Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Acord de París, Astrònom, Canvi climàtic, Climatologia, Croàcia, Danubi, Edat glacial, Excentricitat orbital, Física teòrica, Geofísica, Geometria esfèrica, Hiparc de Nicea, Imperi Austrohongarès, Insolació, Johannes Kepler, Lewis Fry Richardson, Matemàtic, Mecànica celeste, Osijek, Sistema solar, Sol, Teoria de Milanković, Vilhelm Bjerknes, 12 de desembre, 1879, 1958, 28 de maig.
Acord de París
L'Acord de París és un acord dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a partir de l'any 2020.
Nou!!: Milutin Milanković і Acord de París · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Milutin Milanković і Astrònom · Veure més »
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Nou!!: Milutin Milanković і Canvi climàtic · Veure més »
Climatologia
Climograma Diagrama ombrotèrmic o climograma de Barcelona Mapa on es mostra la precipitació total anual mitjana (en mm) per al període de 1951 a 2000. Versió de 2020 publicada per l'Agència Meteorològica Alemanya i pel Global Precipitation Climatology Center (GPCC) La climatologia (Geografia, Meteorologia, Ciències de la Terra) és la ciència que estudia els climes i els fenòmens atmosfèrics d’un país, a una latitud i a una altitud determinades.
Nou!!: Milutin Milanković і Climatologia · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Milutin Milanković і Croàcia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Milutin Milanković і Danubi · Veure més »
Edat glacial
CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.
Nou!!: Milutin Milanković і Edat glacial · Veure més »
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Nou!!: Milutin Milanković і Excentricitat orbital · Veure més »
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Nou!!: Milutin Milanković і Física teòrica · Veure més »
Geofísica
ionosfèric. La geofísica és la ciència que estudia la Terra des del punt de vista de la física i que aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l'atmosfera superior.
Nou!!: Milutin Milanković і Geofísica · Veure més »
Geometria esfèrica
varietat, en el triangle corb convex la suma dels angles pot ser superior a 180°. La geometria esfèrica és la geometria de la superfície bidimensional d'una esfera.
Nou!!: Milutin Milanković і Geometria esfèrica · Veure més »
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Nou!!: Milutin Milanković і Hiparc de Nicea · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Milutin Milanković і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Insolació
Insolació a Espanya La insolació en meteorologia és el mesurament de l'energia de radiació solar rebuda en una superfície i en un període donats.
Nou!!: Milutin Milanković і Insolació · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Milutin Milanković і Johannes Kepler · Veure més »
Lewis Fry Richardson
va ser un matemàtic, físic, meteoròleg i psicòleg anglès.
Nou!!: Milutin Milanković і Lewis Fry Richardson · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Milutin Milanković і Matemàtic · Veure més »
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Nou!!: Milutin Milanković і Mecànica celeste · Veure més »
Osijek
Osijek (Mursa, llatí Essec, hongarès Eszék, alemany Esseg, turc Ösek) és la quarta ciutat de Croàcia, i és la capital del comtat d'Osijek-Baranja i la ciutat més gran de la regió d'Eslavònia.
Nou!!: Milutin Milanković і Osijek · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Milutin Milanković і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Milutin Milanković і Sol · Veure més »
Teoria de Milanković
La teoria de Milanković postula que les variacions orbitals són les principals causants dels períodes glacials i interglacials de l'Holocè.
Nou!!: Milutin Milanković і Teoria de Milanković · Veure més »
Vilhelm Bjerknes
Vilhelm o Wilhelm Friman Koren Bjerknes (Oslo, 14 de març de 1862 - 9 d'abril de 1951) és un geofísic, matemàtic i físic noruec que fundà l'Institut de geofísica de Bergen on diversos investigadors desenvoluparen la meteorologia segons els fronts meteorològics.
Nou!!: Milutin Milanković і Vilhelm Bjerknes · Veure més »
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Milutin Milanković і 12 de desembre · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Milutin Milanković і 1879 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Milutin Milanković і 1958 · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Milutin Milanković і 28 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Milutin Milankovic, Milutin Milankovitch.
