Accés més ràpid que el navegador!
178 les relacions: Acústica, Acció (física), Albert Einstein, Alfabet grec, Anglès, Arnold Sommerfeld, Arthur Holly Compton, Causalitat, Càrrega elèctrica, Chandrasekhara Raman, Christiaan Huygens, Ciència, Ciència de la informació quàntica, Circuit integrat, Commutador de dos operadors, Constant de Boltzmann, Constant de la gravitació, Constant de Planck, Corrent elèctric, Cos negre, Cosmologia, Criptografia quàntica, Díode, Decoherència quàntica, Determinisme, Distribució de probabilitat, Dualitat ona-partícula, Efecte fotoelèctric, Efecte túnel, Electrònica, Electró, Electrodinàmica quàntica, Energia, Enllaç covalent, Enllaç iònic, Entrellaçament quàntic, Epistemologia, Equació d'ona, Equació de Schrödinger, Equacions de Maxwell, Ernst Chladni, Erwin Schrödinger, Espai de Hilbert, Espai separable, Espectre, Experiment de la doble escletxa, Física, Física atòmica, Física clàssica, Física de la matèria condensada, ..., Física de partícules, Física molecular, Física nuclear, Filosofia, Forat negre, Força nuclear feble, Forces fonamentals, Fotó, Freqüència, Funció d'ona, Funció de quadrat integrable, George Mackey, Gravetat, Gustav Robert Kirchhoff, Hamiltonià, Henry Moseley, Hermann Weyl, Hipòtesi, Història, Hugh Everett III, Imatge per ressonància magnètica, Informació, Interacció electrofeble, Interpretació de Copenhaguen, Interpretacions de la mecànica quàntica, Interruptor, Isaac Newton, J, Jerarquia combinatòria, John Stewart Bell, John von Neumann, Làser, Línia espectral, Leonhard Euler, Llei de Planck, Llei de Wien, Llum, Louis-Victor de Broglie, Ludwig Boltzmann, Massa, Matèria, Max Born, Max Planck, Mètode científic, Mecànica clàssica, Mecànica estadística, Mecànica Quàntica Relacional, Memòria flaix, Memòria USB, Michael Faraday, Microscopi, Microscopi electrònic, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Moment, Moment angular, Multivers, Neutró, Niels Bohr, Nivell d'energia, Nivell macroscòpic, Nombre complex, Nombre quàntic, Ona, Operador hermític, Orbital atòmic, Ordinador, Ordinador quàntic, Paradoxa de Gibbs, Paradoxa EPR, Partícula elemental, Partícula subatòmica, Paul Adrien Maurice Dirac, Permitivitat, Peter Debye, Pieter Zeeman, Posició, Precisió, Premi Nobel, Princeton University Press, Principi d'incertesa de Heisenberg, Principi de localitat, Probabilitat, Producte escalar, Protó, Proteïna, Proti, Quantificació (física), Quantitat de moviment, Quàntum, Química, Química computacional, Química quàntica, Radiació electromagnètica, Radiació tèrmica, Raigs catòdics, Receptor olfactiu, Reduccionisme, Relativitat general, Robert Andrews Millikan, Robert Hooke, S, Sistema biològic, Superconductivitat, Superfluid, Superposició quàntica, Taula periòdica, Tecnologia, Teleportació quàntica, Teorema de Bell, Teorema espectral, Teoria de cordes, Teoria de gauge, Teoria de la relativitat, Teoria del tot, Teoria quàntica de camps, Thomas Young, Transistor, Univers paral·lel, Valor propi, vector propi i espai propi, Variables conjugades, Velocitat, Velocitat de la llum, Viquillibres, Werner Heisenberg, Wilhelm Wien, Zero absolut, 1900. Ampliar l'índex (128 més) »
Acústica
Roda de l'acústica de Lindsay, que mostra camps dins l'acústica Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L’acústica és una branca de la física que s’ocupa de l'estudi de les ones mecàniques dels gasos, líquids i sòlids, inclosos temes com la vibració, el so, els ultrasons i els infrasons, que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics..
Nou!!: Mecànica quàntica і Acústica · Veure més »
Acció (física)
En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.
Nou!!: Mecànica quàntica і Acció (física) · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Mecànica quàntica і Albert Einstein · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Mecànica quàntica і Alfabet grec · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Mecànica quàntica і Anglès · Veure més »
Arnold Sommerfeld
va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Arnold Sommerfeld · Veure més »
Arthur Holly Compton
Conferència Solvay de 1927. Podem observar Arhtur Holly Compton el quart de la segona fila començant per la dreta, assegut just darrere d'Albert Einstein Arthur Holly Compton (Wooster, EUA, 10 de setembre 1892 - Berkeley, EUA 1962) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1927.
Nou!!: Mecànica quàntica і Arthur Holly Compton · Veure més »
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Nou!!: Mecànica quàntica і Causalitat · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Mecànica quàntica і Càrrega elèctrica · Veure més »
Chandrasekhara Raman
Sir Chandrasekhara Venkata Raman FRS (en tàmil: சந்திரசேகர வெங்கடராமன்) (Tiruchirappal·li, Índia, 1888 - Bangalore, 1970) fou un físic i professor universitari indi guardonat el 1930 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Mecànica quàntica і Chandrasekhara Raman · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Mecànica quàntica і Christiaan Huygens · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Mecànica quàntica і Ciència · Veure més »
Ciència de la informació quàntica
La ciència de la informació quàntica és una àrea d'estudi basada en la idea que la ciència de la informació depèn de la física d'efectes quàntics.
Nou!!: Mecànica quàntica і Ciència de la informació quàntica · Veure més »
Circuit integrat
Tres xips dau del circuit integrat al suport. Un circuit integrat (també conegut com a xip o microxip) és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per complir una funció.
Nou!!: Mecànica quàntica і Circuit integrat · Veure més »
Commutador de dos operadors
Es defineix com commutador de dos operadors lineals \hat i \hat, definits sobre un mateix domini dens de cert espai de Hilbert, com un nou operador definit per la diferència del producte d'operadors: Aquesta definició és anàloga a la noció general de commutador de dos elements d'una àlgebra, però cal parar atenció que en aquest cas es tracta d'operadors que potser no estan definits arreu.
Nou!!: Mecànica quàntica і Commutador de dos operadors · Veure més »
Constant de Boltzmann
La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.
Nou!!: Mecànica quàntica і Constant de Boltzmann · Veure més »
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Nou!!: Mecànica quàntica і Constant de la gravitació · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Mecànica quàntica і Constant de Planck · Veure més »
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Nou!!: Mecànica quàntica і Corrent elèctric · Veure més »
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Nou!!: Mecànica quàntica і Cos negre · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Mecànica quàntica і Cosmologia · Veure més »
Criptografia quàntica
La criptografia quàntica descriu l'ús d'efectes de la mecànica quàntica (i en particular, la comunicació quàntica i la computació quàntica) per dur a terme tasques criptogràfiques o per trencar sistemes criptogràfics.
Nou!!: Mecànica quàntica і Criptografia quàntica · Veure més »
Díode
Analogia d'un díode amb una vàlvula hidràulica d'un sol sentit (Vàlvula antiretorn) Alguns díodes rectificadors semiconductors En electrònica un díode és un dispositiu electrònic no lineal i polaritzat format per dos elèctrodes actius.
Nou!!: Mecànica quàntica і Díode · Veure més »
Decoherència quàntica
Acumulació d'electrons amb el pas del temps en l'experiment de Young, els patrons d'interferència són un efecte típicament quàntic associat a un estat pur (estat coherent), en presència de decoherencia quàntica el patró d'interferència desapareixeria. La decoherència quàntica és el terme acceptat i utilitzat en mecànica quàntica per explicar com un estat quàntic entrellaçat pot donar lloc a un estat físic clàssic (no entrellaçat).
Nou!!: Mecànica quàntica і Decoherència quàntica · Veure més »
Determinisme
En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.
Nou!!: Mecànica quàntica і Determinisme · Veure més »
Distribució de probabilitat
Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En probabilitats i estadística les expressions distribució de probabilitat o llei de probabilitat tenen diversos sentits: per nombrosos autors, són sinònimes de Probabilitat, però molts altres autors les reserven per a les probabilitats a \mathbb^n, n\ge 1.
Nou!!: Mecànica quàntica і Distribució de probabilitat · Veure més »
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Nou!!: Mecànica quàntica і Dualitat ona-partícula · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Mecànica quàntica і Efecte fotoelèctric · Veure més »
Efecte túnel
Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Efecte túnel · Veure més »
Electrònica
Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.
Nou!!: Mecànica quàntica і Electrònica · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Mecànica quàntica і Electró · Veure més »
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Mecànica quàntica і Electrodinàmica quàntica · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Mecànica quàntica і Energia · Veure més »
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Nou!!: Mecànica quàntica і Enllaç covalent · Veure més »
Enllaç iònic
Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.
Nou!!: Mecànica quàntica і Enllaç iònic · Veure més »
Entrellaçament quàntic
L'entrellaçament (en anglès entanglement) és un fenomen quàntic, sense equivalent clàssic, en el qual els estats quàntics de dos o més objectes s'han de descriure fent referència als estats quàntics de tots els objectes del sistema, fins i tot si els objectes estan separats espacialment.
Nou!!: Mecànica quàntica і Entrellaçament quàntic · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Mecànica quàntica і Epistemologia · Veure més »
Equació d'ona
Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.
Nou!!: Mecànica quàntica і Equació d'ona · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Mecànica quàntica і Equació de Schrödinger · Veure més »
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Nou!!: Mecànica quàntica і Equacions de Maxwell · Veure més »
Ernst Chladni
Ernst Florenz Friedrich Chladni (pronunciació en alemany:; Wittenberg, 30 de novembre de 1756 - Breslau, 3 d'abril de 1827), fou un físic i músic alemany.
Nou!!: Mecànica quàntica і Ernst Chladni · Veure més »
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Erwin Schrödinger · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Mecànica quàntica і Espai de Hilbert · Veure més »
Espai separable
En topologia, un espai topològic és un espai separable si inclou un subconjunt dens numerable.
Nou!!: Mecànica quàntica і Espai separable · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Mecànica quàntica і Espectre · Veure més »
Experiment de la doble escletxa
Dibuix original de Thomas Young que presenta els efectes d'interferència de dos focus de llum situats a l'esquerra Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, és un experiment realitzat el 1801 pel físic anglès Thomas Young, amb l'objectiu de refusar la teoria corpuscular de la llum vigent a finals del i donar suport a la teoria ondulatòria de la llum.
Nou!!: Mecànica quàntica і Experiment de la doble escletxa · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Mecànica quàntica і Física · Veure més »
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Nou!!: Mecànica quàntica і Física atòmica · Veure més »
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Nou!!: Mecànica quàntica і Física clàssica · Veure més »
Física de la matèria condensada
Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.
Nou!!: Mecànica quàntica і Física de la matèria condensada · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Mecànica quàntica і Física de partícules · Veure més »
Física molecular
Física molecular és la part de la física que explica l'estructura molecular, l'enllaç químic i les propietats físiques que presenten les molècules.
Nou!!: Mecànica quàntica і Física molecular · Veure més »
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Nou!!: Mecànica quàntica і Física nuclear · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Mecànica quàntica і Filosofia · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Mecànica quàntica і Forat negre · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Força nuclear feble · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Mecànica quàntica і Forces fonamentals · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Mecànica quàntica і Fotó · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Mecànica quàntica і Freqüència · Veure més »
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Nou!!: Mecànica quàntica і Funció d'ona · Veure més »
Funció de quadrat integrable
En anàlisi matemàtica, una funció f (x) d'una variable real amb valors reals o complex és de quadrat sumable o també de quadrat integrable sobre un determinat interval, si la integral del quadrat del seu mòdul, definida en l'interval de definició, convergeix.
Nou!!: Mecànica quàntica і Funció de quadrat integrable · Veure més »
George Mackey
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Mecànica quàntica і George Mackey · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Mecànica quàntica і Gravetat · Veure més »
Gustav Robert Kirchhoff
Gustav Robert Kirchhoff (Königsberg, 12 de març del 1824 – Berlín, 17 d'octubre del 1887), fou un físic i matemàtic prussià, fill de l'advocat Friedrich Kirchhoff.
Nou!!: Mecànica quàntica і Gustav Robert Kirchhoff · Veure més »
Hamiltonià
En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.
Nou!!: Mecànica quàntica і Hamiltonià · Veure més »
Henry Moseley
Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth, Dorset, 23 de novembre de 1887 – Gallipoli, Imperi Otomà, 10 d'agost de 1915) fou un físic anglès.
Nou!!: Mecànica quàntica і Henry Moseley · Veure més »
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Nou!!: Mecànica quàntica і Hermann Weyl · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Mecànica quàntica і Hipòtesi · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Mecànica quàntica і Història · Veure més »
Hugh Everett III
va ser un físic i matemàtic estatunidenc, reconegut internacionalment per la seva hipòtesi dels molts mons en física, també anomenada «interpretació d'Everett».
Nou!!: Mecànica quàntica і Hugh Everett III · Veure més »
Imatge per ressonància magnètica
La Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), és principalment una tècnica d'imatge mèdica comunament utilitzada en radiologia per a visualitzar l'estructura interna i el funcionament del cos.
Nou!!: Mecànica quàntica і Imatge per ressonància magnètica · Veure més »
Informació
Símbol internacional de la informació El concepte dinformació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.
Nou!!: Mecànica quàntica і Informació · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Interacció electrofeble · Veure més »
Interpretació de Copenhaguen
La interpretació de Copenhaguen és una interpretació de la mecànica quàntica atribuïda principalment a Born, Heisenberg, Bohr i d'altres.
Nou!!: Mecànica quàntica і Interpretació de Copenhaguen · Veure més »
Interpretacions de la mecànica quàntica
Una interpretació de la mecànica quàntica és un conjunt d'afirmacions que tracten sobre la completesa, determinisme o manera en què han d'entendre's els resultats de la mecànica quàntica i els experiments relacionats amb elles.
Nou!!: Mecànica quàntica і Interpretacions de la mecànica quàntica · Veure més »
Interruptor
Un interruptor elèctric és un dispositiu que permet desviar o interrompre el curs d'un corrent elèctric.
Nou!!: Mecànica quàntica і Interruptor · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Mecànica quàntica і Isaac Newton · Veure més »
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Nou!!: Mecànica quàntica і J · Veure més »
Jerarquia combinatòria
La jerarquia combinatòria és una estructura matemàtica de cadenes de bits generades per un algorisme basat en discriminació o exclusiu entre bits.
Nou!!: Mecànica quàntica і Jerarquia combinatòria · Veure més »
John Stewart Bell
John S. Bell (28 de juny de 1928 – 1 d'octubre de 1990) va ser un físic conegut per formular el teorema de Bell.
Nou!!: Mecànica quàntica і John Stewart Bell · Veure més »
John von Neumann
fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.
Nou!!: Mecànica quàntica і John von Neumann · Veure més »
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Nou!!: Mecànica quàntica і Làser · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: Mecànica quàntica і Línia espectral · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Mecànica quàntica і Leonhard Euler · Veure més »
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Nou!!: Mecànica quàntica і Llei de Planck · Veure més »
Llei de Wien
Llei de Wien La llei de Wien és una llei de la física.
Nou!!: Mecànica quàntica і Llei de Wien · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Mecànica quàntica і Llum · Veure més »
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Mecànica quàntica і Louis-Victor de Broglie · Veure més »
Ludwig Boltzmann
Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms.
Nou!!: Mecànica quàntica і Ludwig Boltzmann · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Mecànica quàntica і Massa · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Mecànica quàntica і Matèria · Veure més »
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Max Born · Veure més »
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Nou!!: Mecànica quàntica і Max Planck · Veure més »
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Nou!!: Mecànica quàntica і Mètode científic · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Mecànica quàntica і Mecànica clàssica · Veure més »
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Nou!!: Mecànica quàntica і Mecànica estadística · Veure més »
Mecànica Quàntica Relacional
La interpretació relacional de la mecànica quàntica és una variant de la interpretació dels molts mons de Hugh Everett III introduïda l'any 1996 per Carlo Rovelli.
Nou!!: Mecànica quàntica і Mecànica Quàntica Relacional · Veure més »
Memòria flaix
La memòria flaix és un medi d'emmagatzematge no volàtil que està desenvolupada a partir de la memòria EEPROM, van sorgir per proporcionar una major funcionalitat i flexibilitat a l'usuari i millorar l'elevat cost de les memòries EEPROM i la poca capacitat.
Nou!!: Mecànica quàntica і Memòria flaix · Veure més »
Memòria USB
Kingston que duu inserida una targeta de memòria Micro SD de 8 Gb i que actua com una memòria USB, amb una mida aproximada de 2 cm de llarg, 1 cm d'ample i 2 mm de gruix Memòria USB de SanDisk Cruzer Micro La memòria USB (en anglès, USB flash drive, flash drive, memory stick, USB memory o pendrive) és un petit dispositiu de memòria flaix que es pot connectar directament a un port USB.
Nou!!: Mecànica quàntica і Memòria USB · Veure més »
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Nou!!: Mecànica quàntica і Michael Faraday · Veure més »
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Nou!!: Mecànica quàntica і Microscopi · Veure més »
Microscopi electrònic
Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Microscopi electrònic · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Mecànica quàntica і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Mecànica quàntica і Molècula · Veure més »
Moment
En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes.
Nou!!: Mecànica quàntica і Moment · Veure més »
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Nou!!: Mecànica quàntica і Moment angular · Veure més »
Multivers
El multivers és un conjunt hipotètic de múltiples universos més o menys independents i que inclouria el nostre.
Nou!!: Mecànica quàntica і Multivers · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Mecànica quàntica і Neutró · Veure més »
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Niels Bohr · Veure més »
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Nou!!: Mecànica quàntica і Nivell d'energia · Veure més »
Nivell macroscòpic
En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).
Nou!!: Mecànica quàntica і Nivell macroscòpic · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Mecànica quàntica і Nombre complex · Veure més »
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Nou!!: Mecànica quàntica і Nombre quàntic · Veure més »
Ona
miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.
Nou!!: Mecànica quàntica і Ona · Veure més »
Operador hermític
Un operador hermític (també anomenat hermític) definit sobre un espai de Hilbert és un operador lineal que, sobre un cert domini, coincideix amb el seu propi operador adjunt.
Nou!!: Mecànica quàntica і Operador hermític · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: Mecànica quàntica і Orbital atòmic · Veure més »
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Nou!!: Mecànica quàntica і Ordinador · Veure més »
Ordinador quàntic
IBM Q System One (2019), el primer ordinador quàntic comercial basat en circuits. Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com la superposició i l'entrellaçament, per executar operacions sobre dades.
Nou!!: Mecànica quàntica і Ordinador quàntic · Veure més »
Paradoxa de Gibbs
En termodinàmica i mecànica estadística, la paradoxa de Gibbs, plantejada per Josiah Willard Gibbs, part d'una expressió no extensiva de l'entropia segons la qual, si en un sistema tancat es dona un procés isobàric i isotèrmic de difusió pel qual es barregen dos gasos ideals qualssevol, la variació d'entropia del sistema sempre serà positiva, fins i tot si tots dos gasos són iguals.
Nou!!: Mecànica quàntica і Paradoxa de Gibbs · Veure més »
Paradoxa EPR
En mecànica quàntica, la paradoxa EPR (o paradoxa Einstein-Podolski-Rosen) és un experiment mental que posava en qüestió les idees sobre la relació entre els valors observats de les quantitats físiques i els valors que poden ser explicats per una teoria física.
Nou!!: Mecànica quàntica і Paradoxa EPR · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Mecànica quàntica і Partícula elemental · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Mecànica quàntica і Partícula subatòmica · Veure més »
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Mecànica quàntica і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »
Permitivitat
En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m²) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).
Nou!!: Mecànica quàntica і Permitivitat · Veure més »
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Nou!!: Mecànica quàntica і Peter Debye · Veure més »
Pieter Zeeman
Pieter Zeeman (Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos 1865 - Amsterdam, Països Baixos 1943) fou un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Nou!!: Mecànica quàntica і Pieter Zeeman · Veure més »
Posició
En física la posició és una magnitud vectorial que serveix per fer referència a un punt en un sistema de coordenades.
Nou!!: Mecànica quàntica і Posició · Veure més »
Precisió
Alta precisió però baixa exactitud. Alta exactitud però baixa precisió. En estadística, ciència i tecnologia, la precisió d'un valor ve determinada per la dispersió de les diferents mesures realitzades, és a dir, la qualitat d'una mesura de donar valors propers entre si.
Nou!!: Mecànica quàntica і Precisió · Veure més »
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Nou!!: Mecànica quàntica і Premi Nobel · Veure més »
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Nou!!: Mecànica quàntica і Princeton University Press · Veure més »
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Nou!!: Mecànica quàntica і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »
Principi de localitat
A la física, el principi de localitat estableix que dos objectes allunyats l'un de l'altre no poden influir-se mútuament de manera instantània, de manera que donat un curt interval de temps cada objecte només pot ser influït pel seu entorn immediat o entorn local.
Nou!!: Mecànica quàntica і Principi de localitat · Veure més »
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Nou!!: Mecànica quàntica і Probabilitat · Veure més »
Producte escalar
En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.
Nou!!: Mecànica quàntica і Producte escalar · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Mecànica quàntica і Protó · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Mecànica quàntica і Proteïna · Veure més »
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Nou!!: Mecànica quàntica і Proti · Veure més »
Quantificació (física)
A l'entorn de la física, una quantificació és un procediment matemàtic per a construir un model quàntic per a un sistema físic a partir de la seva descripció clàssica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Quantificació (física) · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Mecànica quàntica і Quantitat de moviment · Veure més »
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Nou!!: Mecànica quàntica і Quàntum · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Mecànica quàntica і Química · Veure més »
Química computacional
La química computacional és una branca de la química que utilitza ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics.
Nou!!: Mecànica quàntica і Química computacional · Veure més »
Química quàntica
La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.
Nou!!: Mecànica quàntica і Química quàntica · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Mecànica quàntica і Radiació electromagnètica · Veure més »
Radiació tèrmica
Aquest diagrama mostra com la quantitat radiada de longitud d'ona màxima i total, varia amb la temperatura. Tot i que aquest gràfic mostra unes temperatures relativament altes, aquesta relació és vàlida per qualsevol temperatura fins al zero absolut. La llum visible se situa entre 380-750 nm. Metall calent d'un ferrer. La brillantor de color taronja-groc és la part visible de la radiació tèrmica emesa per l'alta temperatura. Tota la resta de raigs emesos amb la radiació tèrmica, són menys brillants i de longituds d'ona que l'ull humà no pot veure. Una càmera d'infraroigs mostraria aquesta radiació (vegeu termografia). La radiació tèrmica o radiació calorífica és l'energia en forma de calor emesa per un cos a l'aire o un medi gasós en general per raó de la diferència entre la seva temperatura i la de l'aire.
Nou!!: Mecànica quàntica і Radiació tèrmica · Veure més »
Raigs catòdics
Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.
Nou!!: Mecànica quàntica і Raigs catòdics · Veure més »
Receptor olfactiu
Els Receptors olfactius, també coneguts com a receptors olorants, són quimioreceptors localitzats a les membranes cel·lulars de les neurones receptores olfactives i són responsables de la detecció d'olors que donen lloc al sentit de l'olfacte.
Nou!!: Mecànica quàntica і Receptor olfactiu · Veure més »
Reduccionisme
ànec digeridor El reduccionisme és la concepció filosòfica segons la qual hi ha fenòmens que es poden descriure en termes de fenòmens més simples i fonamentals.
Nou!!: Mecànica quàntica і Reduccionisme · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Mecànica quàntica і Relativitat general · Veure més »
Robert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.
Nou!!: Mecànica quàntica і Robert Andrews Millikan · Veure més »
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.
Nou!!: Mecànica quàntica і Robert Hooke · Veure més »
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Nou!!: Mecànica quàntica і S · Veure més »
Sistema biològic
Nivells d'organització en el cas dels humans. Un sistema biològic (o sistema orgànic) és un conjunt d'òrgans i estructures similars que treballen en conjunt per complir alguna funció fisiològica en un ésser viu.
Nou!!: Mecànica quàntica і Sistema biològic · Veure més »
Superconductivitat
La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.
Nou!!: Mecànica quàntica і Superconductivitat · Veure més »
Superfluid
L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.
Nou!!: Mecànica quàntica і Superfluid · Veure més »
Superposició quàntica
Fig.1 Video explicatiu La superposició quàntica és l'aplicació del principi de superposició a la mecànica quàntica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Superposició quàntica · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Mecànica quàntica і Taula periòdica · Veure més »
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Nou!!: Mecànica quàntica і Tecnologia · Veure més »
Teleportació quàntica
La teleportació quàntica és un procés de la comunicació quàntica mitjançant el qual la informació quàntica (per exemple, l'estat d'un àtom o un fotó) pot ser transmesa (en principi, de manera exacta) d'un lloc a un altre, amb l'ajuda de comunicació clàssica i d'entrellaçament quàntic prèviament compartit entre l'emissor i el receptor.
Nou!!: Mecànica quàntica і Teleportació quàntica · Veure més »
Teorema de Bell
El teorema de Bell o desigualtats de Bell s'aplica en mecànica quàntica per a quantificar matemàticament les implicacions plantejades teòricament en la paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen i permetre així la seua demostració experimental.
Nou!!: Mecànica quàntica і Teorema de Bell · Veure més »
Teorema espectral
En matemàtiques, en particular en àlgebra lineal i anàlisi funcional, el teorema espectral fa referència a diferents resultats sobre operadors lineals o matriu.
Nou!!: Mecànica quàntica і Teorema espectral · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Mecànica quàntica і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: Mecànica quàntica і Teoria de gauge · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Mecànica quàntica і Teoria de la relativitat · Veure més »
Teoria del tot
La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.
Nou!!: Mecànica quàntica і Teoria del tot · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Mecànica quàntica і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Thomas Young
Thomas Young (Milverton, 13 de juny de 1773 - Londres, 10 de maig de 1829), fou un científic anglès, que destacà en els camps de la física i la lingüística.
Nou!!: Mecànica quàntica і Thomas Young · Veure més »
Transistor
Foto amb diferents tipus de transistors El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor.
Nou!!: Mecànica quàntica і Transistor · Veure més »
Univers paral·lel
Els universos paral·lels són una concepció mental, en la qual entren en joc l'existència de diversos universos o realitats més o menys independents.
Nou!!: Mecànica quàntica і Univers paral·lel · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Mecànica quàntica і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Variables conjugades
Les variables conjugades són parells de variables definides matemàticament de tal manera que esdevenen transformades de Fourier duals l'una de l'altra, o d'una manera més general, estan relacionades mitjançant la dualitat de Pontryagin.
Nou!!: Mecànica quàntica і Variables conjugades · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Mecànica quàntica і Velocitat · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Mecànica quàntica і Velocitat de la llum · Veure més »
Viquillibres
Viquillibres (Wikibooks en anglès i abans anomenat Wikimedia Free Textbook Project i Wikimedia-Textbooks) és un projecte de la Fundació Wikimedia, creat el 10 de juliol del 2003.
Nou!!: Mecànica quàntica і Viquillibres · Veure més »
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Nou!!: Mecànica quàntica і Werner Heisenberg · Veure més »
Wilhelm Wien
Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.
Nou!!: Mecànica quàntica і Wilhelm Wien · Veure més »
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Nou!!: Mecànica quàntica і Zero absolut · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Mecànica quàntica і 1900 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Física Quàntica, Física quàntica, Mecànica Quàntica, Quàntic, Quàntica, Teoria quàntica.
