Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mecànica quàntica

Índex Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

172 les relacions: Acústica, Acció (física), Albert Einstein, Alfabet grec, Anglès, Arnold Sommerfeld, Arthur Holly Compton, Causalitat, Càrrega elèctrica, Chandrasekhara Raman, Christiaan Huygens, Ciència, Ciència de la informació quàntica, Circuit integrat, Commutador de dos operadors, Commutador elèctric, Constant de Boltzmann, Constant de la gravitació, Constant de Planck, Corrent elèctric, Cos negre, Cosmologia, Criptografia quàntica, Díode, Determinisme, Distribució de probabilitat, Dualitat ona-partícula, Efecte fotoelèctric, Efecte túnel, Electrònica, Electró, Electrodinàmica quàntica, Energia, Enllaç covalent, Enllaç iònic, Entrellaçament quàntic, Epistemologia, Equació d'ona, Equació de Schrödinger, Equacions de Maxwell, Ernst Chladni, Erwin Schrödinger, Espai de Hilbert, Espai separable, Espectre, Experiment de la doble escletxa, Física, Física atòmica, Física clàssica, Física de la matèria condensada, ..., Física de partícules, Física molecular, Física nuclear, Filosofia, Forat negre, Força nuclear feble, Forces fonamentals, Fotó, Freqüència, Funció d'ones, Funció de quadrat integrable, Gravetat, Gustav Robert Kirchhoff, Hamiltonià, Henry Moseley, Hermann Weyl, Hipòtesi, Història, Imatge per ressonància magnètica, Informació, Interacció electrofeble, Interpretació de Copenhaguen, Isaac Newton, J, Jerarquia combinatòria, John Stewart Bell, John von Neumann, Làser, Línia espectral, Leonhard Euler, Llei de Planck, Llei de Wien, Llum, Louis-Victor de Broglie, Ludwig Boltzmann, Massa, Matèria, Max Born, Max Planck, Mètode científic, Mecànica clàssica, Mecànica estadística, Memòria flaix, Memòria USB, Michael Faraday, Microscopi, Microscopi electrònic, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Moment, Moment angular, Multivers, Neutró, Niels Bohr, Nivell d'energia, Nivell macroscòpic, Nombre complex, Nombre quàntic, Ona, Operador hermític, Orbital atòmic, Ordinador, Ordinador quàntic, Paradoxa EPR, Partícula elemental, Partícula subatòmica, Paul Adrien Maurice Dirac, Permitivitat, Peter Debye, Pieter Zeeman, Posició, Precisió, Premi Nobel, Princeton University Press, Principi d'incertesa de Heisenberg, Probabilitat, Producte escalar, Protó, Proteïna, Proti, Quantificació (física), Quantitat de moviment, Quàntum, Química, Química computacional, Química quàntica, Radiació electromagnètica, Radiació tèrmica, Raigs catòdics, Reduccionisme, Relativitat general, Robert Andrews Millikan, Robert Hooke, S, Segle XVII, Segle XVIII, Sistema biològic, Superconductivitat, Superfluid, Superposició quàntica, Taula periòdica, Tecnologia, Teleportació quàntica, Teorema de Bell, Teorema espectral, Teoria de cordes, Teoria de gauge, Teoria de la relativitat, Teoria del tot, Teoria quàntica de camps, Thomas Young, Transistor, Univers paral·lel, Valor propi, vector propi i espai propi, Variables conjugades, Velocitat, Velocitat de la llum, Viquillibres, Werner Heisenberg, Wilhelm Wien, Zero absolut, 1900. Ampliar l'índex (122 més) »

Acústica

Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L'acústica és la branca de la física que estudia el so, infrasons i ultrasò, és a dir ones mecàniques que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics.

Nou!!: Mecànica quàntica і Acústica · Veure més »

Acció (física)

En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.

Nou!!: Mecànica quàntica і Acció (física) · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Mecànica quàntica і Albert Einstein · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Mecànica quàntica і Alfabet grec · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Mecànica quàntica і Anglès · Veure més »

Arnold Sommerfeld

Arnold Sommerfeld (5 de desembre del 1868 - 26 d'abril del 1951) va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Arnold Sommerfeld · Veure més »

Arthur Holly Compton

Conferència Solvay de 1927. Podem observar Arhtur Holly Compton el quart de la segona fila començant per la dreta, assegut just darrere d'Albert Einstein Arthur Holly Compton (Wooster, EUA, 10 de setembre 1892 - Berkeley, EUA 1962) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1927.

Nou!!: Mecànica quàntica і Arthur Holly Compton · Veure més »

Causalitat

El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.

Nou!!: Mecànica quàntica і Causalitat · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Mecànica quàntica і Càrrega elèctrica · Veure més »

Chandrasekhara Raman

Sir Chandrasekhara Venkata Raman FRS (en tàmil: சந்திரசேகர வெங்கடராமன்) (Tiruchirappal·li, Índia, 1888 - Bangalore, 1970) fou un físic i professor universitari indi guardonat el 1930 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Mecànica quàntica і Chandrasekhara Raman · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del segle XVII, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Mecànica quàntica і Christiaan Huygens · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Mecànica quàntica і Ciència · Veure més »

Ciència de la informació quàntica

La ciència de la informació quàntica és una àrea d'estudi basada en la idea que la ciència de la informació depèn d'efectes quàntics de la física.

Nou!!: Mecànica quàntica і Ciència de la informació quàntica · Veure més »

Circuit integrat

Tres xips Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per realitzar una funció.

Nou!!: Mecànica quàntica і Circuit integrat · Veure més »

Commutador de dos operadors

Es defineix com commutador de dos operadors lineals \hat i \hat, definits sobre un mateix domini dens de cert espai de Hilbert, com un nou operador definit per la diferència del producte d'operadors: Aquesta definició és anàloga a la noció general de commutador de dos elements d'una àlgebra, però cal parar atenció que en aquest cas es tracta d'operadors que potser no estan definits arreu.

Nou!!: Mecànica quàntica і Commutador de dos operadors · Veure més »

Commutador elèctric

Un aparell de comandament és un operador elèctric que té la funció de governar o controlar circuits elèctrics; o bé obrir-los o bé tancar-los.

Nou!!: Mecànica quàntica і Commutador elèctric · Veure més »

Constant de Boltzmann

La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.

Nou!!: Mecànica quàntica і Constant de Boltzmann · Veure més »

Constant de la gravitació

La constant de la gravitació (també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton), denotada G, és una constant física fonamental.

Nou!!: Mecànica quàntica і Constant de la gravitació · Veure més »

Constant de Planck

La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.

Nou!!: Mecànica quàntica і Constant de Planck · Veure més »

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Nou!!: Mecànica quàntica і Corrent elèctric · Veure més »

Cos negre

Radiació d'un cos negre En física, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.

Nou!!: Mecànica quàntica і Cos negre · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'univers a gran escala.

Nou!!: Mecànica quàntica і Cosmologia · Veure més »

Criptografia quàntica

La criptografia quàntica descriu l'ús d'efectes de la mecànica quàntica (i en particular, la comunicació quàntica i la computació quàntica) per dur a terme tasques criptogràfiques o per trencar sistemes criptogràfics.

Nou!!: Mecànica quàntica і Criptografia quàntica · Veure més »

Díode

Analogia d'un díode amb una vàlvula hidràulica d'un sol sentit Alguns díodes rectificadors semiconductors En electrònica un díode és un dispositiu electrònic no lineal i polaritzat format per dos elèctrodes actius.

Nou!!: Mecànica quàntica і Díode · Veure més »

Determinisme

En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.

Nou!!: Mecànica quàntica і Determinisme · Veure més »

Distribució de probabilitat

Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En matemàtiques i estadística la funció de distribució de probabilitat F_X(x) d'una variable aleatòria X és un funció matemàtica que assigna a cada succés definit sobre la variable aleatòria una probabilitat que el dit succés tingui lloc.

Nou!!: Mecànica quàntica і Distribució de probabilitat · Veure més »

Dualitat ona-partícula

En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.

Nou!!: Mecànica quàntica і Dualitat ona-partícula · Veure més »

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Efecte fotoelèctric · Veure més »

Efecte túnel

Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Efecte túnel · Veure més »

Electrònica

Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.

Nou!!: Mecànica quàntica і Electrònica · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Mecànica quàntica і Electró · Veure més »

Electrodinàmica quàntica

L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Mecànica quàntica і Electrodinàmica quàntica · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Mecànica quàntica і Energia · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Mecànica quàntica і Enllaç covalent · Veure més »

Enllaç iònic

Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.

Nou!!: Mecànica quàntica і Enllaç iònic · Veure més »

Entrellaçament quàntic

L'entrellaçament (en anglès entanglement) és un fenomen quàntic, sense equivalent clàssic, en el qual els estats quàntics de dos o més objectes s'han de descriure fent referència als estats quàntics de tots els objectes del sistema, fins i tot si els objectes estan separats espacialment.

Nou!!: Mecànica quàntica і Entrellaçament quàntic · Veure més »

Epistemologia

L'epistemologia (del grec "epistêmé" ('coneixement, ciència'), i "logos" ('paraula, discurs', de forma derivada 'raonament'), també anomenada gnoseologia i en certs contextos teoria del coneixement, és la disciplina de la filosofia que s'ocupa del coneixement i de les seves limitacions.

Nou!!: Mecànica quàntica і Epistemologia · Veure més »

Equació d'ona

Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.

Nou!!: Mecànica quàntica і Equació d'ona · Veure més »

Equació de Schrödinger

En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Nou!!: Mecànica quàntica і Equació de Schrödinger · Veure més »

Equacions de Maxwell

Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.

Nou!!: Mecànica quàntica і Equacions de Maxwell · Veure més »

Ernst Chladni

Ernst Florenz Friedrich Chladni (pronunciació en alemany:; Wittenberg, 30 de novembre de 1756 - Breslau, 3 d'abril de 1827) fou un físic i músic alemany.

Nou!!: Mecànica quàntica і Ernst Chladni · Veure més »

Erwin Schrödinger

Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger (Viena, Imperi austrohongarès, 12 d'agost de 1887 - Viena, Àustria 4 de gener de 1961) fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Erwin Schrödinger · Veure més »

Espai de Hilbert

En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.

Nou!!: Mecànica quàntica і Espai de Hilbert · Veure més »

Espai separable

En topologia, un espai topològic és un espai separable si inclou un subconjunt dens numerable.

Nou!!: Mecànica quàntica і Espai separable · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Mecànica quàntica і Espectre · Veure més »

Experiment de la doble escletxa

Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, consisteix en la difracció de llum a través de dues escletxes, que produeixen un patró d'interferència amb bandes clares i fosques en un pantalla situada després de les escletxes.

Nou!!: Mecànica quàntica і Experiment de la doble escletxa · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Mecànica quàntica і Física · Veure més »

Física atòmica

Model d'explicació de l'emissió alfa La física atòmica és un camp de la física que estudia les propietats i el comportament dels àtoms (electrons i nuclis atòmics).

Nou!!: Mecànica quàntica і Física atòmica · Veure més »

Física clàssica

Dinamòmetre La física clàssica és la basada en els postulats desenvolupats abans de l'aparició de la física quàntica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Física clàssica · Veure més »

Física de la matèria condensada

Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.

Nou!!: Mecànica quàntica і Física de la matèria condensada · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Mecànica quàntica і Física de partícules · Veure més »

Física molecular

Física molecular és la part de la física que explica l'estructura molecular, l'enllaç químic i les propietats físiques que presenten les molècules.

Nou!!: Mecànica quàntica і Física molecular · Veure més »

Física nuclear

La física nuclear és la branca de la física que estudia les propietats i el comportament dels nuclis atòmics.

Nou!!: Mecànica quàntica і Física nuclear · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Mecànica quàntica і Filosofia · Veure més »

Forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Mecànica quàntica і Forat negre · Veure més »

Força nuclear feble

La força nuclear feble, també anomenada força feble, interacció feble, força nuclear dèbil, força dèbil o interacció dèbil, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Força nuclear feble · Veure més »

Forces fonamentals

En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Nou!!: Mecànica quàntica і Forces fonamentals · Veure més »

Fotó

|mean_lifetime.

Nou!!: Mecànica quàntica і Fotó · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Nou!!: Mecànica quàntica і Freqüència · Veure més »

Funció d'ones

Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el plànol inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència En mecànica quàntica, una funció d'ona (Ψ) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules.

Nou!!: Mecànica quàntica і Funció d'ones · Veure més »

Funció de quadrat integrable

En anàlisi matemàtica, una funció f (x) d'una variable real amb valors reals o complex és de quadrat sumable o també de quadrat integrable sobre un determinat interval, si la integral del quadrat del seu mòdul, definida en l'interval de definició, convergeix.

Nou!!: Mecànica quàntica і Funció de quadrat integrable · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Mecànica quàntica і Gravetat · Veure més »

Gustav Robert Kirchhoff

Gustav Robert Kirchhoff (Königsberg, 12 de març del 1824 – Berlín, 17 d'octubre del 1887) fou físic i matemàtic.

Nou!!: Mecànica quàntica і Gustav Robert Kirchhoff · Veure més »

Hamiltonià

En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.

Nou!!: Mecànica quàntica і Hamiltonià · Veure més »

Henry Moseley

Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth, Dorset, 23 de novembre de 1887 – Gallipoli, Imperi Otomà, 10 d'agost de 1915) fou un físic anglès.

Nou!!: Mecànica quàntica і Henry Moseley · Veure més »

Hermann Weyl

Hermann Klaus Hugo Weyl (nascut el 9 de novembre de 1885 a Elmshorn i mort el 8 de desembre de 1955 a Zuric) va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar al seu gran interès per la teoria de nombres, la física teòrica i la filosofia i quedar un dels matemàtics universalistes del passat.

Nou!!: Mecànica quàntica і Hermann Weyl · Veure més »

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable que s'ha realitzat a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Hipòtesi · Veure més »

Història

''Historia'', al·legoria de la història, pintura de Nikolaos Gysis (1892) La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Mecànica quàntica і Història · Veure més »

Imatge per ressonància magnètica

La Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), és principalment una tècnica d'imatge mèdica comunament utilitzada en radiologia per visualitzar l'estructura interna i el funcionament del cos.

Nou!!: Mecànica quàntica і Imatge per ressonància magnètica · Veure més »

Informació

Símbol internacional de la informació El concepte d'informació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.

Nou!!: Mecànica quàntica і Informació · Veure més »

Interacció electrofeble

La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Interacció electrofeble · Veure més »

Interpretació de Copenhaguen

La interpretació de Copenhaguen és una interpretació de la mecànica quàntica atribuïda principalment a Born, Heisenberg, Bohr i d'altres.

Nou!!: Mecànica quàntica і Interpretació de Copenhaguen · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Mecànica quàntica і Isaac Newton · Veure més »

J

La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.

Nou!!: Mecànica quàntica і J · Veure més »

Jerarquia combinatòria

La jerarquia combinatòria és una estructura matemàtica de cadenes de bits generades per un algorisme basat en discriminació o exclusiu entre bits.

Nou!!: Mecànica quàntica і Jerarquia combinatòria · Veure més »

John Stewart Bell

John S. Bell (28 de juny de 1928 – 1 d'octubre de 1990) va ser un físic conegut per formular el teorema de Bell.

Nou!!: Mecànica quàntica і John Stewart Bell · Veure més »

John von Neumann

John von Neumann (Nom original en hongarès: Margittai Neumann János Lajos, en hongarès el nom familiar va primer), (Budapest, Imperi Austrohongarès 28 de desembre de 1903 - Washington D.C., Estats Units 8 de febrer de 1957), fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del segle XX.

Nou!!: Mecànica quàntica і John von Neumann · Veure més »

Làser

Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.

Nou!!: Mecànica quàntica і Làser · Veure més »

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Nou!!: Mecànica quàntica і Línia espectral · Veure més »

Leonhard Euler

Leonhard Euler (Basilea, 15 d'abril del 1707 - Sant Petersburg, 18 de setembre del 1783) fou un matemàtic i físic suís que visqué a Rússia i a Prússia durant la major part de la seva vida.

Nou!!: Mecànica quàntica і Leonhard Euler · Veure més »

Llei de Planck

Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).

Nou!!: Mecànica quàntica і Llei de Planck · Veure més »

Llei de Wien

Llei de Wien La llei de Wien és una llei de la física.

Nou!!: Mecànica quàntica і Llei de Wien · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Mecànica quàntica і Llum · Veure més »

Louis-Victor de Broglie

Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie, 7è duc de Broglie (Dieppe, França 1892 - París 1987) fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Mecànica quàntica і Louis-Victor de Broglie · Veure més »

Ludwig Boltzmann

Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms.

Nou!!: Mecànica quàntica і Ludwig Boltzmann · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Mecànica quàntica і Massa · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecta a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Mecànica quàntica і Matèria · Veure més »

Max Born

Max Born (Breslau, 11 de desembre de 1882 - Göttingen, 5 de gener de 1970) va ser un matemàtic i físic britànic, d'origen alemany, que va ser important en el desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Max Born · Veure més »

Max Planck

Max Karl Ernst Ludwig Planck (Kiel, Alemanya, 23 d'abril de 1858 - Göttingen, Alemanya, 4 d'octubre de 1947) fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del segle XX, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.

Nou!!: Mecànica quàntica і Max Planck · Veure més »

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Nou!!: Mecànica quàntica і Mètode científic · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Mecànica quàntica і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica estadística

La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és una branca de la física que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l’estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.

Nou!!: Mecànica quàntica і Mecànica estadística · Veure més »

Memòria flaix

La memòria flaix és un medi d’emmagatzematge no volàtil que està desenvolupada a partir de la memòria EEPROM, van sorgir per proporcionar una major funcionalitat i flexibilitat a l’usuari i millorar l’elevat cost de les memòries EEPROM i la poca capacitat.

Nou!!: Mecànica quàntica і Memòria flaix · Veure més »

Memòria USB

Kingston que duu inserida una targeta de memòria Micro SD de 8 Gb i que actua com una memòria USB, amb una mida aproximada de 2 cm de llarg, 1 cm d'ample i 2 mm de gruix Memòria USB de SanDisk Cruzer Micro La memòria USB (en anglès, USB flash drive, flash drive, memory stick, USB memory o pendrive) és un petit dispositiu de memòria flaix que es pot connectar directament a un port USB.

Nou!!: Mecànica quàntica і Memòria USB · Veure més »

Michael Faraday

Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867) va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.

Nou!!: Mecànica quàntica і Michael Faraday · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Mecànica quàntica і Microscopi · Veure més »

Microscopi electrònic

Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet fer observacions de la matèria a nivells molt més petits que la microscòpia òptica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Microscopi electrònic · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Nou!!: Mecànica quàntica і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Mecànica quàntica і Molècula · Veure més »

Moment

En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes.

Nou!!: Mecànica quàntica і Moment · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Nou!!: Mecànica quàntica і Moment angular · Veure més »

Multivers

EL multivers és un conjunt hipotètic de múltiples universos més o menys independents i que inclouria el nostre.

Nou!!: Mecànica quàntica і Multivers · Veure més »

Neutró

El neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Mecànica quàntica і Neutró · Veure més »

Niels Bohr

Niels Henrik David Bohr (Copenhaguen, 7 d'octubre del 1885 - 18 de novembre del 1962) fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Niels Bohr · Veure més »

Nivell d'energia

Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.

Nou!!: Mecànica quàntica і Nivell d'energia · Veure més »

Nivell macroscòpic

En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).

Nou!!: Mecànica quàntica і Nivell macroscòpic · Veure més »

Nombre complex

En matemàtiques, un nombre complex és un nombre, z, que es pot expressar en la forma on a i b són nombres reals, i i és la unitat imaginària, que satisfà la propietat fonamental En l'expressió donada, a s'anomea la part real del nombre complex, a.

Nou!!: Mecànica quàntica і Nombre complex · Veure més »

Nombre quàntic

Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.

Nou!!: Mecànica quàntica і Nombre quàntic · Veure més »

Ona

Una ona és una propagació d'una pertorbació d'alguna propietat d'un medi, per exemple: densitat, pressió, camp elèctric o camp magnètic, que es propaga a través de l'espai transportant energia.

Nou!!: Mecànica quàntica і Ona · Veure més »

Operador hermític

Un operador hermític (també anomenat hermític) definit sobre un espai de Hilbert és un operador lineal que, sobre un cert domini, coincideix amb el seu propi operador adjunt.

Nou!!: Mecànica quàntica і Operador hermític · Veure més »

Orbital atòmic

Els orbitals atòmics són els estats estacionaris de la funció d'ona d'un electró (funcions pròpies de l'hamiltonià (H) en l'equació de Schrödinger HΨ.

Nou!!: Mecànica quàntica і Orbital atòmic · Veure més »

Ordinador

Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.

Nou!!: Mecànica quàntica і Ordinador · Veure més »

Ordinador quàntic

Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com superposició i entrellaçament, per executar operacions sobre dades.

Nou!!: Mecànica quàntica і Ordinador quàntic · Veure més »

Paradoxa EPR

En mecànica quàntica, la paradoxa EPR (o paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen) és un experiment mental que posava en qüestió les idees sobre la relació entre els valors observats de les quantitats físiques i els valors que poden ser explicats per una teoria física.

Nou!!: Mecànica quàntica і Paradoxa EPR · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Mecànica quàntica і Partícula elemental · Veure més »

Partícula subatòmica

Una partícula subatòmica és una unitat bàsica constituent de la matèria que per si sola no conserva les propietats d'un element químic.

Nou!!: Mecànica quàntica і Partícula subatòmica · Veure més »

Paul Adrien Maurice Dirac

Paul Adrien Maurice Dirac (Bristol, Regne Unit, 1902 - Tallahassee, EUA, 1984) fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Mecànica quàntica і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »

Permitivitat

En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m2) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).

Nou!!: Mecànica quàntica і Permitivitat · Veure més »

Peter Debye

Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.

Nou!!: Mecànica quàntica і Peter Debye · Veure més »

Pieter Zeeman

Pieter Zeeman (Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos 1865 - Amsterdam, Països Baixos 1943) fou un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.

Nou!!: Mecànica quàntica і Pieter Zeeman · Veure més »

Posició

En física la posició és una magnitud vectorial que serveix per referenciar un punt en un sistema de coordenades.

Nou!!: Mecànica quàntica і Posició · Veure més »

Precisió

Alta precisió però baixa exactitud. Alta exactitud però baixa precisió. En estadística, ciència i tecnologia, la precisió d'un valor ve determinada per la dispersió de les diferents mesures realitzades, és a dir, la qualitat d'una mesura de donar valors propers entre si.

Nou!!: Mecànica quàntica і Precisió · Veure més »

Premi Nobel

Medalla Premi Nobel Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.

Nou!!: Mecànica quàntica і Premi Nobel · Veure més »

Princeton University Press

Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.

Nou!!: Mecànica quàntica і Princeton University Press · Veure més »

Principi d'incertesa de Heisenberg

Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.

Nou!!: Mecànica quàntica і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau d'incertesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Mecànica quàntica і Probabilitat · Veure més »

Producte escalar

En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.

Nou!!: Mecànica quàntica і Producte escalar · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Mecànica quàntica і Protó · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal oscarufona i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Nou!!: Mecànica quàntica і Proteïna · Veure més »

Proti

El proti, o 1H, és un àtom de l'element hidrogen.

Nou!!: Mecànica quàntica і Proti · Veure més »

Quantificació (física)

A l'entorn de la física, una quantificació és un procediment matemàtic per a construir un model quàntic per a un sistema físic a partir de la seva descripció clàssica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Quantificació (física) · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Mecànica quàntica і Quantitat de moviment · Veure més »

Quàntum

En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.

Nou!!: Mecànica quàntica і Quàntum · Veure més »

Química

La química és la branca de la física que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Mecànica quàntica і Química · Veure més »

Química computacional

La química computacional és una branca de la química que utilitza ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics.

Nou!!: Mecànica quàntica і Química computacional · Veure més »

Química quàntica

La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.

Nou!!: Mecànica quàntica і Química quàntica · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Mecànica quàntica і Radiació electromagnètica · Veure més »

Radiació tèrmica

Metall calent d'un ferrer. La brillantor de color taronja-groc és la part visible de la radiació tèrmica emesa per l'alta temperatura. Tota la resta de raigs emesos amb la radiació tèrmica, són menys brillants i de longituds d'ona que l'ull humà no pot veure. Una càmera d'infraroigs mostraria aquesta radiació (vegeu termografia). La radiació tèrmica o radiació calorífica és l'energia en forma de calor emesa per un cos a l'aire o un medi gasós en general per raó de la diferència entre la seva temperatura i la de l'aire.

Nou!!: Mecànica quàntica і Radiació tèrmica · Veure més »

Raigs catòdics

Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.

Nou!!: Mecànica quàntica і Raigs catòdics · Veure més »

Reduccionisme

El reduccionisme és la concepció que qualsevol sistema o entitat complexa es pot entendre i analitzar millor si es descompon en els elements que la formen, ja que tot conjunt s'explica per les propietats dels seus components.

Nou!!: Mecànica quàntica і Reduccionisme · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Mecànica quàntica і Relativitat general · Veure més »

Robert Andrews Millikan

Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

Nou!!: Mecànica quàntica і Robert Andrews Millikan · Veure més »

Robert Hooke

Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic anglès.

Nou!!: Mecànica quàntica і Robert Hooke · Veure més »

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

Nou!!: Mecànica quàntica і S · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Mecànica quàntica і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Mecànica quàntica і Segle XVIII · Veure més »

Sistema biològic

Un sistema biològic (o sistema orgànic) és un conjunt d'òrgans i estructures similars que treballen en conjunt per complir alguna funció fisiològica en un ésser viu.

Nou!!: Mecànica quàntica і Sistema biològic · Veure més »

Superconductivitat

La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.

Nou!!: Mecànica quàntica і Superconductivitat · Veure més »

Superfluid

L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.

Nou!!: Mecànica quàntica і Superfluid · Veure més »

Superposició quàntica

Fig.1 Video explicatiu La superposició quàntica és l'aplicació del principi de superposició a la mecànica quàntica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Superposició quàntica · Veure més »

Taula periòdica

Imatge de la taula periòdica dels elements químics La taula periòdica és una representació esquemàtica mitjançant la disposició en una graella o taula dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent i de forma que s'hi reflecteix la llei periòdica formulada per Dmitri Mendeléiev, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics.

Nou!!: Mecànica quàntica і Taula periòdica · Veure més »

Tecnologia

Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.

Nou!!: Mecànica quàntica і Tecnologia · Veure més »

Teleportació quàntica

La teleportació quàntica és un procés de la comunicació quàntica mitjançant el qual la informació quàntica (per exemple, l'estat d'un àtom o un fotó) pot ser transmesa (en principi, de manera exacta) d'un lloc a un altre, amb l'ajuda de comunicació clàssica i d'entrellaçament quàntic prèviament compartit entre l'emissor i el receptor.

Nou!!: Mecànica quàntica і Teleportació quàntica · Veure més »

Teorema de Bell

El teorema de Bell o desigualtats de Bell s'aplica en mecànica quàntica per a quantificar matemàticament les implicacions plantejades teòricament en la paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen i permetre així la seua demostració experimental.

Nou!!: Mecànica quàntica і Teorema de Bell · Veure més »

Teorema espectral

En matemàtiques, en particular en àlgebra lineal i anàlisi funcional, el teorema espectral fa referència a diferents resultats sobre operadors lineals o matriu.

Nou!!: Mecànica quàntica і Teorema espectral · Veure més »

Teoria de cordes

La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).

Nou!!: Mecànica quàntica і Teoria de cordes · Veure més »

Teoria de gauge

En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu molt eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.

Nou!!: Mecànica quàntica і Teoria de gauge · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Mecànica quàntica і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria del tot

La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.

Nou!!: Mecànica quàntica і Teoria del tot · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Mecànica quàntica і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Thomas Young

Thomas Young (Milverton, 13 de juny de 1773 - Londres, 10 de maig de 1829) fou un científic anglès, que destacà en els camps de la física i la lingüística.

Nou!!: Mecànica quàntica і Thomas Young · Veure més »

Transistor

Foto amb diferents tipus de transistors El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor.

Nou!!: Mecànica quàntica і Transistor · Veure més »

Univers paral·lel

Els universos paral·lels són una concepció mental, en la qual entren en joc l'existència de diversos universos o realitats més o menys independents.

Nou!!: Mecànica quàntica і Univers paral·lel · Veure més »

Valor propi, vector propi i espai propi

imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.

Nou!!: Mecànica quàntica і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »

Variables conjugades

Les variables conjugades són parells de variables definides matemàticament de tal manera que esdevenen transformades de Fourier duals l'una de l'altra, o d'una manera més general, estan relacionades mitjançant la dualitat de Pontryagin.

Nou!!: Mecànica quàntica і Variables conjugades · Veure més »

Velocitat

En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

Nou!!: Mecànica quàntica і Velocitat · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Mecànica quàntica і Velocitat de la llum · Veure més »

Viquillibres

Viquillibres (Wikibooks en anglès i abans anomenat Wikimedia Free Textbook Project i Wikimedia-Textbooks) és un projecte de la Fundació Wikimedia, creat el 10 de juliol del 2003.

Nou!!: Mecànica quàntica і Viquillibres · Veure més »

Werner Heisenberg

Werner Karl Heisenberg (Würzburg, Alemanya, 1901 - Munic, Alemanya, 1976) fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Nou!!: Mecànica quàntica і Werner Heisenberg · Veure més »

Wilhelm Wien

Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Munic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.

Nou!!: Mecànica quàntica і Wilhelm Wien · Veure més »

Zero absolut

El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) (-273.15°C).

Nou!!: Mecànica quàntica і Zero absolut · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Mecànica quàntica і 1900 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Física Quàntica, Física quàntica, Mecànica Quàntica, Quàntic, Quàntica, Teoria quàntica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »