52 les relacions: Aleix de Rússia (tsar de Rússia), Arkhànguelsk, Basili IV, Boiar, Cosacs, Dinastia Romànov, Filaret de Moscou, Guerra russopolonesa, Ievdokia Stréixneva, Kostromà, Ladislau IV de Polònia, Maria Miloslàvskaia, Monestir d'Ipàtiev, Moscou, Natàlia Naríxkina, Pau de Deulino, Tractat de Stolbovo, Tsar, Tsars de Rússia, Tula (Rússia), Zemski Sobor, 11 de febrer, 1553, 1565, 1582, 1608, 1613, 1617, 1624, 1625, 1626, 1627, 1628, 1629, 1630, 1631, 1633, 1634, 1636, 1637, 1639, 1645, 1650, 1651, 1669, 1676, 1679, 1692, 1694, 1706, ..., 24 de març, 5 de febrer. Ampliar l'índex (2 més) »
Aleix de Rússia (tsar de Rússia)
Aleix Mikhàilovitx Romànov (en rus: Алексей Михаилович Романов), Aleksei o Alexis I fou un tsar de Rússia durant una de les dècades més glorioses per Rússia al.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Aleix de Rússia (tsar de Rússia) · Veure més »
Arkhànguelsk
El port d'Arkhànguelsk el 1896 Arkhànguelsk (transliteració del rus Архангельск, abans coneguda en català com a Arcàngel) és una ciutat de l'extrem nord de la Rússia europea, situada vora el riu Dvinà Septentrional, prop de la seva desembocadura a la mar Blanca.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Arkhànguelsk · Veure més »
Basili IV
Basili IV (1552 – 12 de setembre de 1612) fou tsar de Rússia entre 1606 i 1610.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Basili IV · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Miquel I de Rússia і Boiar · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Cosacs · Veure més »
Dinastia Romànov
Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia).
Nou!!: Miquel I de Rússia і Dinastia Romànov · Veure més »
Filaret de Moscou
Fiódor Nikítitx Romànov (Фёдор Ники́тич Рома́нов) (n.1553 - 1 d'octubre del 1633) va ser un boiar que va esdevenir Patriarca de Moscou com a Filaret (Филаре́т) i que va ser governant de facto durant el regnat del seu fill el Tsar Miquel I de Rússia.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Filaret de Moscou · Veure més »
Guerra russopolonesa
L'expressió Guerra russopolonesa fa referència a algun dels conflictes entre Polònia (inclosa la Mancomunitat de Polònia-Lituània) i Rússia.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Guerra russopolonesa · Veure més »
Ievdokia Stréixneva
Ievdokia Lukiànovna Stréixneva (en rus: Евдоки́я Лукья́новна Стре́шнева) va néixer l'any 1608 i va morir a Moscou el 18 d'agost de 1645.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Ievdokia Stréixneva · Veure més »
Kostromà
Kostromà - Кострома - és una ciutat de la Rússia europea, situada a la confluència del Volga i el riu Kostromà.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Kostromà · Veure més »
Ladislau IV de Polònia
fou rei de Polònia.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Ladislau IV de Polònia · Veure més »
Maria Miloslàvskaia
Maria Ilínitxna Miloslàvskaia (en rus: Мария Ильинична Милославская) (1625-1669) va ser la primera dona del tsar Aleix I i mare de dos tsars Teodor III i Iván V, també va ser mare de la regent Sofia Aleksandrovna Romanov.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Maria Miloslàvskaia · Veure més »
Monestir d'Ipàtiev
El monestir d'Ipàtiev (Ипатьевский монастырь, Ipàtievski monastir) o monestir de Sant Hipaci està construït sobre la riba del Kostromà, prop de la ciutat de Kostromà.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Monestir d'Ipàtiev · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Moscou · Veure més »
Natàlia Naríxkina
Natàlia Kiril·lovna Narixkina (en rus: Наталья Кирилловна Нарышкина), va ser la segona esposa del tsar Aleix I i mare de Pere I de Rússia.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Natàlia Naríxkina · Veure més »
Pau de Deulino
XVI. La Pau de Deulino –també coneguda com a Treva o Tractat de Dywilino–) va ser signada l'11 de desembre de 1618 i va entrar en vigor el 4 de gener de 1619. Va posar fi a la Guerra russo-polonesa (1605-1618) entre la Confederació de Polònia i Lituània i el Tsarat Rus. Deulino és el nom d'un llogaret a les proximitats de Sérguiev Possad. L'acord va suposar la més gran expansió territorial de la Confederació, que va durar fins que aquesta va perdre Livònia el 1629. La Confederació va guanyar el control sobre el Voivodat de Smolensk i el Voivodat de Txerníhiv. La treva tenia com data final 14 anys i mig més tard. Les parts van intercanviar als seus presoners, incloent el patriarca de Moscou Filaret. Ladislau IV, fill del rei de la Confederació, Segimon III Vasa, no va renunciar a les seves reclamacions sobre el tron moscovita. Després del període de la treva, i mort ja Segimon, les hostilitats es van reprendre amb un conflicte al qual es va denominar Guerra de Smolensk, que va finalitzar amb el Tractat de Poliánovka o Polanów el 1635.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Pau de Deulino · Veure més »
Tractat de Stolbovo
El príncep Dmitri Pojarski, a l'esquerra del quadre. El Tractat de Stolbovo fou l'acord de pau firmat el 1617 pel Tsarat Rus i Suècia, en virtut del qual finalitzava a la Guerra d'Íngria, que enfrontava a ambdues nacions des de feia set anys.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Tractat de Stolbovo · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Tsar · Veure més »
Tsars de Rússia
En diferents moments, els governants dels principats russos van portar el títol de Kniaz (traduït com Duc o Príncep), Veliki Kniaz (traduït com Gran Duc, Gran Príncep), Tsar i Emperador.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Tsars de Rússia · Veure més »
Tula (Rússia)
esquerra Tula (en rus: Тула) és una ciutat de Rússia, capital de la província homònima.
Nou!!: Miquel I de Rússia і Tula (Rússia) · Veure més »
Zemski Sobor
Serguei Ivanov El Zemski Sobor va ser el primer parlament rus del tipus dels estats feudals, als segles i. El terme traduït literalment és "Assemblea de la Terra".
Nou!!: Miquel I de Rússia і Zemski Sobor · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 11 de febrer · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1553 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1565 · Veure més »
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1582 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1608 · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1613 · Veure més »
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1617 · Veure més »
1624
Sense descripció.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1624 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1625 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1626 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1627 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1628 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1629 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1630 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1631 · Veure més »
1633
Sense descripció.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1633 · Veure més »
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1634 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1636 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1637 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1639 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1645 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1650 · Veure més »
1651
Sense descripció.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1651 · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1669 · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1676 · Veure més »
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1679 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1692 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1694 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 1706 · Veure més »
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 24 de març · Veure més »
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Miquel I de Rússia і 5 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mikhail Fiodorovitx Romanov, Mikhail Fiódorovitx Romànov, Mikhail Fyodorovich Romanov, Mikhail Romanov, Mikhaïl Fiodorovitx Romanov, Mikhaïl Fiódorovitx Romànov, Mikhaïl Romanov, Miquel III Romànov.