Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Milà

Índex Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

261 les relacions: Adda, Adriano Celentano, Aeroport de Milà-Linate, Aeroport de Milà-Malpensa, Agustí d'Hipona, Alba (Piemont), Alboí, Alessandria, Alessandro Manzoni, Alps, Ambròs de Milà, Amedeo Natoli, Antonio Canova, Arconovaldo Bonaccorsi, Ardito Desio, Arquebisbat de Milà, Arquitectura longobarda, Arrigo Boito, Arturo Toscanini, Associazione Calcio Milan, Asti (municipi italià), Àtila, Àustria, Batalla de Legnano, Bèrgam, Beatriu d'Este (duquessa de Milà), Belisari, Benedicta Boccoli, Benito Mussolini, Bernabé apòstol, Bernabé Visconti, Biblioteca Ambrosiana, Bois, Bolonya, Bramante, Brescia, Bruno Munari, Cantó de Ticino, Caravaggio, Carles Borromeo, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlo Biotti, Carlo Carrà, Carlo Maria Martini, Carrara, Catedral de Milà, Cesare Merzagora, Ciutat metropolitana de Milà, Classificació climàtica de Köppen, Classificació climàtica de Trewartha, ..., Clastidium, Claudi II el Gòtic, Como (ciutat d'Itàlia), Congrés de Viena, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Crema (Llombardia), Cremona, Dario Fo, Dècada del 1160, Della Scala, Didi Julià, Dioclecià, Duomo, Emília-Romanya, Ernesto Teodoro Moneta, Eugeni de Beauharnais, Eugenio Montale, Felip Maria Visconti, Felip V d'Espanya, Ferruccio Burco, Filarete, Filippo De Pisis, Filippo Tommaso Marinetti, Flavi Gracià, Flavi Honori, Florència, Football Club Internazionale Milano, Francesc II Sforza, Francesc Sforza, Francesco Petrarca, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gal·liè, Gàl·lia Transpadana, Gènova, Gianluigi Nuzzi, Giorgio Armani, Giorgio de Chirico, Giorgio Strehler, Giovanni Schiaparelli, Giulio Natta, Giuseppe Castiglione, Giuseppe Meazza, Giuseppe Verdi, Ignazio Gardella, Imperi Romà d'Occident, Indústria, Indro Montanelli, Italià, Itàlia, Joan Galeàs Visconti, La Scala, Leonardo da Vinci, Licini I, Ligúria, Llac de Como, Llac Maggiore, Lliga Llombarda, Lliga Santa (1511), Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de governadors espanyols i austríacs del Milanesat, Llombard, Llombardia, Lluís Maria Sforza, Lodi, Lucio Fontana, Lugano, Luigi Broglio, Maria Callas, Maria Caterina Rosalbina Caradori-Allan, Mario Monti, Mario Sironi, Mateu I Visconti, Maximià, Metro de Milà, Michelangelo Antonioni, Mike Bongiorno, Napoleó III, Napoleó Torriani, Novara, Odoacre, Ostrogots, Otó Visconti, París, Parma, Patrimoni de la Humanitat, Pau de Constança, Pau VI, Pavia, Pàdua, Perusa, Piacenza, Pietro Mascagni, Pinacoteca de Brera, Pisa, Publi Septimi Geta, Randa Ghazy, Ravenna, Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne napoleònic d'Itàlia, Renata Tebaldi, República Cisalpina, República d'Itàlia, Riccardo Giacconi, Riccardo Muti, Rin, Riu Po, Roma, Salvatore Quasimodo, Santa Maria delle Grazie, Sardenya, Sector terciari, Segle XVII, Siena, Stendhal, Suïssa, Teodosi I el Gran, Teresa Berganza, Ticino, Torí, Torriani, Tortona, Tramvia, Treviso, Umberto Boccioni, UNESCO, Valentino Mazzola, Valerià I, Varese, Vèneto, Venècia, Vercelli, Verona, Vicenza, Victor de Sabata, Viena, Visconti, Vitigès, Worms, 1037, 1042, 1044, 1056, 1075, 1158, 1162, 1167, 1176, 1183, 1185, 1197, 1226, 1239, 1240, 1275, 1277, 1287, 1294, 1295, 1302, 1311, 1349, 1355, 1378, 1385, 1386, 1395, 1412, 1425, 1428, 1441, 1447, 1450, 1476, 1494, 1505, 1512, 1515, 1521, 1524, 1535, 1707, 1714, 1733, 1738, 1743, 1797, 1814, 1815, 1848, 1853, 1859, 190 aC, 194 aC, 222 aC, 268, 293, 303, 382, 4 de novembre, 402, 404, 452, 476, 491, 538, 539, 568, 7 de desembre, 774, 89 aC. Ampliar l'índex (211 més) »

Adda

Situació del riu '''Adda''' L'Adda és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po.

Nou!!: Milà і Adda · Veure més »

Adriano Celentano

Adriano Celentano (Milà, Itàlia, 6 de gener de 1938) és un cantant, actor i presentador de televisió italià.

Nou!!: Milà і Adriano Celentano · Veure més »

Aeroport de Milà-Linate

L'Aeroport de Milà-Linate "Enrico Forlanini" (en italià: Aeroporto di Milano-Linate "Enrico Forlanini") és el segon aeroport més important que dóna servei a Milà.

Nou!!: Milà і Aeroport de Milà-Linate · Veure més »

Aeroport de Milà-Malpensa

L'Aeroport de Milà-Malpensa "Ciutat de Milà" (en italià: Aeroporto di Milano-Malpensa "Città di Milano") és el principal aeroport de Milà.

Nou!!: Milà і Aeroport de Milà-Malpensa · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Milà і Agustí d'Hipona · Veure més »

Alba (Piemont)

Alba és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província de Cuneo.

Nou!!: Milà і Alba (Piemont) · Veure més »

Alboí

"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare Alduí.

Nou!!: Milà і Alboí · Veure més »

Alessandria

* Alessandria (municipi del Piemont), municipi a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria (Itàlia).

Nou!!: Milà і Alessandria · Veure més »

Alessandro Manzoni

Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Milà, 7 de març de 1785 - Milà, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor italià del romanticisme.

Nou!!: Milà і Alessandro Manzoni · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Milà і Alps · Veure més »

Ambròs de Milà

Ambròs de Milà o Ambrosius (Trèveris, Germània, 337-340 - Milà, 397) fou un bisbe de Milà.

Nou!!: Milà і Ambròs de Milà · Veure més »

Amedeo Natoli

Amedeo Natoli (Palerm, 23 de setembre de 1888 - París, 1 de juny de 1953) va ser un escriptor, empresari i comerciant banquer italià-francès.

Nou!!: Milà і Amedeo Natoli · Veure més »

Antonio Canova

Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.

Nou!!: Milà і Antonio Canova · Veure més »

Arconovaldo Bonaccorsi

Retrat Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi, (Bolonya, 21 d'agost de 1898 - Roma, 2 de juliol de 1962) fou advocat i polític feixista italià, que a les ordres de Mussolini va envair les Illes Balears l'estiu de 1936, motiu pel qual rebé el malnom de Lleó de Son Servera.

Nou!!: Milà і Arconovaldo Bonaccorsi · Veure més »

Ardito Desio

El comte Ardito Desio (Palmanova, 18 d'abril de 1897 - Roma, 14 de desembre de 2001) va ser un explorador, alpinista i geòleg italià.

Nou!!: Milà і Ardito Desio · Veure més »

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Nou!!: Milà і Arquebisbat de Milà · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards –també anomenats llombards– (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles X-XI.

Nou!!: Milà і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arrigo Boito

Arrigo Boito (Pàdua, 24 de febrer de 1842 - Milà, 10 de juny de 1918) fou un escriptor, poeta, crític i compositor italià, conegut principalment pels seus llibrets d'òpera, considerats entre les màximes obres mestres del gènere.

Nou!!: Milà і Arrigo Boito · Veure més »

Arturo Toscanini

Arturo Toscanini (25 de març de 1867 - 16 de gener de 1957) va ser un director d'orquestra italià.

Nou!!: Milà і Arturo Toscanini · Veure més »

Associazione Calcio Milan

LAssociazione Calcio Milan (AC Milan) és un dels clubs de futbol de Milà (Llombardia), un dels més coneguts a Itàlia i arreu del món.

Nou!!: Milà і Associazione Calcio Milan · Veure més »

Asti (municipi italià)

Asti és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Asti.

Nou!!: Milà і Asti (municipi italià) · Veure més »

Àtila

Àtila (406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle V. Va bastir l'imperi més gran del seu temps, que s'estenia des de l'Europa Central fins al Mar Negre, i des del Danubi al Mar Bàltic.

Nou!!: Milà і Àtila · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Milà і Àustria · Veure més »

Batalla de Legnano

La batalla de Legnano va tenir lloc el 29 de maig de 1176 i va enfrontar les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, dirigides per l'emperador Frederic I i la Lliga Llombarda, que va obtenir una victòria decisiva que va aconseguir forçar la Treva de Venècia i la posterior Pau de Constança.

Nou!!: Milà і Batalla de Legnano · Veure més »

Bèrgam

Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.

Nou!!: Milà і Bèrgam · Veure més »

Beatriu d'Este (duquessa de Milà)

Beatriu d'Este o Beatrice d'Este (Florència, 29 de juny de 1475 - Milà, Ducat de Milà, 2 de gener de 1497) fou una noble italiana i duquessa consort de Milà.

Nou!!: Milà і Beatriu d'Este (duquessa de Milà) · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: Milà і Belisari · Veure més »

Benedicta Boccoli

Benedicta Boccoli (Milà, Llombardia, 11 de novembre del 1966) és una actriu italiana.

Nou!!: Milà і Benedicta Boccoli · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 27 d'abril del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Milà і Benito Mussolini · Veure més »

Bernabé apòstol

Sant Bernabé o Sant Bernabeu (illa de Xipre - Salamina, ~60), és un sant i predicador del cristianisme del segle I. Com molts sants d'aquesta època la seva vida és una barreja del que trobem al Nou Testament, escrits apòcrifs i llegenda.

Nou!!: Milà і Bernabé apòstol · Veure més »

Bernabé Visconti

Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1354, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.

Nou!!: Milà і Bernabé Visconti · Veure més »

Biblioteca Ambrosiana

La Biblioteca Ambrosiana és una biblioteca de la ciutat de Milà que també conté la galeria d'art (Pinacoteca Ambrosiana).

Nou!!: Milà і Biblioteca Ambrosiana · Veure més »

Bois

Els bois (llatí Boii) foren un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Nou!!: Milà і Bois · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Milà і Bolonya · Veure més »

Bramante

Donato d'Angelo Bramante conegut simplement per Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 11 de abril de 1514), fou un arquitecte del Renaixement, va tenir una formació quatrecentista però la seva plenitud artística li arribà al segle XVI.

Nou!!: Milà і Bramante · Veure més »

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: Milà і Brescia · Veure més »

Bruno Munari

Bruno Munari (24 d'octubre de 1907 - 30 de setembre de 1998) va ser un artista i dissenyador italià, que va contribuir en molts fonaments de les arts visuals (pintura, escultura, cine), arts no visuals (literatura, poesia i didàctica amb la investigació del joc del subjecte, la infància i la creativitat), del disseny industrial i gràfic, va ser un artista polifacètic el qual va fer incursions amb èxit en diferents àrees del coneixement, des del disseny industrial, arquitectònic i editorial amb el disseny de llibres.

Nou!!: Milà і Bruno Munari · Veure més »

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Milà і Cantó de Ticino · Veure més »

Caravaggio

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole 18 de juliol de 1610) conegut com a Caravaggio per haver nascut a Caravaggio (Bèrgam), Llombardia.

Nou!!: Milà і Caravaggio · Veure més »

Carles Borromeo

Sant Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.

Nou!!: Milà і Carles Borromeo · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Milà і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlo Biotti

Carlo Biotti (Milà, 1901 - Milà, 10 de desembre de 1977) fou un jurista italià que serví com a jutge del Tribunal Suprem d'Itàlia i que fou el president del Tribunal Penal de Milà.

Nou!!: Milà і Carlo Biotti · Veure més »

Carlo Carrà

Carlo Carrà (Quargnento, 11 de febrer de 1881 - Milà, 13 d'abril de 1966) va ser un pintor italià, màxim exponent del futurisme pictòric.

Nou!!: Milà і Carlo Carrà · Veure més »

Carlo Maria Martini

Carlo Maria Martini, S.J. (Torí, 1927 - Gallarate, 2012) va ser un jesuïta i bisbe italià, elevat a cardenal el 1983.

Nou!!: Milà і Carlo Maria Martini · Veure més »

Carrara

Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.

Nou!!: Milà і Carrara · Veure més »

Catedral de Milà

La catedral de Milà coneguda també com el Duomo de Milà és un singular edifici d'estil gòtic.

Nou!!: Milà і Catedral de Milà · Veure més »

Cesare Merzagora

Cesare Merzagora Cesare Merzagora (Milà, 9 de novembre 1898 - Roma, 1 de maig de 1991) fou un polític i financer italià.

Nou!!: Milà і Cesare Merzagora · Veure més »

Ciutat metropolitana de Milà

La Ciutat metropolitana de Milà (en italià Città metropolitana di Milano) és una ciutat metropolitana de la regió de la Llombardia a Itàlia.

Nou!!: Milà і Ciutat metropolitana de Milà · Veure més »

Classificació climàtica de Köppen

Clima de la capa de glaç La Classificació climàtica de Köppen és un dels sistemes de classificació del clima més usats.

Nou!!: Milà і Classificació climàtica de Köppen · Veure més »

Classificació climàtica de Trewartha

La Classificació climàtica de Trewartha és un sistema de classificació climàtica publicada pel geògraf estatunidenc Glenn Thomas Trewartha el 1966, i actualitzada el 1980.

Nou!!: Milà і Classificació climàtica de Trewartha · Veure més »

Clastidium

Clastidium fou una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina, prop de Ligúria, a uns 12 km al sud del Po a la via entre Placentia i Dertona, a uns 30 km de la darrera.

Nou!!: Milà і Clastidium · Veure més »

Claudi II el Gòtic

Marc Aureli Claudi, conegut com a Claudi el Gòtic per algunes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.

Nou!!: Milà і Claudi II el Gòtic · Veure més »

Como (ciutat d'Itàlia)

Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.

Nou!!: Milà і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Milà і Congrés de Viena · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Milà і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Crema (Llombardia)

Crema és un municipi italià a la regió de la Llombardia i a la província de Cremona.

Nou!!: Milà і Crema (Llombardia) · Veure més »

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Nou!!: Milà і Cremona · Veure més »

Dario Fo

Dario Fo (pronúncia italiana:; Leggiuno, Itàlia, 24 de març de 1926 - Milà, 13 d'octubre de 2016) fou un dramaturg, director teatral i actor italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1997 perquè, seguint la tradició dels bufons medievals, manté la dignitat dels oprimits.

Nou!!: Milà і Dario Fo · Veure més »

Dècada del 1160

Sense descripció.

Nou!!: Milà і Dècada del 1160 · Veure més »

Della Scala

Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.

Nou!!: Milà і Della Scala · Veure més »

Didi Julià

Didi Julià (vers 133/137–193) fou emperador durant dos mesos el 193.

Nou!!: Milà і Didi Julià · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Milà і Dioclecià · Veure més »

Duomo

Duomo de Florència. Duomo és la paraula italiana que es fa servir per referir-se al temple cristià on té seu o càtedra el bisbe, sent així l'església principal de cada diòcesi, coneguda en català com Catedral.

Nou!!: Milà і Duomo · Veure més »

Emília-Romanya

L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.

Nou!!: Milà і Emília-Romanya · Veure més »

Ernesto Teodoro Moneta

Ernesto Teodoro Moneta (Milà, Regne d'Itàlia, 20 de setembre de 1833 - Missaglia, província de Lecco, 10 de febrer de 1918) fou un pacifista italià guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1907.

Nou!!: Milà і Ernesto Teodoro Moneta · Veure més »

Eugeni de Beauharnais

Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Munic, 1824).

Nou!!: Milà і Eugeni de Beauharnais · Veure més »

Eugenio Montale

Eugenio Montale (Gènova, Itàlia, 1896 - Milà, 1981) fou un poeta, assagista i crític de música italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1975.

Nou!!: Milà і Eugenio Montale · Veure més »

Felip Maria Visconti

Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.

Nou!!: Milà і Felip Maria Visconti · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Milà і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferruccio Burco

Ferruccio Burco (Milà, Llombardia, 1939 - Ostuni prop de Brindisi, 26 d'abril, 1965) fou un director d'orquestra italià.

Nou!!: Milà і Ferruccio Burco · Veure més »

Filarete

Filarete, nat Antonio di Pietro Averlino (o Averulino) (Florència, al voltant del 1400 - Roma?, 1469) fou un escultor, enginyer, arquitecte i teòric de l'Arquitectura del Renaixement.

Nou!!: Milà і Filarete · Veure més »

Filippo De Pisis

Filippo De Pisis (Ferrara, 11 de maig de 1896 – Milà, 2 d'abril de 1956) va ser un pintor i poeta italià, vinculat a la pintura metafísica.

Nou!!: Milà і Filippo De Pisis · Veure més »

Filippo Tommaso Marinetti

Filippo Tommaso Marinetti (Alexandria, Egipte, 22 de desembre 1876 - Bellagio, Como, 2 de desembre 1944) fou un poeta, novel·lista, dramaturg i editor italià del segle XX; conegut, sobretot, per ser el fundador del Futurisme, moviment d'avantguarda històric de principis del segle XX.

Nou!!: Milà і Filippo Tommaso Marinetti · Veure més »

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sirmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Nou!!: Milà і Flavi Gracià · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en llatí: - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident del 395 al 423.

Nou!!: Milà і Flavi Honori · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Milà і Florència · Veure més »

Football Club Internazionale Milano

LInter de Milà (en italià, i oficialment Football Club Internazionale Milano) és un club de futbol de la ciutat de Milà (Itàlia).

Nou!!: Milà і Football Club Internazionale Milano · Veure més »

Francesc II Sforza

Representació de la família de Lluís Maria Sforza davant la Verge Maria. Podem observar Francesc II al marge inferior dret de la imatge. Francesc II Sforza o Francesc Maria Sforza (Vigevano, Ducat de Milà 1495 - Milà 1535) fou el duc de Milà entre 1521 i 1535, anys en els quals es disputà aquest territori amb Francesc I de França.

Nou!!: Milà і Francesc II Sforza · Veure més »

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Nou!!: Milà і Francesc Sforza · Veure més »

Francesco Petrarca

Francesco Petrarca (Arezzo, 20 de juliol de 1304 - Arquà Petrarca, Pàdua, 19 de juliol de 1374) fou un important escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV o Trecento.

Nou!!: Milà і Francesco Petrarca · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Milà і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Milà і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gal·liè

Gal·liè, (en llatí: 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Nou!!: Milà і Gal·liè · Veure més »

Gàl·lia Transpadana

Gàl·lia Transpadana fou una antiga regió d'Itàlia compresa dins la més general de Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els ínsubres i els cenomans, situada al nord del riu Padus (Po).

Nou!!: Milà і Gàl·lia Transpadana · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Milà і Gènova · Veure més »

Gianluigi Nuzzi

Gianluigi Nuzzi (nascut a Milà el 3 de juny de 1969) és un periodista i escriptor italià.

Nou!!: Milà і Gianluigi Nuzzi · Veure més »

Giorgio Armani

Giorgio Armani (Piacenza, Emilia-Romagna, 11 de juliol de 1934) és un dissenyador de moda italià, principalment destacat per la roba masculina.

Nou!!: Milà і Giorgio Armani · Veure més »

Giorgio de Chirico

Giorgio de Chirico (Volos, 10 de juliol de 1888 – Roma, 20 de novembre de 1978) fou un pintor, escultor i escenògraf italià.

Nou!!: Milà і Giorgio de Chirico · Veure més »

Giorgio Strehler

Giorgio Strehler (Barcola (Trieste), 14 d'agost de 1921 — Lugano, 25 de desembre de 1997) va ser un teòric i director d'òpera i teatre.

Nou!!: Milà і Giorgio Strehler · Veure més »

Giovanni Schiaparelli

Giovanni Virginio Schiaparelli (Savigliano, prop de Cuneo, Piemont, 14 de març de 1835 – Milà, 4 de juliol de 1910) va ser un astrònom italià.

Nou!!: Milà і Giovanni Schiaparelli · Veure més »

Giulio Natta

Giulio Natta (Imperia, Itàlia, 1903 - Bèrgam, 1979) fou un químic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1963.

Nou!!: Milà і Giulio Natta · Veure més »

Giuseppe Castiglione

Retrat de l'emperador Qianlong per Giuseppe Castiglione Giuseppe Castiglione (Milà 19 de juliol de 1688 - Pekín 17 de juliol de 1766),Loehr, George Robert. «» (en italià). Dizionario Biografico degli italiani.

Nou!!: Milà і Giuseppe Castiglione · Veure més »

Giuseppe Meazza

Giuseppe Meazza (Milà, 23 d'agost, 1910–Lissone, 21 d'agost 1979) fou un futbolista italià de la dècada dels 30.

Nou!!: Milà і Giuseppe Meazza · Veure més »

Giuseppe Verdi

Giuseppe Fortunino Francesco Verdi (Le Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de 1901) fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: Milà і Giuseppe Verdi · Veure més »

Ignazio Gardella

Ignazio Gardella (Milà, 30 de març de 1905 - Oleggio, 15 de març de 1999) fou un arquitecte, enginyer i dissenyador italià.

Nou!!: Milà і Ignazio Gardella · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Milà і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Milà і Indústria · Veure més »

Indro Montanelli

Indro Montanelli (Fucecchio, Florència 1909 - Milà 2001) fou un periodista italià.

Nou!!: Milà і Indro Montanelli · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Milà і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Milà і Itàlia · Veure més »

Joan Galeàs Visconti

Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.

Nou!!: Milà і Joan Galeàs Visconti · Veure més »

La Scala

El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.

Nou!!: Milà і La Scala · Veure més »

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril del 1452 - Amboise, 2 de maig del 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: Milà і Leonardo da Vinci · Veure més »

Licini I

Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.

Nou!!: Milà і Licini I · Veure més »

Ligúria

La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Milà і Ligúria · Veure més »

Llac de Como

El llac de Como o Làrio (antigament Lacus Larius o Lacus Comacinus, Llach de Comm en Llombard) és un llac de la Llombardia al nord d'Itàlia.

Nou!!: Milà і Llac de Como · Veure més »

Llac Maggiore

El llac Maggiore (en llombard Lagh Maggior o Verbano, en italià Lago Maggiore o lago Verbano, en alemany Langensee, en llatí Lacus Verbanus) és un llac d'Itàlia i Suïssa, el més occidental dels tres llacs prealpins i el segon més gran després del llac Garda.

Nou!!: Milà і Llac Maggiore · Veure més »

Lliga Llombarda

300 px La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.

Nou!!: Milà і Lliga Llombarda · Veure més »

Lliga Santa (1511)

La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.

Nou!!: Milà і Lliga Santa (1511) · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: Milà і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Llista de governadors espanyols i austríacs del Milanesat

Llista de governadors espanyols i austríacs del Milanesat.

Nou!!: Milà і Llista de governadors espanyols i austríacs del Milanesat · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat en milanès com lumˈbaɾt i en brescià com lomˈbaɾt) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes).

Nou!!: Milà і Llombard · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Milà і Llombardia · Veure més »

Lluís Maria Sforza

Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.

Nou!!: Milà і Lluís Maria Sforza · Veure més »

Lodi

Lodi (pronunciat) (en llombard Lòd, pronunciat lɔt o lot) és un municipi italià, capital de la província de Lodi, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: Milà і Lodi · Veure més »

Lucio Fontana

Lucio Fontana (Rosario, província de Santa Fe, 19 de febrer de 1899 - Comabbio, Itàlia, 7 de setembre de 1968) va ser un pintor i escultor argentí de pare italià (Luigi) i mare argentina (Lucia Bottino, d'origen italià, actriu de teatre).

Nou!!: Milà і Lucio Fontana · Veure més »

Lugano

Lugano (Lügann en Llombard occidental), és una ciutat del Cantó de Ticino al sud Suïssa.

Nou!!: Milà і Lugano · Veure més »

Luigi Broglio

Luigi Broglio (Milà, 7 de novembre de 1970 -) fou un violoncel·lista italià.

Nou!!: Milà і Luigi Broglio · Veure més »

Maria Callas

Maria Callas (en grec:Μαρία Κάλλας) (Nova York, 2 de desembre de 1923 - París, 16 de setembre de 1977) fou una gran soprano greco-estatunidenca i és considerada com la més famosa cantant d'òpera del període de postguerra, anomenada a vegades La Divina o Diva assolutta.

Nou!!: Milà і Maria Callas · Veure més »

Maria Caterina Rosalbina Caradori-Allan

Maria Caterina Rosalbina Caradori-Allan (1800 - 1865) fou una soprano francesa.

Nou!!: Milà і Maria Caterina Rosalbina Caradori-Allan · Veure més »

Mario Monti

Mario Monti (Varese, Llombardia, 19 de març de 1943) és un polític i economista italià que fou membre de la Comissió Europea i Primer Ministre d'Itàlia des de 2011 fins a 2013.

Nou!!: Milà і Mario Monti · Veure més »

Mario Sironi

Mario Sironi (Sassari, 12 de maig de 1885, - Milà, 13 d'agost de 1961) va ser un pintor italià.

Nou!!: Milà і Mario Sironi · Veure més »

Mateu I Visconti

Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.

Nou!!: Milà і Mateu I Visconti · Veure més »

Maximià

Maximià o Maximià Herculi (en llatí) fou emperador romà del 286 al 305, escollit per l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Milà і Maximià · Veure més »

Metro de Milà

El metro de Milà és un sistema de transport ràpid format per una xarxa de metro que serveix a l'àrea metropolitana de Milà.

Nou!!: Milà і Metro de Milà · Veure més »

Michelangelo Antonioni

Michelangelo Antonioni (Ferrara, Itàlia, 29 de setembre de 1912 - 30 de juliol de 2007) fou un dels més cèlebres realitzadors de la història del cinema.

Nou!!: Milà і Michelangelo Antonioni · Veure més »

Mike Bongiorno

Michael Nicholas Salvatore Bongiorno (Ciutat de Nova York, 26 de maig de 1924 - Montecarlo, 7 de setembre de 2009) fou un presentador de TV italià d'origen estatunidenc.

Nou!!: Milà і Mike Bongiorno · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: Milà і Napoleó III · Veure més »

Napoleó Torriani

Napoleó Torriani o Napoleó della Torre (? - Castell de Baradello, Como 1278) fou el senyor de Milà entre 1265 i 1277.

Nou!!: Milà і Napoleó Torriani · Veure més »

Novara

Novara (Noara en llombard, pronunciat nuˈaɾa) és un municipi italià, a la regió del Piemont i a la província de Novara.

Nou!!: Milà і Novara · Veure més »

Odoacre

Sòlid d'Odacre Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, "el que vigila la riquesa", en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Milà і Odoacre · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Milà і Ostrogots · Veure més »

Otó Visconti

Otó Visconti (1207 - San Donato Milanese, Comtat de Xampanya 1295) fou l'Arquebisbe de Milà i primer Senyor de Milà de la família Visconti.

Nou!!: Milà і Otó Visconti · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Milà і París · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Milà і Parma · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Milà і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pau de Constança

Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.

Nou!!: Milà і Pau de Constança · Veure més »

Pau VI

El Papa Pau VI (llatí: Paulus VI; italià: Paolo VI), nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini (26 de setembre de 1897 – 6 d'agost de 1978), va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.

Nou!!: Milà і Pau VI · Veure més »

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Nou!!: Milà і Pavia · Veure més »

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Milà і Pàdua · Veure més »

Perusa

Perusa, Perugia en italià, és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb uns 180.000 habitants.

Nou!!: Milà і Perusa · Veure més »

Piacenza

Piacenza, o Plasència (Placentia en llatí, Piasëinsa en l'emilià-romanyol), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Nou!!: Milà і Piacenza · Veure més »

Pietro Mascagni

Pietro Mascagni (Liorna, Toscana, 7 de desembre de 1863 - Roma, 2 d'agost de 1945) fou un compositor, principalment d'òpera, i director d'orquestra italià.

Nou!!: Milà і Pietro Mascagni · Veure més »

Pinacoteca de Brera

La Pinacoteca di Brera és una col·lecció d'art situada a Milà, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Milà і Pinacoteca de Brera · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Milà і Pisa · Veure més »

Publi Septimi Geta

Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.

Nou!!: Milà і Publi Septimi Geta · Veure més »

Randa Ghazy

Randa Ghazy (Saronno, Itàlia, 1986) és una escriptora italiana, filla de pares immigrats des d'Egipte, que viu a Milà.

Nou!!: Milà і Randa Ghazy · Veure més »

Ravenna

Ravenna - Ravêna en emilià-romanyol - és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Milà і Ravenna · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Milà і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Nou!!: Milà і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »

Renata Tebaldi

Renata Tebaldi (Pesaro, Itàlia, 1 de febrer del 1922 - Ciutat de San Marino, San Marino, 19 de desembre del 2004) fou una soprano italiana i una de les veus més destacades de la lírica mundial del segle XX.

Nou!!: Milà і Renata Tebaldi · Veure més »

República Cisalpina

La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser un estat satèl·lit de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.

Nou!!: Milà і República Cisalpina · Veure més »

República d'Itàlia

La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.

Nou!!: Milà і República d'Itàlia · Veure més »

Riccardo Giacconi

Riccardo Giacconi (Gènova, Itàlia, 1931) és un astrofísic i professor universitari estatunidenc d'origen italià, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.

Nou!!: Milà і Riccardo Giacconi · Veure més »

Riccardo Muti

Riccardo Muti (Nàpols, 28 de juliol de 1941) és un director d'orquestra italià, conegut per ser el director musical del teatre d'òpera La Scala de Milà, càrrec que va ocupar entre el 1986 i el 2005.

Nou!!: Milà і Riccardo Muti · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Milà і Rin · Veure més »

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el més important riu italià, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Nou!!: Milà і Riu Po · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Milà і Roma · Veure més »

Salvatore Quasimodo

Salvatore Quasimodo (Modica, 1901 - Amalfi, 1968) fou un poeta i periodista italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1959.

Nou!!: Milà і Salvatore Quasimodo · Veure més »

Santa Maria delle Grazie

Santa Maria delle Grazie és una església de Milà, a la Llombardia, a Itàlia.

Nou!!: Milà і Santa Maria delle Grazie · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Milà і Sardenya · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: Milà і Sector terciari · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Milà і Segle XVII · Veure més »

Siena

Siena és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Milà і Siena · Veure més »

Stendhal

Stendhal, pseudònim de Henri Beyle (Grenoble, 23 de gener de 1783 - París, 23 de març de 1842), va ser un escriptor francès del.

Nou!!: Milà і Stendhal · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Milà і Suïssa · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Milà і Teodosi I el Gran · Veure més »

Teresa Berganza

Teresa Berganza Vargas (Madrid, 16 de març de 1935) és una mezzosoprano espanyola, associada sovint amb personatges d'òperes de Rossini, Mozart i Bizet.

Nou!!: Milà і Teresa Berganza · Veure més »

Ticino

* Cantó de Ticino, cantó de Suïssa.

Nou!!: Milà і Ticino · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Milà і Torí · Veure més »

Torriani

Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Milà і Torriani · Veure més »

Tortona

Tortona és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.

Nou!!: Milà і Tortona · Veure més »

Tramvia

Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Tramvia a Amsterdam, Països Baixos Tramvia a Riga, Letònia Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.

Nou!!: Milà і Tramvia · Veure més »

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Nou!!: Milà і Treviso · Veure més »

Umberto Boccioni

Museu d'Art Modern, Nova York ''El carrer davant la casa'', 1911, oli sobre llenç, 100 x 106,5 cm, Hanóver, Sprengel Museum Hannover monedes de vint cèntims d'euro. Umberto Boccioni (Reggio de Calàbria, 19 d'octubre de 1882 - Sorte, Verona, 16 d'agost de 1916) va ser un pintor i escultor italià, teòric i principal exponent del moviment futurista.

Nou!!: Milà і Umberto Boccioni · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Milà і UNESCO · Veure més »

Valentino Mazzola

Valentino Mazzola (Cassano d'Adda, 26 de gener de 1919 - Superga, 4 de maig de 1949) va ser un futbolista italià, considerat un dels millors de tots els temps.

Nou!!: Milà і Valentino Mazzola · Veure més »

Valerià I

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Nou!!: Milà і Valerià I · Veure més »

Varese

Varese (en llengua Llombarda Varés) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Varese.

Nou!!: Milà і Varese · Veure més »

Vèneto

El Vèneto (en vènet Vèneto i en italià Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Milà і Vèneto · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Milà і Venècia · Veure més »

Vercelli

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.

Nou!!: Milà і Vercelli · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Milà і Verona · Veure més »

Vicenza

Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.

Nou!!: Milà і Vicenza · Veure més »

Victor de Sabata

Victor de Sabata (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1892 - Santa Margherita, la Liguria (prop de Gènova), 11 de desembre de 1967) fou un director d'orquestra i compositor italià.

Nou!!: Milà і Victor de Sabata · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Milà і Viena · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: Milà і Visconti · Veure més »

Vitigès

Vitiges o Witiges (mort el 540) fou rei dels Ostrogots del 536 al 540.

Nou!!: Milà і Vitigès · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Milà і Worms · Veure més »

1037

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1037 · Veure més »

1042

L'any 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Milà і 1042 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1044 · Veure més »

1056

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1056 · Veure més »

1075

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1075 · Veure més »

1158

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1158 · Veure més »

1162

L'any 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Milà і 1162 · Veure més »

1167

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1167 · Veure més »

1176

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1176 · Veure més »

1183

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1183 · Veure més »

1185

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1185 · Veure més »

1197

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1197 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Milà і 1226 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1239 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1240 · Veure més »

1275

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1275 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1277 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1287 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1294 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1295 · Veure més »

1302

L'any 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Milà і 1302 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1311 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Milà і 1349 · Veure més »

1355

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1355 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1378 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1385 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1386 · Veure més »

1395

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1395 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Milà і 1412 · Veure més »

1425

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1425 · Veure més »

1428

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1428 · Veure més »

1441

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1441 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Milà і 1447 · Veure més »

1450

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1450 · Veure més »

1476

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1476 · Veure més »

1494

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Milà і 1494 · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1505 · Veure més »

1512

L'any 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que perany a l'edat moderna.

Nou!!: Milà і 1512 · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1515 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Milà і 1521 · Veure més »

1524

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1524 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Milà і 1535 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Milà і 1707 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Milà і 1714 · Veure més »

1733

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 1733 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Milà і 1738 · Veure més »

1743

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Milà і 1743 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Milà і 1797 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Milà і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Milà і 1815 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Milà і 1848 · Veure més »

1853

;Països Catalans: 23 d'abril - Barcelona: Fundació de l'Orfeó Barcelonès, primer orfeó de l'Estat Espanyol.

Nou!!: Milà і 1853 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Milà і 1859 · Veure més »

190 aC

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 190 aC · Veure més »

194 aC

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 194 aC · Veure més »

222 aC

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 222 aC · Veure més »

268

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 268 · Veure més »

293

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 293 · Veure més »

303

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 303 · Veure més »

382

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 382 · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Milà і 4 de novembre · Veure més »

402

L'any 402 fou un any comú començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Milà і 402 · Veure més »

404

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 404 · Veure més »

452

L'any 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.

Nou!!: Milà і 452 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 476 · Veure més »

491

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 491 · Veure més »

538

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 538 · Veure més »

539

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 539 · Veure més »

568

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 568 · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Milà і 7 de desembre · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 774 · Veure més »

89 aC

Sense descripció.

Nou!!: Milà і 89 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Milanesa, Milano, Milà (Itàlia), Milán.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »