Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mashad

Índex Mashad

emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.

76 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas Mirza, Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah, Afganistan, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Mamun (abbàssida), Al-Qaida, Alí ar-Ridà, Àhmad Xah Durrani, Dinastia afxàrida, Dinastia Qajar, Fat·h-Alí Xah Qajar, Firdawsí, Gaznèvides, Harun ar-Raixid, Herat, Ibn Battuta, Imperi Safàvida, Institut d'Estudis Catalans, Iran, Islam, Ismaïl I, Karim Khan Zand, Mahmud Ghazan, Miran Xah, Muhammad Xah Qajar, Nàdir-Xah Afxar, Nàssir-ad-Din Xah Qajar, Nixapur, Oghuz, Qom, Rafi ibn al-Layth, Razavi Khorasan, Samarcanda, Tahmasp I, Tahmasp II, Tamerlà, Teheran, Transoxiana, Turcmans, Turkmenistan, Tus, Xah Rukh (timúrida), Xibànides, 1037, 1121, 1161, 1221, 1296, 1389, ..., 1506, 1507, 1528, 1535, 1544, 1585, 1587, 1589, 1598, 1705, 1722, 1726, 1753, 1792, 1796, 1803, 1825, 1833, 1847, 1849, 1911, 1912, 24 de març, 29 de març, 809, 818. Ampliar l'índex (26 més) »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Mashad і Abbas I el Gran · Veure més »

Abbas Mirza

fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Mashad і Abbas Mirza · Veure més »

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah (16 de gener de 1568- juliol de 1598) fou kan uzbek xibànida de Transoxiana i Balkh.

Nou!!: Mashad і Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Mashad і Afganistan · Veure més »

Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Mashad і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Mashad і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Qaida

Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.

Nou!!: Mashad і Al-Qaida · Veure més »

Alí ar-Ridà

Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.

Nou!!: Mashad і Alí ar-Ridà · Veure més »

Àhmad Xah Durrani

Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.

Nou!!: Mashad і Àhmad Xah Durrani · Veure més »

Dinastia afxàrida

Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.

Nou!!: Mashad і Dinastia afxàrida · Veure més »

Dinastia Qajar

La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Mashad і Dinastia Qajar · Veure més »

Fat·h-Alí Xah Qajar

Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Mashad і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »

Firdawsí

Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».

Nou!!: Mashad і Firdawsí · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Nou!!: Mashad і Gaznèvides · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Mashad і Harun ar-Raixid · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Mashad і Herat · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Mashad і Ibn Battuta · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Mashad і Imperi Safàvida · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Mashad і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Mashad і Iran · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Mashad і Islam · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Mashad і Ismaïl I · Veure més »

Karim Khan Zand

Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.

Nou!!: Mashad і Karim Khan Zand · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Nou!!: Mashad і Mahmud Ghazan · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: Mashad і Miran Xah · Veure més »

Muhammad Xah Qajar

Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.

Nou!!: Mashad і Muhammad Xah Qajar · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Mashad і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Nàssir-ad-Din Xah Qajar

Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).

Nou!!: Mashad і Nàssir-ad-Din Xah Qajar · Veure més »

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Nou!!: Mashad і Nixapur · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Mashad і Oghuz · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Mashad і Qom · Veure més »

Rafi ibn al-Layth

Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.

Nou!!: Mashad і Rafi ibn al-Layth · Veure més »

Razavi Khorasan

La Província de Razavi Khorasan (استان خراسان رضوی, Ostān-e Khorāsān-e Rażavī) és una província de l'Iran que té per capital la ciutat de Mashad.

Nou!!: Mashad і Razavi Khorasan · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Mashad і Samarcanda · Veure més »

Tahmasp I

Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Nou!!: Mashad і Tahmasp I · Veure més »

Tahmasp II

Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).

Nou!!: Mashad і Tahmasp II · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Mashad і Tamerlà · Veure més »

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Mashad і Teheran · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Mashad і Transoxiana · Veure més »

Turcmans

Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.

Nou!!: Mashad і Turcmans · Veure més »

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Nou!!: Mashad і Turkmenistan · Veure més »

Tus

Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Mashad і Tus · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Mashad і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xibànides

Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.

Nou!!: Mashad і Xibànides · Veure més »

1037

El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Mashad і 1037 · Veure més »

1121

Sense descripció.

Nou!!: Mashad і 1121 · Veure més »

1161

El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Mashad і 1161 · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Mashad і 1221 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Mashad і 1296 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Mashad і 1389 · Veure més »

1506

;Països Catalans.

Nou!!: Mashad і 1506 · Veure més »

1507

Sense descripció.

Nou!!: Mashad і 1507 · Veure més »

1528

;Països Catalans.

Nou!!: Mashad і 1528 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Mashad і 1535 · Veure més »

1544

El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Mashad і 1544 · Veure més »

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Mashad і 1585 · Veure més »

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Nou!!: Mashad і 1587 · Veure més »

1589

122x122px.

Nou!!: Mashad і 1589 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Mashad і 1598 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Mashad і 1705 · Veure més »

1722

Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.

Nou!!: Mashad і 1722 · Veure més »

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Mashad і 1726 · Veure més »

1753

;Països Catalans.

Nou!!: Mashad і 1753 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Mashad і 1792 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Mashad і 1796 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Mashad і 1803 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Mashad і 1825 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Mashad і 1833 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Mashad і 1847 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Mashad і 1849 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Mashad і 1911 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Mashad і 1912 · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Mashad і 24 de març · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Mashad і 29 de març · Veure més »

809

El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Mashad і 809 · Veure més »

818

Sense descripció.

Nou!!: Mashad і 818 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Mashdad, Mashhad, Mašhad, Meixad, Meshad, Meshed.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »