Accés més ràpid que el navegador!
213 les relacions: Aalen, Abadessa, Abadia, Abadia d'Echternach, Abadia de Corvey, Abadia de Fulda, Abadia de Murbach, Abadia de Prüm, Abadia de Quedlinburg, Abadia de Sankt Gallen, Abadia de Weingarten, Abat, Alsàcia, Altheim, Anglaterra, Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, Annexió, Aquisgrà, Arenberg, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Salzburg, Arquebisbat de Trèveris, Arquebisbat de Trento, Aschaffenburg, Augsburg, Autogovern, Überlingen, Àustria, Baden-Württemberg, Baixa Saxònia, Bamberg (ciutat d'Alemanya), Basilea, Batalla de Waterloo, Baviera, Bèlgica, Bentheim-Bentheim, Bentheim-Steinfurt, Bentheim-Tecklenburg-Rheda, Berchtesgaden, Beuron, Bisbat d'Augsburg, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Bamberg, Bisbat de Basilea, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Chur, Bisbat de Constança, ..., Bisbat de Freising, Bisbat de Hildesheim, Bisbat de Lübeck, Bisbat de Lieja, Bisbat de Münster, Bisbat de Paderborn, Bisbat de Passau, Bisbat de Ratisbona, Bisbat de Sion, Bisbat de Würzburg, Bisbe, Bremen, Brixen, Casa de Wessex, Casal d'Oettingen, Ciutat imperial lliure, Ciutat Lliure de Lübeck, Coira, Colònia (Alemanya), Comtat de Stolberg-Stolberg, Confederació del Rin, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Constança (Alemanya), Contrareforma, Descentralització, Dieta Imperial, Dinastia sàlica, Dortmund, Echternach, Eichstätt, Einsiedeln, Elchingen, Espanya, Espira (Alemanya), Essen, Esslingen am Neckar, Estat Imperial, Esterházy de Galántha, Estrasburg, Fürstenfeldbruck, Feudalisme, França, Francesc I d'Àustria, Frankfurt del Main, Freising, Friedrichshafen, Fugger, Fulda, Goslar, Gran Mestre, Guebwiller, Guerra dels Trenta Anys, Guerres de la Revolució Francesa, Guido Starhemberg, Hamburg, Höxter, Heilbronn, Herford, Hessen-Kassel, Hildesheim, Illa monàstica de Reichenau, Imperi Carolingi, Itàlia, Jurisdicció, Kaufbeuren, Kempten (Allgäu), Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Kreuzlingen, Lübeck, Leiningen-Billigheim, Leiningen-Hartenburg, Leiningen-Neudenau, Lieja, Ligné (Loira Atlàntic), Lindau, Llac Chiem, Llac de Constança, Lluita de les Investidures, Luteranisme, Magúncia, Malmedy, Marmoutier, Mühlhausen, Münster, Memmingen, Monarquia, Monestir, Muri, Napoleó Bonaparte, Nördlingen, Noblesa, Nordhausen, Nuremberg, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde Teutònic, Osnabrück, Paderborn, Passau, Pau de Westfàlia, Primer Imperi Francès, Primera Coalició, Principat de Salm, Principat de Salm-Salm, Privilegi, Quedlinburg, Ratisbona, Rússia, Reforma Protestant, Regne de Württemberg, Regne de Westfàlia, Reutlingen, Revolució Francesa, Rin, Rin del Nord-Westfàlia, Rot an der Rot, Rothenburg ob der Tauber, Rottweil, Sacre Imperi Romanogermànic, Salm-Horstmar, Salm-Kyrburg, Salm-Reifferscheid-Bedburg, Salm-Reifferscheid-Dyck, Salm-Reifferscheid-Hainsbach, Salm-Reifferscheid-Raitz, Salzburg, Sankt Gallen (capital), Santa Elena, Saxònia-Anhalt, Sayn-Wittgenstein-Berleburg, Sayn-Wittgenstein-Hohenstein, Sayn-Wittgenstein-Karlsburg, Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg, Schwäbisch Hall, Schweinfurt, Selva Negra, Sion (Suïssa), Slesvig-Holstein, Sobirania, Stavelot, Suïssa, Toruń, Tractat de Campo Formio, Tractat de Lunéville, Trèveris, Trento, Ulm, Würzburg, Weingarten (Württemberg), Westfàlia, Wetzlar, Wied, Worms, 12 de juny, 1648, 1795, 1801, 1802, 1803, 1806, 1814, 25 de febrer, 6 d'agost. Ampliar l'índex (163 més) »
Aalen
Aalen és una ciutat de Baden-Württemberg, Alemanya (65 887 h (1998)).
Nou!!: Mediatització i secularització і Aalen · Veure més »
Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadessa · Veure més »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia · Veure més »
Abadia d'Echternach
LAbadia d'Echternach està situada al llarg del riu Sauer a Echternach a l'est de Luxemburg, va ser un monestir benedictí, fundat al per sant Willibrord, i suprimit durant l'ocupació francesa a la fi del.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia d'Echternach · Veure més »
Abadia de Corvey
L'abadia de Corvey (anglès: Stift Corvey; alemany: Fürstabtei Corvey) va ser un monestir benedictí al riu Weser, a 2 km al nord-est d'Höxter, a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia de Corvey · Veure més »
Abadia de Fulda
LAbadia de Fulda - Abbatia Fuldensis; Reichskloster Fulda, Reichsabtei Fulda - fou una important abadia benedictina a Fulda.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia de Fulda · Veure més »
Abadia de Murbach
L'abadia de Murbach és situada a Alsàcia, en el fons de la vall de Guebwiller, als Vosges, després del municipi de Buhl, en una bifurcació que porta al municipi de Murbach.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia de Murbach · Veure més »
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia de Prüm · Veure més »
Abadia de Quedlinburg
Labadia de Quedlinburg (alemany:Reichsstift Quedlinburg) va ser una casa de canongesses seculars a Quedlinburg, en el que ara és Saxònia-Anhalt (Alemanya).
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia de Quedlinburg · Veure més »
Abadia de Sankt Gallen
Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia de Sankt Gallen · Veure més »
Abadia de Weingarten
LAbadia de Weingarten és una antiga abadia benedictina, dedicada a Sant Martí i situada en un turó (Martinsberg) de la ciutat de Weingarten, ciutat que fins a 1865 s'anomenà Altdorf però a partir d'aquesta data prengué el nom de l'abadia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abadia de Weingarten · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Mediatització i secularització і Abat · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Mediatització i secularització і Alsàcia · Veure més »
Altheim
Sense descripció.
Nou!!: Mediatització i secularització і Altheim · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Mediatització i secularització і Anglaterra · Veure més »
Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym
Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym fou un principat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym · Veure més »
Annexió
Cerimònia d'annexió de Hawaii als Estats Units d'Amèrica el 1898. Ciutadans de Sarajevo llegint el ban que proclama l'annexió de Bòsnia i Hercegovina a l'Imperi Austrohongarès el 1908. Una annexió (del llatí ad, "a", i nexus, "unió") és l'adquisició forçosa d'una part o de la totalitat del territori d'un estat per part d'un altre estat.
Nou!!: Mediatització i secularització і Annexió · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Mediatització i secularització і Aquisgrà · Veure més »
Arenberg
* Bosc d'Arenberg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Arenberg · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Mediatització i secularització і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Nou!!: Mediatització i secularització і Arquebisbat de Salzburg · Veure més »
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Mediatització i secularització і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Aschaffenburg
Aschaffenburg Aschaffenburg és una ciutat de Baviera, Alemanya que serveix de port sobre el riu Main i forma l'extrem nord-oest del Canal Rin-Main-Danubi.
Nou!!: Mediatització i secularització і Aschaffenburg · Veure més »
Augsburg
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Nou!!: Mediatització i secularització і Augsburg · Veure més »
Autogovern
L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.
Nou!!: Mediatització i secularització і Autogovern · Veure més »
Überlingen
Überlingen és una ciutat alemanya de l'estat federat de Baden-Württemberg, concretament del districte de Bodensee.
Nou!!: Mediatització i secularització і Überlingen · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Mediatització i secularització і Àustria · Veure més »
Baden-Württemberg
Baden-Württemberg (en alemany Baden-Württemberg) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Baden-Württemberg · Veure més »
Baixa Saxònia
La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Baixa Saxònia · Veure més »
Bamberg (ciutat d'Alemanya)
Bamberg és una ciutat al land de Baviera, a la regió de l'Alta Francònia, a Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bamberg (ciutat d'Alemanya) · Veure més »
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Nou!!: Mediatització i secularització і Basilea · Veure més »
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Nou!!: Mediatització i secularització і Batalla de Waterloo · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Baviera · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bèlgica · Veure més »
Bentheim-Bentheim
Bentheim-Bentheim fou una branca o línia del comtat de Bentheim, formada pels territoris originals.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bentheim-Bentheim · Veure més »
Bentheim-Steinfurt
Bentheim-Steinfurt fou una branca a línia dels comtes de Bentheim.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bentheim-Steinfurt · Veure més »
Bentheim-Tecklenburg-Rheda
Castell de Rheda Escut d'armes dels prínceps i comtes de Bentheim-Tecklenburg-Rheda. Bentheim-Tecklenburg-Rheda fou una branca o línia dels comtes de Bentheim formada per l'antiga senyoria de Rheda.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bentheim-Tecklenburg-Rheda · Veure més »
Berchtesgaden
dreta Berchtesgaden és un municipi rural pertanyent al districte de Berchtesgaden, situat al sud del Regierungsbezirk d'Oberbayern de l'Estat lliure de Baviera, a la regió muntanyenca dels Alps alemanys.
Nou!!: Mediatització i secularització і Berchtesgaden · Veure més »
Beuron
Beuron és un municipi alemany del Land de Baden-Württemberg, es troba a 625 m d'altitud i el 2010 tenia 688 habitants.
Nou!!: Mediatització i secularització і Beuron · Veure més »
Bisbat d'Augsburg
El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat d'Augsburg · Veure més »
Bisbat d'Eichstätt
El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998. Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat de Bamberg
Escut del bisbat de Bamberg Mapa del bisbat de Bamberg Catedral de Bamberg El Bisbat de Bamberg fou establert el 1007 per afavorir l'extensió de cristianisme a Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Bamberg · Veure més »
Bisbat de Basilea
Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Basilea · Veure més »
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »
Bisbat de Chur
El palau episcopal de Coira. L'''Hof Chur'', a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la ''Martinskirche'', església protestant de Coira. El seminari ''San Lucio'' de Coira. Frontal d'altar de la catedral de Coira. VIII. VIII. El Bisbat de Chur (alemany: Bischoftum Chur, italià: Vescovato di Coira, llatí: Dioecesis Curiensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica Romana, immediatament subjecta a la Santa Seu, amb centre a Chur o Coira al cantó dels Grisons, Suïssa.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Chur · Veure més »
Bisbat de Constança
El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Constança · Veure més »
Bisbat de Freising
Catedral Orgue Palau arquebisbal (Palau Holnstein) Escut de l'arxidiòcesi El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Múnic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Freising · Veure més »
Bisbat de Hildesheim
Escut Mapa el 1789; el territori no havia tingut modificacions des de 1648 El bisbat de Hildesheim o Principat-bisbat d'Hildesheim (alemany Hochstift Hildesheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic a l'edat mitjana i fins a 1803.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Hildesheim · Veure més »
Bisbat de Lübeck
Escut del bisbat Mapa de situació, en blau els dominis eclesiàstics, en color més fosc el principat-bisbat de Lübeck el 1648. El Bisbat de Lübeck fou una diòcesi catòlica i un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Lübeck · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Lieja · Veure més »
Bisbat de Münster
El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Münster · Veure més »
Bisbat de Paderborn
EscutEl Principat-bisbat de Paderborn (Fürstbistum Paderborn) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica de 799 al dia d'avui i un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Paderborn · Veure més »
Bisbat de Passau
El bisbat de Passau o Diòcesi de Passau és una jurisdicció eclesiàstica catòlica d'Alemanya i a l'edat mitjana també un principat eclesiàstic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Passau · Veure més »
Bisbat de Ratisbona
El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Ratisbona · Veure més »
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Sion · Veure més »
Bisbat de Würzburg
La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbat de Würzburg · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bisbe · Veure més »
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Bremen · Veure més »
Brixen
Brixen (italià Bressanone, ladí Porsenù) és un municipi italià, dins de la província autònoma de Tirol del Sud.
Nou!!: Mediatització i secularització і Brixen · Veure més »
Casa de Wessex
El casal de Wessex fou la dinastia saxona que va governar el regne de Wessex, situat al sud-oest de l'illa de la Gran Bretanya, i que finalment unificaria tots els regnes anglosaxons sota el seu poder.
Nou!!: Mediatització i secularització і Casa de Wessex · Veure més »
Casal d'Oettingen
Escut d'armes dels Oettingen Oettingen també va ser un dels estats imperials Oettingen és el nom d'una família noble i d'un comtat situat en una zona entre l'est de l'actual estat federal de Baden-Württemberg i l'oest de Baviera a Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Casal d'Oettingen · Veure més »
Ciutat imperial lliure
Ciutats imperials lliures, 1648 En el Sacre Imperi Romanogermànic, una ciutat imperial lliure (en alemany: freie Reichsstadt, plural Reichsstädte) era una ciutat autònoma governada formalment per l'emperador (a diferència de la majoria de ciutats en l'imperi, que pertanyien a un estat sobirà del Sacre Imperi i eren governades per prínceps (Fürsten), ducs o prínceps-bisbes).
Nou!!: Mediatització i secularització і Ciutat imperial lliure · Veure més »
Ciutat Lliure de Lübeck
Territori de la Ciutat Lliure de Lübeck de 1815 a 1937 La Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck (en alemany, Freie und Hansestadt Lübeck), va ser una ciutat estat de 1226 a 1937, en el que ara són els estats alemanys de Slesvig-Holstein i Mecklemburg-Pomerània Occidental.
Nou!!: Mediatització i secularització і Ciutat Lliure de Lübeck · Veure més »
Coira
Coira (alemany Chur, italià Coira, romanx Cuira o Cuera, francès Coire) és una ciutat suïssa, capital del cantó dels Grisons.
Nou!!: Mediatització i secularització і Coira · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Mediatització i secularització і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Comtat de Stolberg-Stolberg
Castell de Stolberg. El Comtat de Stolberg-Stolberg va ser un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic en la regió sud del Harz.
Nou!!: Mediatització i secularització і Comtat de Stolberg-Stolberg · Veure més »
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Nou!!: Mediatització i secularització і Confederació del Rin · Veure més »
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Nou!!: Mediatització i secularització і Confederació Germànica · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Mediatització i secularització і Congrés de Viena · Veure més »
Constança (Alemanya)
Constança (en alemany Konstanz) és una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Württemberg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Constança (Alemanya) · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Mediatització i secularització і Contrareforma · Veure més »
Descentralització
La descentralització és la transferència d'una part de la competència de l'administració central organització estatal unitària a entitats amb personalitat pública d'àmbit geogràfic més reduït o d'especialització funcional.
Nou!!: Mediatització i secularització і Descentralització · Veure més »
Dieta Imperial
La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Dieta Imperial · Veure més »
Dinastia sàlica
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Dinastia sàlica · Veure més »
Dortmund
Dortmund és una ciutat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Dortmund · Veure més »
Echternach
Echternach (luxemburguès Iechternach, alemany Echternach) és una comuna i vila a l'est de Luxemburg, que forma part del cantó d'Echternach.
Nou!!: Mediatització i secularització і Echternach · Veure més »
Eichstätt
Vista d'Eichstätt Residenzplatz al centre d'Eichstätt Catedral d'Eichstätt El Willibaldsburg sobre Eichstätt Eichstätt, anteriorment anomenada Eichstädt o Aichstädt) és una població de Baviera, Alemanya i la capital del Districte d'Eichstätt. Es troba a la riba del riu Altmühl, a les coordenades, el 2002 tenia 13.078 habitants. És la seu de la Universitat Catòlica d'Eichstätt-Ingolstadt (Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt), l'única universitat catòlica d'Alemanya. La K-U va ser fundada l'any 1980. Sant Willibald fundà el bisbat d'Eichstätt l'any 741. Eichstätt és famós per les seves pedreres de Solnhofen Plattenkalk (pedra calcària del Juràssic) que conserva fòssils de l'Archaeopteryx trobats per Jakob Niemeyer. Hortus Eystettensis (Jardí d'Eichstätt) és el nom d'un important llibre sobre botànica publicat el 1613 per Basilius Besler. A Eichstätt hi ha la fàbrica de cervesa Privatbrauerei Hofmühl, fundada el 1492.
Nou!!: Mediatització i secularització і Eichstätt · Veure més »
Einsiedeln
Einsiedeln és un municipi del cantó de Schwyz, cap i únic municipi del districte d'Einsiedeln.
Nou!!: Mediatització i secularització і Einsiedeln · Veure més »
Elchingen
Elchingen és un municipi de Baviera, Alemanya, a uns 7 kilòmetres al nord-est d'Ulm.
Nou!!: Mediatització i secularització і Elchingen · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Mediatització i secularització і Espanya · Veure més »
Espira (Alemanya)
Espira (Speyer en alemany) és una ciutat de la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Espira (Alemanya) · Veure més »
Essen
Essen és una ciutat del Land de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Essen · Veure més »
Esslingen am Neckar
Vista del nucli antic de la ciutat i del castell de Pliensauvorstadt Esslingen – Castell i església. La porta Schelz. Esslingen am Neckar és una ciutat alemanya de la regió de Stuttgart, a l'estat federat de Baden-Württemberg, sent la capital del districte d'Esslingen.
Nou!!: Mediatització i secularització і Esslingen am Neckar · Veure més »
Estat Imperial
Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.
Nou!!: Mediatització i secularització і Estat Imperial · Veure més »
Esterházy de Galántha
Arbre genealògic del la casa dels Esterházy Esterházy de Galántha és un llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy.
Nou!!: Mediatització i secularització і Esterházy de Galántha · Veure més »
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Nou!!: Mediatització i secularització і Estrasburg · Veure més »
Fürstenfeldbruck
Fürstenfeldbruck és una ciutat de Baviera (Alemanya).
Nou!!: Mediatització i secularització і Fürstenfeldbruck · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Mediatització i secularització і Feudalisme · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Mediatització i secularització і França · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Mediatització i secularització і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Mediatització i secularització і Frankfurt del Main · Veure més »
Freising
Freising és una ciutat de Baviera, a Alemanya, capital del districte de Freising.
Nou!!: Mediatització i secularització і Freising · Veure més »
Friedrichshafen
Vista de Friedrichshafen Friedrichshafen és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Württemberg, districte de Bodensee.
Nou!!: Mediatització i secularització і Friedrichshafen · Veure més »
Fugger
Els Fugger foren una dinastia familiar d'Augsburg, al sud-oest d'Alemanya, al.
Nou!!: Mediatització i secularització і Fugger · Veure més »
Fulda
* Fulda (Alemanya), ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Fulda · Veure més »
Goslar
Goslar és una ciutat històrica de la Baixa Saxònia, a Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Goslar · Veure més »
Gran Mestre
Un Gran Mestre és la màxima autoritat d'una obediència maçònica.
Nou!!: Mediatització i secularització і Gran Mestre · Veure més »
Guebwiller
Guebwiller (alsacià Gawiller) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Mediatització i secularització і Guebwiller · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Mediatització i secularització і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Nou!!: Mediatització i secularització і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »
Guido Starhemberg
Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.
Nou!!: Mediatització i secularització і Guido Starhemberg · Veure més »
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Hamburg · Veure més »
Höxter
Höxter és una ciutat d'Alemanya, la capital del districte de Höxter, al Land de Rin del Nord-Westfàlia, a la regió de Westfàlia-Lippe.
Nou!!: Mediatització i secularització і Höxter · Veure més »
Heilbronn
Vista general de la ciutat. El rellotge astronòmic de l'ajuntament. Heilbronn és una ciutat del land alemany de Baden-Württemberg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Heilbronn · Veure més »
Herford
Herford és una ciutat mitjana a l'estat federal alemany de Rin del Nord-Westfàlia, la capital del districte rural homònim.
Nou!!: Mediatització i secularització і Herford · Veure més »
Hessen-Kassel
El landgraviat de Hessen-Kassel va ser un antic estat independent del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a l'actual Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Hessen-Kassel · Veure més »
Hildesheim
Hildesheim és una ciutat, fundada l'any 815 com a seu episcopal, al sud de l'estat federat de Baixa Saxònia (Alemanya) i constitueix una de les vuit localitats més grans de la regió.
Nou!!: Mediatització i secularització і Hildesheim · Veure més »
Illa monàstica de Reichenau
L'illa monàstica de Reichenau és una illa al Llac de Constança a l'estat de Baden-Württemberg al sud d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Illa monàstica de Reichenau · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Mediatització i secularització і Imperi Carolingi · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Itàlia · Veure més »
Jurisdicció
James Earle Fraser. Hi ha tableta amb la inscripció "LEX" (del llatí "Llei") que està en mans de la figura, i es troba a la dreta de l'escalinata de l'Edifici de la Cort Suprema dels Estats Units. La jurisdicció (del llatí iuris, «dir o declarar el dret») és la potestat, derivada de la sobirania de l'Estat, d'aplicar el Dret en el cas concret, resolent de manera definitiva i irrevocable una controvèrsia, que és exercida en forma exclusiva pels tribunals de justícia integrats per jutges autònoms i independents.
Nou!!: Mediatització i secularització і Jurisdicció · Veure més »
Kaufbeuren
Kaufbeuren (alemany sueu: Beira) és una vila d'Alemanya, situada a l'estat de Baviera, regència de Suàbia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Kaufbeuren · Veure més »
Kempten (Allgäu)
Basílica de St. Lorenz Kempten im Allgäu és la ciutat més gran d'Allgäu, una regió al sud-oest de Baviera, Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Kempten (Allgäu) · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Mediatització i secularització і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Kreuzlingen
Kreuzlingen és un municipi suís del cantó de Turgòvia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Kreuzlingen · Veure més »
Lübeck
Lübeck és una ciutat alemanya, amb 213.983 habitants (2005); és la segona ciutat més gran de l'estat de Slesvig-Holstein després de Kiel.
Nou!!: Mediatització i secularització і Lübeck · Veure més »
Leiningen-Billigheim
Leiningen-Billigheim fou el nom que va adoptar el comtat de Leiningen-Guntersblum (segona línia) el 1803.
Nou!!: Mediatització i secularització і Leiningen-Billigheim · Veure més »
Leiningen-Hartenburg
Leiningen-Hartenburg fou el nom de tres línies comtals a Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Leiningen-Hartenburg · Veure més »
Leiningen-Neudenau
Leiningen-Neudenau és el nom que va agafar el comtat de Leiningen-Heidesheim el 1803.
Nou!!: Mediatització i secularització і Leiningen-Neudenau · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Mediatització i secularització і Lieja · Veure més »
Ligné (Loira Atlàntic)
Localització de Ligné (Loira Atlàntic) Ligné (en bretó Legneg) és un municipi francès, situat a la regió de país del Loira, al departament de Loira Atlàntic, que històricament va formar part de la Bretanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Ligné (Loira Atlàntic) · Veure més »
Lindau
Lindau és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baviera.
Nou!!: Mediatització i secularització і Lindau · Veure més »
Llac Chiem
Ubicació del llac Chiem al sud d'Alemanya. El llac Chiem (en alemany: Chiemsee) és un llac de Baviera, Alemanya, a prop de Rosenheim.
Nou!!: Mediatització i secularització і Llac Chiem · Veure més »
Llac de Constança
El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.
Nou!!: Mediatització i secularització і Llac de Constança · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Mediatització i secularització і Lluita de les Investidures · Veure més »
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Nou!!: Mediatització i secularització і Luteranisme · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Magúncia · Veure més »
Malmedy
Malmedy (Måmdey en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Mediatització i secularització і Malmedy · Veure més »
Marmoutier
Marmoutier (en alsacià Màschmínschter) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin.
Nou!!: Mediatització i secularització і Marmoutier · Veure més »
Mühlhausen
Mühlhausen (oficialment Mühlhausen/Thüringen) és una ciutat de l'estat federal alemany de Turíngia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Mühlhausen · Veure més »
Münster
Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.
Nou!!: Mediatització i secularització і Münster · Veure més »
Memmingen
Ciutat vella amb punts turístics Memmingen amb els Alps de fons Memmingen és una ciutat lliure situada a Baviera dins de la demarcació de Suàbia, concretament a la Suàbia Superior.
Nou!!: Mediatització i secularització і Memmingen · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Mediatització i secularització і Monarquia · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Mediatització i secularització і Monestir · Veure més »
Muri
Muri és una ciutat de Nigèria, a l'estat de Taraba.
Nou!!: Mediatització i secularització і Muri · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Mediatització i secularització і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nördlingen
Nördlingen és un municipi alemany pertanyent a la comarca Donau-Ries dins l'estat federal de Baviera.
Nou!!: Mediatització i secularització і Nördlingen · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Mediatització i secularització і Noblesa · Veure més »
Nordhausen
Estàtua de Rotllà a Nordhausen Nordhausen és una ciutat amb 45.000 habitants en el bord sud de les muntanyes Harz, a l'estat de Turíngia, Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Nordhausen · Veure més »
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Nou!!: Mediatització i secularització і Nuremberg · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Mediatització i secularització і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Mediatització i secularització і Orde Teutònic · Veure més »
Osnabrück
Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.
Nou!!: Mediatització i secularització і Osnabrück · Veure més »
Paderborn
Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que, després de conquerida als saxons per Carlemany, va ésser lloc de celebració de la dieta (Reichtstag) del Regne dels Francs el 777 i més tard seu d'un bisbat i arquebisbat amb poder temporal.
Nou!!: Mediatització i secularització і Paderborn · Veure més »
Passau
Passau és una ciutat alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Passau · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: Mediatització i secularització і Pau de Westfàlia · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Mediatització i secularització і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Nou!!: Mediatització i secularització і Primera Coalició · Veure més »
Principat de Salm
* Salm-Kyrburg, principat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Principat de Salm · Veure més »
Principat de Salm-Salm
El principat de Salm-Salm fou un estat sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Principat de Salm-Salm · Veure més »
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Nou!!: Mediatització i secularització і Privilegi · Veure més »
Quedlinburg
Quedlinburg és una ciutat de l'estat federat de Saxònia-Anhalt a Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Quedlinburg · Veure més »
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Nou!!: Mediatització i secularització і Ratisbona · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Rússia · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Mediatització i secularització і Reforma Protestant · Veure més »
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Nou!!: Mediatització i secularització і Regne de Württemberg · Veure més »
Regne de Westfàlia
El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Regne de Westfàlia · Veure més »
Reutlingen
Reutlingen o Rutlinga (llogaret de Rut) és una ciutat d'Alemanya, capital del Districte de Reutlingen de l'estat federat de Baden-Württemberg, amb una població que supera els 100.000 habitants (112.458 habitants el 2007).
Nou!!: Mediatització i secularització і Reutlingen · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Mediatització i secularització і Revolució Francesa · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Mediatització i secularització і Rin · Veure més »
Rin del Nord-Westfàlia
El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Rin del Nord-Westfàlia · Veure més »
Rot an der Rot
Rot an der Rot és un municipi situat al districte de Biberach, a l'estat federat de Baden-Württemberg (Alemanya), amb una població a finals del 2016 d'uns 4.513 habitants.
Nou!!: Mediatització i secularització і Rot an der Rot · Veure més »
Rothenburg ob der Tauber
Rothenburg ob der Tauber és una ciutat de Baviera d'origen medieval, emmurallada, situada sobre el riu Tauber, aproximadament a 65 km a l'oest de Nuremberg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Rothenburg ob der Tauber · Veure més »
Rottweil
Rottweil és una vila de la regió Baden-Württemberg a la Selva Negra.
Nou!!: Mediatització i secularització і Rottweil · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Mediatització i secularització і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salm-Horstmar
Salm-Horstmar fou un comtat i principat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Mediatització i secularització і Salm-Horstmar · Veure més »
Salm-Kyrburg
Salm-Kyrburg fou un wild i ringraviat del Sacre Imperi, i més tard un principat.
Nou!!: Mediatització i secularització і Salm-Kyrburg · Veure més »
Salm-Reifferscheid-Bedburg
Salm-Reifferscheid-Bedburg fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic format el 1639 per divisió del Salm Antic (coneguda des de 1628 com altgraviat Salm-Reifferscheid).
Nou!!: Mediatització i secularització і Salm-Reifferscheid-Bedburg · Veure més »
Salm-Reifferscheid-Dyck
Salm-Reifferscheid-Dyck fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic format el 1639 per divisió de Salm-Reifferscheid-Bedburg (o Salm-Reifferscheid) en dues línies.
Nou!!: Mediatització i secularització і Salm-Reifferscheid-Dyck · Veure més »
Salm-Reifferscheid-Hainsbach
Salm-Reifferscheid-Hainsbach fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic format el 1734 per divisió de Salm-Reifferscheid-Bedburg en tres línies.
Nou!!: Mediatització i secularització і Salm-Reifferscheid-Hainsbach · Veure més »
Salm-Reifferscheid-Raitz
Salm-Reifferscheid-Raitz fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic a Moràvia central, format el 1734 per divisió de Salm-Reifferscheid-Bedburg en tres línies.
Nou!!: Mediatització i secularització і Salm-Reifferscheid-Raitz · Veure més »
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Salzburg · Veure més »
Sankt Gallen (capital)
Sankt Gallen - Saint-Gall; San Gallo; en romanx: Son Gagl - és la capital del cantó de Sankt Gallen, a Suïssa.
Nou!!: Mediatització i secularització і Sankt Gallen (capital) · Veure més »
Santa Elena
* Santa Elena (Jaén), municipi de la comarca de Sierra Morena a la província de Jaén.
Nou!!: Mediatització i secularització і Santa Elena · Veure més »
Saxònia-Anhalt
Saxònia-Anhalt (en alemany Sachsen-Anhalt) és un dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Saxònia-Anhalt · Veure més »
Sayn-Wittgenstein-Berleburg
Sayn-Wittgenstein-Berleburg fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic (Grafschaft) inclòs en gran part al modern districte de Siegen-Wittgenstein, Alemanya (a l'estat de Renània del Nord-Westfàlia).
Nou!!: Mediatització i secularització і Sayn-Wittgenstein-Berleburg · Veure més »
Sayn-Wittgenstein-Hohenstein
Sayn-Wittgenstein-Hohenstein fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic entre el Hessen-Darmstadt i Westfàlia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Sayn-Wittgenstein-Hohenstein · Veure més »
Sayn-Wittgenstein-Karlsburg
Sayn-Wittgenstein-Karlsburg fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic format per una línia col·lateral de la branca de Sayn-Wittgenstein-Berleburg, concedida pel comte Casimir (1694-1741) al seu germà Carles Guillem.
Nou!!: Mediatització i secularització і Sayn-Wittgenstein-Karlsburg · Veure més »
Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg
Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg fou una línia col·lateral de comtes de la branca Sayn-Wittgenstein-Berleburg creada pel comte Casimir (1694–1741) per al seu germà Lluís Francesc de Sayn-Wittgenstein-Berleburg (1694-1750).
Nou!!: Mediatització i secularització і Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg · Veure més »
Schwäbisch Hall
Schwäbisch Hall, coneguda popularment com a Hall, és una ciutat del nord-est de l'estat de Baden-Württemberg d'Alemanya, a uns 37 km a l'est de Heilbronn i a uns 60 km al nord-est de Stuttgart.
Nou!!: Mediatització i secularització і Schwäbisch Hall · Veure més »
Schweinfurt
Schweinfurt és una ciutat de Baviera (Alemanya) travessada pel riu Main.
Nou!!: Mediatització i secularització і Schweinfurt · Veure més »
Selva Negra
La Selva Negra, en alemany Schwarzwald, és un massís muntanyenc al sud-oest d'Alemanya, a enciclopedia.cat a l'estat de Baden-Württemberg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Selva Negra · Veure més »
Sion (Suïssa)
Sion o Sitten és una ciutat suïssa capital del cantó de Valais.
Nou!!: Mediatització i secularització і Sion (Suïssa) · Veure més »
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard. Fitxer:Schleswig-Holstein Kreise (nummeriert).svg També hi ha quatre districtes urbans.
Nou!!: Mediatització i secularització і Slesvig-Holstein · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Mediatització i secularització і Sobirania · Veure més »
Stavelot
Stavelot (en való Ståvleu, en alemany Stablo) és una ciutat belga de la província de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblève amb l'Eau Rouge.
Nou!!: Mediatització i secularització і Stavelot · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Mediatització i secularització і Suïssa · Veure més »
Toruń
Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.
Nou!!: Mediatització i secularització і Toruń · Veure més »
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Nou!!: Mediatització i secularització і Tractat de Campo Formio · Veure més »
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Nou!!: Mediatització i secularització і Tractat de Lunéville · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Mediatització i secularització і Trèveris · Veure més »
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Nou!!: Mediatització i secularització і Trento · Veure més »
Ulm
Ulm és una ciutat situada al Land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Ulm · Veure més »
Würzburg
Würzburg és una ciutat alemanya a la ribera del riu Main.
Nou!!: Mediatització i secularització і Würzburg · Veure més »
Weingarten (Württemberg)
Weingarten és una ciutat alemanya del districte de Ravensburg, Baden-Württemberg.
Nou!!: Mediatització i secularització і Weingarten (Württemberg) · Veure més »
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Nou!!: Mediatització i secularització і Westfàlia · Veure més »
Wetzlar
Wetzlar és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Lahn, al Land de Hessen.
Nou!!: Mediatització i secularització і Wetzlar · Veure més »
Wied
Wied és un llinatge alemany que va governar el comtat d'aquest nom, i el 1914 van rebre el principat d'Albània.
Nou!!: Mediatització i secularització і Wied · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Mediatització i secularització і Worms · Veure més »
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mediatització i secularització і 12 de juny · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Mediatització i secularització і 1648 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Mediatització i secularització і 1795 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Mediatització i secularització і 1801 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Mediatització i secularització і 1802 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Mediatització i secularització і 1803 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Mediatització i secularització і 1806 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Mediatització i secularització і 1814 · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mediatització i secularització і 25 de febrer · Veure més »
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mediatització i secularització і 6 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mediatització alemanya, Mediatització i Secularització, Reichsdeputationshauptschluss.
