Accés més ràpid que el navegador!
145 les relacions: Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu-Saïd (timúrida), Adigel, Ahmad ibn Uways, Alinjak, Amir Wali ibn Ali Hindu, Anatòlia, Anuixirvan Barles, Aq Qoyunlu, Ardabil, Awnik, Azerbaidjan, Baber, Bagdad, Bakú, Batalla d'Ankara, Batalla de Kunduzca, Bayan Kutxin, Bàssora, Bistam, Bistam Jagir, Bust, Circassians, Damghan, Derbent, Dinastia jalayírida, Dinastia Kart, Diyarbakır, Esmirna, Ganja, Geòrgia, Gilan, Gorgan (ciutat), Hajji Barles, Hamadan, Herat, Hilla, Horda d'Or, Hurufisme, Husayn Barles, Husayn Sufi, Il-kanat, Imperi Mogol, Iraq, Iraq ajamita, Ja'un-i-Qurban, Jahan Xah, Jahan Xah Bahadur, Jahangir ibn Timur, Janibeg, ..., Kaixan, Kandahar, Kara Mehmed, Karaunes, Karbala, Khalil Sultan, Khan Zade, Khawar, Khurasan (província mongola), Khuzdar, Khuzestan, Khwarizm, Kilat-i Nadiri, Kiptxak, Kur, Lur-i Kučik, Maragha, Mardin, Mazandaran, Mossul, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Musa Taychi'ut, Muzaffàrida, Naxçıvan, Oljeitu, Persa, Província de Fars, Qalat, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qazvín, Raixid-ad-Din, Rayy, Regió del Karabakh, Said Khoja, Saif al-Din Barles, Samarcanda, Sarai Mulk Khanum, Sarakhs, Sarbadàrida, Semnan, Shah Mansur, Shaki (Azerbaidjan), Sistan, Soldanat de Rum, Sulayman Sufi, Sulayman Xah, Sultan Husayn, Sultaniyya, Suyurgatmix, Tabriz, Tahir ibn Ahmad, Takhi-i-Hulagu, Tamerlà, Tavakul Barles, Tèrek, Termez, Tigris, Timúrides, Toktamix, Transoxiana, Ujan, Xah Rukh (timúrida), Xahriyar, Xaikh Ibrahim, Xaikh Nur al-Din, Xirvan, 10 de maig, 11 d'abril, 11 de març, 1366, 1367, 1383, 1386, 1393, 1394, 1399, 1401, 1402, 1404, 1405, 1406, 1408, 16 d'abril, 18 de febrer, 19 d'abril, 2 de juliol, 2 de maig, 24 de juliol, 27 de juny, 28 de juliol, 29 de març, 31 de desembre, 4 d'octubre. Ampliar l'índex (95 més) »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Nou!!: Miran Xah і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Nou!!: Miran Xah і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »
Adigel
Adigel (Adijal, Adygel, Aiyal, Aighel, Ijel) fou un príncep de la dinastia musulmana d'origen turcomongol timúrida, fill de Miran Shah i net de Tamerlà.
Nou!!: Miran Xah і Adigel · Veure més »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Miran Xah і Ahmad ibn Uways · Veure més »
Alinjak
Alinjak, també Alanjik, Alangik, Alengik, Alinjakala, moderna fortalesa d'Alinja, el seu nom en armeni és Ernjak o Erenchak, és una antiga fortalesa propera a la moderna població d'Alinja a Nakhtxivan (Azerbaidjan).
Nou!!: Miran Xah і Alinjak · Veure més »
Amir Wali ibn Ali Hindu
Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Miran Xah і Amir Wali ibn Ali Hindu · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Miran Xah і Anatòlia · Veure més »
Anuixirvan Barles
Anuixirvan Barles fou un amir de la tribu turcomongola dels Barles, que va servir principalment a Xah Rukh.
Nou!!: Miran Xah і Anuixirvan Barles · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Miran Xah і Aq Qoyunlu · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Miran Xah і Ardabil · Veure més »
Awnik
Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.
Nou!!: Miran Xah і Awnik · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Miran Xah і Azerbaidjan · Veure més »
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Nou!!: Miran Xah і Baber · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Miran Xah і Bagdad · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Miran Xah і Bakú · Veure més »
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Nou!!: Miran Xah і Batalla d'Ankara · Veure més »
Batalla de Kunduzca
Campanya de Tamerlà La batalla de Kunduzcha fou un enfrontament decisiu entre les forces del kan de Kiptxak, Toktamish, i les de Tamerlà.
Nou!!: Miran Xah і Batalla de Kunduzca · Veure més »
Bayan Kutxin
Bayan Kutxin (+ 1407) fou un amir de Tamerlà que el va designar per diversos governs.
Nou!!: Miran Xah і Bayan Kutxin · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Miran Xah і Bàssora · Veure més »
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Nou!!: Miran Xah і Bistam · Veure més »
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Nou!!: Miran Xah і Bistam Jagir · Veure més »
Bust
Bust de Víctor Balaguer a Barcelona ''Keys To Community'' (2007), bust de Benjamin Franklin, per James Peniston Un bust és una representació de la part superior d'un cos humà mitjançant pintura, escultura, dibuix o gravat.
Nou!!: Miran Xah і Bust · Veure més »
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Nou!!: Miran Xah і Circassians · Veure més »
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Nou!!: Miran Xah і Damghan · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Miran Xah і Derbent · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Miran Xah і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Nou!!: Miran Xah і Dinastia Kart · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Miran Xah і Diyarbakır · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Miran Xah і Esmirna · Veure més »
Ganja
Un grafiti on es pot llegir «ganja», a Sevilla. Ganja és un terme hindi per a la planta del cànnabis (originalment, per al cànem) i está lligat al moviment rastafari.
Nou!!: Miran Xah і Ganja · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Miran Xah і Geòrgia · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Miran Xah і Gilan · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Miran Xah і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Hajji Barles
Hajji Barles - de nom complet Hajji Saif al-Din Barles, sent hajji una mena de títol indicatiu de que havia fet el pelegrinatge a la Meca - (segle XIV) fou amir o beg de la tribu Barles de Transoxiana al kanat de Txagatai.
Nou!!: Miran Xah і Hajji Barles · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Miran Xah і Hamadan · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Miran Xah і Herat · Veure més »
Hilla
Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.
Nou!!: Miran Xah і Hilla · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Miran Xah і Horda d'Or · Veure més »
Hurufisme
El hurufisme (en àrab حروفية, Hurufiyya, adjectiu hurufí) fou un corrent sufí de caràcter cabalístic que es va desenvolupar en zones de l'occident de Pèrsia i Azerbaidjan durant els segles i. "Huruf" significa literalment 'lletres', ja que es considerava que cadascuna tenia un paper essencial per a l'obtenció de l'amor i la bellesa en l'univers.
Nou!!: Miran Xah і Hurufisme · Veure més »
Husayn Barles
Husayn Barles (+ 1407) fou un amir que va servir a Tamerlà i després Abu Bakr.
Nou!!: Miran Xah і Husayn Barles · Veure més »
Husayn Sufi
Husayn Sufi ibn Yanghadai (+ 1371) fou amir (a vegades esmentat com a xah) de Khwarizm vers 1360 a 1371.
Nou!!: Miran Xah і Husayn Sufi · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Miran Xah і Il-kanat · Veure més »
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Nou!!: Miran Xah і Imperi Mogol · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Miran Xah і Iraq · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Miran Xah і Iraq ajamita · Veure més »
Ja'un-i-Qurban
Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.
Nou!!: Miran Xah і Ja'un-i-Qurban · Veure més »
Jahan Xah
* Jahan Shah o Xa Jahan (1592 - 1666), cinquè emperador mogol de l'Índia (1628-58).
Nou!!: Miran Xah і Jahan Xah · Veure més »
Jahan Xah Bahadur
Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.
Nou!!: Miran Xah і Jahan Xah Bahadur · Veure més »
Jahangir ibn Timur
Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.
Nou!!: Miran Xah і Jahangir ibn Timur · Veure més »
Janibeg
Janibeg (segle XIV) fou kan de l'Horda d'Or.
Nou!!: Miran Xah і Janibeg · Veure més »
Kaixan
Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.
Nou!!: Miran Xah і Kaixan · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Miran Xah і Kandahar · Veure més »
Kara Mehmed
Kara Mehmed fou emir qara qoyunlu, nebot i successor del primer gran emir Bayram Khodja, i fill de Turemish (germà de Bayram).
Nou!!: Miran Xah і Kara Mehmed · Veure més »
Karaunes
Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.
Nou!!: Miran Xah і Karaunes · Veure més »
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Nou!!: Miran Xah і Karbala · Veure més »
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Nou!!: Miran Xah і Khalil Sultan · Veure més »
Khan Zade
Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.
Nou!!: Miran Xah і Khan Zade · Veure més »
Khawar
Khawar o Khuwar, fou una ciutat de la regió del Kumis, moderna província de Semnan.
Nou!!: Miran Xah і Khawar · Veure més »
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Nou!!: Miran Xah і Khurasan (província mongola) · Veure més »
Khuzdar
Khuzdar o Khozdar (urdu: خضدار) és una ciutat de la província pakistanesa de Balutxistan.
Nou!!: Miran Xah і Khuzdar · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Miran Xah і Khuzestan · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Miran Xah і Khwarizm · Veure més »
Kilat-i Nadiri
Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia Central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.
Nou!!: Miran Xah і Kilat-i Nadiri · Veure més »
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Nou!!: Miran Xah і Kiptxak · Veure més »
Kur
Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir 'la terra de muntanyes' i es referia a les muntanyes de Zagros a l'est de Sumèria.
Nou!!: Miran Xah і Kur · Veure més »
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Nou!!: Miran Xah і Lur-i Kučik · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Miran Xah і Maragha · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Miran Xah і Mardin · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Miran Xah і Mazandaran · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Miran Xah і Mossul · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: Miran Xah і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Nou!!: Miran Xah і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »
Musa Taychi'ut
Arbre genealògic de la família de l'amir Musa Taychiut Musa Taychi'ut (mort primers anys del segle XV) fou un amir de família genguiskhànida txagataïda, cap del clan Taychi'ut, que va servir a Amir Husayn (del que va ser el principal suport i el principal cap militar) i a Tamerlà, sent parent d'ambdos per matrimonis.
Nou!!: Miran Xah і Musa Taychi'ut · Veure més »
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Nou!!: Miran Xah і Muzaffàrida · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Miran Xah і Naxçıvan · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Miran Xah і Oljeitu · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Miran Xah і Persa · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Miran Xah і Província de Fars · Veure més »
Qalat
* Kalat (dialecte), dialecte principal del brahui.
Nou!!: Miran Xah і Qalat · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Miran Xah і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Miran Xah і Qara Yússuf · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Miran Xah і Qazvín · Veure més »
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Nou!!: Miran Xah і Raixid-ad-Din · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Miran Xah і Rayy · Veure més »
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Miran Xah і Regió del Karabakh · Veure més »
Said Khoja
Said Khoja (+ després del 1406) fou un amir de Tamerlà, fill de l'amir Shaikh Ali Bahadur (fidel de Tamerlà).
Nou!!: Miran Xah і Said Khoja · Veure més »
Saif al-Din Barles
Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.
Nou!!: Miran Xah і Saif al-Din Barles · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Miran Xah і Samarcanda · Veure més »
Sarai Mulk Khanum
Vista del portal de la mesquita Bibi Khanum a Samarcanda Sarai Mulk Khanum fou una princesa mongola, filla del kan de Txagatai Qazan ("calder" en turc), que es va convertir en l'esposa de Tamerlà.
Nou!!: Miran Xah і Sarai Mulk Khanum · Veure més »
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Nou!!: Miran Xah і Sarakhs · Veure més »
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Nou!!: Miran Xah і Sarbadàrida · Veure més »
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Nou!!: Miran Xah і Semnan · Veure més »
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Nou!!: Miran Xah і Shah Mansur · Veure més »
Shaki (Azerbaidjan)
miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.
Nou!!: Miran Xah і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Miran Xah і Sistan · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Miran Xah і Soldanat de Rum · Veure més »
Sulayman Sufi
Sulayman Sufi fou un amir de la tribu Kungrat, del clan Sufi, que va accedir al poder vers el 1380 a Khwarizm.
Nou!!: Miran Xah і Sulayman Sufi · Veure més »
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Nou!!: Miran Xah і Sulayman Xah · Veure més »
Sultan Husayn
* Sultan Husayn I (1668 -1726), xa safàvida de Pèrsia.
Nou!!: Miran Xah і Sultan Husayn · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Miran Xah і Sultaniyya · Veure més »
Suyurgatmix
* Suyurgatmix (kan) (? - 1384), kan de Txagatai (1370–1384), fill del kan Danishmendji de la casa dels ogodeïdes.
Nou!!: Miran Xah і Suyurgatmix · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Miran Xah і Tabriz · Veure més »
Tahir ibn Ahmad
Malik Tahir ibn Ahmad, en algunes obres antigues apareix com Al-Zahir ibn Ahmad, (+1403) fou un príncep jalayírida, fill d'Ahmad ibn Uways.
Nou!!: Miran Xah і Tahir ibn Ahmad · Veure més »
Takhi-i-Hulagu
Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.
Nou!!: Miran Xah і Takhi-i-Hulagu · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Miran Xah і Tamerlà · Veure més »
Tavakul Barles
Tavakul Barles (segle XV) fou un amir d'Abu Bakr i de Xah Rukh.
Nou!!: Miran Xah і Tavakul Barles · Veure més »
Tèrek
El riu Tèrek (Те́рек, Térek; თერგი, Tergui, Терк, Terk; Теркa, Terka; Терек-сув, Terek-suv; Терк, Terk) és un dels principals rius del nord del Caucas.
Nou!!: Miran Xah і Tèrek · Veure més »
Termez
Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.
Nou!!: Miran Xah і Termez · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Miran Xah і Tigris · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Miran Xah і Timúrides · Veure més »
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Nou!!: Miran Xah і Toktamix · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Miran Xah і Transoxiana · Veure més »
Ujan
Ujan o Awjan era una població i comarca situada a uns 50 km a l'est de Tabriz en direcció a Miyana, a la riba sud del riu Sarav.
Nou!!: Miran Xah і Ujan · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Miran Xah і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xahriyar
Xahriyar (Persa: شهریار) (també apareix com Xaryar, Xeryar, Shariyar, Shahriyar, Xahryar, Xariyar, Shahryār, Shahriār, Xeharyar, Xaheryar, Xaharyar, Xehreyar o Xehiryar amb la "x" normalment com a "Sh", nom que vol dir "Gran Rei") fou una fortalesa de l'Iraq Ajamita, situada prop de Rayy, uns 25 km a l'oest i avui dia una ciutat capital del comtat de Shahriar a la província de Teheran, a l'Iran.
Nou!!: Miran Xah і Xahriyar · Veure més »
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Nou!!: Miran Xah і Xaikh Ibrahim · Veure més »
Xaikh Nur al-Din
Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.
Nou!!: Miran Xah і Xaikh Nur al-Din · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Miran Xah і Xirvan · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 10 de maig · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 11 d'abril · Veure més »
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 11 de març · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Miran Xah і 1366 · Veure més »
1367
Sense descripció.
Nou!!: Miran Xah і 1367 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Miran Xah і 1383 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Miran Xah і 1386 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Miran Xah і 1393 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Miran Xah і 1394 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Miran Xah і 1399 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Miran Xah і 1401 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Miran Xah і 1402 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Miran Xah і 1404 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Miran Xah і 1405 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Miran Xah і 1406 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Miran Xah і 1408 · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 16 d'abril · Veure més »
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Miran Xah і 18 de febrer · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 19 d'abril · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 2 de juliol · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 2 de maig · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 24 de juliol · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 27 de juny · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 28 de juliol · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 29 de març · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 31 de desembre · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miran Xah і 4 d'octubre · Veure més »
