Taula de continguts
26 les relacions: Banda B, Banda V, Binària eclipsant, Catàleg astronòmic, Cúmul obert, Charles Messier, Constel·lació del Cranc, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Estel, Estrella binària, Estrella gegant, Johann Gottfried Koehler, Magnitud absoluta, Nana blanca, Radiació X, Sensor CCD, Seqüència principal, Sol, Terra, Via Làctia, 1917, 1931, 1954, 1955, 2004, 2006.
- Braç d'Orió
- Cranc
Banda B
Dins del sistema fotomètric UBV, o de Johnson, la Banda B és la que posseeix una longitud d'ona intermèdia de les tres originals: O (ultraviolada), B (blava) i V (verda o visual); és més curta que la del filtre V (Banda V) però més llarga que la de l'O.
Veure Messier 67 і Banda B
Banda V
En fotometria la banda V és la part de l'espectre electromagnètic filtrada pel filtre V Johnson, de color verd; el pic de transmissió està situat cap als 550 nanòmetres (color verd).
Veure Messier 67 і Banda V
Binària eclipsant
Les estrelles binàries eclipsants són aquelles en què les seves òrbites estan alineades amb la nostra de tal manera que, periòdicament, l'una passa per davant de l'altra.
Veure Messier 67 і Binària eclipsant
Catàleg astronòmic
Un catàleg astronòmic és una llista o tabulació d'objectes astronòmics, normalment agrupats per alguna característica comuna, com ara la morfologia, l'origen, el tipus, el mètode de detecció, el descobriment, etc.
Veure Messier 67 і Catàleg astronòmic
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Veure Messier 67 і Cúmul obert
Charles Messier
Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom.
Veure Messier 67 і Charles Messier
Constel·lació del Cranc
El Cranc (Cancer), de símbol), és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc. Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del sistema solar.
Veure Messier 67 і Constel·lació del Cranc
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Veure Messier 67 і Diagrama de Hertzsprung-Russell
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Messier 67 і Estel
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Messier 67 і Estrella binària
Estrella gegant
Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.
Veure Messier 67 і Estrella gegant
Johann Gottfried Koehler
Johann Gottfried Koehler (15 de desembre de 1745 – 19 de setembre de 1801) va ser un astrònom alemany que va descobrir nebuloses, cúmul estel·lars, i galàxies.
Veure Messier 67 і Johann Gottfried Koehler
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Veure Messier 67 і Magnitud absoluta
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Messier 67 і Nana blanca
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Messier 67 і Radiació X
Sensor CCD
Sensor CCD. Seqüència d'esdeveniments i moviment de càrregues en tres píxels consecutius Un sensor CCD o detector CCD (sigles en anglès de charge-coupled device: 'dispositiu de càrrega acoblada') és un circuit integrat que conté un nombre determinat de condensadors enllaçats o acoblats.
Veure Messier 67 і Sensor CCD
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Messier 67 і Seqüència principal
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Messier 67 і Sol
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Messier 67 і Terra
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Messier 67 і Via Làctia
1917
;Països Catalans.
Veure Messier 67 і 1917
1931
;Països Catalans.
Veure Messier 67 і 1931
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Messier 67 і 1954
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Messier 67 і 1955
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Messier 67 і 2004
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Messier 67 і 2006
Vegeu també
Braç d'Orió
- Bombolla Loop I
- Braç d'Orió
- Cúmul de Ptolemeu
- Cúmul de la Papallona
- Cúmul del pessebre
- Messier 23
- Messier 25
- Messier 29
- Messier 34
- Messier 35
- Messier 39
- Messier 40
- Messier 41
- Messier 43
- Messier 46
- Messier 47
- Messier 48
- Messier 50
- Messier 67
- Messier 73
- Messier 78
- Messier 93
- Nebulosa d'Orió
- Nebulosa de l'Halter
- Nebulosa de l'anell
- Nebulosa del Petit Halter
- Plèiades (astronomia)
- Ross 128
Cranc
- Òmicron1 del Cranc
- Òmicron2 del Cranc
- 13 del Cranc
- 25 del Cranc
- 49 del Cranc
- 55 del Cranc
- 55 del Cranc b
- 55 del Cranc c
- 55 del Cranc d
- 55 del Cranc e
- 55 del Cranc f
- 75 del Cranc
- 8 del Cranc
- Acubens
- Asellus Borealis
- Cúmul del pessebre
- Constel·lació del Cranc
- Delta del Cranc
- Eta del Cranc
- Faouzia
- Iota del Cranc
- Khi del Cranc
- Llista d'estrelles del Cranc
- Messier 67
- Psi del Cranc
- Psi2 del Cranc
- RS del Cranc
- Tarf
- X del Cranc
També conegut com M67.