Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Miloš Obrenović

Índex Miloš Obrenović

ciríl·lic serbi: Милош Обреновић; 18 de març de 1780 - 26 de setembre de 1860) va néixer Miloš Teodorović (Милош Теодоровић), príncep de Sèrbia de 1815 a 1839 i de 1858 a 1860. Participà en el Primer aixecament serbi i va liderar els serbis en el segon aixecament serbi i va fundar la Casa d'Obrenović. Sota el seu govern, Sèrbia es va convertir en un principat autònom dins de l'Imperi otomà. Príncep Miloš va dictaminar autocràticament, refusant-se permanentment de compartir el poder. Durant el seu mandat, va ser l'home més ric de Sèrbia i un dels més rics dels Balcans. Fill del camperol Tescho (Teodor), que s'havia casat amb Vischnja la qual era vídua d'Obrens von Brusnica, serví, en qualitat de servent, junt amb els seus germans Jovan i Jevrem a casa dels seus germanastres Jakov i Milà, i el 1804 s'adherí al moviment revolucionari dels serbis acabdillats per György Czerny. En morir el seu germanastre Milà, el qual era comandant en cap dels districtes de Rudnik, Poschega i Uschice, fou el seu successor i afegí al seu nom, Miloš, el d'Obrenović. En una invasió dels turcs el 1813, resistí tan valerosament i assolí tal superioritat, que obligà l'enemic a concedir una amnistia general i a ell la dignitat de príncep dels districtes de Poschega, Kragujevac i Rudnik. El 1815 Sèrbia es revoltà de nou comandada per Miloš. Al signar-se la pau el 1816 fou reconegut cap de Sèrbia pels turcs i després d'ordenar la mort de Czerny (6 de novembre de 1817), fou elegit príncep de Sèrbia pels knesos i l'alt clero. El 1827 l'Assemblea Nacional sèrbia, reunida Kragujevac ratificà el dret hereditari a favor de la seva família i ho confirmà el sultà el 15 d'agost de 1830. El 1834 prengué el títol d'Altesa.

14 les relacions: Dinastia Obrenović, Enciclopèdia Espasa, Encyclopædia Britannica, Mihailo III Obrenović, Miroslav Krleža, Primer Aixecament Serbi, Tractat de Bucarest (1812), 12 de desembre, 15 d'agost, 18 de març, 23 de desembre, 26 de setembre, 6 de novembre, 7 de setembre.

Dinastia Obrenović

La Dinastia Obrenović (Obrenovići / Обреновићи) fou una dinastia sèrbia que va governar Sèrbia entre 1815 i 1842, i després entre 1858 i 1903.

Nou!!: Miloš Obrenović і Dinastia Obrenović · Veure més »

Enciclopèdia Espasa

Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.

Nou!!: Miloš Obrenović і Enciclopèdia Espasa · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Miloš Obrenović і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Mihailo III Obrenović

(serbi: Михаило Обреновић, 16 de setembre de 1823 - 10 de juny de 1868) va ser príncep de Sèrbia de 1839 a 1842 i de 1860 a 1868.

Nou!!: Miloš Obrenović і Mihailo III Obrenović · Veure més »

Miroslav Krleža

(pronunciat va ser un escriptor iugoslau i croat que es considera el més gran escriptor croat del. Va escriure obres notables en tots els gèneres literaris, incloent poesia (Balades de Petrica Kerempuh, 1936), teatre (Srs. Glembay, 1929), contes (Croat God Mars, 1922), novel·les (El retorn de Philip Latinowicz, 1932; A la vora de la raó, 1938) i un diari íntim. El seu tema recurrent és la hipocresia i el conformisme burgesos a l'Imperi Austrohongarès i al Regne de Iugoslàvia. Krleža va escriure nombrosos assaigs sobre problemes de l'art, la història, la política, la literatura, la filosofia i l'estratègia militar, i era conegut com un dels grans polemistes del segle. El seu estil combina llenguatge poètic visionari i sarcasme. Krleža va dominar la vida cultural de Croàcia i Iugoslàvia durant mig segle. Un "comunista fet a si mateix", havia estat durament criticat en els cercles comunistes als anys trenta per la seva negativa a sotmetre's als principis del realisme socialista. Després de la Segona Guerra Mundial, va ocupar diversos càrrecs culturals a la Iugoslàvia socialista, i sobretot va ser l'editor de l’Institut Lexicogràfic Iugoslau i un assessor constant en afers culturals del president Tito. Després de la ruptura amb Stalin, va ser el seu discurs al Congrés d'Escriptors iugoslaus de 1952 el que va assenyalar una nova era de llibertat en la literatura iugoslava.

Nou!!: Miloš Obrenović і Miroslav Krleža · Veure més »

Primer Aixecament Serbi

Đorđe Petrović, anomenat Karađorđe (Jordi el Negre), heroi de la Primera insurrecció sèrbia contr l'Imperi Otomà. Sèrbia el 1813. El Primer Aixecament Serbi va ser un aixecament dels serbis contra els otomans a Belgrad i els seus voltants entre el 14 de febrer de 1804 i el 7 d'octubre de 1813 després de més de tres-cents anys d'ocupació otomana.

Nou!!: Miloš Obrenović і Primer Aixecament Serbi · Veure més »

Tractat de Bucarest (1812)

El Tractat de Bucarest és un tractat internacional signat el 28 de maig de 1812 a la ciutat de Bucarest entre l'Imperi Otomà i l'imperi Rus, que va posar fi a la Guerra russo-otomana.

Nou!!: Miloš Obrenović і Tractat de Bucarest (1812) · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Miloš Obrenović і 12 de desembre · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Miloš Obrenović і 15 d'agost · Veure més »

18 de març

El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Miloš Obrenović і 18 de març · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Miloš Obrenović і 23 de desembre · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Miloš Obrenović і 26 de setembre · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Miloš Obrenović і 6 de novembre · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Miloš Obrenović і 7 de setembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »