Michael Collins (astronauta), Microorganisme, Neil Armstrong, Oxigen, Oxigen líquid, ..., Programa de proves Apollo-Soiuz, Programa Gemini, Programa Mercury, Programa Surveyor, Quarantena, Querosè, Robledo de Chavela, RP-1, S-IC, S-IVB, Saturn V, Sismògraf, Skylab, Terra, Terratrèmol, Tona (unitat), Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vida extraterrestre, Wernher von Braun, Xarxa de l'Espai Profund, 11 d'abril, 19 de novembre, 1968, 1969, 1970, 1971, 1973, 1975, 20 de juliol, 21 de desembre. Ampliar l'índex (30 més) »
Apollo 10
L'Apollo 10, denominat oficialment AS-505, va ser el quart vol tripulat del programa Apollo, fou llançat el dia 18 de maig de 1969 amb Thomas P. Stafford -comandant-, John W. Young i Eugene A. Cernan a bord.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 10 · Veure més »
Apollo 11
La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 11 · Veure més »
Apollo 12
L'Apollo 12 va ser la sisena missió tripulada del programa Apollo de la NASA, i la segona en allunar a la Lluna.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 12 · Veure més »
Apollo 13
L'Apollo 13 va ser el setè vol del programa Apollo, llançat en direcció cap a la Lluna el dia 11 d'abril del 1970 mitjançant un coet del tipus Saturn 5.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 13 · Veure més »
Apollo 14
L'Apollo 14 va ser el catorzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-509), llançat en direcció a la Lluna el 31 de gener de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn V. Va aconseguir efectuar l'allunatge amb el mòdul de descens (LM) batejat Antares en la zona de Fra Mauro a 3,645° S 17,471° W duent com tripulants a Alan B. Shephard i Edgar D. Mitchell, mentre Stuart A. Roosa romania en el mòdul de comandament (CM) anomenat Kitty Hawk.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 14 · Veure més »
Apollo 15
L'Apollo 15 va ser el quinzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-510), va ser llançat el 26 de juliol de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn 5, en direcció a la Lluna.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 15 · Veure més »
Apollo 16
L'Apollo 16 (16-27 d'abril del 1972) fou la desena missió tripulada del programa Apollo de la NASA, així com el cinquè i penúltim vol a aterrar a la Lluna.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 16 · Veure més »
Apollo 17
L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 17 · Veure més »
Apollo 4
L'Apollo 4 va ser el quart vol del programa Apollo (denominat oficialment SA-501), llançat el dia 9 de novembre de 1967 i que va utilitzar un llançador Saturn V com vehicle de llançament, la tercera fase del qual anava a ser engegada, després de romandre desocupada en òrbita d'aparcament i ingravidesa, per a conduir la nau espacial a un punt màxim d'allunyament de la Terra de 18.340 km.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 4 · Veure més »
Apollo 5
L'Apollo 5 va ser el cinquè vol del programa Apollo (denominat oficialment SA-501), llançat sense tripulants el dia 9 d'octubre de 1967, mitjançant un Saturn V com a vehicle impulsor, la tercera fase del qual anava a ser engegada, després de romandre desocupada en òrbita d'aparcament i ingravidesa, per conduir la nau espacial a un punt màxim d'allunyament de la Terra de 18,340 km.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 5 · Veure més »
Apollo 6
L'Apollo 6 va ser el sisè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-502), llançat el dia 4 d'abril de 1968 mitjançant un vehicle de llançament del tipus Saturn V. En aquest vol no tripulat, i a causa d'una fallada en el sistema d'encesa, no va poder realitzar-se la simulació d'una trajectòria de retorn de la Lluna, però va quedar demostrada la capacitat de la nau per a superar aquest tipus de dificultats.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 6 · Veure més »
Apollo 7
L'Apollo 7 va ser el setè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-205), llançat el dia 11 d'octubre de 1968 mitjançant un vehicle de llançament del tipus Saturn IB i amb la primera tripulació composta pels astronautes Walter M. Schirra-comandant-, Donn F. Eisele i Walter Cunningham.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 7 · Veure més »
Apollo 8
Apollo 8 va ser el primer viatge espacial tripulat que va arribar una velocitat suficient per a escapar del camp gravitacional del planeta Terra, el primer que va entrar en el camp gravitacional d'un altre cos celest (en aquest cas, la Lluna), el primer que va escapar del camp gravitacional d'un altre cos celest i el primer viatge tripulat que va tornar a la Terra des d'altre cos celeste.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 8 · Veure més »
Apollo 9
L'Apollo 9 va ser el novè vol del programa Apollo, llançat el 3 de març de 1969.
Nou!!: Programa Apollo і Apollo 9 · Veure més »
AS-202
L'AS-202 (o SA-202), també anomenat Apollo 3, fou un vol suborbital de prova del Saturn IB i el CSM portada a terme per la NASA el 25 d'agost del 1966.
Nou!!: Programa Apollo і AS-202 · Veure més »
AS-203
L'AS-2003 (o SA-203), també anomenat Apollo 2, fou un vol no tripulat llençat per la NASA el 5 de juliol del 1966 i mitjançant el vector Saturn IB.
Nou!!: Programa Apollo і AS-203 · Veure més »
Astromòbil
Tres models d'astromòbils per a Mart: ''Mars Exploration Rover'' (esquerra), ''Sojourner'' (centre) i ''Mars Science Laboratory'' (dreta). Un astromòbil (rover, en anglès) és un vehicle d'exploració espacial dissenyat per moure's a través de la superfície d'un planeta o d'un altre cos celeste.
Nou!!: Programa Apollo і Astromòbil · Veure més »
Astronàutica
Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.
Nou!!: Programa Apollo і Astronàutica · Veure més »
Aterratge lunar
Aterratges lunars Un aterratge lunar o allunatge és l'arribada d'una nau espacial a la superfície de la Lluna.
Nou!!: Programa Apollo і Aterratge lunar · Veure més »
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Programa Apollo і Austràlia · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Programa Apollo і Buit · Veure més »
Buzz Aldrin
, nascut Edwin Eugene Aldrin, Jr., és un astronauta i pilot estatunidenc que va ser el segon home a trepitjar la Lluna (després de Neil Armstrong) durant la missió Apollo 11, la primera missió tripulada que va aterrar a la Lluna.
Nou!!: Programa Apollo і Buzz Aldrin · Veure més »
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Programa Apollo і Califòrnia · Veure més »
Canberra
Canberra és la capital d'Austràlia, situada en una plana als contraforts dels Alps Australians, vora el riu Molonglo.
Nou!!: Programa Apollo і Canberra · Veure més »
Centre Espacial de Canàries
El Centre Espacial de Canàries és un centre espanyol de seguiment de satèl·lits depenent de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya (INTA) i operat conjuntament amb INSA.
Nou!!: Programa Apollo і Centre Espacial de Canàries · Veure més »
Comunitat de Madrid
La Comunitat de Madrid (en castellà i oficialment, Comunidad de Madrid) és una comunitat autònoma d'Espanya situada al centre de la península Ibèrica i, dintre de la qual, al centre de la Meseta Central.
Nou!!: Programa Apollo і Comunitat de Madrid · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Programa Apollo і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Programa Apollo і Dècada del 1970 · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Programa Apollo і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Esterilitat
Esterilitat és la incapacitat d'un organisme, permanent o transitòria, de generar gàmetes viables.
Nou!!: Programa Apollo і Esterilitat · Veure més »
F-1 (motor de coet)
L'F-1 és un motor de coet desenvolupat per Rocketdyne i utilitzat en el Saturn V. S'utilitzaven cinc motors F-1 al primer tram S-IC de cada Saturn V, que era el vehicle de llançament principal del programa Apollo.
Nou!!: Programa Apollo і F-1 (motor de coet) · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Programa Apollo і Geologia · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Programa Apollo і Gravetat · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Programa Apollo і Hidrogen · Veure més »
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Nou!!: Programa Apollo і Illes Canàries · Veure més »
J-2 (motor de coet)
El motor de coet J-2 de Rocketdyne fou el motor de coet amb combustible d'hidrogen líquid més gran produït als Estats Units abans dels motors principals del transbordador espacial (SSME), i se l'està revivint per donar suport al retorn de la NASA a la Lluna.
Nou!!: Programa Apollo і J-2 (motor de coet) · Veure més »
John C. Houbolt
John Cornelius Houbolt (10 d'abril de 1919 – 15 d'abril de 2014) fou un enginyer aeroespacial, líder de l'equip que va idear el mode de missió d'encontre en òrbita lunar (LOR), un concepte que es va fer servir per aconseguir portar humans reeixidament a la Lluna i fer que retornessin a la Terra.
Nou!!: Programa Apollo і John C. Houbolt · Veure més »
John Fitzgerald Kennedy
, sovint esmentat per les seves inicials JFK o pel malnom Jack, fou el 35è president dels Estats Units.
Nou!!: Programa Apollo і John Fitzgerald Kennedy · Veure més »
John Watts Young
John Watts Young (24 de setembre de 1930 - 5 de gener de 2018) va ser un dels astronautes que va trepitjar la Lluna durant la missió Apol·lo 16, el 21 d'abril de 1972.
Nou!!: Programa Apollo і John Watts Young · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Programa Apollo і Lluna · Veure més »
Madrid Deep Space Communications Complex
El complex d'antenes de Robledo de Chavela des de l'aire. El Madrid Deep Space Communications Complex (MDSCC en anglès), és a dir, Complejo de Comunicaciones del Espacio Profundo de Madrid (en castellà) o Complex de Comunicacions de l'Espai Profund de Madrid, està situat a Robledo de Chavela, sent l'única instal·lació de la NASA a Espanya, en col·laboració amb l'INTA (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas).
Nou!!: Programa Apollo і Madrid Deep Space Communications Complex · Veure més »
Mare Tranquillitatis
SO: M. Gålfalk, G. Olofsson, i H.-G. Florén El Mare Tranquillitatis («mar de la tranquil·litat») és un mar lunar que es troba a la Conca Tranquillitatis de la Lluna.
Nou!!: Programa Apollo і Mare Tranquillitatis · Veure més »
Mòdul de comandament i servei Apollo
El mòdul de comandament i servei (CSM) fou una nau espacial manufacturada per North American Aviation per a la NASA.
Nou!!: Programa Apollo і Mòdul de comandament i servei Apollo · Veure més »
Mòdul lunar Apollo
El mòdul lunar Apollo (originalment en anglès Apollo Lunar Module o abreviat LM), originalment designat el Lunar Excursion Module (LEM, en cat. 'mòdul d'excursió lunar'), va ser la part del mòdul de descens de la nau espacial Apollo fabricat pel programa Apollo estatunidenc per transportar una tripulació de dues persones de l'òrbita lunar a la superfície i de retorn.
Nou!!: Programa Apollo і Mòdul lunar Apollo · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Programa Apollo і Metre · Veure més »
Michael Collins (astronauta)
Michael Collins (Roma, Regne d'Itàlia, 31 d'octubre de 1930 – Naples (Florida), 28 d'abril de 2021) fou astronauta en els programes espacials Gemini i Apollo i pilot del mòdul de comandament de l'Apollo 11.
Nou!!: Programa Apollo і Michael Collins (astronauta) · Veure més »
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Nou!!: Programa Apollo і Microorganisme · Veure més »
Neil Armstrong
fou un pilot d'avió, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc.
Nou!!: Programa Apollo і Neil Armstrong · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Programa Apollo і Oxigen · Veure més »
Oxigen líquid
L'oxigen líquid (també LOx, LOX o Lox en les indústries aeronàutica, submarina i dels gasos, de l'anglès liquid oxygen) és una forma de l'element oxigen.
Nou!!: Programa Apollo і Oxigen líquid · Veure més »
Programa de proves Apollo-Soiuz
El programa de proves Apollo-Soiuz (Apollo–Soyuz Test Project (ASTP)) en anglès i (Экспериментальный полёт «Союз» — «Аполлон») (Eksperimantalni poliot Soiuz-Apol·lon) fou un vol espacial de juliol del 1975.
Nou!!: Programa Apollo і Programa de proves Apollo-Soiuz · Veure més »
Programa Gemini
Gemini 6 vist des del Gemini 7 El Projecte Gemini va començar el 1965 després que l'agència espacial nord-americana NASA finalitzés el seu primer programa de vols espacials, el pioner Projecte Mercury, que havia aconseguit posar a l'espai els primers estatunidencs.
Nou!!: Programa Apollo і Programa Gemini · Veure més »
Programa Mercury
Llançament de la històrica missió Mercury 6 en la que John Glenn es va convertir en el primer nord-americà a orbitar la Terra. El programa Mercury va ser el primer programa espacial tripulat dels Estats Units, de 1961 a 1963.
Nou!!: Programa Apollo і Programa Mercury · Veure més »
Programa Surveyor
Fotografia de la nau Surveyor 3 descansant sobre la superfície de la Lluna, presa pels astronautes de l'Apollo 12 (descripcions afegides). No es mostren els retrocoets principals i la unitat de radar, que van ser expulsades abans d'aterrar. (NASA) El programa Surveyor de la NASA és un programa d'exploració de la Lluna per mitjà de màquines automàtiques que van tenir un paper important en la preparació de les missions del programa Apollo.
Nou!!: Programa Apollo і Programa Surveyor · Veure més »
Quarantena
200x200px El terme quarantena deriva del nombre quaranta i fa referència a l'acció d'aïllar o apartar persones o animals durant un període, per evitar o limitar el risc que estenguin una determinada malaltia contagiosa.
Nou!!: Programa Apollo і Quarantena · Veure més »
Querosè
El querosè és un hidrocarbur líquid inflamable i incolor, utilitzat sobretot com a combustible per avions de reacció.
Nou!!: Programa Apollo і Querosè · Veure més »
Robledo de Chavela
Robledo de Chavela és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Programa Apollo і Robledo de Chavela · Veure més »
RP-1
Apollo 8, Saturn V: 810.700 L RP-1, 1.311.100 L LOXhttp://history.nasa.gov/SP-4206/p405.htm Diagramm Saturn V L'RP-1 (de l'anglès Rocket Propellant-1, "Propel·lent de Coets-1"; o alternativament Refined Petroleum-1, "Petroli Refinat-1") és una forma molt refinada de querosè amb un aspecte similar al combustible de jet, que s'utilitza com a combustible de coets.
Nou!!: Programa Apollo і RP-1 · Veure més »
S-IC
LS-IC ("essa u cé") va ser el primer tram del coet Saturn V. Va ser construït per Boeing.
Nou!!: Programa Apollo і S-IC · Veure més »
S-IVB
S-IVB-206 usat en un vol de l'Skylab 2 L'S-IVB (o S4b) fou construït per Douglas Aircraft Company i fou usada com a segon tram del Saturn IB primerament, i més tard com a tercer tram del Saturn V. Tenia un motor J-2 que s'usava dos cops en les missions lunars: per la inserció en òrbita i més tard per a la injecció translunar (TLI).
Nou!!: Programa Apollo і S-IVB · Veure més »
Saturn V
El Saturn V fou un coet d'un sol ús de múltiples trams i de combustible líquid utilitzat en el programes Apollo i Skylab de la NASA.
Nou!!: Programa Apollo і Saturn V · Veure més »
Sismògraf
Esquema de funcionament del sismògraf tradicional El sismògraf és un aparell que serveix per mesurar els moviments de la terra, incloent aquells de les ones sísmiques generades per terratrèmols, les erupcions volcàniques i la seva magnitud.
Nou!!: Programa Apollo і Sismògraf · Veure més »
Skylab
LSkylab va ser la primera estació espacial que els Estats Units d'Amèrica van col·locar en òrbita al voltant de la terra.
Nou!!: Programa Apollo і Skylab · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Programa Apollo і Terra · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Programa Apollo і Terratrèmol · Veure més »
Tona (unitat)
Una tona és una unitat de mesura de la massa que equival a 1.000 kg.
Nou!!: Programa Apollo і Tona (unitat) · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Programa Apollo і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vida extraterrestre
kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.
Nou!!: Programa Apollo і Vida extraterrestre · Veure més »
Wernher von Braun
El doctor Wernher Magnus Maximilian Freiherr von Braun (Wirsitz, Imperi Alemany, 23 de març de 1912 – Alexandria, Estats Units, 16 de juny de 1977) va ser una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Programa Apollo і Wernher von Braun · Veure més »
Xarxa de l'Espai Profund
Madrid), i la seva antena de 70 metres. Xarxa de l'Espai Profund, o en anglès Deep Space Network (DSN) és una xarxa internacional d'antenes de ràdio que serveixen com a suport a missions interplanetàries de naus espacials, de les observacions astronòmiques de ràdio i de radar per a l'exploració del sistema solar i de l'univers.
Nou!!: Programa Apollo і Xarxa de l'Espai Profund · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Programa Apollo і 11 d'abril · Veure més »
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Programa Apollo і 19 de novembre · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Programa Apollo і 1968 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Programa Apollo і 1969 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Programa Apollo і 1970 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Programa Apollo і 1971 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Programa Apollo і 1973 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Programa Apollo і 1975 · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Programa Apollo і 20 de juliol · Veure més »
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Programa Apollo і 21 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Apollo, Missions Apollo, Nau Apollo, Programa Apolo, Programa Apol·lo, Programa Espacial Apollo, Programa espacial Apol·lo, Projecte Apollo, Projecte apol·lo.
