Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Megalòpolis

Índex Megalòpolis

Megalopòlis (Μεγαλόπολη) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica d'Arcàdia i d'uns 5.000 habitants.

51 les relacions: Acròtat d'Esparta, Alexandre el Gran, Antíoc IV, Antípatre, Antiguitat tardana, Arcàdia, Areu I, Batalla de Leuctra, Cassandre, Càfies, Central elèctrica, Cinúria, Clítor (ciutat), Cleòmenes III, Dècada del 1960, Dictionary of Greek and Roman Geography, Edat mitjana, Egis, Epaminondes, Epàrits, Esparta, Estrabó, Figàlia, Filip II de Macedònia, Filopemen, Grècia, Guerra d'independència de Grècia, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Herea, Lidíades de Megalòpolis (tirà), Lignit, Lliga Aquea, Llogaret, Mantinea, Messènia, Messene, Myrioi, Nabis, Orcomen (Arcàdia), Parràsia, Pausànias (geògraf), Polibi, Polipercont, Quilòmetre, Riu Alfeu, Sel·làsia, Tègea, Teatre de Megalòpolis, Terratrèmol, Unitat perifèrica d'Arcàdia, ..., William Smith (lexicògraf). Ampliar l'índex (1 més) »

Acròtat d'Esparta

Acròtat (en llatí Acrotatus en grec antic Ἀκρότατος "Akrótatos") fou rei d'Esparta, fill del rei d'Esparta Areos I, i net d'Acròtat fill de Cleòmenes II d'Esparta.

Nou!!: Megalòpolis і Acròtat d'Esparta · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Megalòpolis і Alexandre el Gran · Veure més »

Antíoc IV

Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.

Nou!!: Megalòpolis і Antíoc IV · Veure més »

Antípatre

Antípatre(Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va anar-se'n a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC. Va combatre Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípatre i Olímpies, la mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per dur les tropes de refresc que havia demanat Alexandre. Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar Antípatre com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípatre va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonat amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonat era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípatre, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífil que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípatre es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípatre va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar Demòstenes i els líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípatre que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el Borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat quan van sortir proves que havia mantingut correspondència amb Perdicas. Quan va morir, va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.

Nou!!: Megalòpolis і Antípatre · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Megalòpolis і Antiguitat tardana · Veure més »

Arcàdia

Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.

Nou!!: Megalòpolis і Arcàdia · Veure més »

Areu I

Areu I (en Ἄρευς; en Areus) fou rei d'Esparta, successor del seu avi Cleòmenes II, de la línia dels Euristènides a partir de l'any 309 aC, per la mort del seu pare Acròtat.

Nou!!: Megalòpolis і Areu I · Veure més »

Batalla de Leuctra

La Batalla de Leuctra o Leuctres (6 de juliol del 371 aC) va ser un enfrontament entre Tebes i Esparta, acompanyats dels seus aliats respectius, que en general s'engloba entre els conflictes que es van succeir després de la Guerra del Peloponès i la Guerra de Corint.

Nou!!: Megalòpolis і Batalla de Leuctra · Veure més »

Cassandre

Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.

Nou!!: Megalòpolis і Cassandre · Veure més »

Càfies

Càfies (Καφύαι, Caphyae) fou una vila d'Arcàdia, a una plana al nord-oest del Llac d'Orcomen.

Nou!!: Megalòpolis і Càfies · Veure més »

Central elèctrica

Una central de producció d'energia elèctrica és una planta industrial destinada a la producció d'electricitat.

Nou!!: Megalòpolis і Central elèctrica · Veure més »

Cinúria

Cinúria (en Cynuria) era un districte de l'antiga Grècia situat a la part oriental del Peloponnès, entre l'Argòlida, Arcàdia i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, una de les tribus més antigues de la península.

Nou!!: Megalòpolis і Cinúria · Veure més »

Clítor (ciutat)

Clítor (Κλείτωρ) fou una antiga ciutat d'Arcàdia.

Nou!!: Megalòpolis і Clítor (ciutat) · Veure més »

Cleòmenes III

Cleòmenes III (Cleomenes), fou el 31è rei agida d'Esparta.

Nou!!: Megalòpolis і Cleòmenes III · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Megalòpolis і Dècada del 1960 · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Geography

El Dictionary of Greek and Roman Geography (Diccionari de geografia grega i romana), publicat per primera vegada el 1854, va ser l'últim d'una sèrie de diccionaris clàssics editats per l'erudit anglès William Smith (1813; 1893), que incloïa com a obres germanes un diccionari d'antiguitats gregues i romanes i un de mitologia grega i romana.

Nou!!: Megalòpolis і Dictionary of Greek and Roman Geography · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Megalòpolis і Edat mitjana · Veure més »

Egis

Egis (en grec antic Αἴγυς) era una ciutat de Lacònia, prop de la frontera amb Arcàdia a l'antiga Grècia.

Nou!!: Megalòpolis і Egis · Veure més »

Epaminondes

Antiga Grècia. Epaminondes o Epaminondas (en llatí Ĕpămīnōndas, en grec antic Ἐπαμεινώνδας, o Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.

Nou!!: Megalòpolis і Epaminondes · Veure més »

Epàrits

Els epàrits (ἐπάριτοι) eren un cos de tropes elegides creat per la defensa de les ciutats d'Arcàdia quan es van unir com un estat.

Nou!!: Megalòpolis і Epàrits · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Megalòpolis і Esparta · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Megalòpolis і Estrabó · Veure més »

Figàlia

Figàlia (Φιγαλία) fou una antiga ciutat d'Arcàdia al sud-oest del país, pròxima a la frontera amb Messènia, a la riba dreta del Neda.

Nou!!: Megalòpolis і Figàlia · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Megalòpolis і Filip II de Macedònia · Veure més »

Filopemen

Filopemen (Philopoemen) (vers 252 aC - 183 aC) fill de Craugis, fou un dirigent de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Nou!!: Megalòpolis і Filopemen · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Megalòpolis і Grècia · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Megalòpolis і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec

L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.

Nou!!: Megalòpolis і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec · Veure més »

Herea

Herea (Ἡραία; en Heraea) fou una ciutat d'Arcàdia, la més important del curs del riu Alfeu.

Nou!!: Megalòpolis і Herea · Veure més »

Lidíades de Megalòpolis (tirà)

Lidíades de Megalòpolis (en llatí Lydiades, en grec antic Λυδιάδης o potser Λυσιάδης "Lysiádes") fou tirà de Megalòpolis.

Nou!!: Megalòpolis і Lidíades de Megalòpolis (tirà) · Veure més »

Lignit

El lignit és una varietat del carbó de qualitat intermèdia entre el carbó de torba i el bituminós.

Nou!!: Megalòpolis і Lignit · Veure més »

Lliga Aquea

La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.

Nou!!: Megalòpolis і Lliga Aquea · Veure més »

Llogaret

Llogarret suís. Un llogarret o llogaret és un nucli de població petit.

Nou!!: Megalòpolis і Llogaret · Veure més »

Mantinea

Mantinea (Μαντίνεια; gentilici Μαντινεύς, català mantineà) fou una de les antigues i poderoses ciutats d'Arcàdia, a la frontera amb l'Argòlida, al sud d'Orcomen i nord de Tègea.

Nou!!: Megalòpolis і Mantinea · Veure més »

Messènia

Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.

Nou!!: Megalòpolis і Messènia · Veure més »

Messene

Messene o Messena (Μεσσήνη, en llatí: Messēna,æ; gentilici Μεσσήνιος|Messēnii, en català messeni), actualment anomenada Αρχαία Μεσσήνη (Arkháia Messêne, «Antiga Messene») per no confondre-la amb la moderna Messini, fou la capital de Messènia en el seu període d'existència com a estat, al.

Nou!!: Megalòpolis і Messene · Veure més »

Myrioi

Els Myrioi (Μυρίοι, 'els deu mil') era el nom que es va donar a l'assemblea popular dels arcadis establerta després de la Batalla de Leuctra lliurada l'any 371 aC, quan es va enderrocar el poder d'Esparta per Epaminondes i Tebes va aconseguir la llibertat.

Nou!!: Megalòpolis і Myrioi · Veure més »

Nabis

Nabis (Nabis) fou tirà d'Esparta, successor de Macànides el 207 aC.

Nou!!: Megalòpolis і Nabis · Veure més »

Orcomen (Arcàdia)

Orcomen o Orcòmenos (Ὀρχομενός, en Orchomenus) és una ciutat d'Arcàdia (Grècia), situada en una plana envoltada de muntanyes.

Nou!!: Megalòpolis і Orcomen (Arcàdia) · Veure més »

Parràsia

Parràsia (Παρρασία, etnònim Παρράσιος) era una contrada situada al sud de l'antiga Arcàdia que ocupava la part esquerra de la plana del riu Alfeu.

Nou!!: Megalòpolis і Parràsia · Veure més »

Pausànias (geògraf)

Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Nou!!: Megalòpolis і Pausànias (geògraf) · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Megalòpolis і Polibi · Veure més »

Polipercont

Polipercont o Polispercont (en llatí Polyperchon, ontis, en grec antic Πολυπέρχων, -ωντος) (394-303 aC) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Macedònia i Alexandre Magne.

Nou!!: Megalòpolis і Polipercont · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Megalòpolis і Quilòmetre · Veure més »

Riu Alfeu

L'Alfeu (en Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès.

Nou!!: Megalòpolis і Riu Alfeu · Veure més »

Sel·làsia

Sel·làsia o Selàsia (en llatí Sellasia, en grec antic Σελλασία) era una ciutat de Lacònia, a la vall de l'Oenos, al camí entre Tegea i Argos.

Nou!!: Megalòpolis і Sel·làsia · Veure més »

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Nou!!: Megalòpolis і Tègea · Veure més »

Teatre de Megalòpolis

El teatre de Megalòpolis és un teatre grec situat a l'antiga ciutat de Megalòpolis, a la regió d'Arcàdia, a tres quilòmetres de la ciutat moderna.

Nou!!: Megalòpolis і Teatre de Megalòpolis · Veure més »

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Nou!!: Megalòpolis і Terratrèmol · Veure més »

Unitat perifèrica d'Arcàdia

La unitat perifèrica d'Arcàdia (en grec Νομός Αρκαδίας) és una unitat perifèrica de Grècia amb capital a Trípoli que pertany a la perifèria del Peloponès.

Nou!!: Megalòpolis і Unitat perifèrica d'Arcàdia · Veure més »

William Smith (lexicògraf)

Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.

Nou!!: Megalòpolis і William Smith (lexicògraf) · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »