Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Microestats europeus

Índex Microestats europeus

Microestats europeus Els microestats europeus són un conjunt de petits estats sobirans del continent europeu i les illes del voltant.

56 les relacions: Albert II, Príncep de Mònaco, Alps Marítims, Andorra, Anglès, Apenins, Arxipèlag, Àustria, Basílica de Sant Pere, Bèusoleu, Bisbat d'Urgell, Català, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Commonwealth, Comtat de Foix, Dinastia Grimaldi, Economia política, Edat mitjana, Estats Pontificis, Europa del Sud, França, Francès, Gran Bretanya, Imperi Alemany, Islàndia, Italià, Itàlia, Liechtenstein, Llista de reis de França, Luxemburg, Mar Carib, Mar Mediterrània, Mònaco, Microestat, Micronació, Niça, Oceania, Oceà Índic, Pactes del Laterà, Piemont, Pirineus, Príncep de Liechtenstein, President de la República Francesa, Provença – Alps – Costa Blava, Regne d'Itàlia (1861–1946), República de Malta, Revolució Francesa, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, San Marino, ..., Schellenberg, Suïssa, Teocràcia, Unió Europea, Unificació italiana, Vaduz. Ampliar l'índex (6 més) »

Albert II, Príncep de Mònaco

Albert Alexandre Pere Grimaldi, SM Albert II, Príncep Sobirà de Mònaco (Mònaco, 14 de març de 1958), és l'actual Príncep de Mònaco.

Nou!!: Microestats europeus і Albert II, Príncep de Mònaco · Veure més »

Alps Marítims

Els Alps Marítims (06) (en francès Alpes-Maritimes i en occità Aups Maritims) és un departament francès situat a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Microestats europeus і Alps Marítims · Veure més »

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Microestats europeus і Andorra · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Microestats europeus і Anglès · Veure més »

Apenins

Subdivisions segons la latitud. Els Apenins (en italià Appennini) són una cadena muntanyosa que recorre Itàlia de nord a sud amb una longitud aproximada d'uns 1.000 km.

Nou!!: Microestats europeus і Apenins · Veure més »

Arxipèlag

Un arxipèlag o arxipèleg és un conjunt d'illes sovint amb característiques geogràfiques o geomorfològiques similars, per exemple l'origen volcànic, un conjunt d'atols, etc.

Nou!!: Microestats europeus і Arxipèlag · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Microestats europeus і Àustria · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica de Sant Pere —Basilica di San Pietro — és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada.

Nou!!: Microestats europeus і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Bèusoleu

Bèusoleu (nom occità) (en francès Beausoleil) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Microestats europeus і Bèusoleu · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El Bisbat d'Urgell és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Microestats europeus і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Microestats europeus і Català · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Microestats europeus і Catolicisme · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Microestats europeus і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Commonwealth

La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.

Nou!!: Microestats europeus і Commonwealth · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Microestats europeus і Comtat de Foix · Veure més »

Dinastia Grimaldi

Escut dinàstic dels Grimaldi La dinastia Grimaldi és una casa noble originària d'Itàlia, i va ser fundada per Francesco Grimaldi, que va prendre en 1297 el senyoriu de Mònaco al costat dels seus soldats vestits de franciscans.

Nou!!: Microestats europeus і Dinastia Grimaldi · Veure més »

Economia política

Economia política va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de les relacions de producció, especialment entre les tres classes principals de la societat capitalista o burgesa: capitalistes, proletaris i terratinents.

Nou!!: Microestats europeus і Economia política · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Microestats europeus і Edat mitjana · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Microestats europeus і Estats Pontificis · Veure més »

Europa del Sud

Europa del Sud és la regió meridional del continent europeu.

Nou!!: Microestats europeus і Europa del Sud · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Microestats europeus і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Microestats europeus і Francès · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Microestats europeus і Gran Bretanya · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany (en alemany, Deutsches Reich) es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Microestats europeus і Imperi Alemany · Veure més »

Islàndia

Islàndia (en islandès: Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.

Nou!!: Microestats europeus і Islàndia · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Microestats europeus і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Microestats europeus і Itàlia · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Microestats europeus і Liechtenstein · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Microestats europeus і Llista de reis de França · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Microestats europeus і Luxemburg · Veure més »

Mar Carib

La mar Carib (o el mar Carib), també dit mar de les Antilles, és una massa d'aigua adjacent a l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic. Es tracta d'un mar continental que, al sud, banya les costes de Veneçuela, Colòmbia i Panamà; a l'oest, les de Costa Rica, Nicaragua, Hondures, Guatemala, Belize i la península del Yucatán, a Mèxic; al nord, les de les Grans Antilles (Cuba, la Hispaniola, Jamaica i Puerto Rico), i a l'est les de les Petites Antilles formant la regió del Carib. Segons les llengües parlades als territoris que l'envolten, és anomenat Mar Caribe en espanyol, Caribbean Sea en anglès, Mer des Caraïbes en francès i Caribische Zee en neerlandès. El mar Carib té una extensió de 2.754.000 km². La màxima profunditat n'és la fossa de les illes Caiman, entre Cuba i Jamaica, a 7.500 metres sota el nivell del mar. La costa caribenya té nombrosos golfs i badies, com ara el golf de Veneçuela, el golf de Darién, el golf de Los Mosquitos i el golf d'Hondures. L'àrea sencera banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha, és coneguda simplement com el Carib.

Nou!!: Microestats europeus і Mar Carib · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Microestats europeus і Mar Mediterrània · Veure més »

Mònaco

El Principat de Mònaco (Mónec o Mònec en català antic, Mónegue o Morgues en occità, Múnegu en monegasc) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de l'única ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Nou!!: Microestats europeus і Mònaco · Veure més »

Microestat

Un microestat és un estat sobirà amb una població, o amb una superfície molt petita, o amb totes dues coses.

Nou!!: Microestats europeus і Microestat · Veure més »

Micronació

El Principat de Sealand. Micronació (també dita cibernació, país de fantasia o projecte de nou país) és una entitat que té aparença de nació o estat independent, però que en realitat només existeix en paper, a Internet o a la mentalitat dels seus creadors.

Nou!!: Microestats europeus і Micronació · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Microestats europeus і Niça · Veure més »

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).

Nou!!: Microestats europeus і Oceania · Veure més »

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.

Nou!!: Microestats europeus і Oceà Índic · Veure més »

Pactes del Laterà

Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).

Nou!!: Microestats europeus і Pactes del Laterà · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Microestats europeus і Piemont · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Microestats europeus і Pirineus · Veure més »

Príncep de Liechtenstein

Príncep de Liechtenstein (en alemany Fürst) és un títol honorífic que es va crear molt abans que l'estat de Liechtenstein.

Nou!!: Microestats europeus і Príncep de Liechtenstein · Veure més »

President de la República Francesa

El President de la República Francesa (francès Président de la République française) és el cap d'estat de França i també ex-officio Copríncep d'Andorra i Gran Mestre de la Legió d'Honor.

Nou!!: Microestats europeus і President de la República Francesa · Veure més »

Provença – Alps – Costa Blava

Provença – Alps – Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur o PACA) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.

Nou!!: Microestats europeus і Provença – Alps – Costa Blava · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Microestats europeus і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

República de Malta

La República de Malta és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Microestats europeus і República de Malta · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Microestats europeus і Revolució Francesa · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Microestats europeus і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Microestats europeus і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Ripóbblica de San Marein en emilià-romanyol) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: Microestats europeus і San Marino · Veure més »

Schellenberg

Schellenberg és la comunitat de menys altitud de Liechtenstein, puix que està situada als marges del Rin.

Nou!!: Microestats europeus і Schellenberg · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Microestats europeus і Suïssa · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací en la Terra.

Nou!!: Microestats europeus і Teocràcia · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Microestats europeus і Unió Europea · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Microestats europeus і Unificació italiana · Veure més »

Vaduz

Vaduz és la capital del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Microestats europeus і Vaduz · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »