Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Al-Àmir (fatimita), Al-Hàfidh (fatimita), Al-Hàkim (fatimita), Al-Muïzz (fatimita), Alquibla, Arc de mig punt, Arquitectura fatimita, Barquq, Bàybars I, Bàybars II, Biblioteca, Califa, Califat Fatimita, Capitell, Cúpula, Columna, Consell Suprem d'Antiguitats, Dinastia aiúbida, El Caire, El Caire Històric, Emir, Imperi Otomà, Jàwhar as-Siqil·lí, Madrassa, Mamelucs, Mesquita, Mesquita d'al-Hàkim, Mihrab, Muhàmmad Bey Abu l-Dhahab, Mustafa Abd al-Razik, Patrimoni de la Humanitat, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Ramadà, Sultà, Sunnisme, Terratrèmol, UNESCO, Xiisme, 1009, 1021, 1101, 1125, 1130, 1149, 1260, 1266, 1277, 1309, 1310, ..., 1339, 1340, 1397, 1424, 1440, 1468, 1496, 1501, 1510, 1516, 1753, 1774, 952, 970, 972, 973, 975, 988, 996. Ampliar l'índex (19 més) »
Al-Àmir (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Mustalí al-Àmir bi-ahkam-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Àmir (31 de desembre de 1096-8 d'octubre de 1130), desè califa fatimita al Caire (1101-1130).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Al-Àmir (fatimita) · Veure més »
Al-Hàfidh (fatimita)
Abu-l-Maymun Abd-al-Majid ibn Muhàmmad ibn al-Mustànṣir al-Hàfidh li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàfidh (Ascaló, entre 1073 i 1076 - el Caire, 1150), califa fatimita al Caire (1131-1149).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Al-Hàfidh (fatimita) · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Al-Muïzz (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Al-Muïzz (fatimita) · Veure més »
Alquibla
Mur de l'alquibla, amb el mihrab i el minbar, de la mesquita d'Aqsunqur, al Caire Mapamundi centrat en l'alquibla Lalquibla (de l'àrab) és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Alquibla · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Arc de mig punt · Veure més »
Arquitectura fatimita
Mesquita d'al-Aqmar, el Caire L'arquitectura fatimita fou l'estil arquitectònic que es va desenvolupar en el Califat Fatimita sota la dinastia homònima dels fatimites, que van regnar en el Nord d'Àfrica, a Ifríqiya, i després a Egipte, entre 909 i 1171.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Arquitectura fatimita · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Barquq · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Bàybars I · Veure més »
Bàybars II
Al-Màlik al-Mudhàffar Rukn-ad-Din Bàybars al-Jaixnkir ——, més conegut simplement com al-Mudhàffar Bàybars o com Bàybars II, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1309-1310).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Bàybars II · Veure més »
Biblioteca
Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Biblioteca · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Califa · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Califat Fatimita · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Capitell · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Cúpula · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Columna · Veure més »
Consell Suprem d'Antiguitats
El Consell Suprem d'Antiguitats o Supreme Council of Antiquities (SCA), nom oficial en anglès (a vegades, també anomenat Consell Superior d'Antiguitats), va ser la branca del Ministeri de Cultura egipci encarregada de supervisar tot allò relacionat amb l'arqueologia i les antiguitats del país.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Consell Suprem d'Antiguitats · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Dinastia aiúbida · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і El Caire · Veure més »
El Caire Històric
La mesquita d'Ibn Tulun. El Caire històric és un conjunt monumental integrat per una àmplia sèrie d'edificis islàmics bastits a partir de la conquesta del Caire per Amr ibn al-As (641).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і El Caire Històric · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Emir · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Imperi Otomà · Veure més »
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Madrassa · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Mamelucs · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Mesquita · Veure més »
Mesquita d'al-Hàkim
La mesquita d'al-Hàkim és un dels monuments de l'arquitectura fatimita més interessants de la ciutat del Caire.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Mesquita d'al-Hàkim · Veure més »
Mihrab
Mihrab de l'oratori de la Aljaferia de Saragossa El mihrab (de l') és el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Mihrab · Veure més »
Muhàmmad Bey Abu l-Dhahab
Muhàmmad Bey Abu-dh-Dhàhab (? - 8 de juny de 1775) fou un bei mameluc dels Kazdughiliyya d'Egipte.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Muhàmmad Bey Abu l-Dhahab · Veure més »
Mustafa Abd al-Razik
Mustafa Abd-ar-Ràziq (1882 o 1885 - 15 de febrer de 1947) fou un polític, imam i periodista egipci, rector de la Universitat d'al-Azhar.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Mustafa Abd al-Razik · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Qàït-bay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Qàït-bay · Veure més »
Qànsawh al-Ghawrí
Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Ramadà · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Sultà · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Sunnisme · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Terratrèmol · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і UNESCO · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і Xiisme · Veure més »
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1009 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1021 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1101 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1125 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1130 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1149 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1260 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1266 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1277 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1309 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1310 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1339 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1340 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1397 · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1424 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1440 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1468 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1496 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1501 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1510 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1516 · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1753 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 1774 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 952 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 970 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 972 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 973 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 975 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 988 · Veure més »
996
Sense descripció.
Nou!!: Mesquita d'al-Azhar і 996 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Azhar, Mesquita Al-Azhar, Mesquita al-Azhar.
