Taula de continguts
37 les relacions: Albert I d'Alemanya, Albert II de Gorízia-Tirol, Albert IV de Tirol, Arquebisbat de Salzburg, Bertold I d'Ístria, Bertold I de Tirol, Bisbat de Bozen-Brixen, Comtat de Gorízia, Comtat del Tirol, Conrad IV d'Alemanya, Conradí de Sicília, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Caríntia, Ducat de Merània, Ducat de Suàbia, Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya), Elisabet de Caríntia, Elisabet de Tirol, Enric I de Bohèmia, Enric I de Tirol, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Inn (riu), Llista de monarques de Bohèmia, Lluís de Gorízia-Tirol, Marca d'Ístria, Marca de Carniola, Margarida de Tirol, Meinard I de Gorízia-Tirol, Otó II de Wittelsbach, Otó III de Caríntia, Ottokar II, Pere II de Sicília, Regne de Sicília, Rei dels Romans, Rodolf I d'Alemanya, Venceslau II, 1268.
- Ducs de Caríntia
Albert I d'Alemanya
Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Albert I d'Alemanya
Albert II de Gorízia-Tirol
Albert II de Gorízia-Tirol (a vegades VI de Tirol) fou fill de Meinard II de Gorízia-Tirol destinat a governar a la mort del pare (que es va produir el 1295) juntament amb els seus germans Lluís (I) de Tirol o de Gorízia-Tirol, Caríntia i Carniola, Otó I de Tirol i III de Caríntia i Carniola i Enric II de Tirol, VIII de Caríntia i III de Carniola.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Albert II de Gorízia-Tirol
Albert IV de Tirol
Albert IV de Tirol (vers 1180 - 22 juliol 1253) va ser l'últim comte de Tirol de la casa de Tirol, vogt de Trent i des 1210 vogt de Bolzano.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Albert IV de Tirol
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Arquebisbat de Salzburg
Bertold I d'Ístria
Bertold III d'Andechs (vers 1110/1122 – 14 de desembre de 1188) fou comte d'Andechs i marcgravi d'Ístria i Carniola (com Bertold I) de 1173 a 1188.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Bertold I d'Ístria
Bertold I de Tirol
Bertold I de Tirol (+ 7 de març de 1180) fou comte de Tirol, successor el 1165 del seu germà Albert III de Tirol, amb el que potser ja governava conjuntament segons una carta de 1142 que esmenta la fundació de Neustift per "Reginbertus de Sebene …cum uxore sua Christina", amb el consentiment d'"Arnoldi advocati comitis de Morit", i dels comtes (comitum) de Tirol, Albert i Bertold ("Alberti et Perchtoldi"); també se l'esmenta en una donació a Tibnize (Timeniz) a Brixen, a canvi d'oracions per l'ànima de "fratris sui Adalberti comitis", datada el 1165 o 1166.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Bertold I de Tirol
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Bisbat de Bozen-Brixen
Comtat de Gorízia
Escut dels comtes de Görz El comtat de Gorízia (alemany: Grafschaft Görz; italià: Contea di Gorizia; eslovè: Goriška grofija; friulà: Contee di Gurize) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al voltant de la ciutat de Görz, en l'actual Friül-Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Comtat de Gorízia
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Comtat del Tirol
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Conrad IV d'Alemanya
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Conradí de Sicília
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Dinastia dels Habsburg
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Ducat de Caríntia
Ducat de Merània
Escut El Ducat de Merània (és a dir, Meran, Merano, o Meranie, Meranien) va ser un efímer ducat del Sacre Imperi Romanogermànic existent entre 1153 i 1248.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Ducat de Merània
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Ducat de Suàbia
Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
Elisabet de Baviera (h. 1227, Landshut, Alemanya-9 d'octubre de 1273) va ser la reina consort de Conrad IV d'Alemanya.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
Elisabet de Caríntia
Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Elisabet de Caríntia
Elisabet de Tirol
Elisabet de Tirol (o de Gorízia-Tirol) o Elisabet de Caríntia (vers 1262-28 d'octubre de 1312) de la casa dels meinardins de Tirol o sigui de la dinastia de Gorízia-Tirol, fou reina dels Romans, reina d'Alemanya i duquessa d'Àustria per matrimoni.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Elisabet de Tirol
Enric I de Bohèmia
Enric I de Bohèmia conegut com a Enric el Carinti en txec: Jindrich Korutanský (vers 1265 -2 d'abril de 1335) fou un membre de la dinastia dels Meinardins, comte de Tirol o Gorízia-Tirol (com Enric II), duc de Caríntia (Enric VIII) i Carniola (Enric III) des de 1295 a la seva mort, i rei de Bohèmia el 1306 i de nou des 1307-1310.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Enric I de Bohèmia
Enric I de Tirol
Enric I de Tirol (+ 14 de juny de 1190) fou comte de Tirol, fill de Bertold I de Tirol i d'Agnès d'Ortenburg, i germà i successor (1180/1181) de Bertold II de Tirol, amb el que potser va estar associat durant el seu govern.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Enric I de Tirol
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Inn (riu)
L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Inn (riu)
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Llista de monarques de Bohèmia
Lluís de Gorízia-Tirol
Lluís de Gorízia-Tirol o de Tirol (Ludwig von Tirol) fou co-comte de Tirol, co-duc de Caríntia i co-marcgravi de Carniola de 1295 a 1305.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Lluís de Gorízia-Tirol
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Marca d'Ístria
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Marca de Carniola
Margarida de Tirol
Margarida del Tirol, anomenada Margarete (Margaricda) Maultasch (1318-3 d'octubre de 1369) va ser l'última comtessa del Tirol de la dinastia Meinardina de Gorizia (Gorízia) o Gorízia-Tirol.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Margarida de Tirol
Meinard I de Gorízia-Tirol
Meinard III (vers 1200/1205 - gener/febrer de 1258) va ser comte de Gorízia o Görz de la casa dels sigardings des de 1231 i comte de Tirol o de Gorízia-Tirol (com a Meinard I) des 1253 fins a la seva mort.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Meinard I de Gorízia-Tirol
Otó II de Wittelsbach
Otó II de Wittelsbach, conegut també com a Otó IV de Baviera (alemany: Otto II der Erlauchte, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein) (Kelheim 7 d'abril de 1206 – 29 de novembre de 1253) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Otó II de Wittelsbach
Otó III de Caríntia
Otó III de Caríntia i I de Tirol o Gorízia-Tirol (vers 1265 - mort 25 de maig de 1310) fou un membre de la família dels Meinardins.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Otó III de Caríntia
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Ottokar II
Pere II de Sicília
Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Pere II de Sicília
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Regne de Sicília
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Rei dels Romans
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Rodolf I d'Alemanya
Venceslau II
Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і Venceslau II
1268
;Països catalans.
Veure Meinard II de Gorízia-Tirol і 1268
Vegeu també
Ducs de Caríntia
- Adalberó de Caríntia
- Albert II d'Àustria
- Albert III d'Habsburg
- Bernat de Caríntia
- Bertold I de Caríntia
- Conrad I de Caríntia
- Conrad II de Caríntia
- Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Conrad III de Caríntia
- Ducat de Caríntia
- Engelbert de Caríntia
- Enric I de Bohèmia
- Enric III de Baviera
- Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric V de Caríntia
- Enric VI de Caríntia
- Enric VII de Caríntia
- Ernest d'Habsburg
- Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
- Guillem d'Habsburg
- Herman I de Caríntia
- Leopold III, duc d'Àustria
- Liutold d'Eppenstein
- Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Meinard II de Gorízia-Tirol
- Otó I d'Habsburg
- Otó I de Caríntia
- Otó III de Caríntia
- Ottokar II
- Rodolf I d'Alemanya
- Rodolf IV d'Habsburg
- Ulric I de Caríntia
- Ulric II de Caríntia
- Ulric III de Caríntia
- Welf de Caríntia
També conegut com Mainard I de Caríntia, Mainard II de Tirol, Meinard I de Caríntia, Meinard II de Gorízia, Meinard II de Tirol, Meinard IV de Gorízia, Meinard IV de Görz, Meinard de Caríntia.