108 les relacions: Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí, Acre (Israel), Al-Bassassirí, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mayadin, Al-Mussabbihí, Al-Mustànsir (fatimita), Alep, Alta Mesopotàmia, Antioquia de l'Orontes, Ar-Raqqà, Atiyya ibn Sàlih, Atsiz ibn Uvak, Azaz, Baalbek, Banu Àssad, Banu Kalb, Banu Múnqidh, Batalla de Manazkert, Beirut, Biblos, Buwàyhides, Califat Fatimita, Catepà, Constantinoble, Damasc, Dinar, Diyarbakır, Dubays ibn Alí, Edessa (Mesopotàmia), Egipte, Emar, Eufrates, Gihad, Gubayl, Hama, Hamdànides, Harran, Homs, Ikhxídides, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Iraq, Jund, Khutba, Kufa, Maarat an-Numan, Maarrat Masrin, Mahmud ibn Nasr, Manbij, ..., Mardj Dabik, Mawla, Mazyàdides, Màlik-Xah I, Múslim ibn Qurayx, Miquel IV el Paflagoni, Mossul, Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid, Najd, Nasr ibn Mahmud, Nasr ibn Sàlih, Numairites, Orontes, Palmira, Qays Aylan, Qinnasrin, Romà III Argir, Salamiyya, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sàbiq ibn Mahmud, Sàlih ibn Mirdàs, Tútuix I, Teodora, emperadriu romana d'Orient, Thimal ibn Sàlih, Toghril Beg I, Trípoli (Líban), Uqàylides, 1024, 1027, 1029, 1030, 1031, 1034, 1038, 1040, 1042, 1048, 1050, 1056, 1057, 1060, 1061, 1062, 1065, 1068, 1071, 1073, 1075, 1076, 1077, 1079, 1080, 1098, 1262, 15 de gener, 830, 939, 969. Ampliar l'índex (58 més) »
Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí
Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí (Iraq, ? - 1045) fou visir fatimita.
Nou!!: Mirdàsides і Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí · Veure més »
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Mirdàsides і Acre (Israel) · Veure més »
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Mirdàsides і Al-Bassassirí · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Mirdàsides і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Mirdàsides і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Mussabbihí
Al-Àmir al-Mukhtar Izz-al-Mulk Abu-Abd-Al·lah al Mussabbihí, conegut com Al-Mussabbihí, fou un historiador de l'Egipte fatimita de família originària d'Haran però nascut a Al-Fustat el 4 de març de 977 i mort a la mateixa ciutat l'abril/maig del 1030.
Nou!!: Mirdàsides і Al-Mussabbihí · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Mirdàsides і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Mirdàsides і Alep · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Mirdàsides і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Mirdàsides і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Mirdàsides і Ar-Raqqà · Veure més »
Atiyya ibn Sàlih
Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.
Nou!!: Mirdàsides і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »
Atsiz ibn Uvak
Erigsen o Atsiz ibn Uvak (?- 1080) fou un cap turcman, cap de la tribu dels iwai segurament establerta a Khwarizm a l'inici de l'expansió seljúcida.
Nou!!: Mirdàsides і Atsiz ibn Uvak · Veure més »
Azaz
Azaz és una ciutat del nord-oest de Síria, situada a 32 km d'Alep.
Nou!!: Mirdàsides і Azaz · Veure més »
Baalbek
Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.
Nou!!: Mirdàsides і Baalbek · Veure més »
Banu Àssad
Els Banu Àssad (en pronunciació dialectal, Beni Sed, literalment ‘Fills d'Àssad’, ‘Fills d'un lleó’) són una tribu de l'Iraq originada al nord de l'Aràbia Saudita, a la zona al sud del Nafud, més enllà del Jabal Xammar i fins al Wadi Rumma.
Nou!!: Mirdàsides і Banu Àssad · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Mirdàsides і Banu Kalb · Veure més »
Banu Múnqidh
Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles i, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.
Nou!!: Mirdàsides і Banu Múnqidh · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Mirdàsides і Batalla de Manazkert · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Mirdàsides і Beirut · Veure més »
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Nou!!: Mirdàsides і Biblos · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Mirdàsides і Buwàyhides · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Mirdàsides і Califat Fatimita · Veure més »
Catepà
Catepà (κατεπάνω 'catepáno') era un títol romà d'Orient equivalent a governador de districte fronterer.
Nou!!: Mirdàsides і Catepà · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Mirdàsides і Constantinoble · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Mirdàsides і Damasc · Veure més »
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Nou!!: Mirdàsides і Dinar · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Mirdàsides і Diyarbakır · Veure més »
Dubays ibn Alí
Abu-l-Aazz Dubays (I) ibn Alí ibn Màzyad Nur-ad-Dawla o, més senzillament, Dubays (I) ibn Alí fou emir mazyàdida d'al-Hilla.
Nou!!: Mirdàsides і Dubays ibn Alí · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Mirdàsides і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Mirdàsides і Egipte · Veure més »
Emar
Emar, actualment Tell Meskene, a la governació d'Alep, va ser una ciutat a la vora de l'Eufrates, al sud de Carquemix, al lloc on l'Eufrates fa un tomb, uns 100 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Mirdàsides і Emar · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Mirdàsides і Eufrates · Veure més »
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Nou!!: Mirdàsides і Gihad · Veure més »
Gubayl
Gubayl o Jbeil (en àrab جبيل, Jubayl) és una ciutat de la governació del Mont Líban, al Líban.
Nou!!: Mirdàsides і Gubayl · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Mirdàsides і Hama · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Mirdàsides і Hamdànides · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Mirdàsides і Harran · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Mirdàsides і Homs · Veure més »
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Nou!!: Mirdàsides і Ikhxídides · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Mirdàsides і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Mirdàsides і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Mirdàsides і Iraq · Veure més »
Jund
Jund, en plural ajnad, tot i que també és habitual junds (pl.), és una paraula àrab que designava inicialment un exèrcit.
Nou!!: Mirdàsides і Jund · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Mirdàsides і Khutba · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Mirdàsides і Kufa · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: Mirdàsides і Maarat an-Numan · Veure més »
Maarrat Masrin
Ma'arrat Misrin o Maarrat Misrin o Ma'arrat Nasrin (els croats l'anomenaren Megaret Basrin o Meguaret Mesrin i una vegada Maarrat Moucerim) és una ciutat de Síria dins la governació d'Idlib.
Nou!!: Mirdàsides і Maarrat Masrin · Veure més »
Mahmud ibn Nasr
Raixid-ad-Dawla Mahmud ibn Nasr ibn Sàlih al-Mirdassí, més conegut simplement com a Mahmud ibn Nasr o com Raixid-ad-Dawla Mahmud (? - Alep, 1075) fou emir mirdàsida d'Alep del 1060 al 1061 i del 1065 al 1075.
Nou!!: Mirdàsides і Mahmud ibn Nasr · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: Mirdàsides і Manbij · Veure més »
Mardj Dabik
Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.
Nou!!: Mirdàsides і Mardj Dabik · Veure més »
Mawla
Mawla (en plural mawali) és una paraula àrab polisèmica, el significat de la qual ha variat segons diferents períodes i contextos.
Nou!!: Mirdàsides і Mawla · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: Mirdàsides і Mazyàdides · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Mirdàsides і Màlik-Xah I · Veure més »
Múslim ibn Qurayx
Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.
Nou!!: Mirdàsides і Múslim ibn Qurayx · Veure més »
Miquel IV el Paflagoni
Miquel IV el Paflagoni fou emperador romà d'Orient del 1034 al 1041.
Nou!!: Mirdàsides і Miquel IV el Paflagoni · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Mirdàsides і Mossul · Veure més »
Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid (882-946) fou el fundador de la dinastia ikhxídida d'Egipte.
Nou!!: Mirdàsides і Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid · Veure més »
Najd
La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.
Nou!!: Mirdàsides і Najd · Veure més »
Nasr ibn Mahmud
Jalal-ad-Dawla Nasr ibn Mahmud fou emir mirdàsida d'Alep del 1075 al 1076.
Nou!!: Mirdàsides і Nasr ibn Mahmud · Veure més »
Nasr ibn Sàlih
Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.
Nou!!: Mirdàsides і Nasr ibn Sàlih · Veure més »
Numairites
Els Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.
Nou!!: Mirdàsides і Numairites · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Mirdàsides і Orontes · Veure més »
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Nou!!: Mirdàsides і Palmira · Veure més »
Qays Aylan
Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.
Nou!!: Mirdàsides і Qays Aylan · Veure més »
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Mirdàsides і Qinnasrin · Veure més »
Romà III Argir
Romà III Argir (en grec:, Romanós o Arguirós o Arguirópulos) fou emperador romà d'Orient del 1028 al 1034.
Nou!!: Mirdàsides і Romà III Argir · Veure més »
Salamiyya
Salamiyya o Salamiyah és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.
Nou!!: Mirdàsides і Salamiyya · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Mirdàsides і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sàbiq ibn Mahmud
Sàbiq ibn Mahmud fou el darrer emir mirdàsida d'Alep (1076-1080).
Nou!!: Mirdàsides і Sàbiq ibn Mahmud · Veure més »
Sàlih ibn Mirdàs
Àssad-ad-Dawla Sàlih ibn Mirdàs fou el primer emir mirdàsida d'Alep (1024-1029).
Nou!!: Mirdàsides і Sàlih ibn Mirdàs · Veure més »
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Nou!!: Mirdàsides і Tútuix I · Veure més »
Teodora, emperadriu romana d'Orient
Teodora (Theodora) (984-1056) fou emperadriu romana d'Orient de l'11 de gener del 1055 a la seva mort, poc després del 31 d'agost del 1056.
Nou!!: Mirdàsides і Teodora, emperadriu romana d'Orient · Veure més »
Thimal ibn Sàlih
Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.
Nou!!: Mirdàsides і Thimal ibn Sàlih · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Mirdàsides і Toghril Beg I · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Mirdàsides і Trípoli (Líban) · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Mirdàsides і Uqàylides · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1024 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1027 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mirdàsides і 1029 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mirdàsides і 1030 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1031 · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1034 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1038 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Mirdàsides і 1040 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Mirdàsides і 1042 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mirdàsides і 1048 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1050 · Veure més »
1056
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1056 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1057 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1060 · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1061 · Veure més »
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Mirdàsides і 1062 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1065 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1068 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1071 · Veure més »
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Nou!!: Mirdàsides і 1073 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1075 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1076 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Mirdàsides і 1077 · Veure més »
1079
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1079 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1080 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 1098 · Veure més »
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Mirdàsides і 1262 · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mirdàsides і 15 de gener · Veure més »
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Mirdàsides і 830 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Mirdàsides і 939 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Mirdàsides і 969 · Veure més »