Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mecànica clàssica

Índex Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

179 les relacions: Abu-l-Barakat, Acceleració, Acceleració angular, Acció (física), Al-Biruní, Albert Einstein, Anàlisi matemàtica, Angle, Antiga Grècia, Aristòtil, Avempace, Avicenna, Baldufa, Banu Mussa, Calor, Camp (física), Carl Gustav Jacob Jacobi, Causalitat, Càlcul infinitesimal, Càlcul vectorial, Cèl·lula, Centre de massa, Christiaan Huygens, Ciència, Cinemàtica, Coet, Compost orgànic, Conservació de l'energia, Coordenades generalitzades, Cos negre, Densitat, Derivada, Dinàmica, Dinàmica de fluids, Edat antiga, Edat mitjana, Efecte fotoelèctric, El·lipse, Electró, Electromagnetisme, Energia, Energia cinètica, Energia potencial, Enginyeria, Entropia, Equació de moviment, Equació diferencial ordinària, Equacions d'Euler-Lagrange, Equacions de Maxwell, Espai, ..., Espai de configuració, Espai de fases, Estàtica, Estrella, Experiment de Michelson-Morley, Física, Fibrat tangent, Filosofia antiga, Força, Força de Lorentz, Força inercial, Formulació hamiltoniana, Formulació lagrangiana, Fricció, Galàxia, Galileo Galilei, Geodèsica, Geometria diferencial, Geometria euclidiana, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gradient (matemàtiques), Graus de llibertat (física), Gravetat, Hidroestàtica, Ibn al-Hàytham, Inèrcia, Integració, Integral de moviment, Irradiància, Isaac Newton, Jean Buridan, Johannes Kepler, Joseph Liouville, Joseph Louis Lagrange, Lagrangià, Llei de conservació, Llei de Hooke, Llei de la gravitació universal, Llei de Planck, Llei de Stokes, Llei física, Lleis de Kepler, Lleis de Newton, Llum, Magnetisme, Magnitud física, Mart (planeta), Massa, Màquina, Mecànica, Mecànica analítica, Mecànica clàssica, Mecànica estadística, Mecànica quàntica, Metre, Microscopi, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Moment angular, Moment d'inèrcia, Moviment, Moviment circular, Nau espacial, Nivell d'energia, Nivell macroscòpic, Objecte astronòmic, Observador, Parell de forces, Partícula puntual, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pla inclinat, Planeta, Potència (física), Pressió, Primitiva, Principi de mínima acció, Projectil, Quantitat de moviment, Quàntum, Quilogram, Radiació, Relativitat especial, Routledge, Segle XII, Segle XIX, Segle XVIII, Segle XX, Segon, Simetria, Sistema de referència inercial, Sistema dinàmic, Sistema Internacional d'Unitats, Sistema solar, Sobreacceleració, Tecnologia, Temps, Tensió superficial, Teorema de Noether, Teoria, Teoria corpuscular de la llum, Teoria de la relativitat, Teoria del tot, Teoria quàntica de camps, Termodinàmica, Torre de Pisa, Trajectòria, Treball (física), Tren, Tycho Brahe, Varietat riemanniana, Varietat simplèctica, Vector (matemàtiques), Vector unitari, Velocitat, Velocitat angular, Velocitat de la llum, William Rowan Hamilton, 1037, 1040, 1048, 1077, 1165, 1300, 1358, 1609, 1686, 965, 973, 980. Ampliar l'índex (129 més) »

Abu-l-Barakat

Abu-l-Barakat Hibat-Al·lah ibn Malka al-Baghdadí al-Baladí, més conegut simplement com a Abu-l-Barakat o com a Àwhad az-Zaman ("l'Únic del seu Temps") (Balad, prop de Mossul, 1077 - Bagdad vers el 1164) fou un filòsof i metge d'origen jueu convertit a l'islam.

Nou!!: Mecànica clàssica і Abu-l-Barakat · Veure més »

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Mecànica clàssica і Acceleració · Veure més »

Acceleració angular

L'acceleració angular és el canvi que experimenta la velocitat angular per unitat de temps.

Nou!!: Mecànica clàssica і Acceleració angular · Veure més »

Acció (física)

En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.

Nou!!: Mecànica clàssica і Acció (física) · Veure més »

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Tadjik, seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys.

Nou!!: Mecànica clàssica і Al-Biruní · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Mecànica clàssica і Albert Einstein · Veure més »

Anàlisi matemàtica

convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.

Nou!!: Mecànica clàssica і Anàlisi matemàtica · Veure més »

Angle

∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).

Nou!!: Mecànica clàssica і Angle · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Mecànica clàssica і Antiga Grècia · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Mecànica clàssica і Aristòtil · Veure més »

Avempace

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja —en àrab أبو بكر محمد بن يحيى بن الصايغ بن باجة, Abū Bakr Muḥammad ibn Yahyà ibn aṣ-Ṣāyiḡ ibn Bājja—, conegut a Europa pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

Nou!!: Mecànica clàssica і Avempace · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (en persa: ابوعلى سينا; en àrab: أبو علي الحسين بن عبد الله بن سينا, Abū ʿAlī al-Ḥusayn ibn ʿAbd Allāh ibn Sīnā) (Afshana, prop de Bukhara, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la medicina.

Nou!!: Mecànica clàssica і Avicenna · Veure més »

Baldufa

Baldufa Una baldufa, burot, ballaruga/baralluga, balladora, ballarí/ballarina, perinola, sarrompa, trompa (trompellot quan és grossa), trompitxó/trompitxo/trompitxol/trompitxa/trompill ant. o viroleta i ventureta és una joguina cilíndrica, troncocònica o rodonenca per la part superior i cònica per l'inferior, feta tradicionalment de fusta en forma de pera, armada d'un maneguet, que es fa ballar donant-li una llenderades (cop de llendera o cordellina, un cordell o cordó prim).

Nou!!: Mecànica clàssica і Baldufa · Veure més »

Banu Mussa

Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'Edat d'or de l'islam.

Nou!!: Mecànica clàssica і Banu Mussa · Veure més »

Calor

Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.

Nou!!: Mecànica clàssica і Calor · Veure més »

Camp (física)

En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.

Nou!!: Mecànica clàssica і Camp (física) · Veure més »

Carl Gustav Jacob Jacobi

Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Mecànica clàssica і Carl Gustav Jacob Jacobi · Veure més »

Causalitat

El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.

Nou!!: Mecànica clàssica і Causalitat · Veure més »

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'"integral" (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Nou!!: Mecànica clàssica і Càlcul infinitesimal · Veure més »

Càlcul vectorial

El càlcul vectorial és el camp de les matemàtiques que es dedica a l'estudi de l'anàlisi real d'un vector en dues o més dimensions.

Nou!!: Mecànica clàssica і Càlcul vectorial · Veure més »

Cèl·lula

Micrografia al microscopi de rastreig de cèl·lules de l'eubacteri ''Escherichia coli''. Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu.

Nou!!: Mecànica clàssica і Cèl·lula · Veure més »

Centre de massa

En física, el centre de massa (o baricentre) d'un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.

Nou!!: Mecànica clàssica і Centre de massa · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del segle XVII, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Mecànica clàssica і Christiaan Huygens · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Mecànica clàssica і Ciència · Veure més »

Cinemàtica

La cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, limitant-se essencialment, a l'estudi de la trajectòria en funció del temps.

Nou!!: Mecànica clàssica і Cinemàtica · Veure més »

Coet

Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és un grup autònom propulsat per la força de reacció creada mitjançant l'ejecció de massa en una direcció determinada.

Nou!!: Mecànica clàssica і Coet · Veure més »

Compost orgànic

Un compost orgànic és qualsevol compost químic que contingui carboni a les seves molècules.

Nou!!: Mecànica clàssica і Compost orgànic · Veure més »

Conservació de l'energia

xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física, la llei de la conservació de l'energia estableix que, a qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es manté constant.

Nou!!: Mecànica clàssica і Conservació de l'energia · Veure més »

Coordenades generalitzades

Les coordenades generalitzades són qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a l'anàlisi d'un sistema físic.

Nou!!: Mecànica clàssica і Coordenades generalitzades · Veure més »

Cos negre

Radiació d'un cos negre En física, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.

Nou!!: Mecànica clàssica і Cos negre · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol ρ, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Mecànica clàssica і Densitat · Veure més »

Derivada

pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.

Nou!!: Mecànica clàssica і Derivada · Veure més »

Dinàmica

La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.

Nou!!: Mecànica clàssica і Dinàmica · Veure més »

Dinàmica de fluids

La dinàmica de fluids és una subdisciplina de la mecànica de fluids (entenent per "fluids" tant els líquids com els gasos).

Nou!!: Mecànica clàssica і Dinàmica de fluids · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Mecànica clàssica і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Mecànica clàssica і Edat mitjana · Veure més »

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica.

Nou!!: Mecànica clàssica і Efecte fotoelèctric · Veure més »

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Nou!!: Mecànica clàssica і El·lipse · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Mecànica clàssica і Electró · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica a l'hora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: Mecànica clàssica і Electromagnetisme · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Mecànica clàssica і Energia · Veure més »

Energia cinètica

L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.

Nou!!: Mecànica clàssica і Energia cinètica · Veure més »

Energia potencial

En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.

Nou!!: Mecànica clàssica і Energia potencial · Veure més »

Enginyeria

Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turbofan dissenyat per enginyers aerospacials L'enginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.

Nou!!: Mecànica clàssica і Enginyeria · Veure més »

Entropia

Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.

Nou!!: Mecànica clàssica і Entropia · Veure més »

Equació de moviment

A física, una equació de moviment és una equació diferencial que caracteritza com és l'evolució temporal d'un sistema físic.

Nou!!: Mecànica clàssica і Equació de moviment · Veure més »

Equació diferencial ordinària

En matemàtiques, una equació diferencial ordinària (o EDO) és una equació que inclou les derivades d'una funció d'una sola variable.

Nou!!: Mecànica clàssica і Equació diferencial ordinària · Veure més »

Equacions d'Euler-Lagrange

Les equacions d'Euler-Lagrange són les condicions sota les quals cert tipus de problema variacional arriba a un extrem.

Nou!!: Mecànica clàssica і Equacions d'Euler-Lagrange · Veure més »

Equacions de Maxwell

Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.

Nou!!: Mecànica clàssica і Equacions de Maxwell · Veure més »

Espai

L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.

Nou!!: Mecànica clàssica і Espai · Veure més »

Espai de configuració

En mecànica clàssica i mecànica lagrangiana, l'espai de configuració és l'espai de totes les possibles posicions instantànies d'un sistema mecànic.

Nou!!: Mecànica clàssica і Espai de configuració · Veure més »

Espai de fases

En física i matemàtiques l'espai de fases és un espai matemàtic on es representen tots els possibles estats d'un sistema, de manera que cada un d'aquests possibles estats correspongui a un únic punt d'aquest espai.

Nou!!: Mecànica clàssica і Espai de fases · Veure més »

Estàtica

L'estàtica és la part de la mecànica que estudia els sistemes de forces que actuen en els objectes rígids, estructures i mecanismes que es troben en equilibri estàtic, o el que és el mateix: que estan aturats o sense moviment.

Nou!!: Mecànica clàssica і Estàtica · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Mecànica clàssica і Estrella · Veure més »

Experiment de Michelson-Morley

L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.

Nou!!: Mecànica clàssica і Experiment de Michelson-Morley · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Mecànica clàssica і Física · Veure més »

Fibrat tangent

En matemàtiques, el fibrat tangent d'una varietat és la unió disjunta de tots els espais tangents en cada punt de la varietat.

Nou!!: Mecànica clàssica і Fibrat tangent · Veure més »

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Nou!!: Mecànica clàssica і Filosofia antiga · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Mecànica clàssica і Força · Veure més »

Força de Lorentz

Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.

Nou!!: Mecànica clàssica і Força de Lorentz · Veure més »

Força inercial

Una força inercialC.

Nou!!: Mecànica clàssica і Força inercial · Veure més »

Formulació hamiltoniana

La formulació hamiltoniana o mecànica hamiltoniana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda el 1833 per William Rowan Hamilton.

Nou!!: Mecànica clàssica і Formulació hamiltoniana · Veure més »

Formulació lagrangiana

La formulació lagrangiana o mecànica lagrangiana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda per Joseph Louis Lagrange el 1788.

Nou!!: Mecànica clàssica і Formulació lagrangiana · Veure més »

Fricció

Bloc en repòs A la física o enginyeria es defineix com fregament o fricció a la resistència que s'oposa a la rotació o al lliscament d'un cos sobre un altre, o també a la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.

Nou!!: Mecànica clàssica і Fricció · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Mecànica clàssica і Galàxia · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Mecànica clàssica і Galileo Galilei · Veure més »

Geodèsica

La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.

Nou!!: Mecànica clàssica і Geodèsica · Veure més »

Geometria diferencial

En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.

Nou!!: Mecànica clàssica і Geometria diferencial · Veure més »

Geometria euclidiana

Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.

Nou!!: Mecànica clàssica і Geometria euclidiana · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Mecànica clàssica і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gradient (matemàtiques)

En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.

Nou!!: Mecànica clàssica і Gradient (matemàtiques) · Veure més »

Graus de llibertat (física)

El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de nombres reals que cal especificar per determinar completament l'estat físic.

Nou!!: Mecànica clàssica і Graus de llibertat (física) · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Mecànica clàssica і Gravetat · Veure més »

Hidroestàtica

La hidroestàtica o estàtica de fluids és la branca de la física que estudia els fluids en repòs o equilibri.

Nou!!: Mecànica clàssica і Hidroestàtica · Veure més »

Ibn al-Hàytham

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen —en àrab أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم, Abū ʿAlī al-Ḥasan b. al-Ḥasan b. al-Hayṯam— (Bàssora, ~965 - el Caire, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta qui va realitzar importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció dels experiments científics.

Nou!!: Mecànica clàssica і Ibn al-Hàytham · Veure més »

Inèrcia

En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.

Nou!!: Mecànica clàssica і Inèrcia · Veure més »

Integració

La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quant la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.

Nou!!: Mecànica clàssica і Integració · Veure més »

Integral de moviment

Una integral de moviment o constant del moviment d'un problema mecànic és una funció de la posició i les velocitats (o equivalentment de les coordenades generalitzades i les seves moments conjugats) que és constant al llarg d'una trajectòria del sistema al llarg de les fases.

Nou!!: Mecànica clàssica і Integral de moviment · Veure més »

Irradiància

arxiv.

Nou!!: Mecànica clàssica і Irradiància · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Mecànica clàssica і Isaac Newton · Veure més »

Jean Buridan

Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - †1358), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.

Nou!!: Mecànica clàssica і Jean Buridan · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany que va servir com a figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Mecànica clàssica і Johannes Kepler · Veure més »

Joseph Liouville

Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París) va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Mecànica clàssica і Joseph Liouville · Veure més »

Joseph Louis Lagrange

Joseph Louis Lagrange (25 de gener del 1736 - 10 d'abril del 1813) va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.

Nou!!: Mecànica clàssica і Joseph Louis Lagrange · Veure més »

Lagrangià

El lagrangià (L) és una funció escalar de les variables dinàmiques d'un sistema físic.

Nou!!: Mecànica clàssica і Lagrangià · Veure més »

Llei de conservació

En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.

Nou!!: Mecànica clàssica і Llei de conservació · Veure més »

Llei de Hooke

En mecànica dels medis continus, la llei de Hooke enunciada el 1660 pel físic anglès Robert Hooke (1635-1703) indica que quan un sòlid és sotmès a una força de tracció externa, es deforma en proporció directa entre la força aplicada i l'allargament.

Nou!!: Mecànica clàssica і Llei de Hooke · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Nou!!: Mecànica clàssica і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Llei de Planck

Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).

Nou!!: Mecànica clàssica і Llei de Planck · Veure més »

Llei de Stokes

La llei de Stokes es refereix a la força de fricció experimentada per objectes esfèrics movent-se en el si d'un fluid viscós en un règim laminar de baixos nombres de Reynolds.

Nou!!: Mecànica clàssica і Llei de Stokes · Veure més »

Llei física

Una llei física és un principi acceptat per la comunitat científica sobre el funcionament de la natura.

Nou!!: Mecànica clàssica і Llei física · Veure més »

Lleis de Kepler

Representació de la primera i la segona lleis de Kepler. Podem veure, en primer lloc, com el Sol se situa en un dels focus. En segon lloc, com que en temps iguals les àrees escombrades pel planeta són iguals, el planeta es mourà de pressa a prop del Sol i lentament lluny. Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a descriure el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.

Nou!!: Mecànica clàssica і Lleis de Kepler · Veure més »

Lleis de Newton

Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' Les lleis del moviment o d'inèrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.

Nou!!: Mecànica clàssica і Lleis de Newton · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Mecànica clàssica і Llum · Veure més »

Magnetisme

Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).

Nou!!: Mecànica clàssica і Magnetisme · Veure més »

Magnitud física

Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.

Nou!!: Mecànica clàssica і Magnitud física · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Mecànica clàssica і Mart (planeta) · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Mecànica clàssica і Massa · Veure més »

Màquina

Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.

Nou!!: Mecànica clàssica і Màquina · Veure més »

Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

Nou!!: Mecànica clàssica і Mecànica · Veure més »

Mecànica analítica

El terme mecànica analítica és usat per descriure la forma més matemàtica de la mecànica clàssica, formulada inicialment per Isaac Newton.

Nou!!: Mecànica clàssica і Mecànica analítica · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Mecànica clàssica і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica estadística

La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és una branca de la física que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l’estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.

Nou!!: Mecànica clàssica і Mecànica estadística · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Mecànica clàssica і Mecànica quàntica · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Mecànica clàssica і Metre · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Mecànica clàssica і Microscopi · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Nou!!: Mecànica clàssica і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Mecànica clàssica і Molècula · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Nou!!: Mecànica clàssica і Moment angular · Veure més »

Moment d'inèrcia

En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.

Nou!!: Mecànica clàssica і Moment d'inèrcia · Veure més »

Moviment

Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).

Nou!!: Mecànica clàssica і Moviment · Veure més »

Moviment circular

Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

Nou!!: Mecànica clàssica і Moviment circular · Veure més »

Nau espacial

Una nau espacial (o vehicle espacial) és un vehicle que viatja per l'espai.

Nou!!: Mecànica clàssica і Nau espacial · Veure més »

Nivell d'energia

Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.

Nou!!: Mecànica clàssica і Nivell d'energia · Veure més »

Nivell macroscòpic

En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).

Nou!!: Mecànica clàssica і Nivell macroscòpic · Veure més »

Objecte astronòmic

Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.

Nou!!: Mecànica clàssica і Objecte astronòmic · Veure més »

Observador

En física, un observador és qualsevol ens capaç de realitzar mesuraments de magnituds físiques d'un sistema físic per obtenir informació sobre l'estat físic d'aquest sistema.

Nou!!: Mecànica clàssica і Observador · Veure més »

Parell de forces

Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, parell de forces o parell, també anomenat moment de força o moment és una magnitud vectorial que, en general, és el producte vectorial entre una força i una distància.

Nou!!: Mecànica clàssica і Parell de forces · Veure més »

Partícula puntual

En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.

Nou!!: Mecànica clàssica і Partícula puntual · Veure més »

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.

Nou!!: Mecànica clàssica і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »

Pla inclinat

Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° R del bloc contra la superfície que també haurem de vèncer per a poder desplaçar-lo.

Nou!!: Mecànica clàssica і Pla inclinat · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Mecànica clàssica і Planeta · Veure més »

Potència (física)

En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.

Nou!!: Mecànica clàssica і Potència (física) · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Mecànica clàssica і Pressió · Veure més »

Primitiva

El camp vectorial definit assignant a cada punt (x,y) un vector que té per pendent ''ƒ''(''x'').

Nou!!: Mecànica clàssica і Primitiva · Veure més »

Principi de mínima acció

A la imatge apareixen una càrrega positiva fixa (en vermell) i un electró lliure (en blau). De totes les trajectòries possibles, quin escollirà l'electró? El principi d'acció mínima determina que la trajectòria 1 serà la triada. El principi de mínima acció o principi de Hamilton és un pressupost bàsic de la mecànica clàssica i la mecànica relativista per a descriure l'evolució al llarg del temps de l'estat de moviment d'una partícula com d'un camp físic.

Nou!!: Mecànica clàssica і Principi de mínima acció · Veure més »

Projectil

Un projectil és un cos que s'expulsa, generalment amb una arma i que continua el seu moviment per la mateixa inèrcia per tal de colpir un objectiu.

Nou!!: Mecànica clàssica і Projectil · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Mecànica clàssica і Quantitat de moviment · Veure més »

Quàntum

En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.

Nou!!: Mecànica clàssica і Quàntum · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional (SI).

Nou!!: Mecànica clàssica і Quilogram · Veure més »

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). La radiació, pròpiament dita, es refereix a la transportada per ones electromagnètiques, en conseqüència, radiació electromagnètica.

Nou!!: Mecànica clàssica і Radiació · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Mecànica clàssica і Relativitat especial · Veure més »

Routledge

Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.

Nou!!: Mecànica clàssica і Routledge · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Mecànica clàssica і Segle XII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Mecànica clàssica і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Mecànica clàssica і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Mecànica clàssica і Segle XX · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Mecànica clàssica і Segon · Veure més »

Simetria

''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.

Nou!!: Mecànica clàssica і Simetria · Veure més »

Sistema de referència inercial

D'acord amb la mecànica de Newton, un sistema inercial és un sistema no sotmès a cap força exterior i que, per tant, es desplaça a velocitat constant.

Nou!!: Mecànica clàssica і Sistema de referència inercial · Veure més »

Sistema dinàmic

En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.

Nou!!: Mecànica clàssica і Sistema dinàmic · Veure més »

Sistema Internacional d'Unitats

Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.

Nou!!: Mecànica clàssica і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Mecànica clàssica і Sistema solar · Veure més »

Sobreacceleració

La sobreacceleració (en anglès jerk, jolt, surge o lurge) és una magnitud física que mesura la taxa de canvi de l'acceleració respecte al temps.

Nou!!: Mecànica clàssica і Sobreacceleració · Veure més »

Tecnologia

Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.

Nou!!: Mecànica clàssica і Tecnologia · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Mecànica clàssica і Temps · Veure més »

Tensió superficial

sabaters, insectes que aprofiten la tensió superficial per desplaçar-se per damunt de l'aigua. La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió.

Nou!!: Mecànica clàssica і Tensió superficial · Veure més »

Teorema de Noether

El teorema de Noether (anomenat així a partir de la matemàtica Emmy Noether) és un resultat bàsic en la física teòrica que expressa una relació unívoca entre simetries i lleis de conservació.

Nou!!: Mecànica clàssica і Teorema de Noether · Veure més »

Teoria

Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.

Nou!!: Mecànica clàssica і Teoria · Veure més »

Teoria corpuscular de la llum

En òptica, la teoria corpuscular de la llum, originalment postulada per Pierre Gassendi, exposa que la llum està composta per petites partícules discretes anomenades «corpusculars» que viatgen en una línia recta amb una velocitat finita i posseeixen energia cinètica.

Nou!!: Mecànica clàssica і Teoria corpuscular de la llum · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Mecànica clàssica і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria del tot

La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.

Nou!!: Mecànica clàssica і Teoria del tot · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Mecànica clàssica і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Termodinàmica

treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és una branca de la física que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.

Nou!!: Mecànica clàssica і Termodinàmica · Veure més »

Torre de Pisa

La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa.

Nou!!: Mecànica clàssica і Torre de Pisa · Veure més »

Trajectòria

La trajectòria és el conjunt de valors que pren una expressió en un període.

Nou!!: Mecànica clàssica і Trajectòria · Veure més »

Treball (física)

En física, el treball és l'energia que es transfereix a un objecte en aplicar-li una força neta que li causarà un desplaçament.

Nou!!: Mecànica clàssica і Treball (física) · Veure més »

Tren

Tren d'alta velocitat Un tren és un vehicle que circula sobre uns rails i fa possible el transport ferroviari al ser propulsat per ell mateix o per una locomotora.

Nou!!: Mecànica clàssica і Tren · Veure més »

Tycho Brahe

Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès. Va fer construir Uraniborg, que es convertiria en el primer Institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar amb una precisió molt superior a la de l'època les posicions dels estels i els planetes. Atret per la fama de Brahe, Johannes Kepler va acceptar una invitació d'aquest per a treballar-hi a Praga. Tycho pensava que el progrés en astronomia no podia aconseguir-se per l'observació ocasional i les investigacions puntuals sinó que es necessitaven mesures sistemàtiques nit rere nit utilitzant els instruments més precisos possibles. Les mesures de Brahe sobre la posició dels planetes amb el temps van passar a mans de Kepler a la seva mort. Les mesures del moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrògrad) van ser essencials perquè Kepler pogués formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitació universal de Newton.

Nou!!: Mecànica clàssica і Tycho Brahe · Veure més »

Varietat riemanniana

Exemple de varietat riemanniana bidimensional amb diverses corbes coordenades ortogonals, així com d'altres corbes. En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat riemanniana és una varietat diferenciable real dotada d'una mètrica riemanniana, és a dir, un camp tensorial diferenciable que dota cada espai tangent d'un producte escalar.

Nou!!: Mecànica clàssica і Varietat riemanniana · Veure més »

Varietat simplèctica

En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat simplèctica és una varietat diferenciable M dotada d'una 2-forma diferencial tancada i no-degenerada ω, anomenada forma simplèctica.

Nou!!: Mecànica clàssica і Varietat simplèctica · Veure més »

Vector (matemàtiques)

Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.

Nou!!: Mecànica clàssica і Vector (matemàtiques) · Veure més »

Vector unitari

En matemàtiques, un vector unitari en un espai vectorial és un vector de llargada 1 (la llargada unitat).

Nou!!: Mecànica clàssica і Vector unitari · Veure més »

Velocitat

En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

Nou!!: Mecànica clàssica і Velocitat · Veure més »

Velocitat angular

La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria. La velocitat angular, també anomenada velocitat de rotació, i de vegades pulsació o freqüència angular, està compresa en el concepte general de velocitat o variació d'una magnitud, en aquest cas la mesura d'un angle, amb el temps.

Nou!!: Mecànica clàssica і Velocitat angular · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Mecànica clàssica і Velocitat de la llum · Veure més »

William Rowan Hamilton

William Rowan Hamilton (1805-1865) va ser un matemàtic, físic i astrònom britànic irlandès.

Nou!!: Mecànica clàssica і William Rowan Hamilton · Veure més »

1037

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica clàssica і 1037 · Veure més »

1040

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica clàssica і 1040 · Veure més »

1048

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Mecànica clàssica і 1048 · Veure més »

1077

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica clàssica і 1077 · Veure més »

1165

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica clàssica і 1165 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica clàssica і 1300 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica clàssica і 1358 · Veure més »

1609

;Països Catalans.

Nou!!: Mecànica clàssica і 1609 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Mecànica clàssica і 1686 · Veure més »

965

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica clàssica і 965 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica clàssica і 973 · Veure més »

980

Sense descripció.

Nou!!: Mecànica clàssica і 980 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Mecànica Newtoniana, Mecànica newtoniana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »