Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Antic Testament, Babilònia, Benedicció sacerdotal, David, Domini públic, Enciclopèdia, Filactèria, Grec, Guemarà, Hagadà, Halacà, Jerusalem, Llibre, Llibre d'Ester, Mixnà, Moed, Pentateuc, Prescripció, Ptolemeu (desambiguació), Purim, Rubèn, Sant, Sàbat, Septuaginta, Sinagoga, Talmud, Talmud de Jerusalem, Tamar, Tanakh, Tàrgum, Text, Torà (llei jueva), Traducció lingüística, Tsitsit, Xofar, 1901, 1906.
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Meguilà і Antic Testament · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Meguilà і Babilònia · Veure més »
Benedicció sacerdotal
La benedicció sacerdotal (en hebreu, ברכת כהנים birkat cohanim) és la benedicció que els cohanim fan a la resta dels jueus presents a l'assemblea després de la pregària de mussaf o bé d'altres pregàries durant els dies especials com el sàbat, el Yom Kippur i en altres dies festius, així que llur benedicció és recitada, mot a mot, després de la repetició de l'amidah per part del jazan i després pels cohanim que són sobre l'estrada en la qual està depositada l'arca santa, llavors ells són coberts per un tal·lit, un mantell de pregària, i s'aixequen de les seves cadires.
Nou!!: Meguilà і Benedicció sacerdotal · Veure més »
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Nou!!: Meguilà і David · Veure més »
Domini públic
Símbol del domini públic Domini públic és la condició legal sobre una obra intel·lectual que es caracteritza per no estar protegida per cap llei de propietat intel·lectual, tant copyright, marca registrada o lleis de patents, i en conseqüència l'ús és gratuït i es té llibertat d'ús sense necessitat de permís, tot i respectant els drets morals d'autoria i d'integritat.
Nou!!: Meguilà і Domini públic · Veure més »
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Nou!!: Meguilà і Enciclopèdia · Veure més »
Filactèria
Soldat israelià, Asael Lubotzky, pregant amb filactèria Joc de filactèria que inclou el del braç (esquerra) i el del cap La filactèria o filacteri és el nom amb què es denomina a uns petits embolcalls o capsetes de cuir on es troben o guarden passatges de les Escriptures escrits sobre petits rotlles.
Nou!!: Meguilà і Filactèria · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Meguilà і Grec · Veure més »
Guemarà
La Guemarà (en hebreu: גמרא) i la Mixnà juntes formen el Talmud.
Nou!!: Meguilà і Guemarà · Veure més »
Hagadà
text bíblic i la tradicional Hagadà. La Torà (Bíblia hebrea) conté onze referències en relació als faraons, però cap d'elles els denomina de forma específica sinó que fa servir només "Faraó", terme que el context bíblic té el sentit de "rei egipci". Fora de les escriptures sagrades per al judaisme, la seva exegesis en el marc del monoteísme hebreu, no es coneix evidència arqueològica o altre document que corrobori que "Faraó" hagi estat necessàriament Ramsès II. La present era llegida en Sepharad durant el Séder de Péssah. arxiudata.
Nou!!: Meguilà і Hagadà · Veure més »
Halacà
Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.
Nou!!: Meguilà і Halacà · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Meguilà і Jerusalem · Veure més »
Llibre
Un llibre és una obra escrita o d'imatges impresa o manuscrita no periòdica.
Nou!!: Meguilà і Llibre · Veure més »
Llibre d'Ester
El llibre d'Ester és un llibre que pertany a l'Antic Testament, i que fou escrit cap al.
Nou!!: Meguilà і Llibre d'Ester · Veure més »
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Nou!!: Meguilà і Mixnà · Veure més »
Moed
Moed (en hebreu: מועד) (en català: "Festivitats") és el segon ordre de la Mixnà, el primer registre escrit de la Torà oral del poble jueu (també la Tosefta i el Talmud).
Nou!!: Meguilà і Moed · Veure més »
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Nou!!: Meguilà і Pentateuc · Veure més »
Prescripció
* Prescripció (dret), adquisició o extinció de drets per haver transcorregut un cert lapse de temps.
Nou!!: Meguilà і Prescripció · Veure més »
Ptolemeu (desambiguació)
* Geògrafs: Claudi Ptolemeu, eminent geògraf que marcà el cànon usat en la geografia durant tota l'edat mitjana europea.
Nou!!: Meguilà і Ptolemeu (desambiguació) · Veure més »
Purim
La festa del Purim (en hebreu: פורים) és una festa secundària dins el judaisme, però molt popular.
Nou!!: Meguilà і Purim · Veure més »
Rubèn
església de sant Joan del Mercat de València. Segons el Gènesi, Rubèn (en hebreu רְאוּבֵן בן-יַעֲקֹב Rəûbēn ben Yahăqōb) era el primogènit dels dotze fills de Jacob, nascut de la seva primera esposa Lia.
Nou!!: Meguilà і Rubèn · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Meguilà і Sant · Veure més »
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Nou!!: Meguilà і Sàbat · Veure més »
Septuaginta
Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).
Nou!!: Meguilà і Septuaginta · Veure més »
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Nou!!: Meguilà і Sinagoga · Veure més »
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Nou!!: Meguilà і Talmud · Veure més »
Talmud de Jerusalem
El Talmud de Jerusalem (en hebreu: תלמוד ירושלמי) (transliterat: Talmud Yeruixalmi) o Talmud de Palestina, és una compilació dels debats rabínics sobre l'elaboració de la Mixnà en idioma arameu occidental, que es van celebrar a la terra d'Israel en el mateix període que el Talmud de Babilònia.
Nou!!: Meguilà і Talmud de Jerusalem · Veure més »
Tamar
* Tamar (còmic) còmic publicat per l'Editorial Toray.
Nou!!: Meguilà і Tamar · Veure més »
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Nou!!: Meguilà і Tanakh · Veure més »
Tàrgum
s amb targum, potser provinent de Tunis, trobada al Kurdistan, actualment forma part de la Col·lecció Schøyen. Un targum (en hebreu תרגום, amb vocalització תַּרְגּוּם) en plural original targumim o en català targums, era originàriament una traducció a l'arameu de la Tanakh produïda o compilada a l'antic Israel i Babilònia des del període del Segon Temple fins a començaments de l'edat mitjana (finals del primer mil·lenni).
Nou!!: Meguilà і Tàrgum · Veure més »
Text
Un text és un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar un missatge.
Nou!!: Meguilà і Text · Veure més »
Torà (llei jueva)
La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.
Nou!!: Meguilà і Torà (llei jueva) · Veure més »
Traducció lingüística
La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.
Nou!!: Meguilà і Traducció lingüística · Veure més »
Tsitsit
''Tsitsit'' Tsitsit (en hebreu: ציצית) són els serrells del tal·lit (xal d'oració) que serveixen per a recordar els manaments d'Adonai.
Nou!!: Meguilà і Tsitsit · Veure més »
Xofar
Un xofar (de l'hebreu) és un instrument musical de vent format per una banya de boc.
Nou!!: Meguilà і Xofar · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Meguilà і 1901 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Meguilà і 1906 · Veure més »
