Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Anarquisme, Anteo Zamboni, Atemptats contra Benito Mussolini, Benito Mussolini, Emilio Lussu, Estats Units d'Amèrica, Guerra Civil espanyola, Hongria, Les Temps Modernes, Milà, Nova York, Padria, París, Pena de mort, Primera Guerra Mundial, Roma, Sacco i Vanzetti, Sardenya, Socialisme, Torí, Violet Gibson, 1899, 19 d'octubre, 1917, 1920, 1931, 28 de maig, 29 de maig, 3 de febrer.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Michele Schirru і Anarquisme · Veure més »
Anteo Zamboni
fou un anarquista italià, el protagonista d'un atemptat fallit contra Benito Mussolini.
Nou!!: Michele Schirru і Anteo Zamboni · Veure més »
Atemptats contra Benito Mussolini
ideologies durant el seu govern. Un cop assolit el govern de la Itàlia feixista, Benito Mussolini fou objecte d'un seguit d'atemptats contra la seva persona, duts a terme per raons d'ideologia política o bé a causa d'altres motivacions.
Nou!!: Michele Schirru і Atemptats contra Benito Mussolini · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Michele Schirru і Benito Mussolini · Veure més »
Emilio Lussu
Emilio Lussu (Armungia, 4 de desembre de 1890 - Roma, 5 de març de 1975) fou un polític, escriptor i militar sard.
Nou!!: Michele Schirru і Emilio Lussu · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Michele Schirru і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Michele Schirru і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Michele Schirru і Hongria · Veure més »
Les Temps Modernes
Les Temps modernes és una revista política, literària i filosòfica, fundada per Jean-Paul Sartre l'octubre de 1945.
Nou!!: Michele Schirru і Les Temps Modernes · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Michele Schirru і Milà · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Michele Schirru і Nova York · Veure més »
Padria
Padria (en sard, Padria) és un municipi italià, dins de la província de Sàsser.
Nou!!: Michele Schirru і Padria · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Michele Schirru і París · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Michele Schirru і Pena de mort · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Michele Schirru і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Michele Schirru і Roma · Veure més »
Sacco i Vanzetti
Nicola Sacco (22 d'abril, 1891 – 23 d'agost, 1927) i Bartolomeo Vanzetti (11 de juny, 1888 – 23 d'agost, 1927) eren dos anarquistes Italians que van ser arrestats, jutjats, i electrocutats a Massachusetts el 1927, sota l'acusació de robatori de 15.766,51 dòlars d'una fàbrica de sabates, l'assassinat del seu comptable anomenat Frederick Parmenter i d'un guàrdia de seguretat anomenat Alessandro Berardelli, tot i haver-hi molts dubtes de la seva culpabilitat.
Nou!!: Michele Schirru і Sacco i Vanzetti · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Michele Schirru і Sardenya · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Michele Schirru і Socialisme · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Michele Schirru і Torí · Veure més »
Violet Gibson
La seva tomba a Kingsthorpe, Northampton, Regne Unit. Violet Albina Gibson (Dublín, 31 d'agost de 1876 - Northampton, 2 de maig de 1956) era la filla del lord canceller d'Irlanda, coneguda per haver intentat assassinar Benito Mussolini disparant-li a Roma l'any 1926.
Nou!!: Michele Schirru і Violet Gibson · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Michele Schirru і 1899 · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Michele Schirru і 19 d'octubre · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Michele Schirru і 1917 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Michele Schirru і 1920 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Michele Schirru і 1931 · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Michele Schirru і 28 de maig · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Michele Schirru і 29 de maig · Veure més »
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Michele Schirru і 3 de febrer · Veure més »
