Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mecànica

Índex Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

112 les relacions: Abu-l-Barakat, Acústica, Acceleració, Al-Khaziní, Albert Einstein, Antiga Grècia, Aristòtil, Astrodinàmica, Avempace, Avicenna, Banu Mussa, Biomecànica, Causalitat, Cèl·lula, Ciència, Cinemàtica, Congrés Solvay, David Hilbert, Dinàmica, Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, Edat mitjana, Edat moderna, Elasticitat, Electromagnetisme, Empirisme, Energia, Energia cinètica, Energia potencial, Enginyeria, Erwin Schrödinger, Estàtica, Experiment de Michelson-Morley, Factor de Lorentz, Física, Física aristotèlica, Física atòmica, Física de l'estat sòlid, Física de la matèria condensada, Física de partícules, Física molecular, Física nuclear, Filosofia antiga, Filosofia grega, Fluid incompressible, Fluid newtonià, Fluid no newtonià, Força, Formulació hamiltoniana, Formulació lagrangiana, Fotó, ..., Galileo Galilei, Gas, Grec, Hamiltonià, Hidràulica, Hidrodinàmica, Hidrostàtica, Hiparc de Nicea, Ibn al-Hàytham, Inèrcia, Isaac Newton, Jean Buridan, Johannes Kepler, John von Neumann, Joseph Louis Lagrange, Leonhard Euler, Llei de la gravitació universal, Lleis de Newton, Lleis del moviment d'Euler, Llum, Louis-Victor de Broglie, Matèria, Matemàtiques, Max Born, Max Planck, Màquina simple, Mecànica celeste, Mecànica clàssica, Mecànica dels fluids, Mecànica dels medis continus, Mecànica dels sòlids, Mecànica dels sòls, Mecànica estadística quàntica, Mecànica ondulatòria, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, Moviment, Niels Bohr, Ordinador quàntic, Partícula subatòmica, Paul Adrien Maurice Dirac, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Principi de mínima acció, Quantitat de moviment, Química computacional, Química quàntica, Raonament deductiu, Relativitat especial, Relativitat general, Resistència de materials, Routledge, Teoria de la probabilitat, Teoria de la relativitat, Teoria del tot, Teoria quàntica de camps, Termodinàmica, Velocitat de la llum, Werner Heisenberg, William Rowan Hamilton, Wolfgang Pauli, 1040, 965. Ampliar l'índex (62 més) »

Abu-l-Barakat

Abu-l-Barakat Hibat-Al·lah ibn Malkà al-Baghdadí al-Baladí, més conegut simplement com a Abu-l-Barakat, com a Àwhad az-Zaman (‘l'Únic del seu Temps') o com a al-Baladí (Balad, prop de Mossul, 1077 - Bagdad vers el 1164) fou un filòsof i metge d'origen jueu convertit a l'islam.

Nou!!: Mecànica і Abu-l-Barakat · Veure més »

Acústica

Roda de l'acústica de Lindsay, que mostra camps dins l'acústica Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L’acústica és una branca de la física que s’ocupa de l'estudi de les ones mecàniques dels gasos, líquids i sòlids, inclosos temes com la vibració, el so, els ultrasons i els infrasons, que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics..

Nou!!: Mecànica і Acústica · Veure més »

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Mecànica і Acceleració · Veure més »

Al-Khaziní

Abu-l-Fath Abd-ar-Rahman Mansur al-Khaziní o simplement Abu-l-Fath al-Khaziní (en àrab:أبو الفتح الخازني, en persa ابولفتح خازنی) (entre 1115–1130) va ser un astrònom islàmic medieval d'ètnia romana d'Orient de Merv (actualment situat al Turkmenistan).

Nou!!: Mecànica і Al-Khaziní · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Mecànica і Albert Einstein · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Mecànica і Antiga Grècia · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Mecànica і Aristòtil · Veure més »

Astrodinàmica

Lastrodinàmica és la part de la dinàmica que estudia els moviments dels cossos celestes, incloent els vehicles espacials i els satèl·lits artificials —exceptuant el cas en què aquest vehicles o satèl·lits usen la seva pròpia propulsió, i per tant el seu moviment segueix la Llei de la gravitació universal modulada segons les lleis de Newton del moviment— i les forces que actuen damunt ells durant llur moviment.

Nou!!: Mecànica і Astrodinàmica · Veure més »

Avempace

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

Nou!!: Mecànica і Avempace · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Nou!!: Mecànica і Avicenna · Veure més »

Banu Mussa

Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'edat d'or de l'islam.

Nou!!: Mecànica і Banu Mussa · Veure més »

Biomecànica

Pròtesi de cadera La biomecànica és una disciplina científica que té per objecte l'estudi de les estructures de caràcter mecànic que existeixen als éssers vius, fonamentalment del cos humà.

Nou!!: Mecànica і Biomecànica · Veure més »

Causalitat

El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.

Nou!!: Mecànica і Causalitat · Veure més »

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.

Nou!!: Mecànica і Cèl·lula · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Mecànica і Ciència · Veure més »

Cinemàtica

El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.

Nou!!: Mecànica і Cinemàtica · Veure més »

Congrés Solvay

P. Langevin. Els Congressos Solvay (sovint anomenats Conferències Solvay) són unes trobades entre científics que tenen lloc des de 1911.

Nou!!: Mecànica і Congrés Solvay · Veure més »

David Hilbert

David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Mecànica і David Hilbert · Veure més »

Dinàmica

La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.

Nou!!: Mecànica і Dinàmica · Veure més »

Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze

El Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, en català Discursos i Demostracions Matemàtiques Entorn de Dues Noves Ciències, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com a Galileu, publicat el 1638 a Leiden i escrit en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor hi recull les seves investigacions sobre cinemàtica i ciència dels materials realitzats al llarg de la seva vida.

Nou!!: Mecànica і Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Mecànica і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Mecànica і Edat moderna · Veure més »

Elasticitat

Prova de tracció: corba tensió-deformació. El límit elàstic és el punt 3 Lelasticitat és la propietat mecànica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.

Nou!!: Mecànica і Elasticitat · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: Mecànica і Electromagnetisme · Veure més »

Empirisme

John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

Nou!!: Mecànica і Empirisme · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Mecànica і Energia · Veure més »

Energia cinètica

L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.

Nou!!: Mecànica і Energia cinètica · Veure més »

Energia potencial

En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.

Nou!!: Mecànica і Energia potencial · Veure més »

Enginyeria

Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.

Nou!!: Mecànica і Enginyeria · Veure més »

Erwin Schrödinger

fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Mecànica і Erwin Schrödinger · Veure més »

Estàtica

L'estàtica és la part de la mecànica que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de forces que actua sobre un cos per tal que aquest es mantingui en repòs o enequilibri mecànic, és a dir, en moviment uniforme.

Nou!!: Mecànica і Estàtica · Veure més »

Experiment de Michelson-Morley

Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.

Nou!!: Mecànica і Experiment de Michelson-Morley · Veure més »

Factor de Lorentz

γ → ∞). El factor de Lorentz o terme de Lorentz és una quantitat que expressa quant canvien les mesures de temps, longitud i altres propietats físiques per a un objecte mentre aquest objecte es mou.

Nou!!: Mecànica і Factor de Lorentz · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Mecànica і Física · Veure més »

Física aristotèlica

El filòsof Aristòtil, representat en una pintura de Rembrandt. Anomenem física aristotèlica a les moltes teories sobre la naturalesa de la física que va desenvolupar el filòsof grec Aristòtil (384 aC – 322 aC).

Nou!!: Mecànica і Física aristotèlica · Veure més »

Física atòmica

Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).

Nou!!: Mecànica і Física atòmica · Veure més »

Física de l'estat sòlid

La física de l'estat sòlid estudia les propietats físiques dels materials sòlids utilitzant disciplines tals com la mecànica quàntica, la cristal·lografia, l'electromagnetisme i la metal·lúrgia física.

Nou!!: Mecànica і Física de l'estat sòlid · Veure més »

Física de la matèria condensada

Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.

Nou!!: Mecànica і Física de la matèria condensada · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Mecànica і Física de partícules · Veure més »

Física molecular

Física molecular és la part de la física que explica l'estructura molecular, l'enllaç químic i les propietats físiques que presenten les molècules.

Nou!!: Mecànica і Física molecular · Veure més »

Física nuclear

Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.

Nou!!: Mecànica і Física nuclear · Veure més »

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Nou!!: Mecànica і Filosofia antiga · Veure més »

Filosofia grega

Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.

Nou!!: Mecànica і Filosofia grega · Veure més »

Fluid incompressible

Es diu fluid incompressible quan el volum d'un fluid roman constant sota l'acció d'una pressió externa.

Nou!!: Mecànica і Fluid incompressible · Veure més »

Fluid newtonià

Un fluid newtonià és un fluid que si se sotmet a un cert esforç tallant dona com a resultat un gradient de velocitats proporcional a la viscositat dinàmica del fluid, de manera que la velocitat s'anul·la a la superfície fixa en contacte amb el fluid.

Nou!!: Mecànica і Fluid newtonià · Veure més »

Fluid no newtonià

Un fluid no newtonià és, en mecànica dels fluids, aquell fluid en què la viscositat varia amb la temperatura i la tensió tallant que s'hi aplica.

Nou!!: Mecànica і Fluid no newtonià · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Mecànica і Força · Veure més »

Formulació hamiltoniana

La formulació hamiltoniana o mecànica hamiltoniana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda el 1833 per William Rowan Hamilton.

Nou!!: Mecànica і Formulació hamiltoniana · Veure més »

Formulació lagrangiana

La formulació lagrangiana o mecànica lagrangiana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda per Joseph Louis Lagrange el 1788.

Nou!!: Mecànica і Formulació lagrangiana · Veure més »

Fotó

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica і Fotó · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Mecànica і Galileo Galilei · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Mecànica і Gas · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Mecànica і Grec · Veure més »

Hamiltonià

En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.

Nou!!: Mecànica і Hamiltonià · Veure més »

Hidràulica

Hidràulica i hidroestàtica il·lustrada. La hidràulica és una branca de la física i l'enginyeria que s'encarrega de l'estudi de les propietats mecàniques dels fluids.

Nou!!: Mecànica і Hidràulica · Veure més »

Hidrodinàmica

La hidrodinàmica estudia la dinàmica de fluids incompressibles.

Nou!!: Mecànica і Hidrodinàmica · Veure més »

Hidrostàtica

La hidroestàtica o estàtica de fluids és la branca de la física que estudia el comportament mecànic dels fluids en repòs o equilibri, dins d'un camp de forces.

Nou!!: Mecànica і Hidrostàtica · Veure més »

Hiparc de Nicea

va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.

Nou!!: Mecànica і Hiparc de Nicea · Veure més »

Ibn al-Hàytham

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.

Nou!!: Mecànica і Ibn al-Hàytham · Veure més »

Inèrcia

En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.

Nou!!: Mecànica і Inèrcia · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Mecànica і Isaac Newton · Veure més »

Jean Buridan

Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.

Nou!!: Mecànica і Jean Buridan · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Nou!!: Mecànica і Johannes Kepler · Veure més »

John von Neumann

fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.

Nou!!: Mecànica і John von Neumann · Veure més »

Joseph Louis Lagrange

Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.

Nou!!: Mecànica і Joseph Louis Lagrange · Veure més »

Leonhard Euler

fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.

Nou!!: Mecànica і Leonhard Euler · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Nou!!: Mecànica і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Lleis de Newton

Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.

Nou!!: Mecànica і Lleis de Newton · Veure més »

Lleis del moviment d'Euler

En mecànica clàssica, les lleis del moviment d'Euler són equacions de moviment que estenen les lleis del moviment de Newton per una partícula puntual al moviment d'un sòlid rígid.

Nou!!: Mecànica і Lleis del moviment d'Euler · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Mecànica і Llum · Veure més »

Louis-Victor de Broglie

fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Mecànica і Louis-Victor de Broglie · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Mecànica і Matèria · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Mecànica і Matemàtiques · Veure més »

Max Born

fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Mecànica і Max Born · Veure més »

Max Planck

fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.

Nou!!: Mecànica і Max Planck · Veure més »

Màquina simple

En física, una màquina simple és un dels dispositius elementals que formen part de qualsevol màquina, i que a partir de l'aplicació d'una força i amb un desplaçament, produeixen una altra força amb un desplaçament diferent.

Nou!!: Mecànica і Màquina simple · Veure més »

Mecànica celeste

La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.

Nou!!: Mecànica і Mecànica celeste · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Mecànica і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica dels fluids

Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.

Nou!!: Mecànica і Mecànica dels fluids · Veure més »

Mecànica dels medis continus

En mecànica, la mecànica dels medis continus és una branca de la mecànica que s'ocupa de l'anàlisi del comportament cinemàtic i mecànic dels materials que es comporten com un continu, tant sòlids com fluids (líquids i gasos).

Nou!!: Mecànica і Mecànica dels medis continus · Veure més »

Mecànica dels sòlids

La mecànica dels sòlids és la branca de la mecànica, la física i les matemàtiques que tracta el comportament de la matèria sòlida.

Nou!!: Mecànica і Mecànica dels sòlids · Veure més »

Mecànica dels sòls

La Torre de Pisa, exemple d'un problema originat per deformacions importants. En enginyeria, la mecànica de sòls és l'aplicació de les lleis de la física i les ciències naturals als problemes que involucren les càrregues imposades a la capa superficial de l'escorça terrestre.

Nou!!: Mecànica і Mecànica dels sòls · Veure més »

Mecànica estadística quàntica

La mecànica estadística quàntica és la mecànica estadística aplicada als sistemes de mecànica quàntica.

Nou!!: Mecànica і Mecànica estadística quàntica · Veure més »

Mecànica ondulatòria

La mecànica ondulatòria és el nom que va rebre la mecànica quàntica en els seus inicis, i és d'aquesta manera que a vegades hom es refereix a les teories quàntiques desenvolupades durant les tres primeres dècades del s. XX, i que van acabar desembocant en la formulació de l'equació de Schrödinger l'any 1926 i l'actual formulació matemàtica de la mecànica quàntica l'any 1930.

Nou!!: Mecànica і Mecànica ondulatòria · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Mecànica і Mecànica quàntica · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Nou!!: Mecànica і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Moviment

Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).

Nou!!: Mecànica і Moviment · Veure més »

Niels Bohr

fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Mecànica і Niels Bohr · Veure més »

Ordinador quàntic

IBM Q System One (2019), el primer ordinador quàntic comercial basat en circuits. Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com la superposició i l'entrellaçament, per executar operacions sobre dades.

Nou!!: Mecànica і Ordinador quàntic · Veure més »

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Nou!!: Mecànica і Partícula subatòmica · Veure més »

Paul Adrien Maurice Dirac

fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Mecànica і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.

Nou!!: Mecànica і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »

Principi de mínima acció

A la imatge apareixen una càrrega positiva fixa (en vermell) i un electró lliure (en blau). De totes les trajectòries possibles, quin escollirà l'electró? El principi d'acció mínima determina que la trajectòria 1 serà la triada. El principi de mínima acció o principi de Hamilton és un pressupost bàsic de la mecànica clàssica i la mecànica relativista per a descriure l'evolució al llarg del temps de l'estat de moviment d'una partícula com d'un camp físic.

Nou!!: Mecànica і Principi de mínima acció · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Mecànica і Quantitat de moviment · Veure més »

Química computacional

La química computacional és una branca de la química que utilitza ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics.

Nou!!: Mecànica і Química computacional · Veure més »

Química quàntica

La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.

Nou!!: Mecànica і Química quàntica · Veure més »

Raonament deductiu

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.

Nou!!: Mecànica і Raonament deductiu · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Mecànica і Relativitat especial · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Mecànica і Relativitat general · Veure més »

Resistència de materials

línies de força internes són més denses prop del forat: es tracta d'una concentració de tensions molt comuna La resistència de materials és una disciplina que tracta el comportament dels objectes sota l'acció de tensions i deformacions.

Nou!!: Mecànica і Resistència de materials · Veure més »

Routledge

Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.

Nou!!: Mecànica і Routledge · Veure més »

Teoria de la probabilitat

La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.

Nou!!: Mecànica і Teoria de la probabilitat · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Mecànica і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria del tot

La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.

Nou!!: Mecànica і Teoria del tot · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Mecànica і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Termodinàmica

treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.

Nou!!: Mecànica і Termodinàmica · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Mecànica і Velocitat de la llum · Veure més »

Werner Heisenberg

fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Nou!!: Mecànica і Werner Heisenberg · Veure més »

William Rowan Hamilton

va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.

Nou!!: Mecànica і William Rowan Hamilton · Veure més »

Wolfgang Pauli

Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.

Nou!!: Mecànica і Wolfgang Pauli · Veure més »

1040

El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Mecànica і 1040 · Veure més »

965

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica і 965 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Mecàniques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »