Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Any llum, Astrometria, Astronomy and Astrophysics, Constel·lació de l'Altar, Dia, Estel, Excentricitat orbital, Ferro, Hipparcos, K, Lluminositat, Magnitud aparent, Massa, Massa joviana, Massa solar, Metal·licitat, Mi de l'Altar b, Mi de l'Altar c, Mi de l'Altar d, Mi de l'Altar e, Minut d'arc, Neptú calent, Paral·laxi, Parsec, Període orbital, Planeta, Radi (geometria), Satèl·lit artificial, Semieix major, Sistema planetari, Sol, Temperatura, Terra, Ull nu, Unitat astronòmica.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Cervantes (estel) і Any llum · Veure més »
Astrometria
L'astrometria és la part de l'astronomia que s'encarrega d'estudiar la posició i el moviment dels astres.
Nou!!: Cervantes (estel) і Astrometria · Veure més »
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Nou!!: Cervantes (estel) і Astronomy and Astrophysics · Veure més »
Constel·lació de l'Altar
LAltar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.
Nou!!: Cervantes (estel) і Constel·lació de l'Altar · Veure més »
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Nou!!: Cervantes (estel) і Dia · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Cervantes (estel) і Estel · Veure més »
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Nou!!: Cervantes (estel) і Excentricitat orbital · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Cervantes (estel) і Ferro · Veure més »
Hipparcos
Hipparcos (High Precision Parallax Collecting Satellite), abreviat HIP, va ser un satèl·lit astromètric llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA) i dedicat a mesurar el paral·laxi i els moviments propis de més de 2,5 milions d'estrelles a menys de 150 pc de la Terra.
Nou!!: Cervantes (estel) і Hipparcos · Veure més »
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Nou!!: Cervantes (estel) і K · Veure més »
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Nou!!: Cervantes (estel) і Lluminositat · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: Cervantes (estel) і Magnitud aparent · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Cervantes (estel) і Massa · Veure més »
Massa joviana
Mides relatives del planeta Júpiter i les nanes marrons Gliese 229B i Teide 1 La massa joviana o massa de Júpiter (MJ o MJUP), és una unitat de massa equivalent a la massa total del planeta Júpiter (1,8986×1027 kg, o 317,83 masses terrestres; 1 massa terrestre equival a 0,00315 masses jovianes).
Nou!!: Cervantes (estel) і Massa joviana · Veure més »
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Nou!!: Cervantes (estel) і Massa solar · Veure més »
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Nou!!: Cervantes (estel) і Metal·licitat · Veure més »
Mi de l'Altar b
Mi de l'Altar b (Mi Arae b), també anomenat HD 160691 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga Mi de l'Altar.
Nou!!: Cervantes (estel) і Mi de l'Altar b · Veure més »
Mi de l'Altar c
Mi de l'Altar c (Mi Arae c, μ Ara), també anomenat HD 160691 c, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga Mi de l'Altar.
Nou!!: Cervantes (estel) і Mi de l'Altar c · Veure més »
Mi de l'Altar d
Mi de l'Altar d (Mi Arae d, μ Ara d), també anomenat HD 160691 d, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant Mi de l'Altar.
Nou!!: Cervantes (estel) і Mi de l'Altar d · Veure més »
Mi de l'Altar e
Mi de l'Altar e (Mi Arae e) és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga Mi Arae.
Nou!!: Cervantes (estel) і Mi de l'Altar e · Veure més »
Minut d'arc
Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.
Nou!!: Cervantes (estel) і Minut d'arc · Veure més »
Neptú calent
Un exemple simulat del Neptú calent, Gliese 436 Un Neptú calent és un hipotètic planeta extrasolar gegant amb una massa similar a la d'Urà o Neptú, en una òrbita prop de la seva estrella (normalment, menys d'1 ua), cosa que fa que se sobreescalfi en unes altes temperatures.
Nou!!: Cervantes (estel) і Neptú calent · Veure més »
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Nou!!: Cervantes (estel) і Paral·laxi · Veure més »
Parsec
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
Nou!!: Cervantes (estel) і Parsec · Veure més »
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Nou!!: Cervantes (estel) і Període orbital · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Cervantes (estel) і Planeta · Veure més »
Radi (geometria)
Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.
Nou!!: Cervantes (estel) і Radi (geometria) · Veure més »
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Nou!!: Cervantes (estel) і Satèl·lit artificial · Veure més »
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Nou!!: Cervantes (estel) і Semieix major · Veure més »
Sistema planetari
Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.
Nou!!: Cervantes (estel) і Sistema planetari · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Cervantes (estel) і Sol · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Cervantes (estel) і Temperatura · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Cervantes (estel) і Terra · Veure més »
Ull nu
Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.
Nou!!: Cervantes (estel) і Ull nu · Veure més »
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Nou!!: Cervantes (estel) і Unitat astronòmica · Veure més »
